×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afranquir |
Freqüència total: 57 |
CTILC1 |
si; fet i fet, és el que implica la fórmula de la pintura "de cavallet". | Afranquida | de la contingència des del doble punt de vista de l'execució i la | la forma característica. Llur multiplicitat i llur insignificança les han | afranquides | dels constrenyiments inicials i llur distribució general pot explicar-se | i els yurok; entre els uns, cal esperar que es mori un parent per a | afranquir | -se del nom que hom porta; entre els altres, cal sovint esperar que es | avançant, ve que l'ardor dels sentits s'apaga i espòs i esposa arriben a | afranquir | -se de la fatalitat d'amistat mancada que l'amor porta amb ell... Poden | les lleis i privilegis de Catalunya, perquè els castellans no eren | afranquits | com els catalans, i fa una sèrie de consideracions exaltant els principis | ell mateix i gràcies a la indomtable puixança de la seva natura, s' | afranqueix | , més que més quan, violentament agitat, fa valer el seu dret. | Demés, un d'aquells dos ja tornava a ésser capturat, i no s'havia pas | afranquit | del seu ferro. Sabent jo el que sabia, vaig establir en aquest punt una | Per la meva fe, mig em penso que havia fugit de tan esparverat, per | afranquir | -se de mi, no sabent que era jo qui havia fet cap a la ribera. L'hi | aquietar; sabent, assabentar; magre, amagrir; feble, afeblir; franc, | afranquir | ; profund, aprofundir; covard, acovardir; frèvol, afrevolir; clar, | Sant Pau —que tant amara els conceptes poètics del nostre autor— morí per | afranquir | -nos de lligams i per empeltar-nos a Ell, en la virtuosa llibertat de | de Ripoll; els súbdits es van amotinar i Arnau fugí; des de llavors van | afranquir | -se d'aquest mal ús i la casa rebé el nom de la Franquesa. També es troba | a què empra semblances bellíssimes: els ocells apeixats per Déu que els | afranqueix | de tot neguit, els vestits esplèndids dels lliris del camp, que no | sol, això és per l'únic home que la subsistència en una Persona divina | afranqueix | de les misèries de la natura jussana i allunya de la seva oració tot | sinó un camí per a l'anhelada ascensió envers Déu (Rom., ©). | Afranquit | així l'Univers de la servitud de l'home, que n'abusa per ofendre Déu, | justament intel·lectual i sistematitzadora d'aquest treball, ens | afranquí | de tota temença. Tres parts generals: "Estètica ontològica", "Estètica | Nord dels Pireneus a pluges abundoses. Esdevenen després vents secs que, | afranquint | les altes crestes, llisquen tot seguit per les valls del flanc Sud | malgrat l'altitud. Quan els vents del Nord del vessant francès reïxen a | afranquir | la cresta pirenenca, sense haver pogut despullar-se de tota la seva | en el flanc N. dels Pireneus. Rarament aquests vents atlàntics reïxen a | afranquir | les crestes dels Pireneus i a davallar en el flanc S.. Quan ells | S'ha teoritzat molt, i s'ha dit molt, que el Teatre nou lluitava per a | afranquir | -se de la literatura. Entenem-nos! En el cas del teatre, en dir literatura | honor davant de tothom, el féu pujar a la primera cadira, Pere Urseol fou | afranquit | d'aquesta feina baixa, i s'acostà a servir Déu i monsenyor Sant Miquel en | tothom, si bé era indigna que la patís el poble cristià, que havia estat | afranquit | amb aquella llibertat que ens va donar amb la sang el Redemptor Diví. | joia. Deslliga les meves mans i deslliura el meu cor de la indolència; | afranqueix | -me de la peresa que es disfressa d'activitat quan l'activitat no és | ni adonar-se que tu existeixes. Hauries de poder-te destravar del món i | afranquir | -te, afluixant les fines cordes i els caps de tensió que et lliguen, per | aquest i la teva distracció també; això treballant i això descansant: | afranquir | -te del temps i immergir-te en l'eternitat. Ferm sempre i immòbil es manté | el nacionalisme i el cosmopolitisme, paraules tan concloents que ens | afranqueixen | amb aventatja de tota argumentació: —"Si per art europeu s'enten | pel comte Borrell, l'any 986, als habitants de Cardona, | afranquint | -los de diverses servituds. Els seus successors del casal de Barcelona | el transcurs d'aquests segles cada dia eren més els remences que s'havien | afranquit | . L'instrument més directe en ús era la redempció personal i directa a | cèl·lula de la Marca Hispànica, configurada pels comtats que s'anaven | afranquint | , el més poderós dels quals era el de Barcelona que s'estenia fins a | i ajuda els fets següents: Ramon Berenguer IV, segons Balari i Jovany, | afranquí | 300 masovers de les seves finques a Caldes de Malavella, | Hi havia, com ja es comprèn, els que eren aloers o lliures per haver-se | afranquit | , d'altres per concessió del príncep en virtut d'alguna carta de | que d'aquells conreaven. Per això, a poc a poc es veieren precisats a | afranquir | l'església de Santa Maria i els seus patrons, els monjos de Sant Cugat, | dona piadosíssima y molt amant d'aquet observant monastir de Clarissas, | afranqueix | , declara immunes y lliura perpetuament de contribucions los bens de la | la fruita ara endolceix els teus rostos ferrenys. Ara la pau t' | afranqueix | la drecera i et fa segur tot camí veïnal. Vila de | una padrina t'estampà en la pell del front d'un nét malalt, i l' | afranquia | d'una oculta malura del cervell. I perquè et sap tan guaridora | ni tu mateix, i t'hi quedaràs amb els altres. Però jo vull | afranquir | -te d'aqueixos mals, i salvar-te. Té, pren aquesta herba bona, i | sols imaginar-ho altrament... Estrany aquest retorn a la vida a l'hora d' | afranquir | -se'n! Diria que la travessa en un sentit invers per anar a caure a | depèn de l'homenatge. I ara, [(adreçant-se als Assistents)] abans no l' | afranquiu | dels seus lligams, deu al meu amic la copa sagrada. [(A l'Escabellat.)] | sis galeres l'escortaren... De dol, ai!, no l' | afranquiren | : el portà fins a morir. Morí Violant, la mare, de llanguiment. | Apa! Sigues valent! Tanmateix no hauria trigat gaire a | afranquir | -te... Ja he procurat fer els possibles de convèncer-la que no se | t, —feu l'altra, tota entendrida;— axò't retornarà.— Y pera mellor | afranquir | la, s'allunyà discretament fins al balcó. El plor de la Pilar, era copiós, | i greu es troba el cos, més lluita la desferra per | afranquir | son clos. I mentrestant pregona l'amor, que no té veu, | de la joventut, y com la Calandria, prenentli 'l pols oportunament, li | afranqui | de nou la porta, empenyantlo vers á dintre y encarantlo y tot ab la | — Soch aucell de bosch, no puch ferhi mes!..." Y pas á pas s' aná | afranquint | de sa reclusió forsosa. Comensá pe 'ls matins am la excusa de pendre 'l | qualsevol excusa... Y aixís passavan els mesos... Un cambi de gobernador | afranquí | á la gent del marfil, subjecte al jou del quietisme durant alguns | que és tu, et quedaràs a estar-te amb els altres. Mes jo vull | afranquir | -te d'aqueixos mals i salvar-te. Pren, és l'herba de vida; i amb | de que us parlava; i els esperits s'aniran personalisant, emancipant, | afranquint | dels lligams qui ls oprimien. Sentiran la vida en tota sa plenitut i no | meditaré i gemegaré, i escoltaré la meva veu. En pau | afranquirà | l'ànima meva d'aquells qui em fan la guerra, car són | i jo l'escoltaré. Jo seré amb ell en l'aflicció, l' | afranquiré | i el glorificaré. Jo de llargs dies el saciaré i ma | rei envià a treure els seus grillons i el sobirà dels pobles l' | afranquí | i l'establí senyor de casa seva i principal de tots | m'ha ben punit, però a la mort no m'ha lliurat. | Afranquiu | -me els portals de la justícia, hi entraré i daré gràcies al |
|