×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aflaquir |
Freqüència total: 31 |
CTILC1 |
la seva ànima i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s' | aflaquia | i perdia el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, | que el sento fins a la matinada; moltes vegades no surt ni a menjar. S'ha | aflaquit | molt, i cada dia es mostra més estrany: em preocupa. —No surt gens, oi? | aparició d'ultratomba. Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte: s'havia | aflaquit | molt, tenia la color gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un | sa poca ventura no estalviava el temps ni la pena i que en comptes de s' | aflaquir | sa voluntat s'enfortia d'un dia a l'altre. És clar que els homes als | per a ésser bona, i que en contes d'ésser un home alt i prim | aflaquit | pels dejunis, diuen que era tan gros que li deien el bou, o sia el gran | que després d'anys i anys de penitència, de silicis i d'abstinència per a | aflaquir | la carn, ja prou flaca, a l'arribar quasi a port, un mal pensament de | del bull d'una olla. La gent va tirant: s'aprima, posa greix, torna a | aflaquir | -se, es dilata un xic i li porten una corona molt ben dibuixada. Les | estabulades pateixen una mica de gana. El menjar escasseja. Els animals s' | aflaqueixen | , els surten uns ossos en els quals podríeu penjar el barret. Però tenen | acabaven molt malament. La figura, a mesura que anava baixant, primer s' | aflaquia | una mica; després s'aflaquia més notòriament i s'encorbava. El bastó que | figura, a mesura que anava baixant, primer s'aflaquia una mica; després s' | aflaquia | més notòriament i s'encorbava. El bastó que transportava anava prenent | agrava les existents, aumenta els dolors del còs i les penes de l'ànima, | aflaqueix | l'home més robust, escursa els seus díes i l'envelleix. La tristesa és | d'hiperfunció tiroidiana: augmenta el metabolisme basal, l'individu s' | aflaqueix | , augmenta l'excitabilitat psíquica i apareixen taquicàrdia, diarrea, | del canó. Estómac. Quan després d'un greu disgust es perd la gana i s' | aflaqueix | ràpidament, s'ha de pensar que es pot tenir un cranc de l'estómac. Si | la gana. Quan dits dolors perden l'horari fixe i el malalt es desgana i s' | aflaqueix | ràpidament, hi ha probabilitats que la llaga s'hagi fet cancerosa. Durant | si hom apaga la set amb aigua —cas en què el dany és menor,— aquesta | aflaqueix | els sucs digestius, i ve la indigestió. Moltes vegades l'alcoholisme és | necessita bèure en les menjades. La dièta sèca que suprimèix lo bèure | aflaquèix | als obèsos perquè'ls fa reduhir sença adónarsen la racciò alimenticia y | capitans de tropa y miquelets digueren que la poquedat d' aliments havia | aflaquit | á la gent y que tenian mes de 2,000 homes malalts y ferits. No | amics i companys: —Declara't, home, no vulgas | aflaquir | -te, que no ho val una dòna tanta angoixa.— Més ell | á diferencia de la gallina, no pot sufrir l' esclavitut; comensa per | aflaquir | se, pert la gana, despues pert la salut y al últim se mor. Del megateri se | de cada cosa el que em vingués de gust, sense | aflaquir | -me per la malaltia d'escatir si el que fas és bo i és just. | el teu caliu fongués en ella el tel que, de cantar blanícies, l' | aflaqueix | o l'esguerra. I tu, si a cops la Idea o la Necessitat se't | Vós, Barbra, sou més digna de llàstima: les pastures s'agosten, s' | aflaqueix | el bestiar... Barbra: I vós, dissortat? El vostre cas és, sens | com unas rosellas. Pero ara! Crech que en lloch d' enrobustirse, s' | aflaqueixen | ab aquesta vida de trasbals continuat, en lo que 's fa tot, menos vida de | li digué, rient, que quan se nugaren els goços am llonganices. Tomaseta s' | aflaquie | , perdie l color i les ganes de menjar i de dormir, i els seus pares | filla feyan tot lo que podían per' animarlo; mes era envá, Veyan que s' | aflaquía | , que á voltas son esguart prenía un aspecte estrany; alashoras redoblavan | en flor, desde mon palau sufreixo y ab lo neguit, m' | aflaqueixo | , y trist y sech, m'envelleixo consumit per mon dolor. | se la menja, perquè de gana no n'hi falta pas; però res li aprofita; se'm | aflaqueix | com si li robessen la carn á grapats, ella, que feya aquell goig que | á la llibreta y tot se 'ls torna bromejar, que si l' anyoransa 'ns | aflaqueix | ... Carlets. ¡Jo! ni sisquera 'us he parlat. Aqueixa dona m' ha | S'han decandit pel dejuni els meus genolls, i la meva carn s'ha | aflaquit | per manca d'oli; i jo, per a ells un afront he esdevingut; | atropellades», es digué l'agrònom... Calia esperar i aprendre, sense | aflaquir | la continència... No somriure als embriacs, que es miraven astorats als | per crosta, encara que no ho farà amb tanta roentor com els dies primers. | Aflaqueix | la fúria només per la jove, però no es pot estar de dedicar quatre |
|