×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agombolar |
Freqüència total: 338 |
CTILC1 |
amb la màxima gentilesa. L'oficialitat hostatjada a les cases nobles és | agombolada | amb somriures i bons plats. Els més entesos asseguren que han vingut a | els seus rancors, les seves fòbies; i en la mesura que Luciènne estimava, | agombolava | , seduïa Jeroni devia saber trobar els elogis que ell necessitava, que | fre de cap mena, en un país estranger, voltat d'aduladors clients que l' | agombolarien | sense vergonya. No li devia ser gens difícil d'imaginar-se'l en el vell | entre els meus braços i plorava... De bell nou vaig creure que la mar ens | agombolava | i que el nostre país sorgia de les ruïnes, lliure, i ens acollia... La | i de la societat—, per bé que carregat dels explosius nacionalistes que s' | agombolen | en la segona part de l'obra. La invertebració d'Espanya de què es planyia | recorda't quan els fills eren petits... Com t'hi fonies contemplant-los i | agombolant | -los! Eva. No ho nego pas. I també m'agraden ara que els veig | la majestat asseguda a l'etern soli, perquè un rei us | agomboli | , de supèrbia coronat. Rei vol dir la tirania que | inesperat aprenga a respectar-se a si mateixa. L'arbre antic | agombola | més que el jove. Per bressar l'infantó, la dona vella | ni omplen mon pit els aires de salut. El cor que sospirava, no | agombola | el goig de la ciutat ni son traüt. No troba refrigeri | barana separa de la petita esplanada inferior. Arran de la barana s'hi | agombola | la gent que no ha trobat lloc a les cadires. I a la part de baix es | Però ja són les set en punt i és hora de començar. Una gernació s' | agombola | arran d'una corda que intercepta el camí. Uns senyors que duen una | de vegades aquests somnis en estat de vetlla, que ens bressolen, ens | agombolen | , ens acaronen. Les justificacions segregades ens alienen. Les | com era plaent de condormir-se, les migdiades xafogoses, dolçament | agombolat | per la seva somorta cançó, quan l'oreig amb prou feina sospira; l'alegre | uns llavis que semblava que besessin tendrament cada nota, per | agombolar | i condormir en el pit turmentat els enyors i les recances. I les mans de | la velleta del mocadoret blau. L'espectacle fineix. Ara el públic s' | agombola | a les portes d'eixida volent sortir tothom alhora. La fusta cruix. Un | llarg del moll desert, el bon Viatger, ignorant els grans designis que s' | agombolaven | damunt el sostre del vagó, no va fer gaire cas d'aquells dos símbols de | rossinyols i les merles en les branques, dementre els núvols, que el vent | agombola | i esquinça, dibuixen en l'atzur del cel la més fantàstica, la més | extraordinariament espahordit per aquell temperi. El ficaren al llit y | agombolaren | bella estona per que s'escalfés y adormís be." "El devassall d'aygua | ermites penjades al caire d'un penya-segat, els encinglerats santuaris | agombolats | sovint per les boires. Com criden al caminant, l'inciten, esperonen el | les fulles que tremolen. Mes tens la gola eixuta i les sangs s' | agombolen | al cor, que et tusta com un martell colpidor. És la | al cop de l'esgranadora... I el núvol d'enemics avançava i retrocedia i s' | agombolava | i tornava a destriar-se, i sonaven ais i bruels i tot era confussió i | recompensa de conèixer alguna cosa amagada i llunyana. Això és el que | agombola | la multitud en els espectacles, el que obliga a esbrinar les coses | les idees castellanes que, deixant-se escombrar, es confinaven i s' | agombolaven | com els núvols a la terra basca, perquè si Catalunya és un tros de terra | la dona del mocador blau. L'espectacle fineix. Ara, el públic s' | agombola | a les portes d'eixida volent tothom sortir alhora. La fusta cruix. Un | i d'il·lusions? Valldemosa és l'amor, aquella amor serena i tranquil·la, | agombolada | per uns ulls demanadissos i per unes llargues besades dins l'ombra | el nadó de Maria Pia creixia tranquil, rosat i sòlid; i ella l' | agombolava | , plena d'un enyor creixent, però tota asserenada. El follet, enternit, | a dir que era el seu fill, que no podia viure sense ell, que si ella l'hi | agombolaria | amb l'altre, que des d'ara viurien tots plegats en pau i amor... Maria | no? Si els lluqueu bé, però, notareu que hi estan tan ben plaçats i | agombolats | a la terra, tan segurs i tan contents que si fos possible d'arrencar-los | alegria. La paraula brinca àgil i robusta, amb un doll de música que ens | agombola | les orelles. En voleu més de refranys, de locucions i modismes...? Quina | Les mantes són primes. Ja fa dues hores que esperem. El sergent major ens | agombola | com una mare. Tot i que em trobo molt malament, no em distrec del nostre | tots van voltar-lo d'alegria, l'amanyagaven com un infant i se l'enduien | agombolant | -lo com si fos un nadó i ell es trobava feliç dins el llit, entre els | frisança joiosa d'abraçar les amades solitàries: ta mare i Isabel. Se t' | agombolava | un trabucament de sensacions, que àdhuc els indrets de l'antic costum | L'esment de la força armada va fer efecte i en pocs moments tothom s' | agombolà | a banda i banda de les barreres, amb la mirada trista i el posat sorrut. | i es remenà una mica fins a repapar-s'hi ben bé. En Joan, piadós, l' | agombolava | . Al cap d'una estona, el gripau tragué el cap i deixà anar un bufidet de | amb els fantasmes dels pensaments i dels records. Les idees començaven d' | agombolar | -se al seu pensar i un despertar dolorós de recordances el commovia fins | i, per tal d'inutilitzar les dèbils escomeses de les aigües marines, van | agombolar | grans penyes al peu dels penya-segats perquè la fúria de les aigües | que no s'han fet mereixedors dels meus benifets. En això, la gent s'havia | agombolat | entorn del cotxe que, per un fet prodigiós d'"El més petit de tots", | la fornera, i els milicians no es veien amb pit per deturar-les. S'havien | agombolat | a les portes del forn i aixecaven els braços amenaçant amb els punys. | en l'esperit del jove, el bell sentit de perfecció; ara, a l'home, se li | agombolaven | les idees, i mil pensaments se li superposaven impetuosament. En la seva | herois arriben empunyant banderes i estendards i a llur pas la multitud s' | agombola | contenta i riallera. Les trompetes i els tambors desperten la ciutat; els | fer de padrí, però... Sou jove... Oh! No us repto. A pams!... Us | agombolo | ... agombolo. —Sóc novençà. —No interrompis. Sou, com he dit, jove. | padrí, però... Sou jove... Oh! No us repto. A pams!... Us agombolo... | agombolo | . —Sóc novençà. —No interrompis. Sou, com he dit, jove. Dubtareu de la | de Verdaguer. En C fou substituïda pel mot d'ús més comú | agombolant | . D ens dóna la forma definitiva d'aquest vers: Tot | per tota la vida. I quan més endavant els dolors i les tribulacions se li | agombolaven | al cor i semblaven esmicolar-lo, anorrear-lo, sorgia com a potent | acomodar, acomodament; afaiçonar, afaiçonament; agençar, agençament; | agombolar | , agombolament; ajornar, ajornament; alletar, alletament; alliberar, | rebutjar, rebuig; trepitjar, trepig; udolar, udol; grinyolar, grinyol; | agombolar | , agombol; xisclar, xiscle; retallar, retall; encallar, encall; | vaig prometre'm no oblidar-lo mai més. Mentre en el meu cervell s' | agombolaven | els records i dels meus ulls regalimaven unes llàgrimes, el meu | com si hagués descobert una germana gran, una germana amorosa que l' | agombolés | com la seva mare però diferent de la seva mare. I des d'aquell dia cada | idees, tota la seva vida la posava a la falda de Carme, i ella ho | agombolava | tot amorosament. No li preguntà mai per què anava a veure-la, no li | dins aquells soterranis foscos on la gent esfereïda s'empeny i s' | agombola | . Prefereixo entrar a l'escala d'una casa del xamfrà que tenim al davant. |
|