Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'admiraren, però la majoria, malgrat el seu significat, davant d'ella s'	aferraren	en la idea que aquell infant havia nascut sota un signe advers i que allò
ell agafat a ella, deixant-se guiar per ella, abraçant-la i ensopegant i	aferrant	-se al seu cos. La mossegà en un muscle. Ella amollà una queixa i li pegà
apressava el pas maquinalment, però era en va: la imatge tornava a ell, s'	aferrava	a ell —l'acompanyava— amb els millors records que d'ella tenia. La veia
veia al seu entorn, com més perduda es sentia, més desesperadament s'	aferrava	ella a la seva esperança. Però que diferent que era el camí de com ella
Si no morí aleshores, si no caigué fulminada, fou perquè la seva ànima s'	aferrà	instintivament a una última esperança de trobar-lo amb vida, de poder-lo
munt de pedres i s'hi acostà panteixant, amb aquella darrera esperança,	aferrant	-s'hi desesperadament i ja des de lluny el cridà, i aquesta vegada —cosa
dels Goethes. Els quals, en efecte, si passen per alt la injustícia i s'	aferren	a l'ordre, i així ho proclamen explícitament, vénen a reconèixer que
argument de repte. Quan s'esgota el Romanticisme, quan el XIX s'	aferra	a la ciència com únic recurs de salvació, i la ideologia positivista
mudada. Té unes llesques immenses que li deuen permetre de dormir dreta i	aferra	el portamonedes amb uns dàtils que envejaria un cavador. —Tots són
ganes de cridar, de rebel·lar-se contra aquell enemic que se li havia	aferrat	al coll i l'abaltia a poc a poc, i ganes de plorar, de seguida, com quan
Aquí mateix, ara mateix, a cau d'orella l'estrident xiscle d'uns frens	aferrant	les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig sortir espantada i
de persones desfetes, malmenades, amb els rostres mossegats per la por,	aferrant	-se, aguantant-se les unes amb les altres a les bodegues, a la coberta, a
cap a mi, em mira, m'agafa ses mans, m'empeny cap a sa paret, m'	aferra	pes coll i puny per tirar-me en terra. —Verge Santíssima, vaig dir-me jo
persona devia obediència al senyor de la terra. S'acabà el règim romà que	aferrava	el pagès al camp, com un instrument qualsevol de la producció agrícola.
en especuladors dels béns públics dels municipis. Això els obligà a	aferrar	-se cada vegada més al govern de les ciutats i viles; més precisament, a
de Catalunya tot canviava i es removia, els nostres homes romanien	aferrats	a les lleis que els havien fets poderosos i rics durant els segles
d'aquesta perllongada decepció històrica. Paradoxalment, els catalans s'	aferraren	al representant de la dinastia que havia enervat el país. I això fou
Sèiem vora la porta, i ens va veure de seguida.	Aferrant	la gran culata que el devia ajudar a aguantar-se dret,
sap el que li he aconsellat moltes vegades. Amèlia. [(	Aferrant	-se al braç del seu pare.)] Et prego que no segueixis més. Tia Roser,
amb les dones, és qüestió de paciència, de polsar bé la brida o d'	aferrar	-les pel ronsal amb totes dues mans. Gravat La més
—Que això no és el port de Marsella, filla. La francesa tornà a riure i s'	aferrà	al seu company: —Anem en aquella taula —digué la Violeta al seu alt
en nosaltres, qui venia a persuadir-nos que un mal també s'	aferra	a uns homes de lluny, com és ara el marxant de
joguina, tèbies i balbes d'incertitud del món que encara no coneixen, s'	aferren	amb una estranya força al pit que Laura els ofereix. I amb el cap
vell que li puja pel coll, li arriba a la galta i al llavi; una mà se li	aferra	al pit. I com altres vegades, Laura clama: —Déu meu, ajudeu-me!...
la mort és una falsedat!, li havia dit el seu pare, aquell il·lús que s'	aferrava	desesperadament en l'optimisme que li anà lligant la vida, com aquella
en algun instant fugisser i intemporal de la realitat. De poder	aferrar	i mantenir en poder de la nostra contemplació allò que en la realitat és
ulls indecisos d' anyellet, ab sos ditets de nina probava sens' esma d'	aferrar	se á la blanca mamella, mentres per sa banda la corpulenta montanyesa 'l
las llágrimas, passejava l' emboyrada vista pe'l sostre. Tots s'	aferravan	á la necessitat de descans tan recomenada, pera escursar aquellas escenas
de penediment. Mes, de sopte, ferida per la temor de qu' anava á amollar,	aferrant	ben bé al nen contra son pit y escampant duas llambregadas de fera
personal cada dia més arrelada dintre nostre. Tot home que no és poltró s'	aferra	allà on pot per tal de no sucumbir. Amb més daler que abans —i amb un
llançar a terra contra la paret. Jo encara me n'anava, mut; ella se m'	aferrà	als camals, m'agafà les mans i començà a besar-les com una afamada, amb
de descriure ací. Tal vegada això era la causa que després m'hagués	aferrat	a l'alegria amb una fúria tràgica. Una criatura abandonada que clou els
és un sofriment. Veureu que el desesperat crispa les mans i que aquestes	aferren	la mamella que li torna la vida, la unglegen, la maseguen febrosament;
recordi el color de les cobertes, i el títol, no? És així. Com les coses s'	aferren	a la nostra memòria pel seu exterior, més que no pas per les idees que
d'una estona el capellà ens cridà, esglaiat. Era l'agonia. S'ofegava. S'	aferrava	als barrots del llit, a les mans del capellà, a les de la seva germana, a
vaig viure en una mena de desesma enyorívola, com un orfe. Després vaig	aferrar	-me a poc a poc a la vida, i amb quin braó! Un llibre salvador Encara avui
hores i els dies, damunt el temps i les coses. Era un convalescent que s'	aferra	dolçament a la vida després d'una terrible malaltia. El meu viatge tenia
de la seva pell. Era una sensació misteriosa i dolça que se m'havia	aferrat	a l'ànima. Vaig contar aquestes coses al meu amic mentre anàvem a dormir.
il·luminacions dels llibres gòtics sinó com éssers creadors i sofridors	aferrats	per les arrels a la terra, patint del fred, del vent i la secada, com
els nostres vestits), però la pols de dues jornades per carretera s'	aferra	a la pell, la portes més endins de la roba, de la carn, dels ulls. És
eh? Torno al banc. Em divertiré mirant la gent. Aquests francesos van	aferrats	a llurs dones com gossets. Són elles les decidides, les qui dirigeixen.
les idees com ells ho eren de les carreteres. Quelcom d'ells se m'havia	aferrat	, i veu's aquí com en vaig tenir consciència. Altra vegada Mistral Un
teniu diners? —Per ara no em falta res, vaig respondre ambiguament. —	Aferreu	-vos a la vostra terra i deixeu-vos de córrer món, em va dir. El món
cap. La idea de llevar-me era un esquinçament. Un tros de mi mateix era	aferrat	a una matèria tova, pastosa, confusa i profunda. Aquest aferrament era
m'eixugava de pressa i joiós, sense temps de treure'm els brins d'herba	aferrats	a la pelussa del pit, perquè calia córrer a enforcar l'altra porció del
va fent més lleu. No és sinó això. La melangia de les partences, que no t'	aferra	a res, que no et pot retenir, perquè la vida d'allà al davant tira més
al seu damunt, la despullen, la posseeixen. Ella es sent posseïda,	aferrada	per innombrables mans, penetrada pels sexes d'aquells homes. Canta
com el plaer. I com se m'emporta! És tan fort el corrent, que m'he d'	aferrar	a una punta de pedra de la riba per no ésser endut. És dolç sentir que el
humana al meu costat, una cosa calenta i viva que em venia d'ell i se m'	aferrava	a la gorja. Aleshores m'hi acostava fins a tocar-li les robes, i ell de
fugim, que potser encara voldrien donar-nos feina i tu series ben capaç d'	aferrar	-te a una pala com aquests infeliços." I si el terreny ho permetia em

Pàgina 1 (de 34)

50 següents