DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
agarrar V 418 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agarrar Freqüència total:  418 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

creia estar así sens dir chut, y vé D. Amalio Mut fentme una peixcatería. Agarra el paper y ¡au! ya hú se tót, no em desinquetes, deixam asóles y
Que no vacha. Pio. Yo si que m' en vaig d' así, pos si ella l' agarrara... Teresa. Ya está cremát. [Saliendo.] Pio. Ya respire,
Pio. Segur? Lo segur seria estar en Rúsia... ben llúnt d' ahon agarren eixis rampes, y al cap sen puchen els fúms. Hóme, pos si este gobèrn es
ay! Teresa. Què li susuix? Amalio. Ché, Pio, que ya t' agarra? Pio. Lo que m' agarra son ganes de mencharme á aquell canalla.
Amalio. Ché, Pio, que ya t' agarra? Pio. Lo que m' agarra son ganes de mencharme á aquell canalla. Pepet. Pues mire sóls
ni de Italia. Y el autor, pera evitar [Al público.] el que li agarre també sols desitja de vosté que l' óixca sense chiular. Fin del
d' Alboraya yo 'm muic! Pilar. No, no 's deixe caure! [(Agarrantlo.)] ya es morirá un atre dia si yo huí á pesics no el mate.
—comenta una senyora a la seva filla—. Si jo fos de l'Encarnita López agarrava el tren cap a Bilbao sense esperar les set. L'assumpció de la Mare de Déu
Perque consistia en posarnos de rengle una bona colla, dantnos les mans y agarrantse'l del cap de la fila á l'anella d'una porta. Després d'una especie de
campanar, y assentats cama çá, cama llá, en unes vigues travesseres, ens agarravam del batall de les campanes, y alça qu'es dia! Oh, la veu de les campanes!
totes les bruixes van en destre. Sant Silvestre agarra les bruixes del cabestre." També quan una persona és massa condescendent
i lo temps, els va fer reparar en que ja estaven perdent-lo. A una veu agarraren los instruments i començaren a templar. Allí van ésser los tons
i tant s'enfadava quan per les teulades anaven escarotant abellers i agarrant los niuets dels teuladins. I en la febrosa i bullidora memòria del sinyô
corria destarifat per lo camp de les estravagàncies; ell haguera volgut agarrar a aquells moros i donar-los terres, terres de bon rec per a que pogueren
cuida de que eixe humor roïn no se li faça crònic i empina la carabassa agarrant unes pítimes de les del pinyol dolç, que formen época en les cròniques de
la veu de Toni. I quan la dona acudix se troba al seu Toni agarrat, ben agarrat, a les cordes de la tauladora, i en disposició d'arrastrar-la. —¡Puja,
aquesta faena esmussa molt a don Romualdo el militar, que té que agarrar-se a mossos al puny del bastó i suspendre la batalla a lo millor, és a
de recues, de bresques i vasos! ¡També, també mana callar quan agarra el fil! L'alcorí conta los seus viatges a terres americanes, on los
uns hòmens com els nanos, que tan bé ballaven en los nassos de vostès, agarrar los cavallets i al galop fugir llunt d'ací, per que els mataven de fam!
i urdida, i que per més senyes era molt entremetent i molt ta-i-vola, agarrà un arruixador dels que gastaven per regar els planters, i pujant-se'n al
torbar un poc, va balancejar damunt la rama on estava, i a l'anar a ben agarrar-se, se'n va de les mans el núvol plovedor i allà te va l'arruixador per
quasi tocava a terra, i vore's l'arruixador allí prop, se temà la feta i agarrant un puntal de mangraner, pegà darrere del seu nebot. —¡Ah lladre!... ¿con
seu nebot. —¡Ah lladre!... ¿con què t'has tornat núvol plovedor?... Ara t'agarraré, ara... ¡Vaia si t'agarraré! —¿Què m'ha guarde, eh? Puix no corria
què t'has tornat núvol plovedor?... Ara t'agarraré, ara... ¡Vaia si t'agarraré! —¿Què m'ha guarde, eh? Puix no corria poc al vore la branca de mangraner
per menys d'un sisó calaria els regles, pinzells i perolets i s'agarraria a les canyes de pescar anguiles, o al mussol. Desespera a les
? —¡Com xalem, filadors! —diuen uns que passen. —¡Si en voleu, agarreu cadira, i sente-vos... en terra! —¡Què fresqueta ¿eh? què fresqueta en
bons refregons a l'eixeta del safareig i ja lo món li pareixia un bufo. Agarrava un plateret ab dos sardines, la seua pebrera torradeta i un bon manró de
i tot... està a la mà de qualsevol, que ab l'escusa del pou, li ho vullga agarrar. Ademés, la gent no és com abans, d'agraïda i mirada. ¡I com lo fan
calmat la dolor de lo desconegut, venjaria el sofriment del seu cor... l'agarraria del coll, li apretaria els dits com si apretara el cordell d'una garba ja
sinyô Rosa —li digué— vosté que està ahí tan desfaenà ¿per què no agarre el rabo i li vente al matxo les mosques?... ¡Li ho agrairia amuntó! Si lo
el "onso" per vore si se traïa la filla de qualsevol modo que fora, va agarrar una estaca i li arrimà entre cap i coll dos estacades, dient ab molta
aquells bigots d'espalmador —que tantes voltes tinc ensomiats— i agarraren al màrtir valencià, al novio samugat per presumir de senyor; i fent
¡vinga!... Xe acompanya'l dins i que s'entenga en l'ama. I l'oficial, agarrant-lo del braç, el passava per aquell passadís ab gran cura per a que no
de la Reina? ¡I aguarde's un poquet!... I deixant la cistella en terra i agarrant un tros de reixa va pujar al terradet des d'on el fea jurar, i mal ho
gust tota la cara i quan ja creu que el té ben ensabonat, orelles i tot, agarra la navaixa barbera; ja li havia pegat dos rascons i ja li tenia mig
-se ell tan a soles, a l'extrem que caent-li la solfa de les mans i agarrant-se a la barana del chor, amunt anava sense fer cas, ni de l'orgue, ni
La veritat és que el pobre Sidoro li tocava arromangar-se molts dies i agarrar l'aixada i apencar de ferm ab la "taona". Ell se sabia los escabussons
casar-se. I Tomàs va anar a l'església enfundant-se en la xaca, que agarrà a la porta de casa, de braços de Taviet, el catxeruler. I tots los del
—¡Reiet, reiet, vine a la mare! —li diu esta alçant-se presurosa i agarrant-lo al bracet. —¡Mira, mira, anem a fer mongetes!... Veniu, veniu
blanques, esclatades, en mil formes, convidant a fer grapats. Bé que n'agarren, una i altra volta, lo mateix grans que menuts... La mare posa en taula
al seu germanet, l'havia estat mirant, volia juar ab ell... i l'agarrava de la maneta i se l'emportava corrents per aquells rastolls, travessant
memòria es perd. La mestra bé que ho coneix, i carinyosa com sempre, els agarra del braç i a cau d'orella els diu cent vegades el començament, i els
què anar a casa, havent tantes palleres?... ¡Els guardes! ¿què l'havien d'agarrar, si se'ls esmunyia de les mans? Desperdigolat per el món va Raboseta. Ell
en bé, creent-se-ho, i quan comprèn Raboseta que ja és l'hora, s'agarra bé d'un cimal i comença a pegar patades apressa, com si trapitjara
està en totes les festes i tornades. Per un pastís i un rollo carat, agarra un hatxa flamejant i ficat per entre mig dels músics il·lumina els papers
colilles més llargues, i si quan arriba, els altres Rabosetes ja les han agarrades, sap matinar i seguir per los rastells de les vora-vies fins encontrar
cego, a qui acompanyà en la seua infantesa, vorà més que ell de clar, i agarrant-lo de la mà, —els papers trastocats— l'acompanyarà per lo bon camí de la
caurer sobre 'l vehícul, y ficantse per els distints compartiments s' agarrava a la ròba, a la pell, als cabells, als pèls de les selles, a les parpalles
de les persones; ya en l' alveu del Mascarat es cavalcava nòvament, y agarrantse a la clenja de la bestia y encara als aparells pera no esgolarse per el
o llevantá en nòstre mar, y en l' Atlántich o Pacífich els agarra l' equinòcci; si una pèsta assòla el pòble y maligna enfermetat s'

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »