×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb afuar |
Freqüència total: 192 |
CTILC1 |
mai no s'irrità amb mi; ella amb qualsevol excusa li tapava la boca. | Afuava | la meva exasperació la seguretat que jo em creia tenir que ella em | a l'ombra, com un conill al cau. En sortir a Santa Mònica em vaig | afuar | als llibres vells. La meva pobra biblioteca s'havia format gairebé tota | L'aire és roent. En una recolzada fresca i ombriva el pintor se m' | afua | sota una figuera. "Ja hi som?" crido jo. "Un moment, només —suplica | Però, que lentament i de lluny! Em fa signes perquè vagi de pressa. Ell s' | afua | , diria que s'escapa d'algú. El veig allà baix, que es gira, al cap del | en moments com aquest, originals, singulars, nous, que la sensibilitat s' | afua | . És en moments així que es renova l'ésser. Com més és greu, fort, nou, | de reacció, de sensibilitat i de transfiguració és el que m'exalta, m' | afua | , em porta a voluptats extremes que no em dóna cap altre excitant i a | ròssecs ratllen la carretera fent una remor de ventada o d'aigua que s' | afua | pel llit del barranc: Posa vi, posa vi posa viii... I la bóta | Anava segurament amb els ulls baixos o fixats en la recta del camí que s' | afuava | cap a l'horitzó... "Recorda la carta de Lluís: ""Una sola paraula teva | cintura en amunt, dona formosa, però amb escates repugnants s' | afua | , voluminosos plecs, com serp armada d'un agulló | per una línia vertical de gruix variable, hom veuria que la línia s' | afua | més gradualment al capdamunt, on es marca el procés d'extinció, que no | les fronteres de la literatura oral o escrita. Contra ells es munta i s' | afua | el dispositiu de reprimenda, que, habitualment, és bastant dur. Amb una | pots al servei d'aquest do que has posseït, abans que el meresquessis. | Afua | bé l'orella, esforça l'ull a mirar fi, xucla per tots els sentits la | s'estalonen. Més que el benestar, és el daler de sortir de pena que | afua | l'enginy. I vindrà dia que l'home haurà tant après d'asservir aquests | el gebre. El vell pagès, que sopa assegut a l'escon amb el plat a la mà, | afua | l'orella i escolta. Per entre la sorda remor de la pluja, per damunt el | de corsaris, ningú no pot ser rellevat de restar a coberta, vigilant i | afuada | la vista; perquè, si el capità perd el rumb o el timoner no sap treure la | forma la petita península de Cala Figuera, el vèrtex més agut del qual s' | afua | mar endins com la punta d'una llança. Al cim d'aquest puig hi ha un | Les dues mosses riuen sorollosament. I, mentrestant, la carretera s' | afua | costa enllà, marcant damunt el trencat retaule d'oliveres, garrofers i | al roldó, se n'emporta un ramell, s'enfila lleugera ribàs amunt i s' | afua | escapada pel caminet que passa per sobre la feixa. El pastor li ha | els comentaris, Martí, i tira avant. —Perdoni, don Joan, però el cor se m' | afua | tot pensant-hi. I bé, donarem un tomb al Colomer i enfilarem tot seguit | de tot, a la llinda del bosc, com el pas ràpit d'una ala d'ocell que s' | afua | sota el brancatge, veié el braç de Vilaret enllaçant la cintura blanca de | ens surten al pas. Ens volem sostreure del fenomen, i la il·lusió se'ns | afua | encara més. Aquests arbrissons solitaris i aneulits que s'alcen com una | i allí, per Riudovelles i la Cardosa, prenem la ruta de Vallfogona que s' | afua | tota dreta pels montinyols de Talladell i de Granyena. Plovisqueja. Quan | de drapets vermells, fa un moviment de pèndol. El vent bla, petit, suau, | afua | , subtilitza, acaricia la concavitat que fa el fil, com una forma viva, | vibrar els fils i aquest soroll s'escampa greu i persistent; de vegades s' | afua | en un petit xiulet. La tia Marieta els assenyala amb el cap i diu: | i negra. Els becs de gas cremen melangiosament. Les petites flames es van | afuant | i esgrogueint. Quan la llum s'acaba hi ha el recurs d'anar a dormir —que | I així es realitza l'excursió. Quan el camí s'estreny, el grup s' | afua | en una llarga fila índia. Quan s'eixampla, es produeix l'aparellament. Si | d'un blau espès, obscur, passen com una ombra misteriosa, obscura, que s' | afua | vertiginosament. En un moment determinat tenen el caprici de passar per | eficaç. Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen aprimar, | afuar | , dintre el seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la ciutat —i en | arrera, i dins l'aigua del torrent ens topàrem amb els calallampers. Ens | afuàrem | a bufetades i qualcun bevia aigua a les totes. Quan la baralla es trobava | Sebastià. Va caure com un pes mort, esquitxant-nos a tots. Nosaltres ens | afuàrem | a la pica de la sínia, la sínia d'En Guiemoi, que era plena d'aigua, i | quan els teus ulls petits s'aturaven sobre alguns altres ulls, | afuaves | un raig directe al cor i no era estrany que els majors et defugissen un | tu teu i el tu d'elles. Però el meu company i enemic, el Temps, començà a | afuar | -te de bell nou les inquietuds i a fer-te parar esment entre el passat i | , a un home, de repent li facin un cos nou. Les dents li creixeren i se li | afuaren | , el nas se li aixafà, les galtes se li feren totes penjants, se li arrugà | i les coses giraven a l'entorn com si tota cosa s'hagués trastocat i va | afuar | -se malecó amunt com un foll. I la terra s'havia esborrat al seu entorn. I | ressò d'aquell plorar d'allà dalt encara li tremolava dintre el cor. Va | afuar | -se malecó avall com si temés no retrobar-lo. Arribà al camí i sotjava | però, es va contenir... Va deixar-lo allunyar... Traspassà el pont i s' | afuà | per un altre camí... La joia el feia lleuger... Va arribar i es va | només hi ha la festa i la joia del cor, i la joia de tots els altres... Va | afuar | -se carrer avall, feliç, amb ganes de córrer i de cantar... Maria va | i va seguint el seu nord dintre el bassal on s' | afua | . La seva sort no la sap fins que es veu alguna pota; | mesclava els seus xiscles fatídics als bramuls dels vents a lloure, que s' | afuaven | a les cantonades, que roncaven dins les xemeneies, que sacsaven les | els toqui el sol, es tallen a mida, s'escairen si no s'empren rodons, s' | afuen | de l'extrem inferior (que és el de menys diàmetre) per facilitar de | cel apuntava amb lluïssors nacrades; la vegetació que voreja el passeig s' | afuava | en tiges primes, estenent verdors com a dits, talment com plantes | elegantíssim s'allargassà damunt les selves, mentre grans vols d'ocells s' | afuaven | , dret a la llum, entre una eufòria de cants i d'ales. Però era l'hora de | de l'aire que aquesta llum suscita, la gent parla baix i els sorolls s' | afuen | , com si una caiguda en la dolçor els desfibrés. La llum de tardor, | banderes parroquials és el mar. Sobre la gravetat de la litúrgia, sembla | afuar | -se, llavors, el somriure innombrable de les aigües, la jove, fascinadora | tot ésser viu era una causa de badar la boca, d'espavilar el nas i d' | afuar | els ulls i, en definitiva, d'anar desbrossant el rústic i primari caminet | esgargamellar-se, enfetgegar, titil·lar, forejar, romandre, mancar, | afuar | (E), mestrejar (E), etc.. Els arcaismes són | un ase, quants d'ossos té? I En Coní, que no afreturava gens que l' | afuassin | , com a picat de taranta, va respondre: Cristo va morir a la creu, | en Modigliani. Empetití ulls i boques, en efecte, apretà els nassos, | afuà | els mentons i aixafà els cabells. El modelat el produïa cromàticament, | de dragó. Les imatges em rodaven com la sínia. Només record que m'hi vaig | afuar | amb els punys estrets i que caigué emplomat a damunt el trespol. Llavors, | i aixades, i gavilans, i gatzolls, i tot quant pogués servir per a | afuar | -se. "Mai no m'ha agradat un poble a punt de baralla —advertí l'oncle |
|