Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
agafar M 7 oc.
agafar V 15381 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agafar Freqüència total:  15388 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

o entremaliats. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades, així la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes. Pel que respecta a
-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre dos llustres, Glaucos, d'una barreja de
un dels conspicus subalterns. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un pèl de fred, tan nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del
al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre disposades a agafar-se de mans i a ballar la sardana, que és la dansa més bella..." "No
ganes d'exhibir la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava d'agafar-lo pel mot la senyora Magdalena Blasi. "Els centaures, fills potser de
a una família més noble i seriosa, en el seu origen, que la dels sàtirs. Agafes amb la mà dreta una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i
menys basarda. El vell també assegurava que no se m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en una meva closa mà. Hi ha dues
els treballs de la ferreria. Acabaven de treure un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien deixat a fora, decantat contra la paret perquè
si ets valent! —tornà el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i tornà a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor
dèbil, refugiada en la fortalesa d'ell, rigué gairebé commogut. El pastor agafà la vedella per les banyes per demostrar-li que era inofensiva, i posà el
l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al damunt agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè pensés
Portaren l'acordió, van dur una cadira. Tiago, el fill, s'hi acomodà i agafà l'instrument. Entre els mossos i mosses, pastors, masovers i altres
amb ell; a la qual cosa ella accedí somrient. El vell obligà son fill a agafar de nou l'acordió i, a les seves notes, ballà amb la futura nora un ball
com un petit altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo el violí, i ja em sembla que la sento acostar-se pel passadís com solia
Mila no es mogué. Quan estigué sola s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina i se la posà a la mà com si volgués acariciar-la. A poc a poc
d'aquelles que cremaven a la plaça, i es digué: "Està plorant." Li agafà la mà, se la va atreure dolçament, i la va estrènyer contra el seu pit.
—Mila... Es girà ràpida, amb una expressió de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc feliç, padrí, sóc feliç! Sóc tan
irrevocable, que ella no pogué sinó obeir. Quan s'hagué despullat, ell agafà una corda que tenia preparada, plegada en dos doblecs, i li creuà
tanta força, que li féu brollar sang. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà fins a la porta: —Vés-te'n a casa dels teus pares
on, ja que l'oncle, veient l'aspecte del dia, no l'havia cridat, se li agafà a l'impermeable. —Oncle, jo també vull venir. El vell rigué; rigueren amb
Oncle, vull anar amb la meva mare. El vell el mirà: —Però, què t'ha agafat, així, tan de sobte? —Vull anar amb la meva mare. L'oncle li digué que
sense moure's, amb aire distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia entre el públic la mercaderia. Tino Costa passava
per damunt de totes aquella nit! La teva mare et mirà escandalitzada, t'agafà després pel vestit, però tu te'n vas deseixir sense girar-te, i
d'explicar-li una plagasitat, i mentre ells dos estaven parlant, Randa agafà el got del minyó, el buidà d'una part del contingut, i per sota la taula
borratxo, de Randa, dilatada en un riure bestial. Candi no veié res més; agafà la cetra del vi que hi havia sobre la taula, i amb tota la força de la
seus llavis s'exhalava una mena de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà entre les seves i esclatà en un plor violent. L'estrenyia,
descobrí primer. Un pensament criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per
i regaven el sòl amb llur sang. Jaume del Rendi no pogué més; va agafar un pedrot que trobà a mà i el llançà contra Randa amb tanta còlera, que,
les parts mutilades i regaven la terra amb llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per
exaltada, insana, que de temps en temps, cada vegada més rarament, li agafava gairebé sempre sense causa justificada. Hi havia anat Sileta, i Tino
fores un dia. Tino Costa no contestà. De sobte, mentre s'aixecava ja i agafava el barret, li digué: —Vols que sortim? Ara no hi haurà ningú pels
i parlar... —Però, no em contestes? Semblà que no l'hagués sentit; agafà el barret i començà a caminar. Ho feia a passos insegurs, gairebé
i la seva passió, i ella, ànima compassiva a la fi, s'havia deixat agafar a la xarxa de les seves paraules, i s'havia deixat arrossegar al món
ulls de la labor com si es despertés. —Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s'assegué al costat d'ella. Aquests dies la noia
alegria! El seguí durant un moment caminant al seu costat. De sobte, li agafà la mà i la hi besà sense dir res. Tino Costa, davant aquella espontània
amb el soroll de la caiguda; potser Mates, amb impuls instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa folla bo i
l'ombra, es dreçà davant seu: era Quim Bisa, que, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll
perquè ell no s'adonés del que passava. La seva mà freda i esquelètica s'agafava a la de Tiago amb més força; la seva súplica era més ardent. —Tiago, t'ho
en què semblava renéixer la sang del pare. Volgué aixecar-se, agafar una arma i sortir al carrer. S'alçà, però es dominà a l'instant. "Per a
. "Si ell no fos com és, potser valdria la pena de tancar-se d'ulls i agafar les coses tal com vénen." "Sí, és veritat —adduí el bon rector—, però
després a la plaça: —Són els homes que corren avui. Al meu temps un pare agafava una estaca i rompia un braç al seu fill, pel que fos, i a l'endemà, si
un braç al seu fill, pel que fos, i a l'endemà, si convenia, tornava a agafar l'estaca. En canvi, el Santo va pegar la seva filla —diguem que li va
"Estem sols", es repetí. Sentia un desig violent de recular, d'agafar pel coll aquella dona, d'escanyar-la. En lloc d'això, Tino Costa apressà
de la vora amb la mà. —És ací —digué breument. S'acostà a la llum; agafà una mena de ciri llarg i prim que hi havia al costat i tornà. —Pren —li
maldestres i desiguals, com de borratxo... Ella mirà Tino Costa aterrida. Agafà el vestit i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa tragué un cigarret,
una violenta resolució; i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i agafant-la pel braç la sacsejava brutalment. Tino Costa el retingué per la
irresolut, en un dolorós atordiment. Després, amb un gest lent i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror l'envaí d'una manera
, amb l'oferta als llavis, manyaga i insinuant: —Anem? —Sí, sí... Va agafar-se a ella com un nàufrag a la taula de salvació. —Anem. Caminaren. La
i malediccions que li llançava. Més enllà donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a caminar i entonà de nou la seva cançó: /Era
pis sostenint-se per les parets. De tant en tant reculava un esglaó i s'agafava al passamà; a cada nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar

  Pàgina 1 (de 308) 50 següents »