Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'	afeixuga	, i no m'és tampoc lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara més, de
I l'anciana s'eixugà una llàgrima, mentre s'allunyava amb el seu cos	afeixugat	ja per la vellura. VIII Aquesta nit, entre totes les nits de l'any,
damunt la pedra que encaua el jaç del nostre milió, s'	afeixuga	el silenci violent dels cels que van girant-se vers nosaltres
cara, veu de seda, amorós afany)	afeixugues	la primera ton sexe amb la gemma roent de l'homei per engany.
dificultat. La nit es capgirà; el cel va desaparèixer, el cap li tornà a	afeixugar	les espatlles. S'estintolà vacil·lant a la paret. —Ja en tenim prou! Cap
haver-me posat a prova? Electra. —Ah, Filebe! Mai no podria	afeixugar	amb aquest pes el teu cor net d'odi. Orestes
Orestes. —Ja ho sé. Encara no; sóc massa lleuger. Cal que m'	afeixugui	amb un crim ben pesat que em faci enfonsar fins al fons de tot d'Argos.
dos imposem l'ordre, tu a Argos i jo a l'univers; un mateix secret ens	afeixuga	el cor. Egist. —No en tinc cap, jo, de secret. Júpiter.
són, erràtics, els fills de Belial, amb violències,	afeixugats	pel vi. Per testimoni els carrers de Sodoma, i, dintre Gàbaa,
joiosament a port, per bé que a trossos el cordam i les veles;	afeixuguen	les seves ales l'amplitud, més buida, semblant a
confusió en la indòmita anarquia: fins a tal punt l'	afeixugà	amb desferres l'enorme daltabaix. L'Infern, a l'últim,
agradívol des d'aleshores. Cadascun dels arbres,	afeixugat	pels fruits més bells, suspesos temptant la vista, arbora en mi
són amargs i que són tristos, comparats amb els mals que ens	afeixuguen	, es poden tolerar, i llur tria és fàcil. Si el
dolçament enverinat pels records. L'altra ombra, la del meu amic, també m'	afeixugava	l'ànima i no em deixava, perquè jo tampoc no la deixava. D'aquesta ombra,
i proveït de les virtuts cardinals i s'enganyaria el qui pensés que l'	afeixugaven	, perquè, tot al revés, li alleugerien el pas. Així mateix, dormia molt
depriment, feixuc, terrè i visible. Una ànima que n'estigui penetrada s'	afeixuga	, i és arrossegada novament cap al món visible per la por de l'invisible i
? Res més que, un cop hagis begut, passejar-te a l'entorn fins que se t'	afeixuguin	les cames; després, et pots ajeure. D'aquesta manera la metzina obrarà.
i paràrem de plorar. Ell anava passejant entorn i quan va dir que se li	afeixugaven	les cames es va ajeure de sobines, tal com li ho havia recomanat l'home.
del Congrés. Les festes sumptuoses en palaus que eren museus, amb dames	afeixugades	pel pes de les pedreries, amb maharajàs i maharahnís de
via de l'abisme. M'hi endinso amb ella. La pregona basarda de les coves m'	afeixuga	el bleix, com un tràgic malson. He viscut la tardor a Valldemossa. Del
els frega. I el cor els bat com un ocell presoner sota les teles i els	afeixuga	el respir una mena d'angúnia, i els ulls del minyó desitgen i demanen, i
amb ploma lliure i desigual, tantost carrega les seves descripcions, s'	afeixuga	en els detalls: fa una anatomia; tantost feny, exagera, passa el ver a la
coneixereu la gent moralment sana i la que no ho és. La que no ho és, ve	afeixugada	per un gep invisible, de decepció. Fa una mica el bot, per dins. És la
són ells. Per açò criden, dient: Partim, sacrifiquem a nostre Déu. Sia	afeixugat	el treball sobre els homes, per tal que hi maldin, i no es captinguin
parat la pluja, i la pedra, i els trons; i tanmateix ell tornà a pecar: s'	afeixugà	son cor i el de sos servents. S'endurí el cor de Faraó, i no avià els
seny i experiència. La resta de la colla acarrerava la mercaderia. No s'	afeixugaven	pas massa, car, tanmateix, era fàcil de donar l'abast als tres companys,
en les seves cames i en el seu instint, s'esmunyia dels gossos sense	afeixugar	-se. Per altra banda, li mancava paciència per a romandre massa estona en
coixí, el lligava amb una corda i se'l carregava a coll. Caminaren sense	afeixugar	-se, car era un goig d'amarar-se d'aquell sol de gener que brillava en un
i primaveral novel·leta /Pina, la del Dancing\, que, ja una mica	afeixugat	pels anys, ens el fa imaginar com un d'aqueixos roures robustos,
aquest pensament, li semblà que tot s'enlletgia al seu entorn, tot s'	afeixugava	, l'aire li portava sentors d'oli pudent de la bunyoleria de la Plaça
. I després, ja sóc davant la porta bruna, de picador gastat, i la mà se m'	afeixuga	. L'obro; m'acull una estranya frescor que em fa parpellejar. L'escala
i serens i amb el qual es feia dificultós d'enfadar-se, perquè quan se l'	afeixugava	a preguntes, es quedava tot parat, indefens, com si esperés l'insult o la
el silenci i la tristesa de la reunió. ¿A què treu cap, en efecte,	afeixugar	el ventre amb tants de llamins, requisits i llepolies si al mateix temps
tal de poder continuar alleugerint el pes d'aquells a qui les riqueses	afeixuguen	. Un altre forcejà les portes de la presó. Un altre es curà de la febre i
que la cala era buida de quillats i que les parpelles se li aclucaven	afeixugades	per la son. Es deixà emmenar al llit amb una docilitat sobtada. Tots els
Perquè hi havia terra, ben segur, en la vida d'ella. Terra que	afeixugava	les línies cansant els sentiments, terra que ensorrava l'instint. I
marxava intern a un col·legi de València. Tot d'una et caigueren al cor,	afeixugant	-te'l, les converses escoltades si fa no fa a cada dinar, a cada sopar, i
dir també de l'aigua. Quan s'acumula en un indret i deixa de cabre-hi, s'	afeixuga	sobre un punt i s'obre una via, primer pel pes, després per l'impuls; car
encara vèieu els estris de fer-la— tot seguit d'entrar-hi, i mentre, prou	afeixugat	per la seva negror, m'estava prop de la porta mirant al meu voltant, la
que en ficant-me al meu dormitoriet, em creia infelicíssim, i m'	afeixugava	la forta convicció que mai no em plauria l'ofici de Joe. Temps era temps
quan no és manejat per un poeta com era Walter Scott, falles que àdhuc	afeixuguen	molt sovint l'obra copiosa del gran romàntic escocès, una exaltació de la
del sistema segons el qual estan organitzats; els seus governs estan	afeixugats	per aclaparadores despeses de guerra; els països bàltics, com avui
essencial seva, i que l'Estat ha emprès la carrera inversa d'anar-se	afeixugant	amb nombre inacabable d'extensions i de complicacions de negocis més
els qui ja us trobeu una mica endurits per les lluites de la vida i	afeixugats	pel pes dels anys, no podreu entendre, —tan senzilles com són!— les
que l'una i l'altra fan del correu, aquella per alleugerir, aquesta per	afeixugar	. Palautordera, setembre 1928 Impostos per
el pessimisme s'accentua. Sembla que l'atmosfera s'espesseeixi i s'	afeixugui	. La fesomia dels homes fa por. Hi ha marcada la son, la fam i l'angoixa.
No es cansava de resseguir la còrpora mastodòntica de l'editor, el qual s'	afeixugava	en un recó procurant d'arrossegar una mena de moble inversemblant i
moment notava una petita resistència, un lleu desamor, quelcom que	afeixugués	el seu pensament de místic, ho atribuïa a haver perdut el seu estat de
desordre. Els primers anys del regnat foren, en aquesta mar, tristíssims.	Afeixugat	per la pressió turca, Felip II arribà a donar l'ordre d'abandonar
una por, però... Hi ha hores en les quals la mort d'Utak i de Crovec s'	afeixuguen	damunt meu, pesadíssimes. Aleshores paro de treballar perquè no em surti

Pàgina 1 (de 4)

50 següents