×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afegir |
Freqüència total: 17902 |
CTILC1 |
la meva raó, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t' | afegiré | , i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè | si és possible, l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t' | afegiré | una lliçó més espantosa, solemnial i greu: no tan sols els lluitadors en | de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi | afegeixen | unes altres, els estranys noms de tres de les quals no paga l'esforç de | nutrice afirmava que ja havia recorregut als serveis d'un, però | afegia | que ella no n'estava contenta. "Ho pensà de muar medigo." "Zè una | una morera i una font abundosa que, en rajar, forma toll. Cal que hi | afegim | la set d'una lleona amb el musell ensangonat després de la destrossa | , s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", | afegí | , desolat i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge | d'un consell de guerra li hauria resultat potser més benigna. No | afegirem | al nostre comentari el risc d'unes altres suposicions. Podeu saber com | li pot serrar, en un compromís, els corns, sense sofrir-ne dany", | afegia | , en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. "Pobre, me'l represento i | però l'eficient Sorabis els nuava bitllo-bitllo l'espiritual bocí en | afegir | sense pausa la versió de Pascoli: "E la morte, a te stesso, dal | i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els cabells. | Afegien | , encara, que tal volta no era massa bella, si s'entén per bellesa la | la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable — | afegí | una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan | ara comprenc que feia temps, que feia anys que et coneixia." I hauria | afegit | , encara: "Que feia temps que t'esperava. I ve't aquí que has vingut amb | , al teu davant, mirant-te! M'ajauria aquí, al teu costat —li hauria pogut | afegir | —, com un viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi | que l'ancià aixecà els ulls fins a ell interrogatiu i torbat. "No — | afegí | ell, aleshores, en veu baixa i esforçant-se per somriure—; no he matat | novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No | afegí | res més. Continuà amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls | home com ell pot esperar-se tot." Pensant en aquestes coses, Tino Costa | afegí | : —No hi ha en aquest record res per què un dia pugui vituperar-me d'haver- | d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una pausa, i després, més tristament, | afegí | : —Però, com més t'estimo, més temo... —Vacil·là un instant i, com fent | instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la presó. —I s'apressà a | afegir | : —És millor per a ell; almenys allí està segur. Però Sileta ja no | no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a l'aigua i, | afegint | l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. No contents | pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a la veu, | afegí | : —Tal vegada fóra preferible haver-se enfonsat i no haver vist mai la | se li feia planer i lluminós. Un altre motiu d'inquietud s'havia | afegit | per a Mila a l'absència d'ell: la presència de Tiago de Candaina, el | . —Sembla que no ha tornat amb Mila. —Sembla que no. —Féu una pausa i | afegí | : —Per què les deu fer, aquestes coses, Déu meu! Es féu un silenci, i | d'ella tenia una rara tristesa que el commogué. Guardaren silenci, i ella | afegí | encara: "Era tan totxa jo aleshores! Tot m'ho creia." I Tino Costa veié | sòl del carro, a l'interior, era recobert amb palla, i els infants n'hi | afegiren | encara per poder-se tirar des de dalt sense perill. Després, per sortir, | vacil·lava entre el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada, | afegí | tractant de vèncer-li els últims escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia: | el padrí acotà el cap, donant la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres — | afegí | encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però | que fins podia ajudar-me en els quefers de la casa. "Mentrestant —vaig | afegir | animant-la—, qui sap si ell tornarà!" "No tornarà —em respongué—, | tornar. La dispesera féu una pausa, i, veient que ell no contestava, | afegí | encara: —No vas obrar rectament deixant-la; ignoro els motius que et | a un devot d'aquest sant, un home ric i molt avar. No te n'estranyis — | afegí | , davant la mirada de Tino Costa— el món és ple d'exemples semblants. Un | ara s'ha sentit aquesta olor? —I veient que ell feia gest d'anar-se'n, | afegí | —: Si a part del sant Francesc vols fer algun treball personal, pots | cercar la pau lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s' | afegien | als records, i on en lloc de la pau, trobava només motius de tristesa i | et preocupis. Pugem. —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella | afegí | , mentre s'endinsava pel portal: —A ell tant li fa, saps? Però a vegades li | per a descansar-la del llit l'havien asseguda en un balancí, però | afegí | que estava molt feble i que potser seria millor preparar-la per a la | per a jutjar? Quan penso en la mort que ha tingut! Déu meu! —És veritat — | afegí | una altra—; el van matar com un gos... Pobre fill meu! —I s'eixugava els | la mare— ja és aquí! —I en veu alta, dirigint-se a la noia, | afegí | —: Vés tu a rebre-la, Maria del Carme, jo m'esperaré ací: no podria." | heroica. No ho sé. Però al catàleg de les virtuts consagrades, caldria | afegir | -hi aquesta altra, sense nom i sense recompenses transcendents, però | seus mobles en proporció a la seva riquesa, no ho van fer en el sentit d' | afegir | -los comoditat: els afegiren ornaments, que no és el mateix. Ornaments o | a la seva riquesa, no ho van fer en el sentit d'afegir-los comoditat: els | afegiren | ornaments, que no és el mateix. Ornaments o sumptuositats de material. | admetre de bon grat, i de seguida, la influència d'aquests factors, hem d' | afegir | -n'hi un altre: la seducció que sempre té el fet o la perspectiva d'una | només pot aconseguir-se a través de la comprensió prèvia del passat. | Afegiran | , per fi, que un clàssic és, naturalment, un valor segur, amb la garantia | "secularització" de nocions teològiques del protestantisme. Petterson | afegeix | que qualsevol persona malintencionada podria preguntar-se si els drames | qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent, es limita a | afegir | -hi allò que bonament pot: la seva aportació de novetat. Mínima o grossa, | contraposició ha quedat agreujada pel cristianisme. L'home cristià | afegeix | , a la seva executòria de noblesa purament "natural", el timbre de ser | conjunt constitueix una executòria ben il·lustre. De tota manera, no ha | afegit | ni afegirà, en canvi, un nou pecat capital a la curta llista del | constitueix una executòria ben il·lustre. De tota manera, no ha afegit ni | afegirà | , en canvi, un nou pecat capital a la curta llista del Catecisme. La | Por eso no debemos contar con la ayuda de nadie. I tot seguit | afegeix | : Estamos solos frente al fascismo universal. Esta es la verdad, | bastant més difícil que abans de la Revolució. "I abans teníem un amo — | afegia | —, però ara en tenim un altre que és deu vegades més dèspota". També | que van de 7 a 9 pels llocs cèntrics són obligats a | afegir | -se als qui fan la instrucció militar. Són multituds compactes, precedides | Veure que fan burla de coses que un hom estima tant!" I, textualment, | afegia | : "No fem burla de Déu, que tots som de Déu!". M'han contat que | a veure "això d'anar a missa". "No, aquesta nena no ho veurà", | afegien | referint-se a una menuda de menys d'un any. I la masovera fa aquest |
|