Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pits i melic i amb les mans tan estranyament ocupades." "Sembla que hi	agiti	un parell de cap-grossos, d'aquells que desfilaven abans a les processons
seva última rel, damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'	agitar	-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i busca, en morir, "dominae
comparava sempre a l'aigua del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'	agita	alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que
vent d'odi i de violència bufava aleshores sobre la nació; la discòrdia	agitava	la seva torxa sinistra; els pits s'inflamaven, i la guerra s'encenia, no
sorgir d'una estranya ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la,	agitat	per un intens tremolor. Els ulls li espurnejaven de còlera. —Maleïda
de nou sobre el seient amb la boca entreoberta i torçada, bavejant, i	agitat	per un continu tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en l'agonia.
gairebé sense adonar-se'n, li havia declarat tot allò que s'	agitava	en els seus dintres, li havia mostrat sense vels la seva ànima. —"Era
s'obriren com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines s'	agitaren	amb tènue remor. A la casa del costat baté amb fort estrèpit una porta. A
la veu en el soroll del temporal, en el qual les paraules es perdien;	agitaven	els braços com entestats en una violenta disputa en què l'un i l'altre
Sota el fanal els homes s'aturaren. Ara parlaven també ells bo i	agitant	els braços en gestos violents. Maria Àgueda, dreta al portal, sentia una
Tino Costa s'allunyava pels carrers i no veia res de la vida que s'	agitava	al seu entorn: les cases, els arbres, les persones, tot passava vora seu
d'ell una dona travessa de sobte el cercle d'un fanal. Tino Costa sentí	agitar	-se-li la sang: la fuetada del desig el sotragà, i va apressar el pas cap
gairebé angoixosa. Bufava un vent fred, deslligat sobtosament; el vent	agitava	les altes i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb
ple rostre amb tanta força, que es sentí la mà ferida. L'altre vacil·là,	agità	els braços com cercant suport i caigué sobre el trespol pesadament. El
aixafant les fulles seques del camí. Els arbres alçaven llurs branques	agitades	pel vent, i les fulles dansaven en remolins vora les cunetes. L'atmosfera
. Ell s'inclinà sobre el llit i la cridà baix pel seu nom: —Sia... Ella va	agitar	-se dolçament, enfonsada encara entre les ombres del son. Es girà i fixà
paret, cap al costat oposat del llit. —Vés-te'n! Vés-te'n!	Agità	els braços descarnats, com braços d'esquelet. —Vés-te'n! I després cridà
presència. Ara estava sol; la pluja augmentava al seu entorn; el vent	agitava	l'arbreda amb una remor forta i profunda. Ara estava sol amb la nit, amb
d'ella trobarà la compensació de tot. De nits treballarà. Encara sent	agitar	-se en ell un somni secret que malda per prendre forma i per brollar a la
l'estàtua de la seva vida, donarà realitat a aquella obscura crida que l'	agita	cada vegada més freqüentment, aquesta ardent sol·licitació que sent en la
en els rotlles formats aquí i allà davant de les portes: tot el poble s'	agità	i bramulà com les ones del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era possible
el seu avançar i retrocedir, revelaven tota la íntima torbació que l'	agitava	. El seu nerviosisme creixia, i no posava un dit que no signifiqués un
claredat; en ella es veien arbres gegants aixecant llurs branques nues,	agitades	per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense soroll. Tot: el cel,
arreu. Lluny, al fons de la vall, en les suaus elevacions il·luminades s'	agitaven	uns éssers estranys que a la claror espectral adquirien fantàstiques
d'ells els arbres aixecaven llurs branques nues contra el cel il·luminat,	agitades	per un vent tempestuós, però sense soroll, en no se sabia quins gestos
desconeguda. "Tinet, vina... no perdem temps!" El corrent brama i s'	agita	als seus peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós; bramen les aigües amb
sobre una terra àrida i deserta. Allà en el més pregon del seu ésser s'	agita	una cortina, i allí hi ha Sileta adormida en la seva petita habitació. Un
que el licor se li vessa per damunt i s'escampa per terra. Beu. Al fons s'	agita	la cortina... "Era un àngel, ella... La seva veu queia en la seva ànima
lluna, començà a distingir les figures borroses dels seus perseguidors:	agitaven	els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos lents fins
primers homes i l'acabaren de matar. Sota les pedres que el sepultaven s'	agitava	encara palpitant en sobtats estremiments, i la seva boca repetia una i
gener. Quin vent, ahir i aquesta nit! Els avets del parc s'	agitaven	com una herba. Se sentia xiular i gemegar el vent, amb un realisme només
les calderes on bull el saborós menjar. Per la finestra veiem com el vent	agita	els arbres nus. Després passegem una estona. El pastoret del Pujolar ve
tacada d'ombres rodones és una enorme pell de lleopard. Les alzines s'	agiten	furiosament contra el blau net del cel, travessat d'aquelles flors
lliscar nuvolets blancs, assolellats, sobre la neu daurada. Al torrent s'	agiten	els pollancres amb borrons vermells. També ho són els del castanyer
gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'un verd tendre, tendre, s'	agita	convuls: diríeu que ha de trencar-se. És llebeig, vent del Montseny. A la
reposen a Coll Pregon; hi ha una llum gairebé estiuenca. Un oreig amable	agita	de tant en tant el sègol. Encara dura, una mica marcida, la blancor dels
perquè ha estat esmicolat". Fa molt vent. Lilà florit, convuls,	agitant	els rulls blancs abundosos. Reposem al sol, a la tarda, entre castanyers
el sumptuós seguici: la carrossa amb les princeses, que saludaven	agitant	la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos, vermells,
comença primer a les ànimes. Avui —dia càlid, amb vent sec i viu, que	agitava	els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint versos anglesos.
allargava el coll, esvelt, entre el rostoll i les falgueres que l'oreig	agitava	. Tarda dinàmica, viva, no pas plàcida com ahir. Muntanya pura d'ametista
contemplo el cementiri, les creus inclinades als nínxols. El vent	agitava	una cinta negra. 16 setembre. La gent viu sota l'obsessió
la tarda ha plogut intensament; a mitja tarda el vent brogia més que mai,	agitava	els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de flama. Les lloses del
de L. Gautier sobre Deschamps (poeta del s. XIV). El vent	agita	els avets i l'àlber. No abelleix de sortir de casa, i gairebé es comença
l'estufa, i dóna bo d'escalfar-s'hi mentre a fora la tramuntana	agita	els avets plens de pinyes i el tamariu de foc. 29
que trucaven, i era que ha fet moviment la porta a l'impuls de l'aire	agitat	per les explosions llunyanes. 9 novembre. He treballat al
en la seva pompa d'aram. Com brogia la Riera! Grans crineres d'escuma s'	agitaven	entre l'aigua verda, sota els pollancres nus. A la tarda estudio alemany
aquests dies! Des del llit contemplo els roures i les alzines	agitats	pel vent, la línia de la carena pròxima on he llegit Èsquil i espiat les
de les cabines cap als forats submergits pel llac de pixum. El líquid s'	agita	, remogut per un impuls vingut de sota, i tot seguit uns menuts brolladors
pel carrer desert. La notícia es va estendre ràpidament; el poble s'	agità	d'un extrem a l'altre; la gent s'avalotà, i homes i dones, i també nois
sobre l'animal i el deixà estès. Caigué de costat; un estremiment li	agità	les potes i quedà ert. En veure'l caure, corregueren tots amb crits

Pàgina 1 (de 25)

50 següents