×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afinar |
Freqüència total: 977 |
CTILC1 |
incòmodes setials, les Sirenes, estudioses i dolentes, no es cansen d' | afinar | les cordes vocals i les dels aparells. Per què són tan perverses? La | esplai honest. Si és Alcestis, bugada ençà de la palingenèsia, o com ho | afinés | millor un honoris causa o una seva crítica, o persona, imagina't!, més | vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un martell no gaire gros, va | afinant | amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument punxegut, que | o ens arrossegui en una embriaguesa perniciosa. Bastarà, doncs, que | afinem | el nostre sentit "moral", i l'amenaça quedarà conjurada. Tal és la | bellesa, ara repugnant, per les dents i els queixals que semblen haver-se | afinat | , a punt d'agredir-lo vampíricament, per les conques buides i impúdiques | la veu ampulosa del seu company que ara reprèn la lliçó des de l'origen, | afinant | més i més: "L'entitat o substància composta d'esperit i matèria que es | ficats dintre les gàbies i el crit estrident del negre, contemplant com s' | afinen | els esperons de les potes del gall, aquests esperons més secs i més | ídix, llargues i lúgubres, d'una desolada bellesa. Aquests pobres diables | afinen | com uns merlots, i, com que es mig amaguen entre les cadenes i els torns | la forma en té per sis mesos, i és possible que les reparacions s'hagin d' | afinar | a San Francisco. El meu viatge se n'ha anat a l'aigua, i era precisament | contra els parents a la més petita contrarietat. El seu instint mundà, | afinat | per tants d'anys de vida social (i hem de fer ressaltar la força dels | dins l'arbreda afogassada. I t'hi ajaus, com en un llit, | afinant | el blau de l'aire els teus dits de pergamí. Sant Martí, com un | una mort endolcida penetra en els seus membres. Cada llosa s'hi | afina | fins a ésser una mirada poruga, que la casa | de part i d'altra, grises... cossols gegants que, al cim, | afinen | barbes capgirades de lliris amb una majestat de | En casar-se amb el banquer Xuclà, la personalitat de Pilar s'anà | afinant | , s'anà destriant de mica en mica. Al seu barcelonisme tradicional i | i anava tot pintat i amb el cabell com una dona, sota la llum blava s'anà | afinant | , i els pòmuls se li tornaren d'un verd gris d'herba de cementiri; estava | la por del fracàs, el perdre la confiança en ell mateix, l'haver d' | afinar | totes les seves potències per dominar una pell esmunyedissa, el dolor que | Probablement, el primer contacte del pintor protorenaixentista —si cal | afinar | tant en les denominacions— amb la realitat sensible fou enlluernador, | a estalviar. La reclusió a les Aulines no ha servit més que per a | afinar | la cautela d'aquell home odiós i d'aquella dona perversa. Teresa prou | la cuina... —I li explica amb simplicitat l'enginy de què s'ha valgut per | afinar | la puresa de refiladissa del canari més ben dotat de tot el Pla, que és | Jo passava per aquells barris tot impregnat de les meves lectures. S' | afinava | el meu gust; jo mateix esdevenia per moments més espiritual. Vaig arribar | les terres nostres quan no té prou vibracions per a crear el miratge i s' | afina | damunt les coses per retallar-ne minuciosament l'esplendor o la misèria | anava descobrint en mi mateix. Era una descoberta darrera l'altra. Se m' | afinaven | els sentits, els sentiments. Quelcom en mi, quelcom que era ben meu, que | sentors de les herbes, del sol que m'escalfava les sangs. Aleshores se m' | afinava | la sensibilitat d'una manera extraordinària. Percebia els mínims detalls | sopar. En un angle de l'establiment, dret, hi ha un vell xaruc que | afina | un violí. Vora seu una noia jove, bonica, d'una bellesa desvergonyida, | Només els ulls eren pobres, malalts, mesquins. Tota la cara era com | afinada | per una mena d'èxtasi sensual. —Qualsevol que piqui pedra!, vaig | allá 's passeija la mort: 'hont un catalá domina, un francés, vensut, | afina | mastegantne plóm y foch. Quant las balas s' acababan, treballava 'l | —Manresa avans cremada que francesa— y si nostre valor, vensut, | afina | devant de sas legións, que son inmensas, ab lo foch rentarém aquesta | que coneixem la nostra obligació —puntualitzà el representant—, podríem | afinar | una mica més el projecte per a aquesta nit. París, sobretot en aquesta | els còdols. Els poliria pacientment aquesta carn fina, els fregaria, els | afinaria | , els desgastaria fins a l'os. [(Fa uns passos.)] Oh, matí pur | estructurals hagin d'ésser les ratlles fonamentals del tipus. Després s' | afinaran | els detalls de la família, després del gènere, després de l'espècie i | i Alemanya. Però tot això en lloc d'esmussar-li la sensibilitat, li | afinava | l'esperit. És clar que es tractava d'un cap clar, d'una intel·ligència | prop dels cossos opacs; i l'aire, límpid com enlloc més, li | afina | la mirada per als objectes més distants: de sobte, | estol angèlic anà enrogint com foc, en corns de lluna | afinant | els extrems de llur falange, i el començaren d'encerclar, | i ara un curt passeig matinal. A poc a poc, al meu voltant, tot s' | afinava | , s'alleugeria, es feia, sense canviar de forma, somni; son i vigília | ull i allí és barrat. Vés i camina, que aquesta claror dels dies molls t' | afina | els sentits. Dolç setembre, la fina olor de la muntanya són les | la dita. Què dirà aquest ocell burlaner? A còpia de parar orella i d' | afinar | l'enteniment, vaig entendre que articulejava clarament: | tingui satisfacció. L'ocell de nit Des de gener, a la nit fosca, un ocell | afina | el seu reclam. L'afina i l'allarga en una nota fonedissa. El va repetint | ocell de nit Des de gener, a la nit fosca, un ocell afina el seu reclam. L' | afina | i l'allarga en una nota fonedissa. El va repetint a estones amb el mateix | un cèrcol imaginari on recollia les delícies del món. I jo, per més que | afinés | l'enteniment i la vista, no arribava a destriar els prodigis que deia, | Ara camines al descobert, enmig d'un erm de ginesteres. Ta vista s' | afina | amb l'aparició de tantes muntanyes de color diferent. Les blaves fan de | caritat, ja sabreu esperar. I vinga córrer a l'enclusa, forjar ferros, | afinar | claus, agusar relles, cridar el mosso, forcejar amb una mula guita i | missatger o teniu un do que no s'explica. Guiomar L'experiència | afina | l'enteniment. Miri, doni'm la mà de la part de dintre. Quina mà més fina! | veu frenat el seu accés a l'escalafó. Potser sigui per aquí que convingui | afinar | l'anàlisi. Nosaltres, els qui ja hem fet els quaranta —"de | potser podria ser definida com un enfrontament de dos conformismes. I | afinant | una mica la vista, tal vegada hi descobrirem un conat de transacció entre | consciència política i de la creació intel·lectual. Els historiadors no | afinen | prou quan diuen que a la nostra història mai no passa res. Sota el domàs | permanent de l'ordre públic i de la legalitat constitucional. Si | afinàvem | una mica més l'anàlisi, veuríem que, en una mesura apreciable, aquestes | han fet com el que prova el só del instrument sense trobar la manera d' | afinar | -lo i tenint-lo a les mans i coneixent que el tò que dóna no és el que | a deixar penjat a la paret esperant que vingui un altre músic que l' | afini | , i per això, fa més de set segles que de tant en tant a Catalunya se | a mida que la noble vida d'ella declinava, com les ombres en l' | afinar | del dia. Però un vespre d'octubre, quan els vents eren ajeguts immòbils | rodes, a través del qual, com una llum, la força humana es desenrotlla, s' | afina | , s'augmenta i es precisa alhora: així, en l'ofici de gaser, un home petit |
|