DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afer M 4228 oc.
àfer M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afer Freqüència total:  4229 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'honradesa, el corromput orfe. El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense esforç, amb una llum meridiana. "El
L'ull fit als plats de la balança, s'optava, amb el seny que regeix els afers de la crematística —i són tots—, per la segona solució. No s'imaginarien,
En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar embolicat en un afer personal semblant, desagradable, però me'n vaig escapar sense dany. I li
. No oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor cortès": afer d'aristòcrates i de paràsits d'aristòcrates. La poesia provençal, i el
netament lligada a la salut física o mental de l'autòcrata? ¿És que l'affaire Stalin, en la versió que en donen els dirigents de la Unió Soviètica
generals), i von Ribbentropp substitueix von Neurath al ministeri d'Afers Exteriors. Aquestes decisions de Hitler troben dues interpretacions
entén la guerra de classes perquè l'enfoca amb esperit d'home d'afers. Treballo en el meu minúscul "despatx" del rebost, a l'escalf de la
no serà ocupada com altres menys afortunades cases. Si li parlen dels afers de Jeroni i Luciènne fingeix dubtar-ne. Fins prohibeix a Cinta, que
en aquesta qüestió absolutament inútil. Ni una sola referència a aquest afer en les seves cartes a Erasme. És tan absurd aquest silenci a un amic que,
Llavors tot el seu esforç, tota la cura i diligència posades en els afers de la casa, i els estalvis per al futur, tot se li tornaven coses sense
senyora que us doni el bon dia. A Papeete, a cada moment hi ha una affaire, de vegades greu. En la lluita viva d'aquesta societat colonial, la
la rutina directa de la vida, en la cura dels seus conreus o dels seus afers. Des dels llunyans temps del poblament prehistòric del país, sis vegades
aquells que ens atribueixen formes judaiques en la conducció dels nostres afers. No, els catalans no tenim res de l'esperit hebreu, d'altra banda tan
negoci —això que l'amo vagi per una banda i el diner per una altra, que l'afer actuï com un procés abstracte el subjecte del qual és el capital— es
del conflicte: una transferència de la propietat del senyor al pagès. És afer de la història la recerca de les peripècies d'aquest conflicte, l'anàlisi
el Vuitcents i encara bona part del que va de segle. Si la marxa dels afers ho hagués permès, s'hauria realitzat el somni d'aquells que veien tot
de les quatre parets del nostre obrador, del nostre despatx, del nostre afer. L'eina ens subjuga com una vareta màgica i ens decanta cap al costat
reacciona. Quan després de la revolució del segle XV els afers s'estimbaren i els prohoms i marxants abandonaren Barcelona i les altres
quan hom fa referència al món de les nostres finances, dels nostres afers. És impossible d'aplegar els catalans en una gran empresa capitalista,
—es diu—, els socis, en lloc de cercar nous ajuts per a engrandir llur afer, es separen en cledes familiars on poder continuar trastejant per llur
del món corporatiu per l'individualisme capitalista de la nova burgesia d'afers. En aquell mateix segle XV, la ciutat i el camp catalans
que no cal ni justificar-la. Però és indubtable que l'esperit dels afers a Europa durant la centúria passada trobà un ressò fortíssim a la nostra
absolutament reclosa i sense horitzons— és individualista en el camp dels afers. Com dèiem més amunt, al català li costa destriar l'afer de la casa,
en el camp dels afers. Com dèiem més amunt, al català li costa destriar l'afer de la casa, l'eina de la feina. Però compensa aquesta inclinació en el
i el conservadorisme faraònic dels poderosos. Individualista en l'afer, col·lectivista socialment, l'home català s'apropa directament al món per
feudal a causa de la seguretat col·lectiva reconquerida, el món dels afers es desenvolupà i exigí un lloc en la vida política del país. La burgesia
feien el comerç amb Sicília durant una o dues generacions. Si els afers responien, es liquidava el negoci, es comprava una propietat senyorial, i
menestrals, obrers i pagesos desembocaven cap a la burgesia d'afers, es pogué recollir l'escuma dels homes que per llur esperit d'empresa i
lent en la seva formació, però liberal, empíric, pràctic en els afers. Dels dos vessants de l'expansió colonial, fórem els catalans, després
competent en què es delegaven els poders de les Corts per a un afer o un grup d'afers especials. I aquest fet, àdhuc no admetent el criteri
en què es delegaven els poders de les Corts per a un afer o un grup d'afers especials. I aquest fet, àdhuc no admetent el criteri de l'escola
de desembre del 1460 perquè el General pogués ocupar-se de l'afer del príncep de Viana. Vint ratlles mal comptades foren l'argument jurídic
puguin espigolar vestigis, sobretot, com suara hem assenyalat, en els afers privats. No obstant això, el fet que la pràctica es desenvolupés en
mentalitat amb què actuaren Ramon Berenguer IV i els seus consellers en l'afer d'Aragó. És molt possible que en el conjunt de pressions que decidiren
Imperi i llibertat —imperi en l'obra col·lectiva, llibertat en els afers interns, socials i individuals— es desenvoluparen arran de la unió
molt més gran que l'adquirida al continent. Des de Perpinyà els afers s'arranjaren de tal manera, que el governador de Mallorca fou investit
monarquies pluriterritorials absolutes. La presència de Catalunya en els afers hispànics és considerada avui en les històries i assaigs des del punt de
activitat, i fins i tot començà a funcionar la Universitat. Com que els afers socials havien estat resolts durant la llarga crisi de la guerra civil de
terreny del més pur conformisme. Certament, a vegades s'adonava que els afers eren complexos i que havia de dir alguna cosa al món. Però en general,
L'eliminació de les coses d'Espanya —i concretament, del principal afer d'Espanya S. A. que era l'Amèrica— provingué de Castella. Castella es
fets— que embarcar-se amb Castella en una mateixa navegació no era bon afer i que calia partir peres. Les causes d'aquesta actitud estan avui ben
i, en acabar la seva gestió, es comprometé, com així fou, a defensar els afers del Principat a Madrid com a buen catalán. No, no és per
acció centralitzadora de Felip V, sinó per l'avançament directe cap als afers d'Espanya. Hi ha papers que conten una història —els de la Coronela de
fora del seu palau, a manejar els ressorts dels quals depèn la marxa dels afers d'aquest món: des de la medalla al savi fins a la doble paga al
entre els interessos de l'Estat i dels burgesos de Catalunya féu que els afers marxessin sense gaires entrebancs. Per la banda administrativa, doncs, no
dels oficis té arrels molt més pregones en la crisi conjuntural dels afers mediterranis; creuen que l'oligarquia traeix la causa del poble, que ells
existència mediocre, però satisfeta. Castella havia pres la direcció dels afers exteriors de la Monarquia hispànica, tant a la vella Europa com a la nova
la justícia per la seva mà, a menystenir un govern que no resolia ni els afers de cloquer. Els camperols estaven, doncs, armats, i qualsevol
d'oferir-li els avantatges d'una intervenció directa i efectiva en els afers comuns a la Monarquia. Només demanà sacrificis, i quan topà amb les
de moment, un devessall d'odis; a la pagesia catòlica i als burgesos d'afers, els repugnava l'agitació revolucionària, i contribuïren amb llurs

  Pàgina 1 (de 85) 50 següents »