×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afilar |
Freqüència total: 77 |
CTILC1 |
la fred esplomissa d'una espasa roenta que un esmolet | afila | . Els estanys llaminers xaropen les congestes, ulls de | vague, irreal i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla | afilar | -se lentament i esvair-se en arribar a les altures. La transformació de la | una vedella; però si hi ha un bou bragat, d'amples costats, de banes ben | afilades | i de potes resistents, aquest és el bou que compraran perquè la correguda | en pèls? vasíes, ensaboná, batidors, paños, peleros, polvos, pedra d' | afilar | , bronches, nabaixes, tisores, la bandolina y pomá? Vacha una carrera | ben esmolá. Mer· Pos mira, yo soc barbera, si es que la vols | afilar | pots pasarla per la pedra. [(Chirantse de espales.)] Pilar. | de si mateix tot d'una: sent que el seu rostre s'encongeix i | afila | , que a les seves costelles els dos braços s'aferren, | I també duia a la cintura —l'hi devia donar el diable— un punyal ben | afilat | que portava escrit: ""Et mataré!""" "Era l'home. Déu li allargà | Els músculs s'hi graven amb una duresa de pedra marbre. Ton nas s' | afila | amb un perfil agudíssim d'ocell de rapinya. Sents tu mateix la nova | del llum d'oli, que evocava les clarors constants de les llànties, s' | afilava | quieta i dreta, com si volgués imitar les flames dels brandons en les | usant la menor fricció possible, és a dir, fent ús d'un instrument ben | afilat | , i tallant d'un sol cop. Els teixits a estudiar es submergeixen en sèrum | cuadrada, la que tenia la costum d' estar, sempre que no tenía que fer, | afilant | la contra una pedreta esmoladora, que al efecte portava en la boljaca; | dels fosfatats i potàssics. Quan se sembra massa espès, les tiges s' | afilen | , és a dir, creixen molt en alçada en cerca de llum, però poc en gruixària | el mateix Ramon Janer. Com no sia per la corretja que el barber empra per | afilar | la seva navalla, no sabem veure la relació que pogués tenir aquest ofici | d'esmeril, situades tangencialment al tall o bisellat de la fulla, una | afila | el tall i l'altra el manté sempre en la mateixa posició i conserva la | motor elèctric independent, podent, per tant, i quan es faci necessari, | afilar | la fulla circular mentre la màquina no treballa. Les màquines de tallar | seves mans tinguin el vici de coquetejar, com és ara amoixant-se la cara, | afilant | -se els narius amb el dit gros i l'índex, refilant-se el bigoti | traçat no és tan exacte amb l'empleu de la forma A. També podem | afilar | la mina del compàs segons una o altra disposició. Cal, en deixar-la | col·locant els altres pel mateix sistema. Un cop estrets els cèrcols s' | afilen | les voreres de les dogues i es calafata el barril i seguidament es fan | un altre l'adreça; i un altre el talla; més enllà, un altre operari l' | afila | en punta; i dins d'un altre local, altres homes preparen l'extrem que ha | és més desenvolupat que el dels amfibis. La cara tendeix a allargar-se i | afilar | -se (musell dels cocodrils) diverses vegades al llarg de l'evolució. Les | els fragments dels quals no poguérem parionar. Uns acaben en punta ben | afilada | , altres a manera d'espàtula. S'hi veuen encara els senyals dels raspadors | per l'apassionament que encara no havia desarmat, ans el contrari, | afilava | els designis que fessin inoperant la llei votada. Començava el nou procés | eynas que s' usan, son las estisoras y la podadora de tall acerat y ben | afilat | . Está avuy ja molt generalisada la primera, perque si rosega no sacut, | posar-se fora de l'abast dels periodistes!" "—La seva professió els fa | afilar | la vista i l'oïda." "—El secret del viatge s'ha portat amb tota cura. | ral del designi de fer mal. Amb un ganivet ben net, | afilat | per esmolet, tallava, tot xano-xano, un molsut braç | tan solitària, si la fereixes amb destral ben | afilada | . Però mira'm abans, enllà de l'hora calma. | la bomba de la confusió no reventaba, els trampantingos y gafautingos s' | afilaben | les ungles: els bolonios feen el paper que ara diriem el del ánchel bobo, | pasos del poble. 2 Matí 3, Navaixes y korrecha d' | Afilar | . En estos momientos d' impresió sulprema, que la lluna s' amaga y el sol | lo mèu esperit. E inclinat lo cap, etc.. Llissó 6a·. | Afiláren | sas llenguas com una espasa. No digan, donchs, los jueus: no habem mort á | vosaltres, ó jueus lo matáreu. ¿Y com? Ab la espasa de la llengua; perque | afiláreu | vostras llenguas. Y quant lo feríreu sino quant clamáren: crucifical, | que en son cor pensáren maldats, me feyan guerra tot lo dia. V. | Afiláren | sas llenguas com de serpent: veneno de áspits hi há baig de sos llavis. | á tots los manté, los uns contantse mútuament llurs perills, los altres | afilant | llurs instruments de llaurar, aquestos exercitantse en jochs antichs, | porta raons. Amic 1: Jo no ho desitjava pas de veure. La cua va | afilant | -se gradualment, en una extensió de molts centímetres, per a acabar en | van estrenyent un cercle entorn de la presó. Ningú diria que abans han | afilat | molt bé la punta dels espasins que sota de la capa duen tots ells. | armas preparemne com ne veyem á l' áliga en l' altura sas feras unglas | afilar | . Deixemne de los boscos l' abrich y l' espessura, y l' host dels | —observava 'l parroquiá á qui estava afeytant lo barber, mentres aquest | afilava | la navaja pera repassarlo.— Al últim, ellas no fan mal á ningú. —Bé | Dionís. Vámos, barbèr, pássa avánt deprèssa. Nicètas. [ | Afíla | el rahò.] Permetêu-me d'afilar el rahò. Damóclês. Jó no lo | pássa avánt deprèssa. Nicètas. [Afíla el rahò.] Permetêu-me d' | afilar | el rahò. Damóclês. Jó no lo permetrè; tu póds llevár-me la vída, | l'agonitzant. Va tornar la Sixta i li va dir, quan veuràs que se li | afila | el nas és que ja està, i la Mundeta, ja saps que li hauràs de taponar | capgirat i ara eren uns ulls durs com l'acer. La barbeta se li havia | afilat | i tenia les galtes més xuclades que mai. El ble de cabell ja no li queia | que'ls cega... que'ls fa tremolar els dits com a les àligues, que'ls fa | afilar | el bec com als voltors, que'ls fa ser lladres am modos... Sr· | parpelles. Amb tanta joia de fogós encalç, encara no | afileu | la freda falç. Garrofers Reumàtics garrofers de l'aire càlid, | Enrahonarém... ¿sab? Lluís. [(Que ha tret lo llápis y l' | afila | .)] Gracias: prefereixo treure un apunte de... (¡Altre cop!) [(Pe'ls | y tròns sa còlera al hòm diu! Mireu á la Vengança Com | afila | el punyal, y sanguinosa Se ceba en la matança!... | del tumult dels qui obren iniquitat. Els quals llur llengua com espasa | afilen | , tiven llurs sagetes, paraula amarga; tot tirant | rajades amb el vi de santa probitat. La gana, diuen, | afila | l'enginy i el món és dels qui mengen bons bistecs. És | acció pecaminosa és més venial que un estat mental pecaminós. Dostoievski | afila | la navalla ètica que separa el bé del mal. Un mal pensament, un sentiment | corregint a mesura que s'anaven desgastant. Ús: Serveix per | afilar | , polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc., eines diverses. | rebava que resta a les fulles dels ganivets i de les tisores en haver-se | afilat | . També serveix per conservar el tall (deixa més fins els instruments de | consideren aquest ofici força complicat. Quants esmolets eren capaços d' | afilar | , com calia, una navalla de barber? Sembla que entre ells hi havia |
|