Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del qual és el capital— es contradiu en la mentalitat catalana amb l'	aferrament	a la realitat de la Casa —i no amb una suposada supervivència de
anarquitzant, del sentiment d'enveja individual i col·lectiu, de l'	aferrament	a l'espai i a l'ambient familiar, són incapaços de donar minories
era aferrat a una matèria tova, pastosa, confusa i profunda. Aquest	aferrament	era una delícia. L'altre tros se'n volia desprendre i no podia. M'havia
castellana. Però testimoniava, amb la seva expansió, la importància que l'	aferrament	del poble a la seva llengua va tenir d'un cap a l'altre del Vuit-cents.
ben acreditada a Espanya i a França, i s'hi troba ben remunerada. Aquest	aferrament	del llaurador al seu predi, el minifundisme abusiu, i els hàbits mentals
de tancament, sinó en molts d'altres de qui ningú no ho diria mai. L'	aferrament	a tot el d'abans —semper idem, nihil innovetur— és fruit
que volia casar-se perquè ja estava tip de viure a Sarrià. El nostre	aferrament	a la closca d'un pis, explica moltes de característiques nostres. Hem
el tren festejador del mar, que encerca petits túnels propicis a sobtosos	aferraments	d'enamorats, duien Arnau, Ramona i llur enllaç a la muntanya i al mar.
envers ell, però aquella atenció era tan derivada cap al cos —per l'	aferrament	del braç cercador de contactes, per l'embadaliment del rostre envers el
un mèdium del temps d'ara, gràcies a la vigoria del meu invisible	aferrament	. —Quitrà! —digué la meva germana, espalmada.— Oh, com podrà mai haver-
indicat per als de fusta rodona (fig. 137); també es pot fer un	aferrament	a base de posts gruixudes de quatre centímetres, subjectades amb cargols
I ho són perquè la navegació i la llunyania exciten fins al paroxisme l'	aferrament	dels homes a les seves pedres. Amb el que guanyen navegant paguen el
de la intervenció estrangera a Constantinoble. És ben curiós que el màxim	aferrament	a les coses pintoresques, a les coses tradicionals purament adjectives i
ràpida de la 1a· reacció del capgirament del nostre món: l'	aferrament	al passat per manca de joventut, per manca d'esperança, una actitud de
quals s'introdueixen en els interessos i les activitats de tota mena. L'	aferrament	inicial del nen al pit i a la llet de la mare és la base de totes les
—el temor a la inacció—, l'ànsia de supervivència manifestada en l'	aferrament	a la vida i en la perpetuació del nom i l'obra propis —la qüestió de
La transcendència religiosa arrossega també el llast de l'	aferrament	a la imatge i a la sensació material. El català és totalment cec als
i altra vegada l'abraçada a allò que és inabraçable, l'	aferrament	desesperat del nàufrag, el menyspreu de la raó, l'embadaliment del
una perspectiva madurativa. Han descobert el primer gest de prendre en l'	aferrament	del pit de la mare. No es tracta aquí, és clar, d'un pas a l'acció
vital i salvatge. L'aspecte és d'un salvatgisme impressionant. La força d'	aferrament	de les seves tenalles ha d'ésser considerable. Una vegada tret de l'aigua
i migdia, s'han conservat incommovibles, amb aquella permanència i aquell	aferrament	que ja hem assenyalat com a característiques de la geografia
de la massa, l'atordiment taquicrònic, l'ambició de poder material, l'	aferrament	a la vida i el narcisisme i culte del propi cos, poden assolir en
presentades per les ciutats o consells. I era també general, per tant, l'	aferrament	en la defensa de tals concessions, convertides després en costum i en
palès de molts capellans, o de tots tal vegada, puix que, pel seu	aferrament	a les coses d'aquest món, proven, no la seua humana debilitat com ells
no la pintura, que hauria pogut exercir igualment, li proporcionava uns	aferraments	a l'àmbit concret, però el conjunt dels seus signes li servia els
ho és quan viu una vida limitada a un horitzó purament terrè (lleugeresa,	aferrament	a les riqueses, concupiscència), que el fa incapaç d'acollir el misteri
de joc aquests pilars de la tàctica de guerra. Però fins i tot aquest	aferrament	a les regles clàssiques que ja estaven a punt d'eclipsar-se demostra un
a veure les lleis de la natura —que les coses són transitòries, que l'	aferrament	causa dolor—, podem també intuir que ha d'haver-hi un altre camí. I n'hi
un gust dolç i agradable. Llavors, què és el que experimentem? Desig i	aferrament	. En volem més fins i tot abans d'empassar-nos les que tenim a la boca. Amb
d'altres religions, d'altres colors de pell i d'altres costums. Això és	aferrament	i ignorància. Hi ha hagut centenars de revolucions al llarg de la
«els enemics pròxims». Per exemple, l'enemic pròxim de l'amor és l'	aferrament	. S'emmascara d'amor, s'experimenta com a amor, però és essencialment
els pot oferir. Algunes d'aquestes paraules, de resultes del propi	aferrament	, arriben a granar i, un cop escampada la grama, rebroten lluny.
entre ells. El psiquiatre John Bowlby mostrava, en els seus estudis sobre	aferrament	, que aquest vincle emocional que desenvolupa el nen amb els seus
emocional que desenvolupa el nen amb els seus cuidadors o figures d'	aferrament	(en especial, la mare), li proporciona la seguretat indispensable per a
a un bon desenvolupament de la personalitat. El grau en què la figura d'	aferrament	és capaç de respondre a les seves necessitats (físiques i afectives) de
i corre el risc de desenvolupar trastorns psicològics. Un estil d'	aferrament	segur entre mare (o una altra figura) i nen també és la base de
la socialització. Quan observem la interacció de mare i nen petit amb un	aferrament	segur, veiem com el nen tendeix, de forma natural, a fer cas a les
rutines a casa i que hi hagi un vincle segur entre el nen i les figures d'	aferrament	. Capítol ii Què fa difícil la
defectuós amb els pares. En aquest cas podríem parlar de les tipologies d'	aferrament	(tipus de vincle relacional que s'estableix entre el nen i els pares, la
amb els altres. A grans trets i resumint, podríem extreure quatre tipus d'	aferrament	: l'aferrament segur, l'aferrament insegur-ambivalent, l'aferrament
A grans trets i resumint, podríem extreure quatre tipus d'aferrament: l'	aferrament	segur, l'aferrament insegur-ambivalent, l'aferrament insegur-evitatiu i
podríem extreure quatre tipus d'aferrament: l'aferrament segur, l'	aferrament	insegur-ambivalent, l'aferrament insegur-evitatiu i l'aferrament
d'aferrament: l'aferrament segur, l'aferrament insegur-ambivalent, l'	aferrament	insegur-evitatiu i l'aferrament desorganitzat o mixt (inclou
segur, l'aferrament insegur-ambivalent, l'aferrament insegur-evitatiu i l'	aferrament	desorganitzat o mixt (inclou característiques dels aferraments insegurs).
i l'aferrament desorganitzat o mixt (inclou característiques dels	aferraments	insegurs). En el primer cas, s'estableix un tipus de vincle i relació
adversitats. Respecte a les característiques emocionals que comporta l'	aferrament	segur, és indispensable esmentar que són nens que presenten menys
durant tota la vida. D'altra banda, els nens que reben algun dels tipus d'	aferrament	insegur (ambivalent i evitatiu) o un aferrament desorganitzat són més
reben algun dels tipus d'aferrament insegur (ambivalent i evitatiu) o un	aferrament	desorganitzat són més propensos a l'enuig, es caracteritzen per objectius
per establir relacions afectives íntimes amb els companys. El tipus d'	aferrament	que estableix el nen normalment el marca durant tota la vida, mantenint
desadaptatives amb les relacions que anirà establint. Aquests tipus d'	aferraments	poden contribuir a l'aparició de certs trastorns relacionats amb la

Pàgina 1 (de 2)

50 següents