Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la fred esplomissa d'una espasa roenta que un esmolet	afila	. Els estanys llaminers xaropen les congestes, ulls de
vague, irreal i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla	afilar	-se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La transformació de la
una vedella; però si hi ha un bou bragat, d'amples costats, de banes ben	afilades	i de potes resistents, aquest és el bou que compraran perquè la correguda
en pèls? vasíes, ensaboná, batidors, paños, peleros, polvos, pedra d'	afilar	, bronches, nabaixes, tisores, la bandolina y pomá? Vacha una carrera
ben esmolá. Mer· Pos mira, yo soc barbera, si es que la vols	afilar	pots pasarla per la pedra. [(Chirantse de espales.)] Pilar.
de si mateix tot d'una: sent que el seu rostre s'encongeix i	afila	, que a les seves costelles els dos braços s'aferren,
I també duia a la cintura —l'hi devia donar el diable— un punyal ben	afilat	que portava escrit: ""Et mataré!""" "Era l'home. Déu li allargà
Els músculs s'hi graven amb una duresa de pedra marbre. Ton nas s'	afila	amb un perfil agudíssim d'ocell de rapinya. Sents tu mateix la nova
del llum d'oli, que evocava les clarors constants de les llànties, s'	afilava	quieta i dreta, com si volgués imitar les flames dels brandons en les
usant la menor fricció possible, és a dir, fent ús d'un instrument ben	afilat	, i tallant d'un sol cop. Els teixits a estudiar es submergeixen en sèrum
cuadrada, la que tenia la costum d' estar, sempre que no tenía que fer,	afilant	la contra una pedreta esmoladora, que al efecte portava en la boljaca;
dels fosfatats i potàssics. Quan se sembra massa espès, les tiges s'	afilen	, és a dir, creixen molt en alçada en cerca de llum, però poc en gruixària
el mateix Ramon Janer. Com no sia per la corretja que el barber empra per	afilar	la seva navalla, no sabem veure la relació que pogués tenir aquest ofici
d'esmeril, situades tangencialment al tall o bisellat de la fulla, una	afila	el tall i l'altra el manté sempre en la mateixa posició i conserva la
motor elèctric independent, podent, per tant, i quan es faci necessari,	afilar	la fulla circular mentre la màquina no treballa. Les màquines de tallar
seves mans tinguin el vici de coquetejar, com és ara amoixant-se la cara,	afilant	-se els narius amb el dit gros i l'índex, refilant-se el bigoti
traçat no és tan exacte amb l'empleu de la forma A. També podem	afilar	la mina del compàs segons una o altra disposició. Cal, en deixar-la
col·locant els altres pel mateix sistema. Un cop estrets els cèrcols s'	afilen	les voreres de les dogues i es calafata el barril i seguidament es fan
un altre l'adreça; i un altre el talla; més enllà, un altre operari l'	afila	en punta; i dins d'un altre local, altres homes preparen l'extrem que ha
és més desenvolupat que el dels amfibis. La cara tendeix a allargar-se i	afilar	-se (musell dels cocodrils) diverses vegades al llarg de l'evolució. Les
els fragments dels quals no poguérem parionar. Uns acaben en punta ben	afilada	, altres a manera d'espàtula. S'hi veuen encara els senyals dels raspadors
per l'apassionament que encara no havia desarmat, ans el contrari,	afilava	els designis que fessin inoperant la llei votada. Començava el nou procés
eynas que s' usan, son las estisoras y la podadora de tall acerat y ben	afilat	. Está avuy ja molt generalisada la primera, perque si rosega no sacut,
posar-se fora de l'abast dels periodistes!" "—La seva professió els fa	afilar	la vista i l'oïda." "—El secret del viatge s'ha portat amb tota cura.
ral del designi de fer mal. Amb un ganivet ben net,	afilat	per esmolet, tallava, tot xano-xano, un molsut braç
tan solitària, si la fereixes amb destral ben	afilada	. Però mira'm abans, enllà de l'hora calma.
la bomba de la confusió no reventaba, els trampantingos y gafautingos s'	afilaben	les ungles: els bolonios feen el paper que ara diriem el del ánchel bobo,
pasos del poble. 2 Matí 3, Navaixes y korrecha d'	Afilar	. En estos momientos d' impresió sulprema, que la lluna s' amaga y el sol
lo mèu esperit. E inclinat lo cap, etc.. Llissó 6a·.	Afiláren	sas llenguas com una espasa. No digan, donchs, los jueus: no habem mort á
vosaltres, ó jueus lo matáreu. ¿Y com? Ab la espasa de la llengua; perque	afiláreu	vostras llenguas. Y quant lo feríreu sino quant clamáren: crucifical,
que en son cor pensáren maldats, me feyan guerra tot lo dia. V.	Afiláren	sas llenguas com de serpent: veneno de áspits hi há baig de sos llavis.
á tots los manté, los uns contantse mútuament llurs perills, los altres	afilant	llurs instruments de llaurar, aquestos exercitantse en jochs antichs,
porta raons. Amic 1: Jo no ho desitjava pas de veure. La cua va	afilant	-se gradualment, en una extensió de molts centímetres, per a acabar en
van estrenyent un cercle entorn de la presó. Ningú diria que abans han	afilat	molt bé la punta dels espasins que sota de la capa duen tots ells.
armas preparemne com ne veyem á l' áliga en l' altura sas feras unglas	afilar	. Deixemne de los boscos l' abrich y l' espessura, y l' host dels
—observava 'l parroquiá á qui estava afeytant lo barber, mentres aquest	afilava	la navaja pera repassarlo.— Al últim, ellas no fan mal á ningú. —Bé
Dionís. Vámos, barbèr, pássa avánt deprèssa. Nicètas. [	Afíla	el rahò.] Permetêu-me d'afilar el rahò. Damóclês. Jó no lo
pássa avánt deprèssa. Nicètas. [Afíla el rahò.] Permetêu-me d'	afilar	el rahò. Damóclês. Jó no lo permetrè; tu póds llevár-me la vída,
l'agonitzant. Va tornar la Sixta i li va dir, quan veuràs que se li	afila	el nas és que ja està, i la Mundeta, ja saps que li hauràs de taponar
capgirat i ara eren uns ulls durs com l'acer. La barbeta se li havia	afilat	i tenia les galtes més xuclades que mai. El ble de cabell ja no li queia
que'ls cega... que'ls fa tremolar els dits com a les àligues, que'ls fa	afilar	el bec com als voltors, que'ls fa ser lladres am modos... Sr·
parpelles. Amb tanta joia de fogós encalç, encara no	afileu	la freda falç. Garrofers Reumàtics garrofers de l'aire càlid,
Enrahonarém... ¿sab? Lluís. [(Que ha tret lo llápis y l'	afila	.)] Gracias: prefereixo treure un apunte de... (¡Altre cop!) [(Pe'ls
y tròns sa còlera al hòm diu! Mireu á la Vengança Com	afila	el punyal, y sanguinosa Se ceba en la matança!...
del tumult dels qui obren iniquitat. Els quals llur llengua com espasa	afilen	, tiven llurs sagetes, paraula amarga; tot tirant
rajades amb el vi de santa probitat. La gana, diuen,	afila	l'enginy i el món és dels qui mengen bons bistecs. És
acció pecaminosa és més venial que un estat mental pecaminós. Dostoievski	afila	la navalla ètica que separa el bé del mal. Un mal pensament, un sentiment
corregint a mesura que s'anaven desgastant. Ús: Serveix per	afilar	, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc., eines diverses.
rebava que resta a les fulles dels ganivets i de les tisores en haver-se	afilat	. També serveix per conservar el tall (deixa més fins els instruments de
consideren aquest ofici força complicat. Quants esmolets eren capaços d'	afilar	, com calia, una navalla de barber? Sembla que entre ells hi havia

Pàgina 1 (de 2)

50 següents