Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Material: Pol·len d'iris, /Lilium candidum\, /Jacinthus\,	agave	, etc.. Reactius: Alcohol absolut. Hematoxilina de Delafield. Els
espècies de Bursera, Guaiacum, Capparis i Croton, així com	Agave	, Fourcroya, etc.. També Peireskia guamacho, la cactàcia arbòria que
hom distingeix: 1. Plantes de fulla suculenta, com	Agave	(atzavara) i Aloe o Cotyledon, Crassula, Sanseviera, etc.. 2.
a una sabana arbustiva amb Prosopis i amb espècies de fullatge suculent (	Agave	, Yucca, Dasylirion, Nolina) i, més amunt, a un bosc de Quercus
dels països càlids. El raïmet de pastor, la figuera de pala i els	àgaves	o atzavares o piteres —que dels tres modes es diu— són casos
ara és el plantatge, la carlina o carxofera i també l'atzavara o pita, o	agave	americana. Com punt final d'aquest preàmbul, recordeu altra volta que a
dolsos en una assafata: aquí un parell de Andrenas; al centre una grossa	agave	(etzavara), en los cantells, fistonets ó fileras de Crassulas gracilis,
d' aquesta planta en Europa. L' any 1521, Méjich, patria del	Agave	, fou conquistat per Cortés que establí allí la dominació espanyola, d'
del gran duch de Toscana, es ahont s' admirá per primera vegada l'	Agave	ab flor en l' estiu de 1586. Camerarius, publicá una lámina
una lámina deguda á la amabilitat del farmacéutich del príncep. La segona	Agave	en flor de que s' ha fet menció pels autors antichs es la que Casalpin
Avinyó, puix en lo jardí de la casa habitada per aquesta familia florí un	Agave	, la primera que 's vejé en Fransa, á jutjar per la sensació
pedúncles ab nombrosas flors grogas." Aldinus, nos diu, qu' en Roma l'	Agave	era molt comú á principis del sigle XVII; l' havia vist moltas
Pezenas, prop de Montpeller, l' any 1641 se vejé la primera	Agave	en flor. Lo rey Lluis XVIII y 'l Cardenal Richelieu, foren testimonis d'
de veure sa planta, trayent d' ella molt partit. Se senyala ademés una	Agave	, vista per Vollgnad en Verona en 1648, en los jardíns del compte
que en Roma y Nápols havía vist feya molt temps un gran número de	Agaves	en flor y á principis del sigle XVIII se las trobava en las
que cresca espontaneament. Fins ara no 'ns hem ocupat mes que de las	Agaves	que han florit al aire lliure en lo mitj dia de Fransa ó en Italia; pera
de Méjich, s' acomoda ab facilitat á condicions d' existencias diferents.	Agaves	que han florit conservadas al hivern en invernaderos, observadas en los
y XIX. Fransa occidental. Saint-Pol-de-Leon (Finisterre).	Agave	de 30 anys. Comensá lo 16 de juny de 1827. Lo
centímetres sostenint 40 pedúncles. Tálenoe, prop de Burdeos.	Agave	de 87 anys. Comensá lo 28 de maig 1828; alsada
alsada del tronch, 5 metros. Angers (Maine et Loire).	Agave	d'aprop de 65 anys. Comensá lo 24 de maig de
cents.. Número de flors 3.875. Versailles (Seine et Oise).	Agave	d'aprop de 62 anys. Comensá á principis de maig 1830;
Alemanya. Augsbourg? 1633. Stuttgardt (regne Wurtemberg).	Agave	que florí en lo jardí gran-ducal en 1658. Es la primera que s'
número de flors era d' aprop de 11.000. Oppersdorf, en Silesia.	Agave	de 31 anys, en 1662. Choren, prop de Leipsig, Agave de
Agave de 31 anys, en 1662. Choren, prop de Leipsig,	Agave	de 55 anys. Comensá lo 16 de maig de 1663, las
1668. Steven, prop de Iéna, en 1669.	Agave	de 49 anys, tronch de 6 m. 81 centímetros.
6 m. 81 centímetros. Paissos baixos Groningue,	Agave	de 38 anys. Lo 4 d' Agost de 1674, tres
Alsada, 7 m. 164 milímetres. Utrecht; 1788.	Agave	ab 5 tronchs. Leyde, 1797. Bruselas, últims d' Agost,
pedúncles. Suecia Carlsberg, prop de Stockholmo, en 1708, una	Agave	de 92 anys doná 5.018 flors. Soedermanland. En una
Al recorre aquesta llista 's nota que en Alemanya floriren las primeras	Agaves	d' invernadero, al menos los autors d' aquest pays nos conservan lo
Nort de Fransa y en Sajonia; no obstant se notan tres excepcions: la de	Agave	de Saint Pol de Leon que comensá á florir á mitjans de juny, després las
cassos lluny d' esser una excepció de la regla, la confirman mes, y la	Agave	, aixís com las plantas dels nostres climas, esperimenta la influencia
en lo mes d' agost de 1853, en Agde, (Herault), tres peus d'	Agaves	que floriren simultaneament al ayre lliure, encara que aquesta planta
y molt distint del pulque. Lo senyor Trécul, no ha trovat l'	Agave	ni en l' estat de Mississipi, ni en la Luisiana ni en Tejas. Aquesta
regalá l' any 1857 al jardí botánich de Lieja, dos superbas	Agaves	americanas de fullas jaspiadas. Aquestas plantes eran molt grossas y
es mes rara encara. Pe'l demès creyém que es la primera vegada, que una	Agave	d' América florí en Lieja. Del tronch. En molts punts de Catalunya se li
l' obtingut en los vinyats d' Europa. En Cholula hi ha plantacions d'	agave	que valen de 800,000 rs. en endevant." No s' ha de plantar sols
s' obra pas per entre mitj de las fullas fins arribar al centro del	agave	, ahont existeix lo borró floral que talla per sa base, evitant lo
han dictat. L' inmens consum d' aquestas begudas fa que 'l cultiu del	agave	en aquellas regions formi la base d' un important y lucratiu comers; y
infructuosas cuantas tentativas de viticultura, pera sustituir l'	agave	, s' han fet fins al present en Méjich, á pesar de las excelents
Cervantes, professor de Botánica en Méjich, diu, que 'l Maguey (	agave	americana) es planta comuníssima en aquell pais, que 's cultiva per la