DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aflamar V 17 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aflamar Freqüència total:  17 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tribunat, que crea, corregeix i transforma l'opinió pública, movent, aflamant, frenant, governant les multituds, amb aquell fervor i amb aquella unció
els botons lluents de la caixa. I de sobte, una idea incontrolable li aflamà l'esperit com un llampec. Si Ramona havia de cedir a una oferta
la seva grapa dolorosa a estrènyer el cor d'Arnau o, caliu dolorós, s'aflamava de sobte i l'hi cremava amb la seva xardor. Però sempre, fins quan menys
restant en cendra, ni s'encén del tot llançant-lo en flama, flama que n'aflame d'altres en un himne de passió conjunta. Però així, brasa només, cremant
amainava; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li aflamà i sols bolló i pallús va traure de les erades... Era cosa que lo va fer
i, parsimoniosament, tornà a encendre la llar. I quan les estelles s'aflamaren, recollí una a una les lletres esparses i les tirà al foc amb gest
corpresos, callen. Oh ramells de sol flairós que els becs aflamen! Ocellada consirosa que travessa cels i valls!
com un sol. La nua reina va manar: —Destria'ls— i s'aflamaven els seus ulls de cel. —Atueix el delicte a llum de torxa,
l'exili atònic no esblaimà, sembla pàlid avui, tant la vermellô aflama la multitud enfebrosida que l'aclama. Ai, Quatorze d'Abril! de
que esvalota els cavalls. Caldrà témer l'amic de la pell que s'aflama amb un rosa discret com la pell d'una dama, i del
i inflexible que regeix l'infinit de la Creació i aflama els nostres cors, oferts com una cibla a l'immortal turment de
la nau del rei, ara a la proa, al centre, al pont i a les cabines, aflamant-me he dut l'esverament. Em dividia de vegades, cremant en molts de llocs;
¡Espectacle de dol! Mes contemplantlo No sé quín estrany goig lo cor aflama, Que fins los més pacífichs, fins les dones Senten contr' als
a la clapa dels aranyons... Les bombardes i colobrines ara molien i aflamaven aquell coster... El cantant, fora del balneari, a penes havia tingut
veu de l'aire, arrecerar la por rere els miratges, aflamar l'harmonia de la llum, sentir plàcidament com batega la vida.
Rostoll Ran de gravera, sóc sota l'estiu que aflama, aquell aspre rostoll que espera la llaurada,
en el desmai sumptuós del capvespre, i una lluor rogenca aflama el teu cabell. Veient-te entre les flors jo goso proclamar