Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de filferro, al vesc, a l'abeurada, a joca i amb escopeta. De menut havia	afollat	centenars de nius. Havia criat merles, gafarrons, caderneres, verderols i
que s'enfilava als arbres com un esquirol, s'emportava la fruita,	afollava	nius, caçava cigales, nedava pels torrents i els bassiols; pel vol
sovint: "Serà la vergonya de la família." S'escapa d'estudi per anar a	afollar	nius. Feréstec fins a la medul·la. Només vol estar al camp. Sent la
firmament s'arbora. Uns, més cruels, amb còlera tifea	afollen	els turons, cavalquen l'aire en terbolí; no pot l'Infern
del furor, que en diu justícia, i que tots dos un dia han d'	afollar	-vos!" Ella digué; i el pestilent espectre va aturar-se. Satan
puc pensar que Déu, el savi Artífex, bé que comminatiu, vulgui	afollar	-nos així, de bo de bo, quan som nosaltres les seves
mort i fort que era aquest el veritable camí. Ara crec que la por l'	afollava	. Per més que l'advertís, s'entossudia i s'endinsava en el desordre
que es barallarà a llur primera entrevista, per reeixir en un negoci i	afollar	-ne mil, per donar-se tota la glòria de l'èxit i per desviar cap els altres
acoblen sempre —i per això la dolor no ens aclapara ni el goig no ens	afolla	— així a l'Àtica la tragèdia i la comèdia donen juntes els seus primers
per sentir-lo encara, en conec prou la diferencia..." Aquesta confessió	afollava	en Pujals i, no obstant, d'aquell fragment que tan crudelment el fería,
pallers que cremen per divertir-se amb la flama, i els bladars que ens	afollen	per caçar una llebre escarransida! I no ens escometen mullers i filles,
es posava a espiar descuits. Esbotzava tinells, saquejava rebostos,	afollava	dinars a mig bull, despullava fruiterars, prenia la gasòfia dels gossos.
que els nois de poblet no havien pas d'anar enravenats per la nació,	afollant	les cases de gent senyora i fent anar de corcoll la joventut estudiosa
tomba del senyor rector. Un altre dia us contaré com també varem anar a	afollar	el niu de l'òliba. Al peu mateix de l'altar major, sota els quatre amples
a violar la tomba del senyor Rector. Ara us contaré com també vaig anar a	afollar	el niu de l'òliba. D'òlibes n'hi ha moltes; però el poble les dóna
havia de donar molts èxits, sobretot en el teatre, però que a la vegada	afollaria	moltes de les seves realitzacions. És aquesta ironia, que es complau a
El capellà d'Els Sots Feréstecs, Mossèn Llàtzer, veu	afollades	totes les seves ànsies renovadores per la realitat nua d'ideals
en la seva saviesa hauria tirat per terra totes les seves afirmacions i	afollat	tota la seva obra. Unió de la màxima altitud amb la més profunda
més sovint, "Vai!" i deixava amb recança de perseguir la sargantana o	afollar	el cau de formigues per ajudar Pilar a traginar un cove de roba o
gran desgràcia; que el propòsit, tan decidit, del dia abans, se li havia	afollat	en les obagors del son, com la grossesa de vent d'una dona eixorca. Ella,
en res que fes o digués. Ja de menuts, mentre l'Espurneta es divertia	afollant	nius, el Bruixet, prop de les faldilles de la seva mare, escoltava els
guanyat amb tant afany per la seva filla, ella el gastava a la taberna	afollada	pel vici de la borratxera. I la noia no l'abandonava, no se'n deseixía;
poètica veureu com la nobilíssima emoció artística és instantàniament	afollada	per un mal sentiment, no redimible ni elevable a contemplació per la
sinó que, així com els havía postrats en terra en el Jardí, així els	afollaría	i vencería del tot en la llur mateixa Cambra del Consell. O bé és
i la voluntat dels homes. La major part d'aquestes innombrables llavors s'	afollen	i es perden, perquè els homes no estan preparats per rebre-les; car
En efecte: la guerra civil, l'exili i el retorn a una pàtria depauperada	afollaren	el món pur i carregat d'ambicions culturals dels primers llibres,
de tot allò que les modernes transformacions político-socials havien	afollat	. Així, tres assagistes, entre d'altres, es proposaren la feina de
us diuen els seus familiars —el pare, la mare, la germana— i no fan sinó	afollar	-les i donar a conèixer que els manca, en absolut, el més elemental sentit
mort un aucell. No obstant, parava lloses. Que jo sàpiga, mai no he	afollat	cap niu. Als meus ulls infantils els pins de la cresta dels turons
que ens han recitades cançons duen aquesta llei tan aficada, que mai no	afollen	una cançó, i, si els manca un mot, emportats per l'ona musical, el
un escabotell de fadrins que aixecaven les veus i estaven disposats a	afollar	el que fos. "Sou soldats de la Veritat i haveu d'imposar-la amb la força
els seus ulls somnolents, la seva cara blanca i tendra que jo vaig	afollar	, per primera vegada, amb la meva boca. Diria mentides, perquè, caigut
tant de temps, que ja havia perdut el compte de les vegades que havíem	afollat	el seu llit i em trobà amb els peus destapats, car no hauria pogut
pensat d'esperar que rebentàs de veure com la casa dels seus amics era	afollada	per la bandolina del nebot. A la llista, també hi havia el comptador del
seu costat, no fos cosa que els pegàs la curolla d'assaltar les sales i	afollar	els graners. "El blat que tenim, ben mirat, el devem a l'esforç
de Girona i va talar tots els arbres, així salvatges com de conreu, i va	afollar	els castells de tota la comarca. En venjança, doncs, de tants de greuges,
revolució. Ni aquells que seran patrimoni de tothom, si la revolució no s'	afolla	i es perd miserablement, per culpa de tots nosaltres. Les revolucions
mort... Els bràmuls de sa impaciencia feien batre tant el cor meu que m'	afollava	... Finía la tragedia... Tinc el recort d'un cel blanc gris com les
a mal borràs i ventres d'esperança s'han d'	afollar	. Emparaulat a rapis, fa cassigalls de les
l'assalt dels llops d'un moment a l'altre. Per a mi, allò que m'	afolle	són les hores d'esperar l'agressor. I ells són prou valents per a esperar
dóna sempre lo que arriba a sahó, lo que no's marfeix [/sic\] y	afolla	en les terribles lluytes de l'esforç per atènyer les finalitats normals
poc. Silvestre dins del llit ja no s'aguanta, els pensaments li	afollen	el repòs, i la caldor feixuga de la manta li omple de
camina pel freu. L'Hereu Riera fa via insegura; una olivera l'	afolla	d'espant, un borralló que a la mà se li atura, un
—Pepa, mireu, la gossa perdiguera un ànec de la cria us	afollà	!— Haguéssiu vist la vella masovera! Té seixanta anys,
i, embolicats, per les campanyes ja són partits,	afollant	canyes, mentre a cavall i amb pica, i amb el mirâ astorat, els
a 60 lleguas, y no produheix ningun efecte sensible sino lo de	afollar	la agulla de navegar fentla mourer continuament, y espantar als que no
exquisida que faisonà la ciutadana vida, passa rient,	afolla	mon camí, tota profunda solitud me veda i m'esparpilla sota de
o el llengoteig de les sarments! El present Els nius	afolles	de la melangia amb ta rialla gerda; i els nostres
Les teranyines bufa per sacsejar l'aranya, la pigotera	afolla	, el pregadéu escanya, la rata esquirolenca empaita roure amunt
de ma tendresa. I em tempta el clar misteri dels teus ulls, m'	afollen	tos cabells on la llum balla; i m'agrada l'instant que

Pàgina 1 (de 3)

50 següents