×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afermar |
Freqüència total: 903 |
CTILC1 |
Tecleta Marigó. "Si amb això som a les acaballes, gràcies a Déu", | afermava | amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no deixa de ser curiós", | del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he | afermat | amb èxit el nostre domini sobre el comerç dels nous, rars i útils | sense límits, abnegades, amatents a acomplir el nostre sagrat deure d' | afermar | el demà dels néts. Per a nosaltres, ni un tast d'engruna, res: només | , però que ja començava a aixecar-se. La idea d'anar-lo a veure havia anat | afermant | -se en ella segons creixien les seves temors, i ni la proximitat del seu | es debilita a la seva ànima. La idea de que ha d'anar a trobar-lo s' | aferma | més i més a la seva ment. Ara Mila surt encara amb més freqüència. Crida | continua així acabarà per embogir o per estar malalta de veritat. Així va | afermant | -se més i més en la seva idea, va madurant la seva decisió, i Mila, enmig | idea obsessionant d'un càstig, que ja de temps venia germinant en ell, s' | afermava | en la seva ànima amb terror amb aquests pensaments. Es recordava de | la seva companyia, el feia sofrir més d'haver-la perduda. Tino Costa s' | afermava | en la idea que Sileta estava assabentada de la vida que ell havia menat a | al menjador. —És al primer pis d'aquest replà —panteixa. La noia | aferma | l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que... | es torna a redreçar i escorcolla les tenebres mentre la respiració se li | aferma | , alentida. —Espera't —ordena. Ell el veu fondre's cap a la paret i s' | ocupacions. Una història negra, ocorreguda en una nit d'hivern, acabà d' | afermar | -lo en la fama d'home perillós de què gaudia i eixamplà entorn d'ell | en colles, i davant la impotència de l'administració virregnal catalana s' | afermaren | en llur actuació. Durant mig segle, la política catalana es centrà en | i cervantista. La Dictadura el tragué d'una situació compromesa, i va | afermar | els seus dots d'home públic: —No diré una paraula —exclamà joiosament—, | vostè creu obrar en consciència donant-se per entès? La seva conducta no | aferma | la sospita? Miri, Víctor: abans vostè ha dit a la senyora Rosa que tot el | s'ha viscut i vist vol dir no deixar-se emportar per qualsevol corrent, | afermar | els peus en el sòl de la pròpia existència i descobrir que no hi ha saber | d'ésser-li fidel. Com totes les altres formes de l'existència, aquesta s' | aferma | precisament quan les circumstàncies li són més adverses, quan tot | moribund —que no ho és tant, mentre que es mostra fecund— i els qui s' | afermen | en l'estil nou. Prenguem com a base l'any 1500: hi trobarem com | que ja havia descobert anteriorment amb les meves experiències, i m'he | afermat | en la convicció que és cosa bona d'haver conegut la misèria de la nostra | actitud de submissió i delicadesa. Per fer ostensible la seva discreció | afermà | la petjada dels seus passos en pujar les escales posant de manifest que | i es va sentir torbada, avergonyida. Ara, en recordar aquella escena, va | afermar | l'anell entorn del seu dit i es va estrènyer la mà, commosa. Si hagués | l'altre, el germanic, en amenaçant ascensió, en pugna per a establir-se i | afermar | -se. Aquesta explicació general de la guerra trova a Angleterra tant favor | vida llur en defensa de l'imperi. Els diaris anglesos parlen cada dia d' | afermir | i consolidar l'imperi devant la menaça de l'imperi enemic i no hi ha | el punt de vista: la "sensació" és un engany. Només hauria d' | afermar | -me amb Gay-Lussac. Però, és que nosaltres sabem més coses. Sabem que els | la descoberta de l'hulla i de l'electricitat. L'any 1863 ja s' | aferma | la crisi per tot Europa. Les indústries noves no poden engolir els | a un terç dels déus constituïts en sínode per | afermar | llur deïtat: tots, mentre sentin al dins una divina força, | endintre deixà enfonsats els fonaments ombrívols i va | afermar | -los massa bé. Van caure nou dies; bramulà confós el Caos, | de Gorgona, la matèria restant, i amb llim asfàltic; | afermen | la ribera amuntegada, tan ampla com la porta i tan profunda | del nostre Món esfèric. Amb cadenes i claus diamantins tot ho | afermaren | ; massa durable i massa ferm van fer-ho! En un petit | l'abeuràvem de vi, aviat l'aliment es tornava sang, les entranyes s' | afermaven | , el món s'embellia, la dona asseguda al nostre costat com més anava més | fer un pas enrera, estenent el braç. Zorbàs, en aquell moment, acabava d' | afermar | el gruixut puntal i, relliscant en el llot, pegà un bot cap a la sortida. | Mentrestant el model m'observava sempre, tan esfereït que ni gosava | afermar | les urpes al damunt de la taula. Jo era un enigma per a ell i ell era un | muntanya féu també mostra acollidora. Quan t'has reposat una estona, ben | afermat | en el greny, ella t'estreny en sos braços de roca, i sents el bàlsam que | caminets el més fressat, el que promet pena, i guarda un pas igual que | afermi | ta voluntat. La manera de caminar ho és tot. Evita la temptació del | posem per cas, allà on el capitalisme aconsegueix convertir-se i | afermar | -se en neocapitalisme. ¿Serà la de l' Otan "llengua única", en l'Europa | de la pagesia tenen encara un sentit social col·lectiu". Aquest sentit s' | aferma | més quan es valora el reforçament que suposa per a la capital la contínua | i el paper de dominador o dominat que respectivament els escaigui, més s' | afermaran | els sentiments de superioritat o d'inferioritat entre si. Mallorca enyora | els ropatges amb què es pot distingir la "classe ociosa" per tal d' | afermar | la seva superioritat social. En segon terme el que Veblen descriu | una articulació al capdavall ben poc "unitària". D'un costat, s'hi | aferma | un "centre": Castella, el poble-Atlas de la Monarquia, la cort que s'hi | cap oposició. La realitat local conserva intacta la seva consistència: l' | aferma | i tot, gràcies al nou impuls econòmic. Però ha perdut tots els seus | (de mi puc dir que ni n'he escrit ni n'he ballat). És perquè volíem | afermar | la personalitat històrica del nostre poble, i maldàvem per tal que es | l'aclariment de fets que són objecte de litigi i de parers antagònics, s' | aferma | la tendència cap a la uniformació del coneixement que se'n deriva; però a | en la mort. Tornàrem a posar i caragolàrem la coberta, i, després d'haver | afermat | la porta de ferre, reprenguérem treballosament el nostre camí cap a les | filològica. La protecció de l'Institut d'Estudis Catalans pot | afermar | la glòria d'aqueix renaixement classicista del qual trobaríem els millors | És cert que la monarquia és la institució que més hauria de procurar | afermar | -se en la presidència d'una lliure federació de pobles. Si el punt | per ells, haurien de tenir present que llurs invectives no dignifiquen ni | afermen | la institució monàrquica, sinó que, a tot estirar, demostren la nimietat | desplegament i el creixement de la vida cristiana enfortida sense parar i | afermada | per la presència del Crist en el seu misteri". Si ara féssim un balanç | de tres cops de bec, treu enfora el pit, estira el coll tant que pot, | aferma | les potes i es posa decidit a cantar, cert i segur que mai el món no ha | no es deixa esporuguir ni governar per cap mena de fantasma. I així creu | afermar | clarament la seva superioritat indiscutible damunt de tots els homes. | m'hi cremessin el sol, la lluna i les estrelles. I també per desig d' | afermar | la il·lusió i l'esperança —ja que mai no podré haver-ne la certesa— que | un poble de botxins i d'estiracordetes! Mentrestant, l'ordre nou anava | afermant | -se i polint-se. Totes les presons eren plenes de gent de bé i en els llocs |
|