Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es descomponia. Era trist, però era així: mai no tindria valor per a	afrontar	tal situació. L'ambient se la menjava, igual que als capellans joves
d'existència on el que importa és menys el passat o el futur que el fet d'	afrontar	-los. Aleshores s'esdevé paradoxalment tot el contrari del que semblava.
¿Significa el seny una simple facultat de l'ànima o és una manera d'	afrontar	les coses? És una passió o una forma de coneixement? És una cosa que
chantage. Una persona forta, un brètol de debò hauria pogut	afrontar	les conseqüències, hauria pogut fer cinquanta mil coses, tirar al dret,
Aqueix acte indigná á abduas donas. La Madrona, no poguent contíndres,	afrontá	á la criada, y 'l soldat, tot fentse 'l desentés, s' escabullí Rambla
sí que tenía rahó la Madrona?" Lo cor li feu un salt com si l' haguessin	afrontada	de debó. L' estudiant no insistí, y vejentlo callat, la bona opinió d'
gairebé de pobresa, per a reunir una misèria de pessetes destinades a	afrontar	una malaltia d'ella o meva. Aquesta malaltia que sempre ha estat el
Si m'hi veiés, si jo mateix m'hi sentís, creu que no trobaria la manera d'	afrontar	-lo, el ridícul? I que no adoptaria l'actitud del covard, li ho juro. —
risc, ni que aquest camí sigui el del ridícul. Per això és covard, per a	afrontar	-ho tot, tot, fins el ridícul, a condició de no afrontar el perill. —I
és covard, per a afrontar-ho tot, tot, fins el ridícul, a condició de no	afrontar	el perill. —I si jo li hagués dit que el veig ridícul, espantat, què
els meus rumiaments, interessantíssims. Recordo que ell em deia: "Qui	afronta	més airosament el ridícul és aquell qui el desconeix, i vostè sembla
la idea del suïcidi tornava a presentar-se'm, però ja no tenia coratge d'	afrontar	-lo. Moltes vegades ella —no ho dic pas per excusar-me— em portà a cometre
com la de vostès que això em fa vergonya. —I estengué la mà com per	afrontar	tota la misèria del lloc amb el seu gest. Vaig comprendre que es referia
i jo, en travessar el Parc, hi vaig allargar les mans algunes vegades per	afrontar	el trontoll. Allò que m'anguniejava fins al perill de fer-me perdre
tremenda, demoníaca, que, en aixecar-me del meu desmai, m'ha permès d'	afrontar	el perill amb una joia al·lucinant. No fugir del mal, sinó
amb una joia al·lucinant. No fugir del mal, sinó submergir-m'hi. No	afrontar	el perill amb la seguretat de vèncer-lo, sinó segur d'ésser vençut i
hores de soledat al port tot havia canviat. Era per gust ara, que	afrontaria	la necessitat i el risc. ¿Què passarà? Era com qui imagina un drama, una
com un nen que es pot enganyar, i jo li he demostrat que sóc un home.	Afrontava	els tenders i les tenderes amb insolència i menyspreu. I quan estaven
si cal. Vull saber què és això. Això potser no tindré coratge d'	afrontar	-ho mai més. Ara el tinc. Però, què és això que em tempta? Ho podria
Si has cregut que 'l perdó que 'm donarías había de confondre 'm y	afrontar	me, torna á obrir la presó, que no agraheixo favors que volen ma deshonra
però necessito una resposta! Lluís Alsina, lívid, desencaixat, no gosava	afrontar	la mirada de Cosme. —Respon-me, et dic! Finalment arribà la resposta: —No
imaginació m'inclinés a la clemència, a la tendresa, però en el fons, i	afrontant	la realitat, era inflexible, no oblidava, no em va permetre d'oblidar mai
al llenguatge aparentment extravagant que els físics han desenvolupat per	afrontar	llurs agudes dificultats. A més de les evidents característiques de
determinista intuïtiva. La tasca amb què els físics es trobaren	afrontats	per la descoberta de Planck no fou sinó la d'analitzar a fons les
d'un obrer. És tenir intel·ligència de dirigent posseir reserva per a	afrontar	aquests desnivells sense que mai no se'n ressenti el salari de l'obrer.
i en profanaren sacrosants ritus i solemnes festes,	afrontant	la llum d'Ell amb llur foscúria. Primer, Moloc, el rei
paraula, me la veden l'orgull i la paüra d'ésser	afrontat	pels Esperits de sota, que amb una altra ufanor i altres
i armar-los amb armadura interior prou forta per a	afrontar	Satan, i els dards encesos que duu, deixar apagats; no han
Tots tenien els ulls clavats en el pope com si esperessin veure'l	afrontar	i conjurar les potències invisibles. Feia milers d'anys que el magus
Vosaltres, que desitgeu el palau de la benestança, no val la pena d'	afrontar	els perills del món, quan el teniu aquí, a cada pas de porta. Una de les
la sorprèn pel camí, és perquè li falta delit. No passeu pena que mai	afronti	el foc, un element que li és tan contrari. És justament perquè l'han
de Roda. Aigua per aigua, més valia la de fora que la de dintre. I així,	afrontant	altra vegada el ruixim, vàrem gambar rossola avall dins la pineda. El que
tornat cigala. Perd el color verd tendre i ja la veieu emmorenida per	afrontar	la solellada. Ses ales humides se deslliguen, s'allarguen més enllà del
—la trampa de Helga i similars—; i rarament són	afrontats	problemes com els que el doctor Lars Ullerstam puntualitza en el seu
doncs, que el llibre era urgent, i calia que algú s'hi atrevís,	afrontant	, coratjós, el perill de les comparances més o menys inútils. L'autor l'ha
vertaderes closques sense bessó, es troben sense recursos per a poder	afrontar	una política regional vàlida. La nostra fa tot quant pot per dur a terme
Les noves baixes en la població eren, per tant, un altre problema a	afrontar	. Les excitacions dels monarques, oferint avantatges i privilegis als qui
per a treballar-hi. Hi havia pocs capellans que es prestessin a	afrontar	l'hostilitat d'un poble morisc, i, menys encara, que ho volguessin fer
lògic que un home que de fet s'ha dedicat tota la vida a la filosofia	afronti	animosament la mort i tingui bona esperança de rebre allí béns immensos,
grans? Ja ho crec, féu ell. Doncs ¿no serà per por de mals més grans que	afronten	la mort els qui d'ells són coratjosos, quan l'afronten? Així és. Perquè
mals més grans que afronten la mort els qui d'ells són coratjosos, quan l'	afronten	? Així és. Perquè estan esporuguits i tenen por, són valents tots ells,
; si, doncs, com he dit, la nostra posició és tal, no hi ha ningú que	afronti	la mort amb confiança i que no mereixi la imputació d'insensat, puix no
d'Eulària per Eulàlia que els lletrats del temps devien	afrontar	-te! Català i barceloní per ella et mostres, i em sembla, en aquesta
Hitler i Petain, clàusula que de moment va mantenir-se secreta, perquè	afrontava	la consciència liberal de la França, és aquella per la qual el govern del
són enrunades per a sempre. El monument bastit per Pompeu Fabra, però,	afrontarà	totes les fortunes i viurà tant com la nostra llengua. Gloriós destí!
lluiçor dels seus ulls malencònics. I ella sabía tot això, però no me'n	afrontava	; semblava conscient de la meva feblesa o la meva follía, i, somrient,
arribada al cap-d'avall de l'estança de vellut, es girà tot de sobte i	afrontà	el seu perseguidor. Hi hagué un crit agut —i el punyal lliscà amb un
el Camp), la passió s'instal·la, investeix; després de la qual cosa,	afronta	l'obstacle (el casament de l'estimada): és la crisi, la resolució de la
però el cor del qual és asèptic. Loti I (heroi del llibre)	afronta	força punts prohibits: l'harem, l'adulteri, la llengua turca, la religió
principis, i ell que sí, que ve de dret, m'amenaça, m'hi torno, m'	afronta	, i jo li dono un cop de puny al galliner, o sia al pit, que el deixo

Pàgina 1 (de 41)

50 següents