×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afluixar |
Freqüència total: 952 |
CTILC1 |
el coneixes. Potser em decideixi a donar un altre tomb per allà així que | afluixin | les feines. Desitjo veure-la, però si he de dir-te la veritat, al mateix | dolor i tota la desesperació de la seva ànima. Ell sent com els braços s' | afluixen | entorn del seu cos; ella retrocedeix un pas, i un altre pas, i un | aixequen immediatament la mà: —Aquí, aquí! Ell ho aprofita per a | afluixar | -se el nus de la corbata mentre la veu segura d'ella mateixa, immutable a | per tal d'estalviar-se una hemorràgia, si els lligaments de la malalta s' | afluixaven | . Al seu costat, la infermera trencada de color exhibeix, amb orgull, la | esperant que amaini un dur vent del Nord. No reposarà fins que la vegi, | afluixant | les veles quadrades, entrar lenta a cops de rem a la rada, car no és poc | llunyana—. Ben cert que al cap de dues o tres generacions els nusos s'han | afluixat | entre les dues branques de la família. Però de l'ajut primerenc, del | no és pas difícil—, adopta generalment la línia de la mínima resistència. | Afluixa | i amolla, per satisfer els seus sentits, la seva existència confortable, | germans, fent veure que els amaga no se sap què de valuós, i va | afluixant | la presa, i sé que res no en sortirà que no fos ahir | Ja fa temps que el francès és fora i s'ha anat | afluixant | la molla dels llinatges. Han adoptat política de gos | et cal, i ens ajudarà a totes nosaltres [(fent amb els dits l'acció d' | afluixar | diners)], que ja ens convé. Víctor. Se les promet molt | tots eren dolents i el pegarien, i que no es volia quedar. La Julieta ja | afluixava | , i jo, dura. I la professora tenia gotetes de suor al front, i la Rita, | pesant al ventre i reclinant el cos; un desmai trist els fa | afluixar | la testa en l'espatlló, com l'ocell quan s'adorm. Assegurant-se | digué que "semblava mentida que fos tan burra". Veient que Dorotea no | afluixava | res, "El Frare" li va assegurar que la mataria. A ella li féu bastanta | que el matés per alliberar-lo d'aquella tortura; a la fi el Baró va | afluixar | ; Guillem feia demostracions magnífiques de serenitat, de sang freda, de | la boca de Guillem, i ell, convençut per l'excel·lència del cutis, anava | afluixant | fins que tota la còlera es convertia en una aclucada d'ulls i en una | Ben pocs, segurament. Però tot vindrà, si Déu vol, i nosaltres no | afluixem | . En aquest instant, per davant les Formigues, passen dues grans barques | de tants anys per no sobreposar-se mai al que deia el marit ara s'ha | afluixat | , i ella, sola, se sent com més desembarassada, més espontània. També va | la lluyta tremenda que sostenen l' esperit y la materia quan vé la mort á | afluixar | las llassadas de sa unió; anaren passant dias, gobernada aquella pobra | a la seva dona, i quatre homes junts no el podien fer seguir. No | afluixà | sinó quan el vigilant l'amenaçà amb anar a cercar la policia. Aleshores | actitud. Concentrada la voluntat, tivant tot jo d'energia per tal de no | afluixar | en el meu propòsit, amb prou feines vaig poder dormir. Devia haver passat | Però malauradament no fou així. Engorronits per la benestança corporal, | afluixats | els nervis per la tebior de la nostra cambra, que s'esqueia d'ésser | treballàvem amb eines més casolanes. Einstein. —Ep, mestre! ja | afluixareu | . A veure si gosareu a oblidar el nom de Berkeley! Ciutadà. | Paris cap al sacrifici es trenca la gambera perquè Afrodita la hi | afluixa | en recompensa al favor de la poma de la discòrdia? Ciutadà. | un crit: "Mare Meire! Mare Meire!" Cridava, cridava, però els dolors no | afluixaven | , l'infant no venia. "Ella no et sent —li digué la seva amiga—, no | no en revindria!" "Com que no tinc contracte a termini fix amb la vida, | afluixo | el fre quan arribo al pendent més perillós. La vida de l'home és un camí | Deixem-ho, que això és una altra història." "Volia dir, i he tornat a | afluixar | una mica el fre, que les dones, les infames, tenen el nas humit, com les | i mirava la mar. —A la primavera —digué— regna Satanàs. Els cinturons s' | afluixen | , les bruses es descorden, les velles sospiren... Eh, senyora Bubulina, | De cop sobte, la bèstia salvatge quedà paralitzada; les seves dents s' | afluixaren | , van deixar l'orella mig tallada, i la seva cara, esblaimada, es tornà | per a conjurar el perill. Si a moments semblava que el ruixat se volgués | afluixar | , era una calma fingida. L'aprofitava per a cobrar més força. La gent | quedant entesos que se'n tornarien junts a mitja tarda. Doncs el dia s' | afluixava | i ja feia temps que la Catot i la Tot atalaiaven des de l'escala forana | pròxims l'un de l'altre. Un cop la carota estavellada els genets, sense | afluixar | la velocitat, han d'abraçar-se i fer-se un petó. Aconseguir una estella | de la vellesa irritadament eròtica consisteix a fer el que Picasso fa: | afluixar | les regnes a la fantasia. Amb grafismes o amb paraules. L'abstenció hi | anuncis alcavots, etcètera. Però, una mica en totes les latituds, s'han | afluixat | les femelles. La publicitat i les platges, la cosmètica i la literatura, | i sentía que la lluita acabaría. Reparava positivament que el bandatge s' | afluixava | . Sabía que en més d'un indret ja era tallat. Amb una resolució | freda?" Ara és l'hora del penar, de l'incert i de l'angoixa. Quan s' | afluixarà | el puny del destí? Esperança, clarícia d'aubada en la nit tenebrosa. Res | cansament i de tristesa. I el coratge, massa temps tibant sense profit, s' | afluixa | per a no trencar-se. Ventura que l'esperit vetlla, sempre vigilant, i | és que jo no tenia el nas del gos, i allí on no hi veia res mal endreçat | afluixava | els meus rigors. Els altres per la seva banda, no capien la terrible | se, ha intentat posar-se-les, i ha notat que l'apretaven molt. Les ha | afluixades | una mica, però l'home no s'hi sent prou a gust. La tia Paulina voldria | Li semblà que tot lo creat s'esfondrava a son entorn; sos muscles s' | afluixaren | , i a no haver estat asseguda, a ben segur que hauría caigut sens esma | vies de comunicació la penetració capitalista fou inevitable, i s'anaren | afluixant | els lligams que unien en un sol Estat aquell gran nombre de pobles tan | De jovenet, havia après, per instint, que la malenconia i el record | afluixen | la voluntat i la tivantor dels muscles, que una set massa viva per | en una lleu onada de tristesa, era talment un lligam que tot seguit s' | afluixava | . En Manel pensava si s'hauria equivocat en creure's un home diferent dels | plantes vives; però, a manera que ens imposàvem dels resultats obtinguts | afluixàvem | els nostres escrúpuls sobre la matèria combustible i, ara perquè ens | dolorosament dintre el pit, encara la balladora del colze punxegut no | afluixava | la seva abraçada, ni volia deixar el giravolt. La parella rodolava camps | ! I, cansat de sofrir, vaig pensar: "Val més morir d'una vegada." Vaig | afluixar | les mans i... avall a talla vent!... desnonat de la vida, tapats els | la carn antiga no desapareix, ni els cranis en trànsit de putrefacció no | afluixen | en llurs emanacions insuportables. Sembla que, mudant de campament, hom | tennis. Fins que un dia algú de més pietat cridà la Isabel i li pregà d' | afluixar | una mica, puix que era ella la que hi tenia més influència. —Però si no | . Els altres se li abraonaren: —No, ara no. Mira-te'l. Por d' | afluixar | , tens tu. No et pots moure fins que t'escuris, o sinó ets un porc. | . Els quals, però, contens amb la por, a causa dels quals no t'és llegut d' | afluixar | la ballesta, perversíssims enemics, i venals, que desitgen sempre un | si l'allargues nit i dia, et serà la mort. Hi ha molta diferència entre | afluixar | una cosa i desfer-la. Els legisladors estatuïren dies de festa a fi que |
|