×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afligir |
Freqüència total: 480 |
CTILC1 |
que la psiquiatria actual té ben estudiada i catalogada la malaltia que | afligia | el pobre Alonso Quijano. No valdria la pena ni de parlar-ne, si tot es | i aprofita la circumstància favorable a fi de castigar aquell qui va | afligir | -lo en la seva hora deprimida. L'avantatge podria ser, tanmateix, un | ja vaig comprendre que venia a cercar consol vora meu. Alguna pena gran l' | afligia | . No era simpàtica; era més aviat repulsiva, amb els seus cabells | i porucs com tement que un dia li'n faria una de grossa. Això m' | afligí | . M'afligí que es confirmessin les seves temences, com si el fet perdés | i porucs com tement que un dia li'n faria una de grossa. Això m'afligí. M' | afligí | que es confirmessin les seves temences, com si el fet perdés | parlar? Si n'hagués sabut, li ho hauria fet dir tot, tota l'angoixa que | afligeix | la seva ànima. Ara, potser mai més, mai més no es presentarà una ocasió | boira i de pluja que, en descobrir-lo al primer llustre del dia, m'havia | afligit | , ara, mentre anàvem a la recerca de l'hostal, tot ho trobava dolcíssim, i | Timb· Julia, per Deu! [(Consolantla)] Pep. M' | afligeixo | . Car· Al cor m' entran sas paraulas. Julia. Perdoneulo: | Y á quí liu contes qu' ho crega? Serap· Aixó es lo que mes m' | aflich | . Mer· Pero tú estás inosent del fet? Serap· Pos es clar | es va treure les ulleres i s'eixugà una llàgrima. La presència de Cosme l' | afligia | , la cohibia, l'acusava. Però, fos com fos, era urgent i necessari salvar | la teva fúria en mi, per l'infortuni que ens | afligeix | , en mi, ja estant perduda, més miserable que no tu. Pecàrem | al seu gran manament, doncs, em sotmeto. Sobretot, m' | afligeix | pensar que el rostre, sortint d'aquí, mai més no podré | jo no tinc necessitat de reflexionar. No m'alegro del bé ni m' | afligeixo | pel mal. Si m'assabento que els grecs han pres Constantinoble, per mi és | els ulls, com si fos l'estiu ben entrat. No sé quina contrarietat m' | afligia | . Tornant pel mateix camí, no vaig tenir esma de baixar a la font. | del projecte, enfocat com a "remei" absolut de tots els mals que ens | afligeixen | . I un d'aquests mals seria la dispersió lingüística: l'empedreïda Babel | El bandolerisme, en el sentit més vulgar de la paraula, començava a | afligir | les comarques. I l'altre bandolerisme, el dels bàndols nobiliaris, alçava | dels temors, dels amors desenfrenats i de totes les altres plagues que | afligeixen | els homes, i, com se sol dir dels iniciats, verament passa en companyia | vegada, sense considerar que cap ocell no canta quan té fam o fred o està | afligit | per alguna altra pena, ni el mateix rossinyol ni l'oreneta ni la puput, | dit i considerant-les de bell nou. També parlàvem de la desgràcia que ens | afligia | i de la seva magnitud. Sentíem, ni més ni menys, que quedàvem privats | no sense vacil·lació, que bona part de l'especial malenconía que així l' | afligía | , podría atribuir-se a un origen més natural i molt més palpable, —a la | et desplagui això que et dic, que no és pas el meu intent desairar-te ni | afligir | -te. I no cal que estiguis consirós ni per la filla ni pel reialme: l'un és | qui mena la dansa. No ho endevina, tanmateix, qui fora de mesura se n' | afligeix | i desconsola. Quantes hores plaents entre la mort i la naixença! Abans | que ja són en camí i es fan a cada hora més properes. Erraríem, però, d' | afligir | -nos-en fora mesura i perdre'n aquell plàcid humor que fa dolça la vida. | raça abjecta i maleïda, culpable de totes les dissorts que els havien | afligits | a través de les centúries; cada u es sentia alliberat per sempre més de | Brant, Detectiu." Jo estava a punt de posar-me a plorar: tant m' | afligia | aquest estrall; però l'inspector digué, simplement: —Ja veieu: ja li | Quan eixí el sol, jo estava fora de test, i tothom es meravellà i s' | afligí | de l'atuïment idiota de mos deliris: "Foradeu, oh!, foradeu, foradeu al | topants es trobava l'altre. Vaig retornar cap al meu patrocinat, i m' | afligí | d'observar que havia perdut bella part de son coratge. Vaig fer tot el | d'enveges, eina d'una intriga infernal, subterrània. Una altra tragèdia | afligí | , alguns mesos més tard, el meu bon companyó. Era tal l'esfereïment que li | al gaudi de l'equilibri orgànic. Però la meva ànima restà trista. M' | afligia | un inexplicable sentiment de buidor, de desencant, de pena... Després de | vida! Somnis espantosos amargaven les meves nits; cavil·lacions tètriques | afligien | els meus dies. Qualsevol soroll imprevist em causava un surt. Allò no era | persona amada havia d'ésser la dolor de les dolors. Sols d'imaginar-ho m' | afligia | , i no podia menys de pensar en la meva família. A on eren? S'haurien | Venus de marbre en la cruïlla de camins, que avui sembla, no sé per què, | afligida | per una esgarrifança tocatardana, o l'ull quiet del llac que reflecteix | que va acompanyar el meu germà Ferran. Aquest home, malgrat ésser | afligit | per la paràlisi infantil que li aprimava una de les cames, i el feia | rarament caçat, viu com el conill a un vedat, exempte de les angúnies que | afligeixen | i espolsen els ulls, —o millor dit, el nas— dels seus congèneres errants. | de proveïment per a Faraó: Pitom i Ramsès. Emperò, tant com ells l' | afligien | , tant ell es multiplicava, i tant més s'estenia, de faisó que estaven | em trameties, si, d'ençà que só entrat a Faraó a parlar en el teu nom, ell | afligeix | aquesta gent, i tu no cuides alliberar el poble teu?" I digué Jahvè a | i no únicament a Jahvè, serà anatema." "Ton hoste no oprimiràs ni | afligiràs | , car hostes fóreu vosaltres en terra d'Egipte." "Vídua ni orfe no | cega els qui hi veuen, i traboca les paraules dels justos." "L'hoste no | afligiràs | , car vosaltres sabeu prou l'ànima de l'hoste, puix que hostes fóreu en | bé la seva veu, i fas tot ço que parlaré, seré enemic de tos enemics, i | afligiré | els qui t'afligiran. Cert, irà l'àngel meu a la teva faç, i et durà a | fas tot ço que parlaré, seré enemic de tos enemics, i afligiré els qui t' | afligiran | . Cert, irà l'àngel meu a la teva faç, i et durà a l'amorreu, i | s'havia barallat amb el seu avi. De tota manera, aquella batussa absurda | afligí | terriblement el vençut, fent-li veure la injustícia del destí i la | a ta mà és ella: fes d'ella ço que a tos ulls serà bé. I Sarai l' | afligí | . Tant, que li fugí ella de sa faç. I era ella al desert i, prop d' | ni que vinguin totes alhora, no enfonsen el savi, ben lluny que ell s' | afligeixi | a l'escomesa de cadascuna. I si suporta tranquil·lament els revessos de | Sàpigues, doncs, que tota situació és mudable i que allò que a un ha | afligit | pot també afligir-te a tu. Ets ric: ¿tal vegada més que Pompeu? El qual | que tota situació és mudable i que allò que a un ha afligit pot també | afligir | -te a tu. Ets ric: ¿tal vegada més que Pompeu? El qual, quan Caius | així els càstigs de les supremes potestats terroritzen més enllà del que | afligeixen | , i no sense causa, car en aquell que tot ho pot, hom no pensa pas fins on | amb tanta més moderació, com menys importància té d'haver-los | afligits | . A uns perdona'ls de bon grat, als altres desdenya't de castigar-los, i | amenaça de la creu; la dels tirans, races i pobles sencers, aquells a qui | afligia | i aquells a qui amenaçava, han temptat d'exterminar-la. Alguna vegada els | paraules vessaren de la seva boca plenes d'efusió i de sinceritat. —No us | afligiu | així, santa dona des meu cor. Tot això no ès res. Ploreu per falòrnies... | el seu estat ocasionava i que cada jorn esdevenia més espantós, començà d' | afligir | -se i a desconsolar-se. A fi que pogués valer-se poc o molt per a |
|