×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb aflamar |
Freqüència total: 17 |
CTILC1 |
| Tribunat, que crea, corregeix i transforma l'opinió pública, movent, | aflamant | , frenant, governant les multituds, amb aquell fervor i amb aquella unció | | els botons lluents de la caixa. I de sobte, una idea incontrolable li | aflamà | l'esperit com un llampec. Si Ramona havia de cedir a una oferta | | la seva grapa dolorosa a estrènyer el cor d'Arnau o, caliu dolorós, s' | aflamava | de sobte i l'hi cremava amb la seva xardor. Però sempre, fins quan menys | | restant en cendra, ni s'encén del tot llançant-lo en flama, flama que n' | aflame | d'altres en un himne de passió conjunta. Però així, brasa només, cremant | | amainava; i fins lo blat, en lo que confiava per a un comport, se li | aflamà | i sols bolló i pallús va traure de les erades... Era cosa que lo va fer | | i, parsimoniosament, tornà a encendre la llar. I quan les estelles s' | aflamaren | , recollí una a una les lletres esparses i les tirà al foc amb gest | | corpresos, callen. Oh ramells de sol flairós que els becs | aflamen | ! Ocellada consirosa que travessa cels i valls! | | com un sol. La nua reina va manar: —Destria'ls— i s' | aflamaven | els seus ulls de cel. —Atueix el delicte a llum de torxa, | | l'exili atònic no esblaimà, sembla pàlid avui, tant la vermellô | aflama | la multitud enfebrosida que l'aclama. Ai, Quatorze d'Abril! de | | que esvalota els cavalls. Caldrà témer l'amic de la pell que s' | aflama | amb un rosa discret com la pell d'una dama, i del | | i inflexible que regeix l'infinit de la Creació i | aflama | els nostres cors, oferts com una cibla a l'immortal turment de | | la nau del rei, ara a la proa, al centre, al pont i a les cabines, | aflamant | -me he dut l'esverament. Em dividia de vegades, cremant en molts de llocs; | | ¡Espectacle de dol! Mes contemplantlo No sé quín estrany goig lo cor | aflama | , Que fins los més pacífichs, fins les dones Senten contr' als | | a la clapa dels aranyons... Les bombardes i colobrines ara molien i | aflamaven | aquell coster... El cantant, fora del balneari, a penes havia tingut | | veu de l'aire, arrecerar la por rere els miratges, | aflamar | l'harmonia de la llum, sentir plàcidament com batega la vida. | | Rostoll Ran de gravera, sóc sota l'estiu que | aflama | , aquell aspre rostoll que espera la llaurada, | | en el desmai sumptuós del capvespre, i una lluor rogenca | aflama | el teu cabell. Veient-te entre les flors jo goso proclamar |
|
