Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Matí d'aloses, núvols blancs, cucuts. Però a llevant els núvols s'	ageganten	, són torres, castells enormes. Trobem entre l'herba moixernons blancs i
i fa sonar les orgues de l'espai, l'udol del llop allarga i	ageganta	i estrafà veus de planys i crits d'esglai. Fon els camins i
Rodona com una mama, la muntanya de Bagà s'	ageganta	, cel enllà, com un pit de dona mare. Llosa blava, hi apar son
el sol congelat. La dríade de l'oliu Verdosenc, el xiprer s'	ageganta	, i és trist, si el fullám pensatiu no decau; fins
la masía s'abrillanta; la sola febre d'un sentit ens	ageganta	. Aixís s'enganya el pinyer blau, i la viola i la muntanya;
tret del seu element s'hauria anat acabant de pressa, de pressa. Se li	agegantaven	per moments els refusos de la Llucieta; es mirava com un ser rebutjat pel
ulls el terme del viatge. S'enfosqueix el verd alegroi dels prats; s'	ageganten	les ombres dels arbres; brillegen amb la llur inquieta llum els primers
manera més constant. De sobte vaig tenir la impressió que les muntanyes s'	agegantessin	i un fort vent terral va somoure la nostra embarcació en tant que estàvem
de descobrir a l'altre angle l'adversari, que d'una manera fenomenal s'	agegantà	davant seu com si anés a caure-li damunt com una tromba de dàtils madurs,
bell pertot on havia passat fins aleshores, camí de Deauville, ara se li	agegantava	davant dels nassos; la impressió asolellada de l'admirable colina damunt
atravessades, encara més que els núvols del cel. Ara una es lleva i s'	ageganta	i al punt es perd, ara una altra esclata amb una força d'evocació
mi de traduir tot això en paraules; em fa por que aleshores la cosa no s'	ageganti	i després no es deixi enjovar. On fórem ja tots nosaltres si tinguéssim
aigües mudes, prenia un aspecte d'esfinx. El misteri de la seva vida s'	agegantava	en les consciències dels pescadors de Porttancat i quan es girava devers
la bola de la ruleta que, també sobtadament, s'aturava en una escena i s'	agegantava	, prenia proporcions enormes, i m'estimbava en pregoneses desesperants o
fillet de la Revolució, petit i bellugadís, assenyat i generós, ara se'ns	ageganta	per damunt dels núvols, arran de les estrelles; ara és el gran colós que
així a progressar tant i tant, que acaba per degenerar. Augmenta, s'	ageganta	, s'hipertrofia, canvia fins i tot de forma, perd la facultat de
Com que dissortadament ho són tant de malferides, el seu prestigi s'	ageganta	i esdevé la pedrera irremeiable dels temps heroics de la renaixença; i
només quedà davant seu passant i tornant a passar en sentit horitzontal,	agegantant	-se, omplint materialment la cambra. El botó de l'electricitat tornà la
i topant amb aquella filera de gent, guanyà de nou un record que se li	agegantà	de sobte: Raya caminava al seu costat dintre seu plorant amargament. Feia
la funerala, anà apropant-se a Zeni, cada vegada més a tocar, cada vegada	agegantant	-se, cada vegada empetitint-lo. Com un crit, com un xiscle (Zeni rebé l'
que els volta. A través d'uns anys d'absència, la seva silueta s'havia	agegantat	als meus ulls. En servava ben presents, en el reliquiari dels records,
finestra, mirava a través de la cortina l'escenografia del que ara s'	agegantava	en el seu món de records. "Fou allà. Exactament... allà." I els seus
ni es consum, ans més aviat amb els treballs augmenta i amb el temps s'	ageganta	. Cert que "omnis amans amens", però sent la mare, més que cap
establerta per la malaltia, una intoxicació medicamentosa que	ageganta	la que acabem d'esmentar, i que resulta cent vegades més perillosa i
s'hi presenta noblement alt i la mà dreta hi gesticula una mica enlaire,	ageganta	vistosament la figura de l'orador i la seva actitud devé aureolada de
estimo d'amor!" —és una frase que ja ho vol dir tot. Però, com s'	ageganta	quan sota d'aquestes paraules que han commogut sempre el cor humà, es
mèrit profund que l'enalteix com a home. La guerra, però, l'aclapara.	Ageganta	el seu geni, és cert, lapidant els seus estralls, però esdevé massa
Francesc Soler i Rovirosa. Aquesta figura ha tingut el privilegi de	agegantar	-se amb els anys. Als temps de la seva vida activa, quan s'exhibia una
Portem més de quaranta anys d'aquest fenomen, i, lluny de minvar, s'	ageganta	; s'ageganta malgrat els seus reiterats fracassos, malgrat la sensació de
més de quaranta anys d'aquest fenomen, i, lluny de minvar, s'ageganta; s'	ageganta	malgrat els seus reiterats fracassos, malgrat la sensació de perill que
: un nou déu que se'n va a la posta), la figura del Comte l'Arnau s'	ageganta	, s'incorpora a la nostra espiritualitat moderna amb tot el prestigi dels
de la prèvia aspiració, coneixença i contacte europeus assenyalats,	agegantant	-se de sobte l'esperit de Catalunya, pressentim recobrarà sa llibertat i
que la figura i el nom d'aquest insigne i benemèrit fill de Banyoles s'	agegantarà	rodejada de totes les belles qualitats, virtuts i mereixements que amb
d'Europa, per a tots els pobles d'Europa, el prestigi de la U. R. S. S. s'	ageganta	dia a dia, sentint-se atrets per ella com per un imà de força
i bresolats per les oriflames d'aquesta bandera, que se desvetla i s'	ajeganta	la vostra ànima tan fondament mallorquina; aquesta bandera que ès la
en bellèsa, a voltes trágica. Al inútil l'acobardeixen; al predestinat l'	ageganten	. Home de progectes, que comença y no acaba ab inconstáncia, home barbre.
com la taula del festí pera l'orgia. Els seus personatges són mascares	agegantades	per enormes caretes, que cobreixen com celades am grosses viseres els
á l' altra restant, com onada inmensa que vents ocults reinflan pera	agegantar	la mes y mes; lo joch afartantse d' ignocentas víctimas y devorant ab may
es la qualitat caracteristica de l'hom, però la pregunta s'es anat	agegantant	cada segle més y més, y avui ha arribat a cridar tan alt y tant, qu'es
en la difícil ciencia tant poch conreuhada la gloria de Ripoll se	ageganta	cada dia al viu resplandor de la aureola de exemplar modestia que cenyí
En el temps d'or del mancès i el muscat, quan sobre el trull s'	ageganta	el pilsaire, fes que el meu cant borbolleji, sagrat,
fills, del breçol i serveu la tradició santa que s'	ageganta	, alçant-se del mar a la planta, de penya en penya, en
paisatge, esborrat per l'ampla nit, descansa en el misteri que	ageganta	de les lluernes el fosfòric brill. I en el silenci una cançó ha
vastitud. La ciutat s'agrisa al fons de badia i badia, s'	ageganta	sobre mides de segles, per racons que intemporals vaixells
l'ampla testa bicorne, el Puig Major. Es l'hora de misteri que	ageganta	qualsevol forma i qualsevol ressò; ès la boscúria
Consumat sobre el silenci, la por, l'espiga de follia	agegantant	sos buildings de ciment i el gra de les finestres
que et pren la vida, que ja no pots guardar dintre del pit, que creix i s'	ageganta	, Marguerida, que és foc i brasa, i és llangô i neguit!
així? Voldríeu retornar-me l'alegria i a cada punt em doneu més neguit	agegantant	les brases del despit. No us he entès mai ni mai us entendria. [(Francesc
me'n dóna! Adela Així vols continuar fent la desgràcia de casa,	agegantant	més la brasa, que prou abrandada està? Ni el sofriment de la mare et
vegada més a prop.)] Tomàs. Però la vela, la nit i la pluja s'	ageganten	, unides, damunt la mar, s'alcen com la figura d'una dona que camina amb

Pàgina 1 (de 2)

50 següents