DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afix M 82 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afix Freqüència total:  82 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'any de naixença de l'animal; de vegades es completa amb un prefix o un afix connotant la cria a la manera d'un nom patronímic. Sens dubte restaré
i la llur opinió, com creguem lògic. Procedix per mots complets i no per afix rònegament i es fixa en els © que hem mencionat aensús, els
per derivar de amor tota aquella sèrie de paraules s'anomenen Afixos De Derivació, dels quals els uns es preposen a la paraula primitiva
factio, facetia, factitamenta, fictitius\, etc.— que mitjançant afixos modifiquen i concreten aquella idea primitiva. Amb poca d'atenció que
semítiques, al revés, consten de tres consonants permanents i, més que d'afixos, es valen de modificacions de les vocals que separen les consonants i de
llengües, les arrels o queden sempre isolades o se'ls juxtaposen els afixos, sense que hi hagi soldadura. Pervinguts a aquesta anàlisi íntima, la
si'n tenen 8, Octoedres; etc., anteposant a l'afix edre les paraules Enca, Deca, etc.", com en els polígons.
y l'espècia ab que's fa), (del vèrb tenir), y te (afix personal de segona persona en singular); bèns (moltons) y
tes paraules y ses òbres; y aquèts afixes: perdónala y la perdono; miraunos y vos
ab vocal /u\, la qual no sia la /o\ modificada. Los afixes u, us (no'u sé, no'us vèig) correspònen evidentment
conserva en ells son valor fònich de /ó\. c) Els afixes personals (sien prefixes, sien sufixes) en tots los gèneros y en abdos
paraula tònica d'iguals llètres, y son los següents: la (article y afix) y lá, nòta musical mon (pronòm possessiu) món,
conjunció). sa (pronòm possessiu) (adjectiu). te (afix) (vèrb), (nòm). se (afix) (vèrb).
(adjectiu). te (afix) (vèrb), (nòm). se (afix) (vèrb). os (afix) ós, (nòm, /oso\),
(vèrb), (nòm). se (afix) (vèrb). os (afix) ós, (nòm, /oso\), y òs (nòm, /hueso\)
flex, incomplex, inconnex, nex, perplex, plex, reflex, sex, afix, basifix, cal·litrix, crucifix, fix, infix, medifix, prefix, prolix,
intercalar el punt volat entre'ls elements dels nexes verb + afixes. La /g\ i la /d\ final no poden absolutament esser
Pablo de Sárraga y Samper, que atribueix a Perucho un origen basc pels afixos —txe, txi, txo, txu— i diminutius afectuosos — «rementxi,
1981a, s'havia anat perfilant la idea que els morfemes funcionals que són afixos provoquen el trasllat de V a la posició dels afixos (o,
que són afixos provoquen el trasllat de V a la posició dels afixos (o, viceversa, el trasllat dels afixos a V). En tots aquests
de V a la posició dels afixos (o, viceversa, el trasllat dels afixos a V). En tots aquests casos, tot i que el trasllat és lliure,
rebre'n; o satisfer el requeriment morfològic mutu que hi ha entre afixos i radicals. Podem dir que el trasllat té un desencadenant: satisfer
Cas; per tant, s'ha d'elevar a l'FL, tot adjuntant-se a l'afix there de l'FL i deixant la traça
que aquesta elevació permetria de solucionar les inadequacions de l'afix de l'FL there. En general, el Trasllat d'a s'aplica a un
amb unitats separables, per morfemes inseparables del verb, que poden ser afixos pròpiament dits (Estimo la Teresa, Els nens aprenen de seguida) o
mot en què recolza, entre les bases d'un mot compost i en el límit entre afix i base, i explica que a interior de mot la lateral s'assimili sempre a la
bases lèxiques d'un mot compost (italogrec [ɣ]), entre l'afix i la base lèxica (contrabaix [β]), entre el radical i les
El morfema bàsic s'anomena arrel, i els morfemes adjuntats, afixos. Com hem apuntat abans (§ 6.1), en arrítmic, ritm
(o ‑e‑) i ‑s, de l'altra, són afixos. Els afixos es poden subclassificar atenent a criteris diversos. Tenint
i ‑s, de l'altra, són afixos. Els afixos es poden subclassificar atenent a criteris diversos. Tenint en compte la
i ‑s. D'altra banda, d'acord amb la seva funció, els afixos poden ser derivatius (o lèxics) o flexius. Els primers formen paraules
que llarguer o allargassar contenen l'arrel i un o més afixos derivatius (-er, en el primer cas, i
l'arrel s'anomenen mots simples; els que contenen l'arrel i un o més afixos derivatius, mots derivats, i els que contenen dues o més bases lèxiques,
que presentin característiques mixtes que els situen entre els mots i els afixos. Semblantment a la resta de mots, poden ser variables, com l'article
si o que. D'altra banda, com els afixos, poden presentar al·lomorfia o provocar-la. Tenen al·lomorfia, per
com digue-li o digue'm (§ 8.5.1b). Com els afixos, a més, poden adoptar formes asil·làbiques (veient-lo, però
però d'or). Si els clítics se situen a mitjan camí entre els afixos i els mots, les locucions es troben entre els mots i els sintagmes. Estan
consisteix a modificar una base, generalment mitjançant l'adjunció d'un afix, per a formar un mot nou. Com s'indicarà més avall (§ 6.5.1.2), però,
però, la derivació també pot ser no afixal. 6.5.1.1. La derivació amb afixos derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l'afix
amb afixos derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l'afix respecte a la base, es distingeixen la sufixació i la prefixació. Per
s'ha parlat també d'infixació per a referir-se a casos en què un afix s'insereix entre una base i un sufix i no aporta cap significació
Fora d'aquests casos, el procés de formació d'un mot amb més d'un afix té un caràcter binari, i si el mot conté prefixos i sufixos, l'ordre
caràcter recursiu de la derivació, un mot derivat pot contenir diferents afixos. És habitual que una paraula derivada contingui prefixos i sufixos
per tant, les marques flexives són generalment més perifèriques que els afixos derivatius. Aquest caràcter més perifèric de la flexió es pot constatar
pren la marca -s. 6.5.1.2. La derivació sense afixos derivatius Al costat dels processos de derivació per adjunció d'afixos
afixos derivatius Al costat dels processos de derivació per adjunció d'afixos derivatius, que, com hem vist, poden anar acompanyats d'altres canvis
de derivació que només efectuen aquests canvis sense la mediació d'un afix derivatiu. Així, de la mateixa manera que podem formar el derivat nominal
descans del verb descansar sense afegir-hi cap afix derivatiu. En tots dos casos, però, l'efecte és semblant, ja que el nou
semàntics i morfològics de la base sense que s'hi hagi afegit cap afix derivatiu. Per a altres casos de derivació sense afixos derivatius, vegeu
hagi afegit cap afix derivatiu. Per a altres casos de derivació sense afixos derivatius, vegeu el § 10.4. 6.5.2. La composició La composició també

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »