Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un cert moment ingressà al col·legi una nena que vivia en una masia dels	afores	: era una nena rossa, esquifida de cos i malaltissa, i anava acompanyada
les nits de lluna i a altes hores, sortia de tant en tant a passejar pels	afores	, i sempre ho feia sol. També es deia que algun matí l'havien vist per les
repetint així fins a l'última alenada. Era ja molt tard. Pels patis dels	afores	els primers galls alçaven llur cant, en el darrer tremolar de les
civilitzats... Estarà de sobres apuntar que les al·ludides aficions als	afores	—el camp, l'exòtica terra del salvatge— de la civilització partien d'una
quina nit tranquil·la! Uns llums elèctrics, escassos i dispersos, cap als	afores	del poble; una olor de flors i de terra mullada; el doll ardent,
Acostumaren, un quant temps, portar-la a terme en el mateix lloc, als	afores	, al garroferar, pel general, per les proximitats d'un barranc, que, per
visites mútuament. Era un cap al tard de l'estiu. La casa era situada als	afores	, ja quasi en ple garroferar; la tarda era tranquil·la i se sentien els
situat al carrer Major, a l'edifici d'un vell magatzem; tenia un ball als	afores	, on el jovent es reunia els diumenges a ballar, i on es concertaven els
amb crits, amb sons de guitarres. La vella Badona havia arribat ja als	afores	. Anava a bacs. No podia fer ja ni un pas i s'assegué a la vora del pont
a la nostra cita. L'he escollit entre altres indrets de la ciutat i dels	afores	que també ens agradaven i on de vegades ens havíem trobat. Aquest racó
fa trenta anys, jo no ho sé. Era en una terrassa humil en els	afores	. Tots els veïns pujaren i miraven València. Els
molts de matalassos: s'hi dorm molt bé. A l'altre cap de la ciutat, als	afores	, pel Terreno, per Gènova, es belluga un món colonial, compost de pintors,
—Ho sap tothom. Escolta, Enric, sense anar tan lluny: jo conec als	afores	una petita taverna regentada per dues germanes... També és el meu secret.
pobrissona! Quan vingui el bon temps, sortirem juntes a trescar pels	afores	; anirem lluny, ben enlaire, caminarem de pressa per a no tenir fred. La
No ens separàvem un instant. Junts fèiem llargues passejades pels	afores	de la ciutat. Per primera vegada va fer-me confidències. Em contava tot
carrers populosos. Als primers temps les Rambles m'atordeixen. Ignoro els	afores	de Barcelona, que no eren fàcils com avui, no hi havia funiculars, trens
traspuava feblesa tot ell. Pels carrers de Marsella no podia oblidar els	afores	de Lleida, l'horta regada pel Segre, la Mariola tan bella, verda, sucosa,
tot seguit. Però caminar com jo vull dir no és fer un passeig pels	afores	de la ciutat, pel Parc. Jo vull dir la carretera, i, de més a més,
damunt la terra com les notes fortes i les suaus d'una simfonia. Érem als	afores	d'una vila. Sota un gran plàtan vàrem fer un bocí. ¡Com era gustosa
ser dalt del xarret, els peus entre un embalum de paquets. Travessem els	afores	de Nimes, enfilem la carretera, giro els ulls a la vila de Daudet. No
detingudament. A ell això l'irrita. Em vol deixar, diu que m'esperarà als	afores	, a l'altra banda del riu, a la carretera d'Orange. Jo no li ho permeto,
a fer fred. Apa, anem... Encara el faig seguir a donar un tomb pels	afores	de les muralles, que vull veure a ple dia, com ahir les vaig veure a boca
sé què té que em pren, m'abraça, i m'adono que la deixo amb recança. Als	afores	comprem coses de menjar, travessem el pont, muntem la costa de la
te'n vols desdir, ara? —No; el promès, promès. Anem Roine avall, pels	afores	de la ciutat. L'aspecte de les cases ja és de suburbi. El carrer és una
a la meva llibreta: "Aquella visió dels arbres de la riba en el Roine;	afores	de Lió; cel taronjat de tarda, dins el riu; els reflexos; realitat i
carreteres. Passen els infants pels carrers i s'apleguen en colles als	afores	de la vila per sol ixent, pels Plans i la Canaleta, camí de Castelló, la
per no poder enfolgar-se fent mal a la vista dels veïns; marxaven als	afores	, cap a les eres, cap a les pallisses, on esperaven trobar la porta de
font de les moltes i fresquíssimes que té aquesta vila, o bé resten als	afores	, en una era des de la qual es veuen el campanar, la mitja taronja i la
a la fila del darrera; si en vesprejar sortien a passejar-se pels	afores	, els apareixia de trascantó amb aire de perdonavides i rialla burleta.
ribera la sort m'havia llençat. Apuntava el dia quan vaig sortir als	afores	; vaig deixar enrera els horts, vaig recórrer la vora del mar, vaig fer
voltants. El dia mateix de la meva arribada, els kurdes havien agafat als	afores	de Kars un pope i un mestre grecs i els havien ferrats com mules.
sempre un eixam de deixebles i n'atreia de nous a la colla. Un dia, als	afores	de la vila, em va fer aturar a la barana d'un pont a fi que admirés una
seguit un carrer de gent benestant i a l'aire encara adormida, ja als	afores	de la muralla el va sobtar el fum esvalotat d'una ferreria, dins la
càntirs que restaven amagats en un boscatge de boixos que hi havia als	afores	del poble, diuen, com si talment fossin ous inversemblants de nius
i no s'han produït excessos climàtics, els ametllers estan florits als	afores	de Palma a la diada del sant. Entre els prats pigallats de vaques
L'antic edifici, però, fou enderrocat, i avui la institució es troba als	afores	de València i no aixeca altar vicentí. El fet que els orfes de l'imperial
els seus morts i aguantés els seus vells?... No ens enganyem: viure als	afores	de l'"ultradesenvolupament" està esdevenint una forma amarga de
I una mica per tots els racons de la ciutat, des del seu centre als	afores	, sempre i a qualsevol hora, hi trobareu la gent dels pobles vinguda a
és fàcil de guarir. El provincià és "provincià": ex-cèntric. Vaga pels	afores	de l'Estat i pels afores de la mitologia estatal. Ha intentat
és "provincià": ex-cèntric. Vaga pels afores de l'Estat i pels	afores	de la mitologia estatal. Ha intentat d'assimilar-s'hi, i ho ha aconseguit
palau sense cap interès artístic. El bell harem del palau del Bardo, als	afores	de Tunis, on abans d'ésser protegits solien residir els beis, és
de la bugada, ne vareig omplir el arrabal, part de Ribera i totes les	afòres	. El diner és boig, no sab on se fica ni el que es pesca ni on va a
mals de cap; Cèsar demana una caseta i un hortet en un recó tranquil als	afores	de la vila; Carlemany no té altra ambició que fer la manilla després de
però roman callada. Per fi diu: —Saps, mama? ara tenen un cafè a les	afores	de la ciutat i assegura que s'hi guanyen tan bé la vida... La doneta no
donat, i d'aquell jorn endavant se veié sovint anar junts a passeig pels	afores	els dos joves i, malgrat la diferència d'anys, establir-se entre ells una
va fer-se un gran silenci. El tren marxava lentament, i ja es veien els	afores	fumosos de París. El viatge finia. De sobte, el vell oficial, allargant
de l'ortodòxia. —La vostra rectificació —remarcava el Viatger, ja pels	afores	de París— serà ben interessant i jo crec que ben justa. Però el que més
tornant-se'n pel mateix camí. El mas de n'Ordis estava situat als	afores	de la població, i tenia una carretera pròpia, al peu del cementiri. En
l'ermità L'ermita de Sant Sebastià era una esglesiola runosa, situada als	afores	del poble, al marge del camí ral. Els veïns eren gent descreguda i tant
estaven convençuts que mai faria res. Els diumenges se n'anava als	afores	amb els pinzells i les teles, i vinga empastifar de verd i groc i blau; i

Pàgina 1 (de 18)

50 següents