Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de l'aventura obscena són parelles fortuïtes, sense cap vinculació	afectiva	, que busquen en l'encontre un simple —o complicat— acompliment del desig.
som propensos a les negatives intransigents i a les claudicacions	afectives	, als odis primaris i a les abraçades cordials. L'anar i tornar de gent
podrà aproximar-se i àdhuc gairebé confondre's amb la realitat	afectiva	i sensible. En el fons, serà sempre un art gràvid d'elements
o convertir-se en plàstica, la música serà essencialment un art	afectiu	, i en les seves formes més precises oferirà sempre aquell caràcter vague,
dominen. La realitat plàstica predomina sobre la realitat intel·lectual i	afectiva	, la qual cosa no prejutja que tots els catalans, pel simple fet d'ésser
que és útil, en el que és artístic: de la vida intel·lectual, en la vida	afectiva	. Per això no és massa encertat qualificar els catalans, com s'ha fet ben
de certa inserció de la realitat intel·lectual i racional en la seva vida	afectiva	, i que la seva limitació intel·lectual deriva de certa inevitable
i extremada. El català estima poc, en efecte, tot el que és exclusivament	afectiu	i sensible, i està sempre a punt de dissoldre amb l'aridesa d'un
d'un raonament o amb la petita sageta d'una ironia qualsevol situació	afectiva	. D'ací també certa distància que cada català interposa entre la seva
la conseqüència de no lliurar-se amb predilecció exclusiva a la realitat	afectiva	i sensible, d'atenuar la corba ininterrompuda de l'emoció amb les arestes
en una forma i unes paraules que potser són les úniques íntegrament	afectives	i desinteressades que es produeixen al món, perquè, com hem dit, no
Lloberola. Quan va sortir del col·legi dels jesuïtes, era un noi tendre,	afectiu	, amb una vanitat i una innocència aclaparadores. Ferran no s'adonava del
etnogràfica. Aquesta darrera els copsa sota un doble aspecte,	afectiu	i intel·lectual. Els éssers que el pensament indígena carrega de
coneixença concreta, els seus mitjans i els seus mètodes, els valors	afectius	que la impregnen, tot això es troba, i pot ésser observat no gaire lluny
l'home i els éssers vivents acoloreixen de vegades amb llurs matisos	afectius	—ells mateixos emanació d'aquella identificació primitiva en què Rousseau
en el seu doble aspecte de contingència lògica i de turbulència	afectiva	, la irracionalitat en la racionalitat. Els sistemes classificatoris
no em feien gaire impressió; però les de l'altre, dites en aquell to	afectiu	i senzill que ell solia emprar en el tracte amb mi, em deixaven atuït i
que s'avergonyirien de reconciliar-se, retenint imperiosament tot impuls	afectiu	; incapacitats per a pronunciar la paraula que els procuraria una amorosa
"penetració" en metapsíquica, telepatia, activitats mentals, activitats	afectives	i morals, sentit estètic i activitat mística. Tanqueu els ulls i imagineu
estructural, funcional i mental de cada un de nosaltres, els sentiments	afectius	, la disciplina moral i el desenrotllament espiritual. Perquè tots plegats
boca i dels llavis, estan relacionats amb la manifestació de vuit estats	afectius	primaris: felicitat (alegria), sorpresa, tristesa (melangia), por, ràbia,
signes no verbals. La conducta facial en general, i les manifestacions	afectives	en particular, reben una gran atenció, i per tant retroalimentació
si poden fer conèixer a les generacions més joves la imatge personal i	afectiva	corresponent a noms que ja els apareixen llunyans i encarcarats: si valen
la seva maduresa. En totes les descripcions d'allò que anomenem maduresa	afectiva	, hi ha la idea bàsica de la relació, de tal manera que, sense cap
sense cap pretensió de ser rigorosos podem dir amb tot que la maduresa	afectiva	és la capacitat de relacionar-se sanament. Aquest relacionar-se sanament
la idea d'un Déu més o menys captiu dels nostres egocentrismes	afectius	. Hem de netejar de gangues màgiques els conceptes que tinguem de Déu,
potser, és encara el verb català estimar. Al sentit típicament	afectiu	, s'hi mescla com a component essencial un aspecte d'amor gratuït i
manera. El do de la poesia és aquest: servir per a expressar estats	afectius	, per als quals a penes serveix el llenguatge corrent. Per ella el poeta
de moure's; tot, tot ajuda, com element de suggestió, al moviment	afectiu	que produeixen a l'ànima aquelles melangioses escenes. No he vist mai una
de creure; però que tot i el seu descrèdit transportava una càrrega	afectiva	prou profunda per perpetuar-se a través d'una reconversió. Tanmateix
que en tots llurs judicis, percepcions, sentiments, actes i estats	afectius	, senten principalment com a motius els factors externs". Quant als
de llum al cervell que no li entrava pels ulls. Era com si les potències	afectives	i intel·lectuals se li obrissin a un infantament feliç, a una coneixença
"bonhomia"? Altrament, què? Cupido, pare i autor de tots els vincles	afectius	, no està cec del tot? I així com àdhuc el que no és bell li sembla bell,
passional, que reclama la veritat baldament siga a costa de la catàstrofe	afectiva	. Una agonia esplèndida ha polsat aquests anys de la meua solitud, des que
que havia passat a Ceuta i a Tetuan foren més fecundes en possibilitats	afectives	, i un dia que, embriagada de solitud, passejava per la carretera de
veu conjugada l'aportació sincera de nostres comarcans i l'espontaneitat	afectiva	de tot Igualada. Aquest pacte d'estreta col·laboració que insinuem,
l'esperit: intel·lecte i voluntat. La consideració piadosa sense mocions	afectives	, seria un estudi, no pas una meditació; de l'altra banda, sense una base
ascètica consta de dos elements imprescindibles, l'intel·lectiu i l'	afectiu	: és sempre i necessàriament una barreja de pensament i d'afecte;
exagerar llur posició en aquesta matèria, deurien no oblidar que la vida	afectiva	, tant l'espontània com la voluntària, malgrat l'autonomia dels seus
el propi psiquisme individual, i triar el mètode més intel·lectiu o més	afectiu	, que s'hi adigui. Això no obsta per a què tothom sigui lliure (i potser
podria i deuria ésser neutralitzat amb esforços i mocions	afectives	. No hi ha cap intel·lectual (o meditatiu, segons el lèxic de la
triar allò, que ha de moure la facultat emotiva. I tampoc no hi ha cap	afectiu	(contemplatiu en diuen els psicòlegs) incapaç de concentrar
car no escassegen els que tracten del mateix tema en un to preferentment	afectiu	. Ens adrecem, doncs, a esperits d'una altra tonalitat psíquica, a aquells
gran façana, però amb fonaments d'arena relliscosa. En aquests, la vida	afectiva	no serà tan exuberant i tan moguda com en els altres, però és més
sigui possible; després, sota l'acció de la llum intel·lectual, l'esclat	afectiu	, expressat al final de cada meditació en el col·loqui entre l'amic i
nostra, voldríem que fos l'eclosió autòctona i autònoma del psiquisme	afectiu	del lector. No donem, doncs, als nostres col·loquis finals altre valor ni
els sofriments morals de Jesucrist, aquells que es refereixen a la vida	afectiva	inferior, produïts principalment per la representació viva i minuciosa
amb la visió beatífica, ço és, si en aquesta zona superior de la vida	afectiva	de Jesucrist hi cabia el dolor, malgrat el plaer beatífic, que també
Plantejada la qüestió en el terreny formal i propi de la vida	afectiva	, seria difícil d'establir la incompatibilitat de què tractem. La vida
seria difícil d'establir la incompatibilitat de què tractem. La vida	afectiva	és la resultant de l'aprehensió intel·lectiva (parlem en general, sense

Pàgina 1 (de 24)

50 següents