Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la meva raó, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'	afegiré	, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè
si és possible, l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'	afegiré	una lliçó més espantosa, solemnial i greu: no tan sols els lluitadors en
de viu en viu. Al principi eren dues, Ael·lo i Ocipeté. Després s'hi	afegeixen	unes altres, els estranys noms de tres de les quals no paga l'esforç de
nutrice afirmava que ja havia recorregut als serveis d'un, però	afegia	que ella no n'estava contenta. "Ho pensà de muar medigo." "Zè una
una morera i una font abundosa que, en rajar, forma toll. Cal que hi	afegim	la set d'una lleona amb el musell ensangonat després de la destrossa
, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...",	afegí	, desolat i implorant l'últim desig de reu, el monstre, en un llenguatge
d'un consell de guerra li hauria resultat potser més benigna. No	afegirem	al nostre comentari el risc d'unes altres suposicions. Podeu saber com
li pot serrar, en un compromís, els corns, sense sofrir-ne dany",	afegia	, en el seu llenguatge arcaic, la Ignasieta. "Pobre, me'l represento i
però l'eficient Sorabis els nuava bitllo-bitllo l'espiritual bocí en	afegir	sense pausa la versió de Pascoli: "E la morte, a te stesso, dal
i delicat. Tenia, deien, els ulls negres, i negres, també, els cabells.	Afegien	, encara, que tal volta no era massa bella, si s'entén per bellesa la
la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del diable —	afegí	una altra, allunyant-se, mentre murmurava com per a ella mateixa: "Quan
ara comprenc que feia temps, que feia anys que et coneixia." I hauria	afegit	, encara: "Que feia temps que t'esperava. I ve't aquí que has vingut amb
, al teu davant, mirant-te! M'ajauria aquí, al teu costat —li hauria pogut	afegir	—, com un viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi
que l'ancià aixecà els ulls fins a ell interrogatiu i torbat. "No —	afegí	ell, aleshores, en veu baixa i esforçant-se per somriure—; no he matat
novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà: —Em moria de no veure't. No	afegí	res més. Continuà amb els ulls posats en ell. Tino Costa en els ulls
home com ell pot esperar-se tot." Pensant en aquestes coses, Tino Costa	afegí	: —No hi ha en aquest record res per què un dia pugui vituperar-me d'haver-
d'enterrar-me, he ressuscitat. —Féu una pausa, i després, més tristament,	afegí	: —Però, com més t'estimo, més temo... —Vacil·là un instant i, com fent
instant—. No t'inquietis, Sileta; Candiet és a la presó. —I s'apressà a	afegir	: —És millor per a ell; almenys allí està segur. Però Sileta ja no
no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a l'aigua i,	afegint	l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. No contents
pot ja realitzar-se—. I canviant de to, amb una infinita amargor a la veu,	afegí	: —Tal vegada fóra preferible haver-se enfonsat i no haver vist mai la
se li feia planer i lluminós. Un altre motiu d'inquietud s'havia	afegit	per a Mila a l'absència d'ell: la presència de Tiago de Candaina, el
. —Sembla que no ha tornat amb Mila. —Sembla que no. —Féu una pausa i	afegí	: —Per què les deu fer, aquestes coses, Déu meu! Es féu un silenci, i
d'ella tenia una rara tristesa que el commogué. Guardaren silenci, i ella	afegí	encara: "Era tan totxa jo aleshores! Tot m'ho creia." I Tino Costa veié
sòl del carro, a l'interior, era recobert amb palla, i els infants n'hi	afegiren	encara per poder-se tirar des de dalt sense perill. Després, per sortir,
vacil·lava entre el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada,	afegí	tractant de vèncer-li els últims escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia:
el padrí acotà el cap, donant la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres —	afegí	encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però
que fins podia ajudar-me en els quefers de la casa. "Mentrestant —vaig	afegir	animant-la—, qui sap si ell tornarà!" "No tornarà —em respongué—,
tornar. La dispesera féu una pausa, i, veient que ell no contestava,	afegí	encara: —No vas obrar rectament deixant-la; ignoro els motius que et
a un devot d'aquest sant, un home ric i molt avar. No te n'estranyis —	afegí	, davant la mirada de Tino Costa— el món és ple d'exemples semblants. Un
ara s'ha sentit aquesta olor? —I veient que ell feia gest d'anar-se'n,	afegí	—: Si a part del sant Francesc vols fer algun treball personal, pots
cercar la pau lluny d'aquella ciutat i d'aquella terra on els records s'	afegien	als records, i on en lloc de la pau, trobava només motius de tristesa i
et preocupis. Pugem. —És que... —Bah!... L'empentejà devers l'escala. Ella	afegí	, mentre s'endinsava pel portal: —A ell tant li fa, saps? Però a vegades li
per a descansar-la del llit l'havien asseguda en un balancí, però	afegí	que estava molt feble i que potser seria millor preparar-la per a la
per a jutjar? Quan penso en la mort que ha tingut! Déu meu! —És veritat —	afegí	una altra—; el van matar com un gos... Pobre fill meu! —I s'eixugava els
la mare— ja és aquí! —I en veu alta, dirigint-se a la noia,	afegí	—: Vés tu a rebre-la, Maria del Carme, jo m'esperaré ací: no podria."
heroica. No ho sé. Però al catàleg de les virtuts consagrades, caldria	afegir	-hi aquesta altra, sense nom i sense recompenses transcendents, però
seus mobles en proporció a la seva riquesa, no ho van fer en el sentit d'	afegir	-los comoditat: els afegiren ornaments, que no és el mateix. Ornaments o
a la seva riquesa, no ho van fer en el sentit d'afegir-los comoditat: els	afegiren	ornaments, que no és el mateix. Ornaments o sumptuositats de material.
admetre de bon grat, i de seguida, la influència d'aquests factors, hem d'	afegir	-n'hi un altre: la seducció que sempre té el fet o la perspectiva d'una
només pot aconseguir-se a través de la comprensió prèvia del passat.	Afegiran	, per fi, que un clàssic és, naturalment, un valor segur, amb la garantia
"secularització" de nocions teològiques del protestantisme. Petterson	afegeix	que qualsevol persona malintencionada podria preguntar-se si els drames
qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent, es limita a	afegir	-hi allò que bonament pot: la seva aportació de novetat. Mínima o grossa,
contraposició ha quedat agreujada pel cristianisme. L'home cristià	afegeix	, a la seva executòria de noblesa purament "natural", el timbre de ser
conjunt constitueix una executòria ben il·lustre. De tota manera, no ha	afegit	ni afegirà, en canvi, un nou pecat capital a la curta llista del
constitueix una executòria ben il·lustre. De tota manera, no ha afegit ni	afegirà	, en canvi, un nou pecat capital a la curta llista del Catecisme. La
Por eso no debemos contar con la ayuda de nadie. I tot seguit	afegeix	: Estamos solos frente al fascismo universal. Esta es la verdad,
bastant més difícil que abans de la Revolució. "I abans teníem un amo —	afegia	—, però ara en tenim un altre que és deu vegades més dèspota". També
que van de 7 a 9 pels llocs cèntrics són obligats a	afegir	-se als qui fan la instrucció militar. Són multituds compactes, precedides
Veure que fan burla de coses que un hom estima tant!" I, textualment,	afegia	: "No fem burla de Déu, que tots som de Déu!". M'han contat que
a veure "això d'anar a missa". "No, aquesta nena no ho veurà",	afegien	referint-se a una menuda de menys d'un any. I la masovera fa aquest

Pàgina 1 (de 412)

50 següents