DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afocat A 14 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afocat Freqüència total:  14 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'enganxava a l'horitzó. De part de llevant una muntanya, botaruda i afocada, la Northgem, bufava als ulls dels passejants el fred de neu grisa de
el batlle, els jurats i els 30 consellers, i tots els altres afocats impedits d'assistir al Consell perquè fossin fadrins o nascuts fora vila.
d' Argentona, exerciren la jurisdicció especial, en sos homes propis y afocats, lo Prior de Sant Pere de Clará y lo de Sant Marçal del Montseny.
dues diferentes vegades. En 1173, lo Prior y sos homes propis y afocats d' Argentona, mogueren causa á Pere de Sant Vicens senyor de Burriach, y
de sos successors al mas Boffill se constituhiren homes propis, sólidos y afocats del Abat de Sant Llorens del Munt, prometent fidelitat ab prestació de
Joan Francisco. En la citada confessió se regonegué home propi, sólido, afocat, ab la obligació de prestar servey, fidelitat, sagrament y homenatge, y á
Nicolau Boffí y sa esposa Berengaria se confessaren homes propis y effocats de dit venerable Abat. En las nonas de febrer de 1331 lográ del
xifra és certa si considerem foc com a sinònim de casa, en principi afocada. Però saber si en una casa hi vivia una família o dues o tres és molt
els pagesos han de fer residència contínua al mas i que l'han de tenir afocat. Així mateix, també alguna vegada es parla de la remença; Arnau de
de la mateixa disminució del nombre d'habitants i, lògicament, de masos afocats. En segon lloc, també fou fruit de les transformacions i de les
12 diners, i també, d'una manera expressa, que havien de tenir el mas afocat i que estaven obligats a conrear les terres que es podien treballar, és a
de remença solia ésser alhora home del senyor, propi, soliu (o sòlid) i afocat, cosa que comportava que hagués de fer un homenatge a aquest senyor
pagesos emfitèutics tenien un estatus molt més bo que no pas els pagesos afocats, lligats a un foc. Hauríem trobat aquesta mena de contracte d'ençà de la
a matisar molt aquesta afirmació. L'existència d'homes propis, solius i afocats, per exemple a la Conca de Barberà, o bé l'existència de nombrosos