Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

melangia. Potser es deia que no tornaria a ésser mare i amb el cor se'ls	afillava	tots. Ells l'adoraven, la volien besar, però ella hi renunciava amb una
que no llevi fruit. Si entraves a ma esclava, que tal volta d'ella m'	afillaría	. Abram escoltà la veu de Sarai. I Sarai, muller d'Abram, prengué sa
hi, prec-te, i que deslliuri en mos genolls, i per ella també jo en seré	afillada	. Li donà, doncs, sa serventa Bala per muller. I hi entrà Jacob. I Bala
do cadascuna, els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire marí, tot	afillant	-se'l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, toc-toc, toc-toc
de llarg sense entrar-hi, sense abraçar-la i posseir-la i deixar-la ben	afillada	? Ei! Un altre riu que davalla a tomballons de les garrotxes de Calaceït.
aquell i aquell altre de més enllà i tots plegats qui l'hem de fecundar i	afillar	i guarnir-la de flors! I bé; recordem-nos que som a la Ràpita... Hem
es retirava a mi, pujava molsut i botornós com un àngel gajà, se l'havia	afillat	son pare putatiu? Què us diré? Tot això no m'interessava gota. Com si jo
una troca sense cap ni centener. Els amos, com no tenien fills, s'havien	afillat	el meu germà, i aquells diners dels nostres maldecaps, anaven a satisfer
a la santa. Tot just adolescent, quedà òrfena de pare i mare; llavors fou	afillada	per un oncle seu, germà del seu pare, que vivia a Roma, prop del qual anà
dides, mitjançant certes garanties, i no era estrany el cas que algunes s'	afillessin	l'infant que havien nodrit. Ja que parlem de dides, no serà sobrer que
afectada, en memòria de la seva deixebla predilecta, vol	afillar	-se legalment la Menuda; i com aquesta té el cabell com una
Al fruit caigut, al fill crescut i emancipat... ah! jo no sé com, però	afilla	'l de nou. Digues-li que ets la seva mare, la mateixa de quan ell era tan
les noies que es queden solteres, les quals, no tenint fills, podrien	afillar	-se, en imponderables Llistes negres, l'educació de
comença per esforços isolats el temps ho mancomuna, i uns pensaments s'	afillen	dels altres, i el progrés es desvetlla. Però tot això és possible a
condicionés l'aparició de l'altre, anellant-se per una acció lògica que	afilla	i mena llur successió, legitimant-ne la descendència; i ens trobem ara
natural J. M. S. i el dels esposos P. V. i J. P. de Roquetes, que demanen	afillar	-se una expòsita. Els d'Ignasi Masvidal i Carme Cañellas, de Tarragona;
Pare. Ella, filla d'un banquer. Com que Déu no els havia donat fills, s'	afillaren	tots els malaurats de la seva ciutat. A casa seva només eren rebuts
uns estiuejants se'l varen endur amb ells a Barcelona amb la intenció d'	afillar	-se'l. Però la vida de ric no li va agradar. Al cap de poc temps li
el feix de bitllets del portamonedes i n'agafà la meitat. "En Miquel s'	afillarà	el nen, ja n'hem parlat; la seva dona hi està d'acord". No sabia,
i tan bonics". La Pilar estava trista. L'Eladi ja li havia dit que no s'	afillaria	la criatura. "Per raons difícils d'explicar. Em sap greu, com pots
portant un seguici de nobles i de prelats. A Catalunya, els comtes	afillen	les abadies catalanes a cases franceses, perquè les administrin i
l'agulla i la revèn per ajudar la família del seu antic amant, que s'ha	afillat	la criatura. Nicolau, davant del disgust que ella simula per la pèrdua,
Pilar Segura. L'orgull de Sofia fa que pràcticament obligui Eladi a	afillar	-se la nena, que creixerà a la casa amb els altres fills del matrimoni,
Sofia aprofitarà totes les febleses d'Eladi, passades i presents: s'	afillarà	la Maria i la convertirà en un instrument de dominació; llogarà minyones
caiguessin en desgràcia per segona vegada i en una altra tongada	afillades	novament. Per a sortir d'aquests caos l'any 1898 es convocà a
un rei absolut ni unes cambres parlamentàries modernes. Per axò s' han	afillat	a l' escola històrica eminents jurisconsults catòlics: ja prenent d' ella
d'esser un favor, però indultar una pena de mort y encara per afegidura	afillar	se al reu, al condemnat, y mantenirlo en sa propia taula entregantse'l
R· Á n' els preclars fills de D. Bosco que á llur missió d'	afillar	, educantlos y alimentantlos convenientment, als orfes desamparats, té
artística é intelectual, llurs prácticas y costúms foren al moment	afilladas	pels demés paíssos cristiáns, per lo que no es gens d' extrany que
aixó últim succeheix no ha d' entendrers que semblant procediment se lo	afillin	á causa d' un respecte mes ó menys veritable per las prácticas d' altres
de la qual era viuda, no tenía descendencia de primer matrimoni y va	afillar	se la neboda. En algunes comarques pirinenques de Catalunya y Aragó,
altra familia que pugui atendre y socorrer les seves necessitats, ó	afillen	un matrimoni jove, al plé de l' adolescencia ó de la virilitat, y ab la
l' afillat es un bordet criat á la casa ja de petit y que al casarse es	afillat	de dret y ab caracter irrevocable pêls qui l' havíen arreplegat y li
fet el tracte y consideració de fill. Es rar, raríssim, que 'ls adoptants	afillin	als dos nuvis baix el mateix caracter ó condició. Lo més freqüent es que
metro uns d' altres y 's cubreixen ab la mateixa terra del sot; la planta	afilla	de modo que als tres anys s' atapaheix y clou bé. Una vegada plantada, ja
senyor rector la feu baixar, i demanà si alguna dòna volía acullir-la i	afillar	-se-la. Dues o tres digueren que sí, a l'hora. Però en Maginet, lo mateix
á la festa de la poesia catalana, que, si filla es de Provensa, ha estat	afillada	per Castella. veus aqui, donchs, poetas de Castella y poetas de Provensa,
escriptora revestiren excepcionals amargors; car, malgrat l'haver-se	afillat	dos nois, se trobà sola en la seva vellesa. Un d'ells morí, després
coses pròpies, que no dic perquè ja m'entenen. El senyor Buxó es volia	afillar	en Ramper, de tant que agradava a la concurrència de l'"Edèn", però el
Llavors la mar tragué conquilles. O Déu, qui l'hom talment t'	afilles	! la nostra llarga fam l'assaciares bé; per nostra
que aquell sant varó de Mr. Goufles prenent-nos per captaires volía	afillar	-se la nostra petita? Te portaven caldo de cada casa i ens feien presents
Teoría nova en la Iglesia de Déu, y que havém vist ab assombro	afillada	pels que may nos hauríam cregut poguéssin cáurer en semblants
de no trencar res. La tia de Cordellat aclarí que la batlessa s'havia	afillat	, feia molts anys, una nebodeta de lluny, òrfena de mare, nebodeta que se
tan guapo y hermós á dins d' ella, y com no tenian successió resolgueren	afillar	sel, li cercaren dida y li posaren nom de Moysés per la semblansa que ab
Ab mon travall n' hi ha prou per nosaltres tres, y... bè! Dèu m' ajudará!	Afillém	sels? Estimèmlos com á fills nostres y així los pobrets no sabrán lo qu'
nena de vuyt anys, que no era propia: era de la bordería, y se l' havían	afillada	desde lo bressol. No 'm rebéren bé ni malament, ja que de paraula ni en
de son germá, cubrintlo ab son manteu protector, ò, com aquell qui diu,	afillánt	sel. Ab lo qual ja queda dit que 'l nostre hèroe era d' una casa que no
era criatura de pochs mesos. La Francisca la criá, els dos germans se l'	afillaren	, y res hauría pogut emportársela de llur poder: res... llevat un pare
aquellas quatre parets y terras, al veure tornar al baylet que s' havían	afillat	. —Mon bon amo, venía pera veure si 'm tornaríau á pendre. —¿Y aixó
culpa té'l pobre infant si'ls seus pares no'l volen!..." I ens el vam	afillar	. Don Albert Perfectament. Madrona [(amb humilitat)] Hem

Pàgina 1 (de 2)

50 següents