×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aflicció |
Freqüència total: 485 |
CTILC1 |
tingui deu anys. —Mila, no sents ta mare? —li preguntava en to de fingida | aflicció | . I Mila se li llançava al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa | —concedí—, però... L'abraçà, amb fredor calculada, i la deixà en més gran | aflicció | , plena de dubtes, i de pors, i la cità per a l'endemà, però fingint | nou de dol, fet a corre-cuita, i caminava greu, amb un aire de falsa | aflicció | , sota la qual amb prou feines aconseguia dissimular l'alegria que | per una cosa que ja no té remei? Estaríem frescos que remuguéssim les | afliccions | tota la vida! Pepe. Cregui, Júlia, que he sentit com el primer | a la senyora Rosa amb un gest franc i desimbolt. De seguida s'adona de l' | aflicció | de Júlia.)] Pepe. Júlia, Júlia! Tingui seny, per Déu! | Ésser l'àngel protector d'aquell xicot, del seu Pere! I ho pensa davant l' | aflicció | de la Verge dels Desemparats de l'escaparata. Li sembla que emprèn una | Tot fent el sentimental ets més brètol que jo. Parles de vergonya, d' | aflicció | i de penediment; però hi tornes. N'hi ha a qui això agrada. Això fa poeta, | va mirant entorn seu amb uns ulls tristos, senyal d' | aflicció | i d'una aspra angoixa, d'orgull tenaç i d'implacable odi: | al punt de ser acomplert. Amb tot, el cúmul d'angoixa, | aflicció | i desesperança que podem resistir, els teus mots el porten: | Dant, el meu company de viatge, per no escoltar; per espantar la por, tot | aflicció | i força, al meu dimoni. Fullejava, llegia aquí un vers, aquí un altre, un | amb aquella lúgubre i monòtona oscil·lació s'atordiren lleument, antigues | afliccions | les envaïen com un verí, la crosta del cor s'esqueixava i sorgia al cant | altres, en canvi, fou un gest de virtuosa severitat, que, si entranyava | afliccions | materials, responia a ideals sublims i etcètera. La polèmica, per a mi, | l'ànima del filòsof autèntic s'aparta dels plaers, les cobejances, les | afliccions | i els temors tant com pot, perquè pensa que si un experimenta amb | perquè pensa que si un experimenta amb intensitat un plaer, un temor, una | aflicció | o una cobejança no pateix pas, derivat d'ells, un mal dels que podria | vida i l'hostal de la mort Viure! Viure! Sigui com sigui. En destret, en | aflicció | , en poca salut, en misèria. Tant se val! Mentre aquesta flama viva que | I tots pregaven a grans veus perquè la mala bèstia fos morta aviat i l' | aflicció | finida. Mentrestant, la host s'havia desplegat en batalla: al mig els | contra la ciutat, per la molta gent impia i corrompuda que abrigava. I l' | aflicció | no finiria, que la justa ira dels déus no fos aplacada amb grans i | tots els reis i prínceps i barons que hauria convidat a la festa, aquesta | aflicció | d'haver-te de donar a un monstre horrible, perquè faci del teu cos | mai no t'havies negat a l'ajut i al consol de qui es trobava en destret i | aflicció | . I eres jove, forta i bella, i ningú no inquirí si ja havies donat tota | en la mentida; i és d'ara i de tota eternitat, predestinada a patir en | aflicció | i tenebra." Qui pot creure això de tu sense blasfèmia horrible? Si és de | Terra on posaven el peu, terra conquerida i assolada. Arreu sang, | aflicció | , flames i runes. L'Anticrist, capità de totes les forces del mal | No és gaire per virtut o fortalesa d'esperit que hom ix d'una gran | aflicció | : hom plora amargament, hom és sensiblement colpit, però hom és en acabat | camp ras i la nit ara sembla més fosca. Els tres passatgers d'abans, amb | aflicció | profunda, han renunciat a dormir. El general s'ha tapat amb la gorra el | fins i tot una quinzena aturada pels volts d'un punt donat. És una gran | aflicció | per a mi. —Oh! Tant se val! Ja fareu per manera de complir com millor | per exemple. Quín espectacle per una Host de Tennessee! I quína | aflicció | pels veïns, aiximateix! Perquè no hi ha ningú, a una milla de distància, | quants de cels havíem extingit! Crec que en Xaneta no sospità pas la meva | aflicció | ; més aviat degué atribuir el meu posat a cansament. Després d'haver | que Moisès, home fet, sortí devés sos germans, i s'adonà de l' | aflicció | llur. I veié un home egipci ferint un home hebreu, un dels seus germans. | de Jacob." Moisès cobrí sa faç: no gosava mirar devés Déu. "He vist jo l' | aflicció | del meu poble a Egipte, —Jahvè anà dient,— i llur clamadissa he oït | he vist les malanances vostres a Egipte; i he dit: Jo us faré pujar de l' | aflicció | dels egipcis a la terra del canaaneu, i de l'heteu, i de l'amorreu, i del | que Jahvè havia visitat els fills d'Israel, i que havia esguardada l' | aflicció | llur. I ells es corbaren, i adoraren. El primer envit [V: 1-VI: | un fill hauràs i li diràs de nom Ismael, per tal com ha oït Jahvè la teva | aflicció | : Home ase esquiu serà ell sa mà, contra de tothom; | i li posà de nom Rubèn, pus digué ella: —Esguardada ha Jahvè la meva | aflicció | i de mon marit ara seré amada. I concebeix altre camí i té un fill, i diu: | de nom Efraïm: —Car fruitós, digué ell, m'ha fet Deu en la terra de ma | aflicció | . Els fills de Jacob a Egipte I passaren els set anys qui foren d'abundor | seus comptats moments d'esperança, ja sia en les seves hores freqüents d' | aflicció | . Obeint als uns o als altres sentiments, és imponderable l'extensió amb | consol, i la seva força massa manifesta perquè hagi de cercar en l' | aflicció | d'altri la reputació d'ésser fort. Parlo de quan ell és agredit i | confessar-se, fins en aquells instants punyents, que la culpa de la seva | aflicció | radicava en la seva indulgència pels seus afectes principals (els | destret, el minyó afligit gairebé s'oblidava de la urgència de la seva | aflicció | . Perquè aquella raó era una noia, i Arnau ja la veia (en camisa sobre | grollera? ¿Per què, si ho era la pena d'ara, no havia d'ésser autèntica l' | aflicció | de llavors? Sí: com més desig i fretura tenia Arnau de trobar tares a | Però aquest pessimisme, no s'imposà sinó per un moment a la seva amor. L' | aflicció | de l'única persona que ell havia estimat del món el féu oblidar de si | que se li apareixia a la punta del pal com un foc de Sant Telm. A l' | aflicció | que li produïa el fet d'adonar-se de com era àrdua i interminable la | parlar! Una paraula d'ella causaria, a un mateix temps, una terrible | aflicció | a aquell pare, que creia tenir una filla; l'infortuni, potser la presó | A ells els havia donat uns diners, per treure'ls d'una estretor, d'una | aflicció | , però a Vilaret se l'havia posat damunt el seu cor... Què dimoni de cor? | 'm! —I es llençà a terra al costat del seu amic imitant-ne la posició i l' | aflicció | . —Oh, aquesta farsa! —cridà Joan Antoni crispat i enlairà el puny damunt | del seu cos; i el marciment dels seus ulls; i tot el seu posat noble; i l' | aflicció | de veure a Joan Antoni infeliç, enganyat i calumniat!... —Oh, que sóc | puntada de peu. Si almenys no us miressin d'aquesta manera! Quanta d' | aflicció | pot cabre en dues taques tan petites que podríeu tapar amb el polze; en | sembla pas obscura ni sorprenent, car els doctes no solen ocasionar sinó | afliccions | als prínceps i, creguts de llur doctrina, de vegades no tenen por de | doncs, mentre sofrim la mortificació del dejuni i l'abstinència i les | afliccions | molt més grans de la penitència i la confessió humil dels nostres pecats, | casa com el silenci; el desordre com l'ordre; el blanc com el negre; les | afliccions | com les alegries. Es limita a viure. No li interessa ni manar. Presideix | tal que el to de les meues paraules no et fes sospitar la meua veritable | aflicció | . I m'entretenia amb relats minuciosos sobre els quals alenava la meua | celebrar-se així. És clar que aquesta ciutat reconquistada ha estat l' | aflicció | o el dol de molts milers de persones. Però per damunt d'això, Terol és |
|