DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afectiu A 1041 oc.
afectiu M 8 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afectiu Freqüència total:  1049 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de l'aventura obscena són parelles fortuïtes, sense cap vinculació afectiva, que busquen en l'encontre un simple —o complicat— acompliment del desig.
som propensos a les negatives intransigents i a les claudicacions afectives, als odis primaris i a les abraçades cordials. L'anar i tornar de gent
podrà aproximar-se i àdhuc gairebé confondre's amb la realitat afectiva i sensible. En el fons, serà sempre un art gràvid d'elements
o convertir-se en plàstica, la música serà essencialment un art afectiu, i en les seves formes més precises oferirà sempre aquell caràcter vague,
dominen. La realitat plàstica predomina sobre la realitat intel·lectual i afectiva, la qual cosa no prejutja que tots els catalans, pel simple fet d'ésser
que és útil, en el que és artístic: de la vida intel·lectual, en la vida afectiva. Per això no és massa encertat qualificar els catalans, com s'ha fet ben
de certa inserció de la realitat intel·lectual i racional en la seva vida afectiva, i que la seva limitació intel·lectual deriva de certa inevitable
i extremada. El català estima poc, en efecte, tot el que és exclusivament afectiu i sensible, i està sempre a punt de dissoldre amb l'aridesa d'un
d'un raonament o amb la petita sageta d'una ironia qualsevol situació afectiva. D'ací també certa distància que cada català interposa entre la seva
la conseqüència de no lliurar-se amb predilecció exclusiva a la realitat afectiva i sensible, d'atenuar la corba ininterrompuda de l'emoció amb les arestes
en una forma i unes paraules que potser són les úniques íntegrament afectives i desinteressades que es produeixen al món, perquè, com hem dit, no
Lloberola. Quan va sortir del col·legi dels jesuïtes, era un noi tendre, afectiu, amb una vanitat i una innocència aclaparadores. Ferran no s'adonava del
etnogràfica. Aquesta darrera els copsa sota un doble aspecte, afectiu i intel·lectual. Els éssers que el pensament indígena carrega de
coneixença concreta, els seus mitjans i els seus mètodes, els valors afectius que la impregnen, tot això es troba, i pot ésser observat no gaire lluny
l'home i els éssers vivents acoloreixen de vegades amb llurs matisos afectius —ells mateixos emanació d'aquella identificació primitiva en què Rousseau
en el seu doble aspecte de contingència lògica i de turbulència afectiva, la irracionalitat en la racionalitat. Els sistemes classificatoris
no em feien gaire impressió; però les de l'altre, dites en aquell to afectiu i senzill que ell solia emprar en el tracte amb mi, em deixaven atuït i
que s'avergonyirien de reconciliar-se, retenint imperiosament tot impuls afectiu; incapacitats per a pronunciar la paraula que els procuraria una amorosa
"penetració" en metapsíquica, telepatia, activitats mentals, activitats afectives i morals, sentit estètic i activitat mística. Tanqueu els ulls i imagineu
estructural, funcional i mental de cada un de nosaltres, els sentiments afectius, la disciplina moral i el desenrotllament espiritual. Perquè tots plegats
boca i dels llavis, estan relacionats amb la manifestació de vuit estats afectius primaris: felicitat (alegria), sorpresa, tristesa (melangia), por, ràbia,
signes no verbals. La conducta facial en general, i les manifestacions afectives en particular, reben una gran atenció, i per tant retroalimentació
si poden fer conèixer a les generacions més joves la imatge personal i afectiva corresponent a noms que ja els apareixen llunyans i encarcarats: si valen
la seva maduresa. En totes les descripcions d'allò que anomenem maduresa afectiva, hi ha la idea bàsica de la relació, de tal manera que, sense cap
sense cap pretensió de ser rigorosos podem dir amb tot que la maduresa afectiva és la capacitat de relacionar-se sanament. Aquest relacionar-se sanament
la idea d'un Déu més o menys captiu dels nostres egocentrismes afectius. Hem de netejar de gangues màgiques els conceptes que tinguem de Déu,
potser, és encara el verb català estimar. Al sentit típicament afectiu, s'hi mescla com a component essencial un aspecte d'amor gratuït i
manera. El do de la poesia és aquest: servir per a expressar estats afectius, per als quals a penes serveix el llenguatge corrent. Per ella el poeta
de moure's; tot, tot ajuda, com element de suggestió, al moviment afectiu que produeixen a l'ànima aquelles melangioses escenes. No he vist mai una
de creure; però que tot i el seu descrèdit transportava una càrrega afectiva prou profunda per perpetuar-se a través d'una reconversió. Tanmateix
que en tots llurs judicis, percepcions, sentiments, actes i estats afectius, senten principalment com a motius els factors externs". Quant als
de llum al cervell que no li entrava pels ulls. Era com si les potències afectives i intel·lectuals se li obrissin a un infantament feliç, a una coneixença
"bonhomia"? Altrament, què? Cupido, pare i autor de tots els vincles afectius, no està cec del tot? I així com àdhuc el que no és bell li sembla bell,
passional, que reclama la veritat baldament siga a costa de la catàstrofe afectiva. Una agonia esplèndida ha polsat aquests anys de la meua solitud, des que
que havia passat a Ceuta i a Tetuan foren més fecundes en possibilitats afectives, i un dia que, embriagada de solitud, passejava per la carretera de
veu conjugada l'aportació sincera de nostres comarcans i l'espontaneitat afectiva de tot Igualada. Aquest pacte d'estreta col·laboració que insinuem,
l'esperit: intel·lecte i voluntat. La consideració piadosa sense mocions afectives, seria un estudi, no pas una meditació; de l'altra banda, sense una base
ascètica consta de dos elements imprescindibles, l'intel·lectiu i l'afectiu: és sempre i necessàriament una barreja de pensament i d'afecte;
exagerar llur posició en aquesta matèria, deurien no oblidar que la vida afectiva, tant l'espontània com la voluntària, malgrat l'autonomia dels seus
el propi psiquisme individual, i triar el mètode més intel·lectiu o més afectiu, que s'hi adigui. Això no obsta per a què tothom sigui lliure (i potser
podria i deuria ésser neutralitzat amb esforços i mocions afectives. No hi ha cap intel·lectual (o meditatiu, segons el lèxic de la
triar allò, que ha de moure la facultat emotiva. I tampoc no hi ha cap afectiu (contemplatiu en diuen els psicòlegs) incapaç de concentrar
car no escassegen els que tracten del mateix tema en un to preferentment afectiu. Ens adrecem, doncs, a esperits d'una altra tonalitat psíquica, a aquells
gran façana, però amb fonaments d'arena relliscosa. En aquests, la vida afectiva no serà tan exuberant i tan moguda com en els altres, però és més
sigui possible; després, sota l'acció de la llum intel·lectual, l'esclat afectiu, expressat al final de cada meditació en el col·loqui entre l'amic i
nostra, voldríem que fos l'eclosió autòctona i autònoma del psiquisme afectiu del lector. No donem, doncs, als nostres col·loquis finals altre valor ni
els sofriments morals de Jesucrist, aquells que es refereixen a la vida afectiva inferior, produïts principalment per la representació viva i minuciosa
amb la visió beatífica, ço és, si en aquesta zona superior de la vida afectiva de Jesucrist hi cabia el dolor, malgrat el plaer beatífic, que també
Plantejada la qüestió en el terreny formal i propi de la vida afectiva, seria difícil d'establir la incompatibilitat de què tractem. La vida
seria difícil d'establir la incompatibilitat de què tractem. La vida afectiva és la resultant de l'aprehensió intel·lectiva (parlem en general, sense

  Pàgina 1 (de 21) 50 següents »