×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afix |
Freqüència total: 82 |
CTILC1 |
l'any de naixença de l'animal; de vegades es completa amb un prefix o un | afix | connotant la cria a la manera d'un nom patronímic. Sens dubte restaré | i la llur opinió, com creguem lògic. Procedix per mots complets i no per | afix | rònegament i es fixa en els © que hem mencionat aensús, els | per derivar de amor tota aquella sèrie de paraules s'anomenen | Afixos | De Derivació, dels quals els uns es preposen a la paraula primitiva | factio, facetia, factitamenta, fictitius\, etc.— que mitjançant | afixos | modifiquen i concreten aquella idea primitiva. Amb poca d'atenció que | semítiques, al revés, consten de tres consonants permanents i, més que d' | afixos | , es valen de modificacions de les vocals que separen les consonants i de | llengües, les arrels o queden sempre isolades o se'ls juxtaposen els | afixos | , sense que hi hagi soldadura. Pervinguts a aquesta anàlisi íntima, la | si'n tenen 8, Octoedres; etc., anteposant a l' | afix | edre les paraules Enca, Deca, etc.", com en els polígons. | y l'espècia ab que's fa), té (del vèrb tenir), y te ( | afix | personal de segona persona en singular); bèns (moltons) y | tes paraules y ses òbres; y aquèts | afixes | : perdónala y la perdono; miraunos y vos | ab vocal /u\, la qual no sia la /o\ modificada. Los | afixes | u, us (no'u sé, no'us vèig) correspònen evidentment | conserva en ells son valor fònich de /ó\. c) Els | afixes | personals (sien prefixes, sien sufixes) en tots los gèneros y en abdos | paraula tònica d'iguals llètres, y son los següents: la (article y | afix | ) y lá, nòta musical mon (pronòm possessiu) món, | conjunció). sa (pronòm possessiu) sá (adjectiu). te ( | afix | ) té (vèrb), tè (nòm). se (afix) sé (vèrb). | (adjectiu). te (afix) té (vèrb), tè (nòm). se ( | afix | ) sé (vèrb). os (afix) ós, (nòm, /oso\), | (vèrb), tè (nòm). se (afix) sé (vèrb). os ( | afix | ) ós, (nòm, /oso\), y òs (nòm, /hueso\) | flex, incomplex, inconnex, nex, perplex, plex, reflex, sex, | afix | , basifix, cal·litrix, crucifix, fix, infix, medifix, prefix, prolix, | intercalar el punt volat entre'ls elements dels nexes verb + | afixes | . La /g\ i la /d\ final no poden absolutament esser | Pablo de Sárraga y Samper, que atribueix a Perucho un origen basc pels | afixos | —txe, txi, txo, txu— i diminutius afectuosos — «rementxi, | 1981a, s'havia anat perfilant la idea que els morfemes funcionals que són | afixos | provoquen el trasllat de V a la posició dels afixos (o, | que són afixos provoquen el trasllat de V a la posició dels | afixos | (o, viceversa, el trasllat dels afixos a V). En tots aquests | de V a la posició dels afixos (o, viceversa, el trasllat dels | afixos | a V). En tots aquests casos, tot i que el trasllat és lliure, | rebre'n; o satisfer el requeriment morfològic mutu que hi ha entre | afixos | i radicals. Podem dir que el trasllat té un desencadenant: satisfer | Cas; per tant, s'ha d'elevar a l'FL, tot adjuntant-se a l' | afix | there de l'FL i deixant la traça | que aquesta elevació permetria de solucionar les inadequacions de l' | afix | de l'FL there. En general, el Trasllat d'a s'aplica a un | amb unitats separables, per morfemes inseparables del verb, que poden ser | afixos | pròpiament dits (Estimo la Teresa, Els nens aprenen de seguida) o | mot en què recolza, entre les bases d'un mot compost i en el límit entre | afix | i base, i explica que a interior de mot la lateral s'assimili sempre a la | bases lèxiques d'un mot compost (italogrec [ɣ]), entre l' | afix | i la base lèxica (contrabaix [β]), entre el radical i les | El morfema bàsic s'anomena arrel, i els morfemes adjuntats, | afixos | . Com hem apuntat abans (§ 6.1), en arrítmic, ritm | (o ‑e‑) i ‑s, de l'altra, són | afixos | . Els afixos es poden subclassificar atenent a criteris diversos. Tenint | i ‑s, de l'altra, són afixos. Els | afixos | es poden subclassificar atenent a criteris diversos. Tenint en compte la | i ‑s. D'altra banda, d'acord amb la seva funció, els | afixos | poden ser derivatius (o lèxics) o flexius. Els primers formen paraules | que llarguer o allargassar contenen l'arrel i un o més | afixos | derivatius (-er, en el primer cas, i | l'arrel s'anomenen mots simples; els que contenen l'arrel i un o més | afixos | derivatius, mots derivats, i els que contenen dues o més bases lèxiques, | que presentin característiques mixtes que els situen entre els mots i els | afixos | . Semblantment a la resta de mots, poden ser variables, com l'article | si o que. D'altra banda, com els | afixos | , poden presentar al·lomorfia o provocar-la. Tenen al·lomorfia, per | com digue-li o digue'm (§ 8.5.1b). Com els | afixos | , a més, poden adoptar formes asil·làbiques (veient-lo, però | però d'or). Si els clítics se situen a mitjan camí entre els | afixos | i els mots, les locucions es troben entre els mots i els sintagmes. Estan | consisteix a modificar una base, generalment mitjançant l'adjunció d'un | afix | , per a formar un mot nou. Com s'indicarà més avall (§ 6.5.1.2), però, | però, la derivació també pot ser no afixal. 6.5.1.1. La derivació amb | afixos | derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l'afix | amb afixos derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l' | afix | respecte a la base, es distingeixen la sufixació i la prefixació. Per | s'ha parlat també d'infixació per a referir-se a casos en què un | afix | s'insereix entre una base i un sufix i no aporta cap significació | Fora d'aquests casos, el procés de formació d'un mot amb més d'un | afix | té un caràcter binari, i si el mot conté prefixos i sufixos, l'ordre | caràcter recursiu de la derivació, un mot derivat pot contenir diferents | afixos | . És habitual que una paraula derivada contingui prefixos i sufixos | per tant, les marques flexives són generalment més perifèriques que els | afixos | derivatius. Aquest caràcter més perifèric de la flexió es pot constatar | pren la marca -s. 6.5.1.2. La derivació sense | afixos | derivatius Al costat dels processos de derivació per adjunció d'afixos | afixos derivatius Al costat dels processos de derivació per adjunció d' | afixos | derivatius, que, com hem vist, poden anar acompanyats d'altres canvis | de derivació que només efectuen aquests canvis sense la mediació d'un | afix | derivatiu. Així, de la mateixa manera que podem formar el derivat nominal | descans del verb descansar sense afegir-hi cap | afix | derivatiu. En tots dos casos, però, l'efecte és semblant, ja que el nou | semàntics i morfològics de la base sense que s'hi hagi afegit cap | afix | derivatiu. Per a altres casos de derivació sense afixos derivatius, vegeu | hagi afegit cap afix derivatiu. Per a altres casos de derivació sense | afixos | derivatius, vegeu el § 10.4. 6.5.2. La composició La composició també |
|