Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva ànima i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'	aflaquia	i perdia el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre,
que el sento fins a la matinada; moltes vegades no surt ni a menjar. S'ha	aflaquit	molt, i cada dia es mostra més estrany: em preocupa. —No surt gens, oi?
aparició d'ultratomba. Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte: s'havia	aflaquit	molt, tenia la color gairebé verda; les galtes, enfonsades; la barba un
sa poca ventura no estalviava el temps ni la pena i que en comptes de s'	aflaquir	sa voluntat s'enfortia d'un dia a l'altre. És clar que els homes als
per a ésser bona, i que en contes d'ésser un home alt i prim	aflaquit	pels dejunis, diuen que era tan gros que li deien el bou, o sia el gran
que després d'anys i anys de penitència, de silicis i d'abstinència per a	aflaquir	la carn, ja prou flaca, a l'arribar quasi a port, un mal pensament de
del bull d'una olla. La gent va tirant: s'aprima, posa greix, torna a	aflaquir	-se, es dilata un xic i li porten una corona molt ben dibuixada. Les
estabulades pateixen una mica de gana. El menjar escasseja. Els animals s'	aflaqueixen	, els surten uns ossos en els quals podríeu penjar el barret. Però tenen
acabaven molt malament. La figura, a mesura que anava baixant, primer s'	aflaquia	una mica; després s'aflaquia més notòriament i s'encorbava. El bastó que
figura, a mesura que anava baixant, primer s'aflaquia una mica; després s'	aflaquia	més notòriament i s'encorbava. El bastó que transportava anava prenent
agrava les existents, aumenta els dolors del còs i les penes de l'ànima,	aflaqueix	l'home més robust, escursa els seus díes i l'envelleix. La tristesa és
d'hiperfunció tiroidiana: augmenta el metabolisme basal, l'individu s'	aflaqueix	, augmenta l'excitabilitat psíquica i apareixen taquicàrdia, diarrea,
del canó. Estómac. Quan després d'un greu disgust es perd la gana i s'	aflaqueix	ràpidament, s'ha de pensar que es pot tenir un cranc de l'estómac. Si
la gana. Quan dits dolors perden l'horari fixe i el malalt es desgana i s'	aflaqueix	ràpidament, hi ha probabilitats que la llaga s'hagi fet cancerosa. Durant
si hom apaga la set amb aigua —cas en què el dany és menor,— aquesta	aflaqueix	els sucs digestius, i ve la indigestió. Moltes vegades l'alcoholisme és
necessita bèure en les menjades. La dièta sèca que suprimèix lo bèure	aflaquèix	als obèsos perquè'ls fa reduhir sença adónarsen la racciò alimenticia y
capitans de tropa y miquelets digueren que la poquedat d' aliments havia	aflaquit	á la gent y que tenian mes de 2,000 homes malalts y ferits. No
amics i companys: —Declara't, home, no vulgas	aflaquir	-te, que no ho val una dòna tanta angoixa.— Més ell
á diferencia de la gallina, no pot sufrir l' esclavitut; comensa per	aflaquir	se, pert la gana, despues pert la salut y al últim se mor. Del megateri se
de cada cosa el que em vingués de gust, sense	aflaquir	-me per la malaltia d'escatir si el que fas és bo i és just.
el teu caliu fongués en ella el tel que, de cantar blanícies, l'	aflaqueix	o l'esguerra. I tu, si a cops la Idea o la Necessitat se't
Vós, Barbra, sou més digna de llàstima: les pastures s'agosten, s'	aflaqueix	el bestiar... Barbra: I vós, dissortat? El vostre cas és, sens
com unas rosellas. Pero ara! Crech que en lloch d' enrobustirse, s'	aflaqueixen	ab aquesta vida de trasbals continuat, en lo que 's fa tot, menos vida de
li digué, rient, que quan se nugaren els goços am llonganices. Tomaseta s'	aflaquie	, perdie l color i les ganes de menjar i de dormir, i els seus pares
filla feyan tot lo que podían per' animarlo; mes era envá, Veyan que s'	aflaquía	, que á voltas son esguart prenía un aspecte estrany; alashoras redoblavan
en flor, desde mon palau sufreixo y ab lo neguit, m'	aflaqueixo	, y trist y sech, m'envelleixo consumit per mon dolor.
se la menja, perquè de gana no n'hi falta pas; però res li aprofita; se'm	aflaqueix	com si li robessen la carn á grapats, ella, que feya aquell goig que
á la llibreta y tot se 'ls torna bromejar, que si l' anyoransa 'ns	aflaqueix	... Carlets. ¡Jo! ni sisquera 'us he parlat. Aqueixa dona m' ha
S'han decandit pel dejuni els meus genolls, i la meva carn s'ha	aflaquit	per manca d'oli; i jo, per a ells un afront he esdevingut;
atropellades», es digué l'agrònom... Calia esperar i aprendre, sense	aflaquir	la continència... No somriure als embriacs, que es miraven astorats als
per crosta, encara que no ho farà amb tanta roentor com els dies primers.	Aflaqueix	la fúria només per la jove, però no es pot estar de dedicar quatre