DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
agarrat A 81 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agarrat Freqüència total:  81 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

molts, aquests cabals no sortiran mai de les mans de l'avar: ell és un "agarrat". I la seva resistència a desprendre's dels diners, en el fons, no
Eixe cheniét no mes me causa disgusts. Si sempre está en los papers agarrat, llechint de Fransia y de Moscou, ¡yo qué sé! Pepet. Lo que mos
costát d' arreplegar... huí m' els deixe, ya no para, ya 'l tením tots agarrát. Teresa. Pero qué pasa? Pio. Qu' el cólera en Italia s'
poc el coneixes tu el meu amo! És ric, sí, ja ho sé, però és més agarrat que les garces. És clar que no em nega una llesca de pa, però l'hi has de
completava a París els seus estudis. Reserva inútil; l'atlot tant com d'agarrat i retret tenia de digne. Si per esperit de raça no afluixava un xavo per
que a l'últim cante desganyitat... ¡Què es diria d'ell! ¡Quantes voltes agarrat a l'esteva lo nostre Micalet, seguint l'aladre a lo llarg d'un frau de
! —s'ou cridar la veu de Toni. I quan la dona acudix se troba al seu Toni agarrat, ben agarrat, a les cordes de la tauladora, i en disposició
els acordeons no paren mai: la gent jove es sacsa blanet, blanet, en "l'agarrao"... Que això del "fandango" i de la "jota" no "fa sinyor",
de la dona. Ella vol lluir-se i tirar en rumbo. Que no diguen que són agarrats i que els han de pegar quatre surres per a que solten un xavo. Sant Roc
ales, penjant dels muscles la gran tralla cual vara per la punta de dalt agarrada al estil de bácul duya, en el queix esquèrro un puro que més que fumarlo
ales, armats de gran blandó, al que per la mijanía per ahon el pòrten agarrat li rollen blanch mocador, mentres per la faixa asomen les puntes d' atre
per mig dels garrofers, vegué que dos mòros portaven casi arrastrant, agarrada dels braços, a una dòna que era la que ploránt y gillant, demanava favor
qual pintura ya estava parda, gracies als xorrolls de la cera y a la pols agarrada; com era pòbre el difunt el soterrar era per l' amor de Deu, aixina que
comprar carn Diu la mare, o la passejadora, tenint la maneta del giconet agarrada i estirant el braçet ab la seua esquerra, al mateix temps que ab el canto
a fi de que després de la operació no quedaren fofes. Ròda, San Miquèl Agarrades de les mans les giquetes fan rògle i ròden al compás de la música,
pedra codisa en la ma, si pòt ser allargada, pera millor poderla tindre agarrada; seguint el compás de la cançó que s' anota van pegant còlps en tèrra ab
per lo mateix a que li tapen els ulls. Variant: Fan rògle 'ls juadors agarrats de les mans; dins de 'll queden dos, u ab els ulls tapats, de modo que ni
péndre-les aquèst, i seguint el jòc s' en ix del compromís. Ròda la maça Agarrats de les mans fan rògle, en mig del que hi ha plantada una maça de picar
als atres la maça afluixant i estirant la cadena que formen els juadors agarrats de les mans. Es jòc molt mogut i de gran alegría, en el que casi sempre
esquena; dos son els que paren, el que va davant pòrta ab la ma darrere agarrada de la punta una a modo de còrda que s' ha fet rollant un mocador de
per aquéll fins a que allá apleguen. Gat i rata (Pascua) Ab les mans agarrades i els braços ben estirats fan rògle els juadors, dins dels qu' está la
que li cau en tèrra, paga prenda. Ròda la mòla Formen rògle els juadors agarrats de les mans i ròden al compás de la música, cantant: Al aplegar a la
sempre ab l' estribillo de "¡Ay!, madamita...". A la júmbala Agarrats de les mans els juadors formen rògle, i boltejant canten una cansó; al
pero soltantse ballen a parelles com s' ha dit en l' atre. Anita Agarrats de les mans fan rògle, saltejats giques i gics, i bòlten, cantant: Les
i ab veu potent diu: —Donem arguilando?— L' ama de casa, en el devantal agarrat per les puntes, trau uns grapats de figues seques i unes poques
bajòques i t' aufegarás de calor. Aquèst ball es balla balsat, agarrada la parella mentres sòls els instruments tòquen; al cantar, entonçes es
tòquen; al cantar, entonçes es sòlten, pero no de una ma, i aixina agarrada ab ésta pega una bòlta per baix del braç del ballador la balladora i
botaló de proa, per a lo que, provist nòstre hòme del pòt de la pintura, agarrat del ansa i amanollat el pinzell, es va enjancamallar en el pal devanter i
la llança, la ballesta, el pot, la daga, el ceptre i allò que tenen agarrat o que sostenen, són iguals en pare i fill. La disposició de les figures
que no? Ara només tenim escarransidets epilèptics i drogats, sense veu, agarrats al micròfon perquè no se'ls sentiria ni de la primera butaca, i quines
tenía: mirá pera gojar, y al mateix temps que vegué una ma que li tenía agarrada la molinada, va oir una veu que día: "¿Es grossa, senyor pare?"
entendrer més que la part de blasfemia, y per la ximenera ixiren els dos agarrats de les mans, remontantse per els aires; á pòch, ya estaven molt llunt de
el costat de la que, y un pòch més baix, passava 'l camí, es va vorer que agarrades de les mans, fent rògle, brincaven un número gran de bruixes, cantant:
estirá la faixa, qual punta, lligá fortment, mirá, y el animal estava agarrat en la sensilla trampa, y al tancarse la pòrta l' apresoná del còll
'l còll, deixantla ben mòrta; después li va tallar éste, y arrossegons, agarrat per la cabellera, s' emportá 'l cap, prenint el camí de la Còrt. En esta
Els Enrinxadors ó aucells que pujan y baixan per les soques y branques, agarrats ab llurs peus, proveits d'ungles robustes y encorvades y dits plans
Falsiots no baixan may á terra: casi sempre están suspesos en l' ayre, agarrats d'un caire de paret, roca, etc., ab ajuda de sos robustos peus que ab més
se llepa, y aixó ocasiona la entrada de la larva al ventrell hont queda agarrada, produint ulceracións. Arribada al terme de sa creixensa surt al exterior
de Selys, ab la particularitat de viatjar per parellas, lo mascle agarrat á la qúa de la famella. Las orugas del Bombyx lotí O· acaban
la barra: y lo Compte, que no volia pérdrer aquella arma, fortament agarrat al extrem de ella seguia la fiera, que en una volada baixa sen portaba l'
fiera, que en una volada baixa sen portaba l' tronch ó barra y al Compte agarrat á ella, no volentla deixar, perque advertia que lo drach se anaba
dels Jochs florals de l'any 1881, per expressar lo quant hi som agarrats, tenia rahó, dihent ab sa energía carecterística: "Per arrancar la
repapiejant es lo representant de unas ideas que fugen y per ço está mes agarrat ab ellas; si en Melcior es lo representant de la nova idea que está
sens odis, ab armonía perfecta al crit de tots som germáns. ¡Y agarráts del braç fan tots vía, cantant l' eterna cançó de la vida y'l cór
amor d'ells pera tots y de tots pera la patria, y axís agarrats de les mans, com los antíchs voltaben la falla qu' en honor á la deça
bastant esquiladet i un si es no es presumit. Aixó si, era un xic mes agarrat als qúartos de lo convenient, jugava á la loteria i volia ser ric de
tan clares s'ouen que sos braus cavallers ni un mot en perden. Agarrat en la nau montpellerina del torricó més alt en una verga,
a dir que ens atipa la verdura; però es veu que no et dol de sê agarrat. Jo encara em mantenía ben cofoia, els anys i els
demanaben arrós, y per fi, atenent á que el interés, el negòsi, el cálcul agarrat tronchaba la consecuénsia y la opinió dels hómens, y el que era
, mes brama. Que 'n fariau d' un badell ó una mula mes dels que teniu? [(Agarrat...)] Seb. Sempre crech que 'n faría mes que no pas d' una

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »