DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
afuar V 182 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb afuar Freqüència total:  182 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mai no s'irrità amb mi; ella amb qualsevol excusa li tapava la boca. Afuava la meva exasperació la seguretat que jo em creia tenir que ella em
a l'ombra, com un conill al cau. En sortir a Santa Mònica em vaig afuar als llibres vells. La meva pobra biblioteca s'havia format gairebé tota
L'aire és roent. En una recolzada fresca i ombriva el pintor se m'afua sota una figuera. "Ja hi som?" crido jo. "Un moment, només —suplica
Però, que lentament i de lluny! Em fa signes perquè vagi de pressa. Ell s'afua, diria que s'escapa d'algú. El veig allà baix, que es gira, al cap del
en moments com aquest, originals, singulars, nous, que la sensibilitat s'afua. És en moments així que es renova l'ésser. Com més és greu, fort, nou,
de reacció, de sensibilitat i de transfiguració és el que m'exalta, m'afua, em porta a voluptats extremes que no em dóna cap altre excitant i a
ròssecs ratllen la carretera fent una remor de ventada o d'aigua que s'afua pel llit del barranc: Posa vi, posa vi posa viii... I la bóta
Anava segurament amb els ulls baixos o fixats en la recta del camí que s'afuava cap a l'horitzó... "Recorda la carta de Lluís: ""Una sola paraula teva
cintura en amunt, dona formosa, però amb escates repugnants s'afua, voluminosos plecs, com serp armada d'un agulló
per una línia vertical de gruix variable, hom veuria que la línia s'afua més gradualment al capdamunt, on es marca el procés d'extinció, que no
les fronteres de la literatura oral o escrita. Contra ells es munta i s'afua el dispositiu de reprimenda, que, habitualment, és bastant dur. Amb una
pots al servei d'aquest do que has posseït, abans que el meresquessis. Afua bé l'orella, esforça l'ull a mirar fi, xucla per tots els sentits la
s'estalonen. Més que el benestar, és el daler de sortir de pena que afua l'enginy. I vindrà dia que l'home haurà tant après d'asservir aquests
el gebre. El vell pagès, que sopa assegut a l'escon amb el plat a la mà, afua l'orella i escolta. Per entre la sorda remor de la pluja, per damunt el
de corsaris, ningú no pot ser rellevat de restar a coberta, vigilant i afuada la vista; perquè, si el capità perd el rumb o el timoner no sap treure la
forma la petita península de Cala Figuera, el vèrtex més agut del qual s'afua mar endins com la punta d'una llança. Al cim d'aquest puig hi ha un
Les dues mosses riuen sorollosament. I, mentrestant, la carretera s'afua costa enllà, marcant damunt el trencat retaule d'oliveres, garrofers i
al roldó, se n'emporta un ramell, s'enfila lleugera ribàs amunt i s'afua escapada pel caminet que passa per sobre la feixa. El pastor li ha
els comentaris, Martí, i tira avant. —Perdoni, don Joan, però el cor se m'afua tot pensant-hi. I bé, donarem un tomb al Colomer i enfilarem tot seguit
de tot, a la llinda del bosc, com el pas ràpit d'una ala d'ocell que s'afua sota el brancatge, veié el braç de Vilaret enllaçant la cintura blanca de
ens surten al pas. Ens volem sostreure del fenomen, i la il·lusió se'ns afua encara més. Aquests arbrissons solitaris i aneulits que s'alcen com una
i allí, per Riudovelles i la Cardosa, prenem la ruta de Vallfogona que s'afua tota dreta pels montinyols de Talladell i de Granyena. Plovisqueja. Quan
de drapets vermells, fa un moviment de pèndol. El vent bla, petit, suau, afua, subtilitza, acaricia la concavitat que fa el fil, com una forma viva,
vibrar els fils i aquest soroll s'escampa greu i persistent; de vegades s'afua en un petit xiulet. La tia Marieta els assenyala amb el cap i diu:
i negra. Els becs de gas cremen melangiosament. Les petites flames es van afuant i esgrogueint. Quan la llum s'acaba hi ha el recurs d'anar a dormir —que
I així es realitza l'excursió. Quan el camí s'estreny, el grup s'afua en una llarga fila índia. Quan s'eixampla, es produeix l'aparellament. Si
d'un blau espès, obscur, passen com una ombra misteriosa, obscura, que s'afua vertiginosament. En un moment determinat tenen el caprici de passar per
eficaç. Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen aprimar, afuar, dintre el seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la ciutat —i en
arrera, i dins l'aigua del torrent ens topàrem amb els calallampers. Ens afuàrem a bufetades i qualcun bevia aigua a les totes. Quan la baralla es trobava
Sebastià. Va caure com un pes mort, esquitxant-nos a tots. Nosaltres ens afuàrem a la pica de la sínia, la sínia d'En Guiemoi, que era plena d'aigua, i
quan els teus ulls petits s'aturaven sobre alguns altres ulls, afuaves un raig directe al cor i no era estrany que els majors et defugissen un
tu teu i el tu d'elles. Però el meu company i enemic, el Temps, començà a afuar-te de bell nou les inquietuds i a fer-te parar esment entre el passat i
, a un home, de repent li facin un cos nou. Les dents li creixeren i se li afuaren, el nas se li aixafà, les galtes se li feren totes penjants, se li arrugà
i les coses giraven a l'entorn com si tota cosa s'hagués trastocat i va afuar-se malecó amunt com un foll. I la terra s'havia esborrat al seu entorn. I
ressò d'aquell plorar d'allà dalt encara li tremolava dintre el cor. Va afuar-se malecó avall com si temés no retrobar-lo. Arribà al camí i sotjava
però, es va contenir... Va deixar-lo allunyar... Traspassà el pont i s'afuà per un altre camí... La joia el feia lleuger... Va arribar i es va
només hi ha la festa i la joia del cor, i la joia de tots els altres... Va afuar-se carrer avall, feliç, amb ganes de córrer i de cantar... Maria va
i va seguint el seu nord dintre el bassal on s'afua. La seva sort no la sap fins que es veu alguna pota;
mesclava els seus xiscles fatídics als bramuls dels vents a lloure, que s'afuaven a les cantonades, que roncaven dins les xemeneies, que sacsaven les
els toqui el sol, es tallen a mida, s'escairen si no s'empren rodons, s'afuen de l'extrem inferior (que és el de menys diàmetre) per facilitar de
cel apuntava amb lluïssors nacrades; la vegetació que voreja el passeig s'afuava en tiges primes, estenent verdors com a dits, talment com plantes
elegantíssim s'allargassà damunt les selves, mentre grans vols d'ocells s'afuaven, dret a la llum, entre una eufòria de cants i d'ales. Però era l'hora de
de l'aire que aquesta llum suscita, la gent parla baix i els sorolls s'afuen, com si una caiguda en la dolçor els desfibrés. La llum de tardor,
banderes parroquials és el mar. Sobre la gravetat de la litúrgia, sembla afuar-se, llavors, el somriure innombrable de les aigües, la jove, fascinadora
tot ésser viu era una causa de badar la boca, d'espavilar el nas i d'afuar els ulls i, en definitiva, d'anar desbrossant el rústic i primari caminet
esgargamellar-se, enfetgegar, titil·lar, forejar, romandre, mancar, afuar (E), mestrejar (E), etc.. Els arcaismes són
un ase, quants d'ossos té? I En Coní, que no afreturava gens que l'afuassin, com a picat de taranta, va respondre: Cristo va morir a la creu,
en Modigliani. Empetití ulls i boques, en efecte, apretà els nassos, afuà els mentons i aixafà els cabells. El modelat el produïa cromàticament,
de dragó. Les imatges em rodaven com la sínia. Només record que m'hi vaig afuar amb els punys estrets i que caigué emplomat a damunt el trespol. Llavors,
i aixades, i gavilans, i gatzolls, i tot quant pogués servir per a afuar-se. "Mai no m'ha agradat un poble a punt de baralla —advertí l'oncle

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »