×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agermanar |
Freqüència total: 449 |
CTILC1 |
no es volien tal com eren i hauran tornat a ser, i s' | agermanin | tots en l'odi mutu, callarem. Que no sàpiga ningú que | D'aquesta manera", seguia el crític, "en N'Aina Cohen el talent s' | agermana | amb la modèstia". D'això feia dotze anys i "la ximpleta", que cantava | figura plena de prestigi, de barba blanca i retallada, que semblava | agermanar | el talent amb la virtut, va pronunciar un dels seus discursos més | per engany. Qui només bella t'anomena et vexa. La teva feta t' | agermana | amb la gent del ferro, infame, fidel, inhumana | aquella nit no has sopat, però que estàs content de veure com els homes s' | agermanen | sota la música. I amb això, apunta-li que ell, amb un petit moviment | per als treballs feixucs, ans per al gaudi que s' | agermana | amb la raó. Aquests boscos i aquestes avingudes, gens no en | el desig ingenu d'unir les dues coses, de trobar la síntesi en què s' | agermanessin | les irreductibles antítesis i de guanyar alhora la vida terrenal i el | aspergit les aixelles amb aigua de tarongina. "Que n'està, de ben | agermanat | , tot a la terra! —vaig pensar—. Que ben ajustada que està la terra al cor | és suau i la font delitosa; el lliri blau s' | agermana | amb la rosa. Flor d'Himeneu, d'un colóm fes l'ofrena; | com aquest, nodrit de converses que recull l'esperit d'un altre temps i l' | agermana | amb el temps d'ara, no pot nàixer d'una feina diària i no hi val | de llegenda i exaltaven son imaginació. Cal pensar que la poesia pura s' | agermana | amb la quietud d'un aire mai enterbolit. Per mesura que hom va pujant, si | ganes de fer d'uns pocs la llengua que ens és comuna a tots i a tots ens | agermana | . El camí superador pot venir retornant a l'empelt de la vella soca del | prudència és tan desaconsellable com la irreflexió. Sobretot quan s' | agermana | la prudència amb el mite burgès de la seguretat. Un poble excessivament | deixeble d'Anton Bergnes de las Casas, complexa figura d'humanista, que | agermanava | el culte de la Grècia clàssica amb el de tots els romanticismes; i encara | estona les nostres diferències, donem caliu a allò que ens és comú i ens | agermana | . Una llengua i una bandera elles totes soles no fan un poble. Sense | que ens fa catalans. Per damunt de totes les diferències, Catalunya ens | agermana | , no pas amb el vincle fatal de la raça, sinó amb el nexe espiritual de la | i guarda-robes, organitzà tantes festes on la caritat ben ordenada s' | agermanava | i confonia amb la vanitosa ostentació de qui la feia, marxà d'aquest món | entre el sacrifici i l'egoisme. Entre el jo universal, que fa | agermanar | als homes, i el jo individual, que els separa; i entre la ciencia que | Tant-de-bo que vosaltres, legionaris catalans, combatéssiu tots a la una, | agermanats | per la senyera de les barres, com a l'ombra de les llurs combaten els | de Déu mateix en la facultat creadora. I s'empara en sant Tomàs per | agermanar | els tres elements suara esmentats, perquè amb ells posa en moviment les | com el fragment que reproduïm a continuació; podem observar com s'hi | agermanen | amb una perfecta coincidència el to íntim i solemne alhora; la precisió | anomenava el noble plaer de la lloança. Juan José Domenchina Podríem | agermanar | la gravetat moral d'aquest poeta, amb certs aspectes, no gaire comentats, | que jo dic, tu, callada, en fas dissabte; així l'amor | agermana | la saviesa i l'encís. I al cor d'aquesta intimitat resta | modest que treballa. XXXV Qui, com tres deeses immortals, va | agermanar | aqueixos tres mots: Bondat, Bellesa, Veritat, certament había enfondit en | comú de somni, de misteri, comunicat per l'artista a la seva creació, | agermanava | aquells éssers humils, evocats al moment de major espiritualitat: l'home | de la natura. Un esforç comú d'idealitat, de somni i de misteri | agermanava | als humils personatges d'aquelles escenes, evocades en el moment de llur | a la Sorbona i a la Casa comunal de París, el problema estètic d' | agermanar | la composició amb el païsatge, la vida dels éssers amb la vida de les | els pintors de representacions simbòlico-decoratives s'han esforçat en | agermanar | la modalitat de païsatge i la tònica de color amb el sentiment i el | les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'Oceania s' | agermanen | en ella. Camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una | les coses i les deixes ertes, color i remor i llum de celístia que me les | agermanaves | . Adéu, que això i només que això és la mort, trasmudança impalpable, | d'esborrar una gran llista de noms de dònes que han sapigut perfectament | agermanar | les dues coses. Trobaríem una infinitat de noms que parlen prou alt | més purament pictòrics; Josep Serrano, pintor intel·ligent, que sap | agermanar | un cromatisme molt afinat al dibuix incisiu; Joan Commeleran, fugat i | ingressà en el surrealisme. La prodigiosa loquacitat de Salvador Dalí s' | agermanava | amb la seva febre epistolar que molt sovint atenyia temperatures | mort el cuc de la carpanta amb què havien arribat o perquè es van anar | agermanant | amb les altres bestioles del galliner, es van tornar pacífiques, | i els cortinatges de sumptuoses draperies. Cas literari ben curiós, que | agermana | confusament la modernitat amb la beutat hel·lènica i la pompa barroca. | com l'ànima de la ciutat, com l'esperit de la gent reusenca que a tothom | agermana | i en el qual totes les idees caben. Però anem de pressa. Encara ens | del vestit i del sac del menatge que traginava al coll, me'l feien | agermanar | fondament. Pobret ell i pobret jo. Ell, espellifat i hirsut com una | que et veig recordo amb complaença la Toscana, els tirats de la qual s' | agermanen | esplèndidament amb els teus. La mateixa matèria tendra i sucarrona, el | coincidència que ens revela fins a quin punt la comunió d'un afecte pur | agermana | les intel·ligències. Perquè allò que pensaren amb l'enterniment del bes | encongits, però aviat la bona teca i el vi desfermaren les llengües i | agermanaren | les ànimes. Tots plegats varen fer l'elogi de la difunta, no sense alguna | seva alegria. Una altra peça de motor del quillat va venir-li al magí per | agermanar | -se amb la seva joia. L'esfera és un cos sense angles agressius ni cares | un mateix home? ¿No té més raó d'ésser-nos germà aquell que la vida ens | agermana | ? ¿Què m'importa a mi que ell haja nascut d'un desig bessó del que em féu | D'aquesta manera, seguia el crític, en N'Aina Cohen, el talent s' | agermana | amb la modèstia." D'això feia dotze anys, i la ximpleta, que cantava per | figura plena de prestigi, de barba blanca i retallada, que semblava | agermanar | la cultura amb la bondat, va prononciar un dels seus discursos més | barreja en un desordre extraordinari. Tota mena d'articles alimentaris s' | agermanen | amb atuells i accessoris domèstics, remeis, indumentària. Piràmides de | s'estreny al voltant de la gent i ens fa acostar els uns als altres i ens | agermana | més. No hi ha res que ens molesti: ens donem cops, ens trepitgem, ens fem | amb el seu conjunt de lletres, orles i imatges heterogènies i tanmateix | agermanades | per un estil tipogràfic poc segur però que a distància sembla personal. | un altre dels mots que s'havia posat de moda. Valga'ns Déu! Si es podien | agermanar | el tenebrós i feixuc i tràgic Jansenius amb el lleuger, superficial i | als homes de tots els estaments, edats i sexes, sinó que, àdhuc, els | agermana | . Ja que el fresc i cristal·lí rajolí que graciosament cau a la boca, | Damunt de la seva tragèdia espiritual pesa un signe de maledicció que l' | agermana | als poetes moderns, estranyament tocats alguns de la mateixa angoixa |
|