Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

creia estar así sens dir chut, y vé D. Amalio Mut fentme una peixcatería.	Agarra	el paper y ¡au! ya hú se tót, no em desinquetes, deixam asóles y
Que no vacha. Pio. Yo si que m' en vaig d' así, pos si ella l'	agarrara	... Teresa. Ya está cremát. [Saliendo.] Pio. Ya respire,
Pio. Segur? Lo segur seria estar en Rúsia... ben llúnt d' ahon	agarren	eixis rampes, y al cap sen puchen els fúms. Hóme, pos si este gobèrn es
ay! Teresa. Què li susuix? Amalio. Ché, Pio, que ya t'	agarra	? Pio. Lo que m' agarra son ganes de mencharme á aquell canalla.
Amalio. Ché, Pio, que ya t' agarra? Pio. Lo que m'	agarra	son ganes de mencharme á aquell canalla. Pepet. Pues mire sóls
ni de Italia. Y el autor, pera evitar [Al público.] el que li	agarre	també sols desitja de vosté que l' óixca sense chiular. Fin del
d' Alboraya yo 'm muic! Pilar. No, no 's deixe caure! [(	Agarrant	lo.)] ya es morirá un atre dia si yo huí á pesics no el mate.
—comenta una senyora a la seva filla—. Si jo fos de l'Encarnita López	agarrava	el tren cap a Bilbao sense esperar les set. L'assumpció de la Mare de Déu
Perque consistia en posarnos de rengle una bona colla, dantnos les mans y	agarrant	se'l del cap de la fila á l'anella d'una porta. Després d'una especie de
campanar, y assentats cama çá, cama llá, en unes vigues travesseres, ens	agarravam	del batall de les campanes, y alça qu'es dia! Oh, la veu de les campanes!
totes les bruixes van en destre. Sant Silvestre	agarra	les bruixes del cabestre." També quan una persona és massa condescendent
i lo temps, els va fer reparar en que ja estaven perdent-lo. A una veu	agarraren	los instruments i començaren a templar. Allí van ésser los tons
i tant s'enfadava quan per les teulades anaven escarotant abellers i	agarrant	los niuets dels teuladins. I en la febrosa i bullidora memòria del sinyô
corria destarifat per lo camp de les estravagàncies; ell haguera volgut	agarrar	a aquells moros i donar-los terres, terres de bon rec per a que pogueren
cuida de que eixe humor roïn no se li faça crònic i empina la carabassa	agarrant	unes pítimes de les del pinyol dolç, que formen época en les cròniques de
la veu de Toni. I quan la dona acudix se troba al seu Toni agarrat, ben	agarrat	, a les cordes de la tauladora, i en disposició d'arrastrar-la. —¡Puja,
aquesta faena esmussa molt a don Romualdo el militar, que té que	agarrar	-se a mossos al puny del bastó i suspendre la batalla a lo millor, és a
de recues, de bresques i vasos! ¡També, també mana callar quan	agarra	el fil! L'alcorí conta los seus viatges a terres americanes, on los
uns hòmens com els nanos, que tan bé ballaven en los nassos de vostès,	agarrar	los cavallets i al galop fugir llunt d'ací, per que els mataven de fam!
i urdida, i que per més senyes era molt entremetent i molt ta-i-vola,	agarrà	un arruixador dels que gastaven per regar els planters, i pujant-se'n al
torbar un poc, va balancejar damunt la rama on estava, i a l'anar a ben	agarrar	-se, se'n va de les mans el núvol plovedor i allà te va l'arruixador per
quasi tocava a terra, i vore's l'arruixador allí prop, se temà la feta i	agarrant	un puntal de mangraner, pegà darrere del seu nebot. —¡Ah lladre!... ¿con
seu nebot. —¡Ah lladre!... ¿con què t'has tornat núvol plovedor?... Ara t'	agarraré	, ara... ¡Vaia si t'agarraré! —¿Què m'ha guarde, eh? Puix no corria
què t'has tornat núvol plovedor?... Ara t'agarraré, ara... ¡Vaia si t'	agarraré	! —¿Què m'ha guarde, eh? Puix no corria poc al vore la branca de mangraner
per menys d'un sisó calaria els regles, pinzells i perolets i s'	agarraria	a les canyes de pescar anguiles, o al mussol. Desespera a les
? —¡Com xalem, filadors! —diuen uns que passen. —¡Si en voleu,	agarreu	cadira, i sente-vos... en terra! —¡Què fresqueta ¿eh? què fresqueta en
bons refregons a l'eixeta del safareig i ja lo món li pareixia un bufo.	Agarrava	un plateret ab dos sardines, la seua pebrera torradeta i un bon manró de
i tot... està a la mà de qualsevol, que ab l'escusa del pou, li ho vullga	agarrar	. Ademés, la gent no és com abans, d'agraïda i mirada. ¡I com lo fan
calmat la dolor de lo desconegut, venjaria el sofriment del seu cor... l'	agarraria	del coll, li apretaria els dits com si apretara el cordell d'una garba ja
sinyô Rosa —li digué— vosté que està ahí tan desfaenà ¿per què no	agarre	el rabo i li vente al matxo les mosques?... ¡Li ho agrairia amuntó! Si lo
el "onso" per vore si se traïa la filla de qualsevol modo que fora, va	agarrar	una estaca i li arrimà entre cap i coll dos estacades, dient ab molta
aquells bigots d'espalmador —que tantes voltes tinc ensomiats— i	agarraren	al màrtir valencià, al novio samugat per presumir de senyor; i fent
¡vinga!... Xe acompanya'l dins i que s'entenga en l'ama. I l'oficial,	agarrant	-lo del braç, el passava per aquell passadís ab gran cura per a que no
de la Reina? ¡I aguarde's un poquet!... I deixant la cistella en terra i	agarrant	un tros de reixa va pujar al terradet des d'on el fea jurar, i mal ho
gust tota la cara i quan ja creu que el té ben ensabonat, orelles i tot,	agarra	la navaixa barbera; ja li havia pegat dos rascons i ja li tenia mig
-se ell tan a soles, a l'extrem que caent-li la solfa de les mans i	agarrant	-se a la barana del chor, amunt anava sense fer cas, ni de l'orgue, ni
La veritat és que el pobre Sidoro li tocava arromangar-se molts dies i	agarrar	l'aixada i apencar de ferm ab la "taona". Ell se sabia los escabussons
casar-se. I Tomàs va anar a l'església enfundant-se en la xaca, que	agarrà	a la porta de casa, de braços de Taviet, el catxeruler. I tots los del
—¡Reiet, reiet, vine a la mare! —li diu esta alçant-se presurosa i	agarrant	-lo al bracet. —¡Mira, mira, anem a fer mongetes!... Veniu, veniu
blanques, esclatades, en mil formes, convidant a fer grapats. Bé que n'	agarren	, una i altra volta, lo mateix grans que menuts... La mare posa en taula
al seu germanet, l'havia estat mirant, volia juar ab ell... i l'	agarrava	de la maneta i se l'emportava corrents per aquells rastolls, travessant
memòria es perd. La mestra bé que ho coneix, i carinyosa com sempre, els	agarra	del braç i a cau d'orella els diu cent vegades el començament, i els
què anar a casa, havent tantes palleres?... ¡Els guardes! ¿què l'havien d'	agarrar	, si se'ls esmunyia de les mans? Desperdigolat per el món va Raboseta. Ell
en bé, creent-se-ho, i quan comprèn Raboseta que ja és l'hora, s'	agarra	bé d'un cimal i comença a pegar patades apressa, com si trapitjara
està en totes les festes i tornades. Per un pastís i un rollo carat,	agarra	un hatxa flamejant i ficat per entre mig dels músics il·lumina els papers
colilles més llargues, i si quan arriba, els altres Rabosetes ja les han	agarrades	, sap matinar i seguir per los rastells de les vora-vies fins encontrar
cego, a qui acompanyà en la seua infantesa, vorà més que ell de clar, i	agarrant	-lo de la mà, —els papers trastocats— l'acompanyarà per lo bon camí de la
caurer sobre 'l vehícul, y ficantse per els distints compartiments s'	agarrava	a la ròba, a la pell, als cabells, als pèls de les selles, a les parpalles
de les persones; ya en l' alveu del Mascarat es cavalcava nòvament, y	agarrant	se a la clenja de la bestia y encara als aparells pera no esgolarse per el
o llevantá en nòstre mar, y en l' Atlántich o Pacífich els	agarra	l' equinòcci; si una pèsta assòla el pòble y maligna enfermetat s'

Pàgina 1 (de 9)

50 següents