Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

No se'n sentia; però Quim Bisa, absorbit per la seva idea, féu un signe	afirmatiu	. Tino Costa es dirigí a la finestra (és possible que el fet d'obrir-la
m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'articular cap mot, féu un gest	afirmatiu	amb el cap. —Vaig ofendre't —digué encara ella—, vaig disgustar-te, però
un mot. Mila li demanà encara que es recordés d'Anselma. Ell féu un gest	afirmatiu	. Estava ple de confusió, i les llàgrimes li rajaven incontenibles galtes
i va dir-li: —Que aneu a deixar aquest mort? I, davant la resposta	afirmativa	de l'altre (vaig comprendre-ho per la gesticulació), li indicà l'indret
no són pròpies de la casa. Aneu totes ben faixades, nenes? Les respostes	afirmatives	i poc convençudes es perden en un bramul que procedeix de les escales i
La noia aixecà els ulls, dominant el plor, i féu amb el cap un senyal	afirmatiu	. —Doncs que sigue la darrera vegada que et vegin amb aquest perdut. Me
degut a l'herència. Cada dia mostrava Dona Obdúlia instints més xarons i	afirmatius	. Semblava que a estones el subconscient se li rebel·làs. Fins, en una de
de tota magnificència. Repetia: —Me'n ric de la beata. I en un to tan	afirmatiu	que Don Valentí, que entrava en aquell moment, va sentir un calfred.
el tema del castell es transforma en modo major (9) com a símbol	afirmatiu	. En Bernat pren comiat de l'Ermità, (10) i després de breu duo
a llaunes metàl·liques que reforçaven el cuiro del seient. Hi ha opinions	afirmatives	(1472, 1477, 1490, 1518), de vegades
si tenen una relació qualsevol amb el que ell ens en diu, i que, en cas	afirmatiu	serien definibles només en termes de raó analítica. D'aquesta manera hom
raça Kattywar, eminentment ratllada, i, tal com hem vist, la resposta fou	afirmativa	. Què direm, aleshores, d'aquests fets diversos? Veiem que diverses
per tal de saber si tot és a punt per a engegar. La resposta és	afirmativa	i el senyor Rodrigo descorre la corda i invita el públic a tirar
diu que si la bondat és bona, tant si Déu vol com no vol (que és la part	afirmativa	del tomisme), admet que Déu segueix la bondat perquè vol (que és la part
del tomisme), admet que Déu segueix la bondat perquè vol (que és la part	afirmativa	del scotisme), del que se'n desprèn que si tots els principis de la
el nacionalisme antic amb el modern, podríem dir que si l'antic era	afirmatiu	, el modern és negatiu, perquè oposant-se al gran projecte imperialista
el que feia Roma, tant l'una com l'altra demostraven un sentit molt més	afirmatiu	del patriotisme que els pobles moderns, perquè si els anem examinant d'un
Però cal, a tal fi, canviar el signe negatiu d'aquest sentiment en signe	afirmatiu	. Diu Goethe: tota nostàlgia veritable ha d'ésser agullonada cap a una
li preguntà rialler: —Que potser esperaríeu la tartana? I a la contesta	afirmativa	de l'hereu esclatà a riure, exclamant: —Ja podeu esperar-la, com hi ha món
diferenciada pren en manifestar-se, la forma d'un judici universal,	afirmatiu	, categòric i apodíctic i que per tant el meu pensament l'enquadra en les
enllà de la meva meditació resultés ben clarament rellevada la posició	afirmativa	d'aqueixa altra facultat que es manifesta en mi amb el vigor d'una
quan, defugint tota responsabilitat, atribueixen al mal valors	afirmatives	i pretenen explicar llur inacció pel fatalisme d'una força sobrenatural
no desmentida encara, Fustel de Coulanges. IV Aquesta convicció	afirmativa	seria ineficaç si rebutgés altres conviccions o limités a França la
que aquest llibre ens ensenya a nodrir-nos de la guerra. Ja veieu com és	afirmativa	la seva eficàcia i com ha d'ésser essencialment i amplament religiós el
també la pau i et facis digne de la Nacionalitat per la capacitat	afirmativa	del sacrifici.
d'esquivesa desdenyosa, més ingrat que la paraula. Quan el sentiment	afirmatiu	de la propia individualitat vessa més enllà de l'òrbita marcada per la
tal com va sortir conformat dels microsistemes religiosos? Una resposta	afirmativa	sembla, en tot cas, un xic arriscada, i aquí en queda apuntada la
terra treu la primera florida i granada, plena de fruits com una panera,	afirmatives	de la nostra personalitat humana típica i característica, que queda
li adreçava, sense haver de fer-ho de paraula, li respongué amb un gest	afirmatiu	, i tot seguit abandonà la barana per córrer cap a la seva cambra. Tot fou
al cavaller. Potser l'havia ajudat a resoldre's per una resposta	afirmativa	el desig de sortir aviat d'aquella situació que se li anava fent
que us vegi cada dilluns? —És cert que li he respost amb un gest	afirmatiu	, però això ha estat per sortir de l'entrebanc i alliberar-me aviat de la
Després de vacil·lar un moment, Marianneta respongué també amb un gest	afirmatiu	. —És el cas —explicà Arnau— que vaig parlar als meus pares dels
cinquanta homes... eh? El caporal, aixafat encara, llunyà, féu un signe	afirmatiu	. Tjaden l'agafà per la guerrera. —I salsitxa també? El cap gros, vermell
i afegí: —Fan bona cara, aquestes mongetes. El Tomàquet va fer un signe	afirmatiu	: —Són cuites amb llard i carn. El tinent va mirar-nos. Sabia què pensàvem.
a Kat i Kropp. Kat mastega i pregunta: —Són de la teva mare? Faig un signe	afirmatiu	. —Bé prou que es troba en el gust. Gairebé ploraria. Jo mateix no em
, repetí: —La nit, en aquest banc, s'ha passat? Amb un cop de cap	afirmatiu	ella mormolà, somrient malenconiosa: —És estrany, oi?... Vostè no la hi
quan li consultava si volia que comprés quelcom, feia un moviment de cap	afirmatiu	i seguia mut. La Fina tocava el colze a la seva concunyada perquè el
en el gràfic, comprovarà si es tracta o no del flagell descrit, i en cas	afirmatiu	veurà si es troba en època apropiada per a fer algun tractament. Els
Al que ha sortit aquest matí d'aquesta casa? L'interrogat féu un signe	afirmatiu	amb el cap. El pare Armengol exhalà un gemec. El Guardià prosseguí les
seves paraules. —Ah, sí? —mormolà l'alcaide fent un seguit de moviments	afirmatius	amb el cap. Lau comprengué que havia arribat el moment de reblar el clau.
de tota magnificència. Repetia: "Me'n ric de la beata" amb un to tan	afirmatiu	que Don Valentí, el confessor, que entrava en aquell moment, va sentir un
al regne de València. En un sentit, la nostra resposta serà plenament	afirmativa	. Aquestes peces existeixen, bé que en nombre molt escàs, i ja s'hi ha
presentar-se preguntaven: "Cantarem o no cantarem?" Si la resposta era	afirmativa	entonaven una cançó apropiada o alguna estrofa dels Goigs, essent després
només té un temps que és simple, i el seu manament, que solament pot ser	afirmatiu	, és immediat i no pot subordinar-se a un atre verb. En puritat el futur i
adverbis i locucions adverbials d'afirmació són: sí resposta	afirmativa	a una interrogació: ¿Esteu bé? —Sí; Li ha demanat relacions i ella li
mai. 332. L'adverbi no s'usa també en proposicions	afirmatives	en els casos següents: a) darrere la conjunció que
no s'ha volgut, en el seu temps, o no ha interessat crear-les de caràcter	afirmatiu	i constructiu. I és que per a aquestes és imprescindible l'existència
i véu (pretèrits dels verbs fer i veure); sí	afirmatiu	. Es marquen amb l'accent greu: els noms mà (però no el seu plural
En la primera persona del plural, quan donem una ordre, sigui	afirmativa	o negativa, ens cal dir sempre beguem (Beguem aigua, ara. No beguem
plural, ens cal dir beveu o begueu segons que l'ordre sigui	afirmativa	o negativa (Beveu aigua, ara. No begueu tant de vi). En la segona

Pàgina 1 (de 10)

50 següents