Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tecleta Marigó. "Si amb això som a les acaballes, gràcies a Déu",	afermava	amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de ser curiós",
del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he	afermat	amb èxit el nostre domini sobre el comerç dels nous, rars i útils
sense límits, abnegades, amatents a acomplir el nostre sagrat deure d'	afermar	el demà dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només
, però que ja començava a aixecar-se. La idea d'anar-lo a veure havia anat	afermant	-se en ella segons creixien les seves temors, i ni la proximitat del seu
es debilita a la seva ànima. La idea de que ha d'anar a trobar-lo s'	aferma	més i més a la seva ment. Ara Mila surt encara amb més freqüència. Crida
continua així acabarà per embogir o per estar malalta de veritat. Així va	afermant	-se més i més en la seva idea, va madurant la seva decisió, i Mila, enmig
idea obsessionant d'un càstig, que ja de temps venia germinant en ell, s'	afermava	en la seva ànima amb terror amb aquests pensaments. Es recordava de
la seva companyia, el feia sofrir més d'haver-la perduda. Tino Costa s'	afermava	en la idea que Sileta estava assabentada de la vida que ell havia menat a
al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —panteixa. La noia	aferma	l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que...
es torna a redreçar i escorcolla les tenebres mentre la respiració se li	aferma	, alentida. —Espera't —ordena. Ell el veu fondre's cap a la paret i s'
ocupacions. Una història negra, ocorreguda en una nit d'hivern, acabà d'	afermar	-lo en la fama d'home perillós de què gaudia i eixamplà entorn d'ell
en colles, i davant la impotència de l'administració virregnal catalana s'	afermaren	en llur actuació. Durant mig segle, la política catalana es centrà en
i cervantista. La Dictadura el tragué d'una situació compromesa, i va	afermar	els seus dots d'home públic: —No diré una paraula —exclamà joiosament—,
vostè creu obrar en consciència donant-se per entès? La seva conducta no	aferma	la sospita? Miri, Víctor: abans vostè ha dit a la senyora Rosa que tot el
s'ha viscut i vist vol dir no deixar-se emportar per qualsevol corrent,	afermar	els peus en el sòl de la pròpia existència i descobrir que no hi ha saber
d'ésser-li fidel. Com totes les altres formes de l'existència, aquesta s'	aferma	precisament quan les circumstàncies li són més adverses, quan tot
moribund —que no ho és tant, mentre que es mostra fecund— i els qui s'	afermen	en l'estil nou. Prenguem com a base l'any 1500: hi trobarem com
que ja havia descobert anteriorment amb les meves experiències, i m'he	afermat	en la convicció que és cosa bona d'haver conegut la misèria de la nostra
actitud de submissió i delicadesa. Per fer ostensible la seva discreció	afermà	la petjada dels seus passos en pujar les escales posant de manifest que
i es va sentir torbada, avergonyida. Ara, en recordar aquella escena, va	afermar	l'anell entorn del seu dit i es va estrènyer la mà, commosa. Si hagués
l'altre, el germanic, en amenaçant ascensió, en pugna per a establir-se i	afermar	-se. Aquesta explicació general de la guerra trova a Angleterra tant favor
vida llur en defensa de l'imperi. Els diaris anglesos parlen cada dia d'	afermir	i consolidar l'imperi devant la menaça de l'imperi enemic i no hi ha
el punt de vista: la "sensació" és un engany. Només hauria d'	afermar	-me amb Gay-Lussac. Però, és que nosaltres sabem més coses. Sabem que els
la descoberta de l'hulla i de l'electricitat. L'any 1863 ja s'	aferma	la crisi per tot Europa. Les indústries noves no poden engolir els
a un terç dels déus constituïts en sínode per	afermar	llur deïtat: tots, mentre sentin al dins una divina força,
endintre deixà enfonsats els fonaments ombrívols i va	afermar	-los massa bé. Van caure nou dies; bramulà confós el Caos,
de Gorgona, la matèria restant, i amb llim asfàltic;	afermen	la ribera amuntegada, tan ampla com la porta i tan profunda
del nostre Món esfèric. Amb cadenes i claus diamantins tot ho	afermaren	; massa durable i massa ferm van fer-ho! En un petit
l'abeuràvem de vi, aviat l'aliment es tornava sang, les entranyes s'	afermaven	, el món s'embellia, la dona asseguda al nostre costat com més anava més
fer un pas enrera, estenent el braç. Zorbàs, en aquell moment, acabava d'	afermar	el gruixut puntal i, relliscant en el llot, pegà un bot cap a la sortida.
Mentrestant el model m'observava sempre, tan esfereït que ni gosava	afermar	les urpes al damunt de la taula. Jo era un enigma per a ell i ell era un
muntanya féu també mostra acollidora. Quan t'has reposat una estona, ben	afermat	en el greny, ella t'estreny en sos braços de roca, i sents el bàlsam que
caminets el més fressat, el que promet pena, i guarda un pas igual que	afermi	ta voluntat. La manera de caminar ho és tot. Evita la temptació del
posem per cas, allà on el capitalisme aconsegueix convertir-se i	afermar	-se en neocapitalisme. ¿Serà la de l' Otan "llengua única", en l'Europa
de la pagesia tenen encara un sentit social col·lectiu". Aquest sentit s'	aferma	més quan es valora el reforçament que suposa per a la capital la contínua
i el paper de dominador o dominat que respectivament els escaigui, més s'	afermaran	els sentiments de superioritat o d'inferioritat entre si. Mallorca enyora
els ropatges amb què es pot distingir la "classe ociosa" per tal d'	afermar	la seva superioritat social. En segon terme el que Veblen descriu
una articulació al capdavall ben poc "unitària". D'un costat, s'hi	aferma	un "centre": Castella, el poble-Atlas de la Monarquia, la cort que s'hi
cap oposició. La realitat local conserva intacta la seva consistència: l'	aferma	i tot, gràcies al nou impuls econòmic. Però ha perdut tots els seus
(de mi puc dir que ni n'he escrit ni n'he ballat). És perquè volíem	afermar	la personalitat històrica del nostre poble, i maldàvem per tal que es
l'aclariment de fets que són objecte de litigi i de parers antagònics, s'	aferma	la tendència cap a la uniformació del coneixement que se'n deriva; però a
en la mort. Tornàrem a posar i caragolàrem la coberta, i, després d'haver	afermat	la porta de ferre, reprenguérem treballosament el nostre camí cap a les
filològica. La protecció de l'Institut d'Estudis Catalans pot	afermar	la glòria d'aqueix renaixement classicista del qual trobaríem els millors
És cert que la monarquia és la institució que més hauria de procurar	afermar	-se en la presidència d'una lliure federació de pobles. Si el punt
per ells, haurien de tenir present que llurs invectives no dignifiquen ni	afermen	la institució monàrquica, sinó que, a tot estirar, demostren la nimietat
desplegament i el creixement de la vida cristiana enfortida sense parar i	afermada	per la presència del Crist en el seu misteri". Si ara féssim un balanç
de tres cops de bec, treu enfora el pit, estira el coll tant que pot,	aferma	les potes i es posa decidit a cantar, cert i segur que mai el món no ha
no es deixa esporuguir ni governar per cap mena de fantasma. I així creu	afermar	clarament la seva superioritat indiscutible damunt de tots els homes.
m'hi cremessin el sol, la lluna i les estrelles. I també per desig d'	afermar	la il·lusió i l'esperança —ja que mai no podré haver-ne la certesa— que
un poble de botxins i d'estiracordetes! Mentrestant, l'ordre nou anava	afermant	-se i polint-se. Totes les presons eren plenes de gent de bé i en els llocs

Pàgina 1 (de 19)

50 següents