Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de casa sols amb la verga a la mà i el mocador de pita al coll. —No t'	afogues	, tan tapat? —preguntà ella. —Mira: jo no puc dur-hi res, al
d'aquells temps en els quals la natura, l'esperit i la idea es trobaven	afogats	respectivament per l'artifici, la matèria i la forma, s'havia juxtaposat
recelosos els tripulants d'atènyer el fons, on la pressió els hauria	afogat	. El destí de la campana de bussejar és el treball en les rades, en els
han perturbat la fe i la raó del enteniment, d'enveges i egoismes que han	afogat	i asficxiat l'amor dels cors. En aquells temps els ulls i els cors dels
no es podien banyar, ja que tenien el perill d'ofegar-se per l'anus ("	afogar	-se", Vallès Oriental). Però la nit de Sant Joan, sí; estan immunitzats
privada, tot moviment social, tot batech de llibertat en lo civil, son	afogats	. La lley frèda, entèrca, glassada, igual pels diferents, idéntica pera
á forsa de volguer ser perfet y complert, lliga les mans dels homes y	afoga	la responsabilitat de sos actes. Ho diu millor que no ho podría dir jo la
sempre's queda massa enllà pera'l comú de les gents, y si es prou pera	afogar	l'erro científic, o detenirlo y acorrelarlo en el seu cau, no es capaça,
d'un sacrifici èpich; deixa la ciutat, deixa les comoditats de la vida,	afoga	totes les concupiscencies a que tempta la possessió dels bens de la
onas si se senten cansadas. Si durant la travessía se gira temporal se n'	afogan	moltas. Al arrivar á las costas d' Africa están tan rendidas que se
de cercar la causa de lo que 's fa tots los dies, á cada moment, s'	afoga	lo desitj d' apendrer en la primera etat de la vida, massa distreta pera
mes lluhirá, també, la corona que les lliga y les concerta. No	afoga	l' abraçada d' una mare als fills de ses entranyes, quan joyosos li fan
Los sub-sols de rocam, de pedres fines y de sorra dura,	afogan	també molt la creixensa de les arrels que van fondes. Tenen l'
aixut y no permeten pas que les males herbes invadescan el sembrat y l'	afoguen	. La collita de les pastanagues sa fa al mateix temps que la de les
sino que pel contrari l' has de sembrar un xich clara á fí de que no	afogue	l' herba tendra. Sots els clímens temperats podrás á mes sembrar les
qui munta!) en la conversa de dos qui passen el silenci	afoga	les últimes paraules taciturnes. Heu-vos-la aquí la
tota de frisors may sentides, que li enfosquían la rahó y la memoria y l'	afogavan	ben sovint en silencis voluptuosos. De mica en mica, anavan ensenyorintse
'ls pulmons se li creman, y aquell ayre que ab tant de plaer respira, l'	afoga	. L' ayre del mon també es massa fort pera la débil Julita. Totas las
¿qué es lo que tinch qu' així se 'm conegui? Pateixo, sí; no se si m'	afoga	aqueix ayre que 'ns rodeja, que 'ns crema 'l pit, no se que faig, no se
anys li demana sos furs, ¿y es un crim aquest sentiment que V. hagi d'	afogar	la veu inspirada del seu cor, y fugir de la terra que ella trepitja pera
duentla á poch á poch á tocar las cosas de la vida terrena, no pas per so	afogant	li totas las ilusions, ni fentli perdrer la fé que tenia en tot, y que era
manantial de nova vida, no 's tornés una impetuosa torrentada que l'	afogués	en sa bullenta escuma. Y tot lo plan que resolgué esser mes acertat lo
s' hagué d' agafar ab tota sa fortalesa de son amor á la Rosalía, per	afogar	un generós impuls d' afecte inmens á la seva segona germana. Don Ferrant
seus frecuents éxtasis, á poch á poch se plegaren sos llabis, y quan s'	afogavan	las llunyanas canturias, no mes oia lo róssech de son vestit per sobre l'
ulls. —Res mes: jo m' ho penso aixís, com ho deu fer tothom, si no	afoga	las inspiracions de la fe y la rahó. —Be, vejam: entre mitx d' aquets
amor. La pobre nina á voltas podia dominar aquella neguitosa migranya; y	afogant	aixís com podia 'ls debatechs de son cor, se llensava á sos brassos, y
que ab las mans esbullantse 'ls cabells se va deixá anar á una cadira,	afogant	uns sospirs dolorosos, y pot ser una llágrima bullenta que escaldava y
afectes de la passió tendre y terrible que li ha deixat traslluhir;	afogant	potser desde molt temps los sospirs de sa tristesa y desconort en lo
batallas, á veure si Deu voldrá deslliurarme d' aqueix pes feixuch qu'	afoga	'l meu cor. 24 Mars... Aquest jove ardit, fill de l' esperit
jau en l' agonía. [Ab desesperació que creix fins l' últim vers.] Y tu	afóga	t aquí, cor miserable, que sino... oh cel!... del fons d' aquest abisme t'
y de rosada la falta marceixen tanta hermosura y	afogan	tant dolços flaires. Es lo mon de ma planteta lo meu consol ma
ab aburriment.] Heráclias, poble vil... [(Senyalantlo.)] Y es brut:	afoga	lo baf que llensa... de suhor!... Heráclias L' Imperi hi ha en
obert. L'entortollic selvàtic dels teus bucles	afogaria	el cor de Baudelaire. Als torterols frisosos de les trenes,
eliminar els límits de la moral tradicional. Eclipsava l'individu, l'	afogava	. L'esclavitzava a uns principis freds, deshumanitzats, de pedra picada.
esperant l'arribada del traginer. És un home conco de cal Seites, que	afoga	una costa de fenàs. —Bon dia i bona hora, Ramon. —Mal dia i pitjor hora