×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aflacar |
Freqüència total: 9 |
CTILC1 |
el cor robat. Rectifico... No són precisament les engires allò que li ha | aflacat | la voluntat, ans bé una atlota sollerica —la Dominga—, filla d'un | No s'ha mogut pas d'Aragó, encara, però l'albirança de Catalunya li ha | aflacat | la voluntat. Malvinatge! Aquesta terra el tempta, el suggestiona... Què | hostals. Ja no trobava sabor en res. Com més endrapaven els sentits més s' | aflacava | el cor, arborat de set d'aigua fresca, pura i cristal·lina. Finalment, | un astròlic contrapàs. Ai! mon cor, quin pas curt mena, bot i | aflaca | atabalat; cada salt, joia serena, cada caiguda, un | á plassa qu' avans de mitjdia torném á sortir, y qu' anirá be que 'l vent | aflaca | . [(Desapareixen per la dreta 'ls dos pescadors ab covas ó paneras de | Visca el Biga, visca el Busca. I la ciutat a parracs. Ningú no va pas | aflacar | . Amb els mals temps foren cadells contra nyerros, austracistes contra | No. Eren veïns, els rosegava l'enveja que esparracà la ciutat. I no | aflacaren | . Durant molt de temps, la ciutat fou partida pel mig amb les picabaralles | Bufi una miqueta per aquí a sota, i tingui paciència... si no el foc s' | aflaca | . (Federico agafa el ventador i atia el foc.) | humà. En la realitat hi prevaldria l'ombra, perquè la mort | aflaca | la llum fins a esdevenir "l'aurora de la nit".Si podem traduir-ho, vet |
|