×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afilerar |
Freqüència total: 56 |
CTILC1 |
costat. —Per aquí —diu la xicota. La segueix per un passadís ample, on s' | afileren | tot de lleixes curulles de llibres i revistes molt ordenats i avancen cap | mena. De la mena dels homes que els plau d'acollar-se a ramades, ben | afilerats | i encarcarats, i d'obeir la veu que mana amb més urc, i de marcar el pas | òmnibus que, de mica en mica y ab gran perill de fer desgracies, s'anaven | afilerant | al peu de l'acera, venía examantshi tota la part de massa obrera de | una tranquil·litat de facinerós, calculant trajectòries, vaig anar-los | afilerant | , fent per manera que es veiessin tots —com podria haver-ho disposat un | d'una vella masia. A cada bordada les siluetes culminants de la vila s' | afileraven | en una nova formació, ara de front, ara de gairell, ara de perfil, com un | cap d'ells no hauria dubtat a rompre els dolços llaços de l'amistat i a | afilerar | -se amb els seus per a la batalla. Però a l'Oncle Rafel i al promès de la | de la Santa Creu aixecava, a la dreta, els seus murs terrosos i mal | afilerats | . Claudi, fill d'aquells barris, sentia per la santa Casa una atractívola | s'aturà a espiar. Dins el carreró mitja dotzena de guàrdies més s' | afileraven | davant unes cases, com per no deixar-ne eixir ningú. "La detenció | amb insígnies de metall, un agent de paisà donava ordres. Els guàrdies s' | afileraven | en dos rengles, i de la porta d'una casa eixí un home, lligat de colze a | transparent. Petxines colossals d'un rosa roig i d'un verd tendre eren | afilerades | , a centes, a cada costat, contenint llumenetes blaves que il·luminaven | i sucs, almívar i oli d'ametlles, els gats saltaven de les teulades i s' | afileraven | darrera seu amb la cua dreta, els gossos abandonaven els llindars per | de més xiques, dretes i ajegudes, i a baix, sota el prestatge i enfora, s' | afileraven | les taules dels consumidors amb les corresponents cadires, unes i altres | Ell no tallava ni polia els homes, com si fossin una pedrera, ni els | afilerava | , superposant les unes promocions a les altres. Ell era el jardiner del | tenim prou d'esguardar els camps de blat, de farratgeres i patatars que s' | afileren | al llarg dels camins, per a comprendre que la generositat d'un sòl | sobre les terres humides selvatano-montsenyenques. Hom els planta ben | afilerats | i prou espessos perquè hagin de pujar drets i de pressa, a fi que ben | meitat dels altres, de dues ""toeses"": que semblants carrers fossin | afilerats | tant com es pogués i que els carrers de travessia fossin deixats per | tira, hi ha uns bancals de tota llei de verdura molt ben | afilerats | , que tot l'any es veuen lluents: hi ha també dos fontinyols, | després, l'un, entre'ls homes, l'altra, entre les dònes, ben separats y | afilerats | en llarguerudes taules, tatxada la vianda, comptat el temps, sens un | y oberta de bat a bat; l'enrenou de cotxes, que mentrestant venien | afilerant | se davant la casa, era axordador. El Dick comprengué que's preparava | Reial i l'església barroca de Betlem. Cases petites, esquifides, mal | afilerades | ; estreta on hauria d'ésser més ampla, i espaiosa on no caldria que ho | de ferro que portava penjant al costat, torná á pujar á cavall, y fent | afilerar | á tota la gent á la mateixa era de ca 'n Grau, y posant á la cua als qu' | de que la seva valentía valgués tant ruhí empleo, com cuydarse d' | afilerar | criadas y reconvenir á las que fessen trinquis per pagar los testos. Per | precís moment la gentada vacillà. Callada, sorruda, s'obrí reculant, | afilerant | -se a cada banda de camí. Era que ls havia imposat aquella valentia? Era | devallaren pel camí que serpejava entre les alzines y comensaren a | afilerar | se pera embocar, un a un, la passarella del torrent. L'espectacle era | ò vuyt mossos arrambavan á las parets gran munió de táulas-escriptoris, | afileravan | á dreta y esquerra algunas cadiras. En Rodón se pará al brancal de la | per l'estreta acera ab perill de la vida. Y'ls cotxes, ja buyts, anavan | afilerant | se en doble renglera per las Ramblas y carrers adjacents, com extranya | ja al carrer lo potejar dels cavalls, lo rodar dels cotxes, qu'anavan | afilerant | se per tots los carrers vehins, xarroteig de criaturas, tot ensemps que'l | pe'l menjador, pe'ls estrets corredors d'aquell piset. Tota una gentada s' | afilerava | escala avall, se prempsava dins del portal ò esperava fumant abaix á la | després, al trepitjar l'inmens y luxosíssim menjador de l'hôtel pera | afilerar | se en una de las llarguíssimas táulas que'ls miralls reproduhían fins al | cadascún. Entre mitx dels dos escudellers aparellats a cada banda s' hi | afileraven | plats mitjansers fondos, rotjos, posats de cantell, presentant a la vista | Com á un toch de clarí tropa lleugera, lo claustre ses columnes | afilera | , coronantles de rústichs capitells, hont á la veu del | fotografiar, á lo que accedí noblement, sense posar obstacle; sa mare s' | afilerá | ab ses dues nedes, y á la novedat se vegeren sortir caps y caparrons de | de vert lo Rhin blavós, desde Maguncia fins á Colonia. Eixes van mal | afilerades | , en mitj del riu l' una prop de l' altra, com naus que en alta mar | sovint armantse de bastons, canyes y mánechs d' escombra, si altre no, s' | afileran | pera jugar á soldats! ¿Que fan los infants? lo que veuhen fer als grans. | está del color del tronch de les albes que, á quatre metres de la vía, | afilerades | per la má de la naturalesa, copsan, sense mòures, ses abundoses | De mica en mica, administrant i sense alegries en la despesa, ens anàvem | afilerant | . Curiosament, entre els companys i les companyes de claustre passàvem per | —potser desfigurant-la— dels escriptors. També, per un tercer viarany, s' | afileraven | per desenes les obres escrites, i se'n repetien les edicions: la carrera | veritable amor. Així, des de feia més d'un any, totes les meves accions s' | afileraven | cap aquí. Ella em sabia dotada, si d'això se'n pot dir dotada, d'una | Vull dir, estaven embolicats, però no semblava pas que tot s'hagués d' | afilerar | en casori. Doncs bé, ell la citava a les dues i feia cap a tot estirar a | d'una coherència en tots els fets precedents, que, en aparença, s' | afileraven | en un únic sentit possible, l'assaltà per primer cop a Londres. I aquella | catalana actual. D'altra banda, la darrera obra de Biel Mesquida s' | afilera | més en el solc de les narracions de Doi (1990), que no | dels poemes que s'han produït al món són somnis, exèrcits de mots ben | afilerats | , a la frontera entre el dia i el somni, com demanava Rilke, el poeta | a ocupar els seus llocs, si bé tothom semblava esperar alguna cosa. | Afilerades | als bancs col·locats als costats de la sala, les vuitanta noies seien | fer. Els meus baguls ja eren plens, tancats amb clau i encordats, i ara s' | afileraven | tot al llarg de la paret de la meva cambra; l'endemà, a la mateixa hora, | i límpid. Els núvols, impulsats pel vent, que ara bufava de ponent, s' | afileraven | cap a llevant en llargues columnes argentades. La lluna brillava, serena. | va arribar quan jo, després d'haver-me acomiadat de les seixanta nenes | afilerades | al meu davant, encara amb la clau a la mà, bescanviava nous adéus amb una | Lliset. —El de les pedres? —Sí, senyor. La Bibiana, a la cuina, | afilerant | pots de confitura, fent lluir el llautó dels fogons, dient què li passa, | un servomecanisme que seleccionava les lletres i les fonia. Les lletres s' | afileraven | amb una línia que, quan es completava, era transportada a la galera per | se'n tornen, amb l'arc a l'espatlla, per una gran espessor d'albes | afilerades | de mil maneres. Un cop els arquers abandonen l'escena, la visió es clou | m'oblido de Narcís i del mirall que em torba. Alts canelobres s' | afileren | damunt la llarga taula de fusta de noguera, a la sala |
|