×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agonia |
Freqüència total: 1254 |
CTILC1 |
i despotismes, l'evocació dels quals despertava la nena amb suors d' | agonia | . Ara, aquesta nit, Mila, ja crescuda i convertida en dona, després | agitat per un continu tremolor. A la nit el vell Costa havia entrat en l' | agonia | . Pare i filla no tornaren ja a veure's. Tres mesos després, en una nit | la presència dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l' | agonia | dels sants, a la llegenda d'or per endolcir-los el martiri. És com | i el demanava. Tino Costa era lluny; no podia, per tant, acudir a la seva | agonia | ; però era igual: ara estava moltes hores amb ell; aquesta nit l'havia | que la meva mare estava a punt de morir i que em cridava enmig de la seva | agonia | . En canvi, ella..." Callà, i acabà en un esforç, amb veu apagada: " | dubtes, fou per a Mila una nit terrible de tortures, una nit de suors i | agonies | . Se la passà gairebé sencera sense dormir. Resà molt, i més tard, | desesperadament, amb un impuls d'irritació i alhora amb una sensació d' | agonia | . Remembrava... —també sense voler—, remembrava la seva infantesa; es | totalment en l'esforç. Lluita desesperadament, amb la desesperació de l' | agonia | , contra l'embravida torrentada. Braceja, braceja... Els seus gestos han | les pedres, més blanc a la ira, a la violència, a la indignació, perquè l' | agonia | fos més llarga, el càstig més cruent. Es sentí tan ansiós de martiri, que | com havia mort i sabia, sobretot, que l'havia estat cridant en la seva | agonia | . Fou la seva amiga Maria del Carme la primera que li ho digué. Mila va | com si ho juressis davant la tomba de la teva mare, com si em trobés en l' | agonia | . Promet-me que ho faràs. —Bé... Tot el que vulguis, Mila. Ja ho | transitòria i perible. O, tot i ser testimonis de la seva | agonia | , voldríem evitar-la. Solament que el "progrés" hi alça un obstacle | enllà. La vella Pigada s'acabava. Era la darrera nit; havia entrat en l' | agonia | , i a la cambra, amb el llum d'oli sobre la calaixera, regnava ja un | mosquits i només que pàl·lidament il·luminats per un llum de petroli a l' | agonia | . Per tot aliment ens donaren uru (maioré) escalivat, quatre | el teu temps, que s'han trobat vies d'estalviar al jove | agonies | de dubtes i remordiments, però el dubte em va | (pel burgès, no hi ha malaltia més greu, i de llarga | agonia | ), fan un llatzaret supurant: soferts, abnegats i | beneita sóu Vós entre totes les dones\. Veu de Golferic Ma | agonia | , mon goig! Rosaura Quina música sones oh dimoni, que vols a mon | durar quatre mesos i tres dies; si fa no fa, el mateix temps que durà l' | agonia | d'Antoni Mates, Baró de Falset. Hortènsia Portell tenia una gran casa amb | egoisme, per defensar darrera una disfressa de correcció, la voluntària | agonia | del sentit moral. Havien passat deu mesos des de les escenes a la platja | Ell li contesta que no ho farà mai i que prefereix que el consumeixi l' | agonia | tota la vida i restar en perpètua solitud.] [N' Estel d'Or l'insulta, | i bogeria han malmès el teu cap esmaperdut; deixa que em consumeixi l' | agonia | i es fongui, amb la del mar, ma solitud. Estel d'Or M'he pensat | presents de pau i d'esplendor per aquells jorns de febre i | agonia | . En el trespol sonor de la cambra de cedre a on | Quan esguardàveu vostre Fill morent, en la sagnant dolor de l' | agonia | , vos quedava aquell raig omnipotent que, dins el | la terra que l'ha repudiada. La greu campana de Santa Marta assenyala una | agonia | . Demà, les persones piadoses vetllaran un difunt amb disciplina rigorosa; | amistat. I m'han dit que no era cert el que diuen els diaris d'una " | agonia | ", perquè "agonia" vol dir lluita i ell ja només aguanta passivament un | dit que no era cert el que diuen els diaris d'una "agonia", perquè " | agonia | " vol dir lluita i ell ja només aguanta passivament un alè de vida. Diu | de remors de gruta. Mentrestant una reacció miraculosa vencía al mal, l' | agonía | que semblava avansar havía parat en sèch, aquell panteig curt y afadigós | Però no podia! Com si m'haguessin paralitzat la voluntat. Era una | agonia | per consumpció. La feblesa se m'infiltrava a totes les porcions de | dominant un malson, aquell que havia mort davant els meus ulls, en una | agonia | desesperada. El col·legi, llavors, era davant de Sant Cugat. Ell dormia | la confessió, i al cap d'una estona el capellà ens cridà, esglaiat. Era l' | agonia | . S'ofegava. S'aferrava als barrots del llit, a les mans del capellà, a | a dormir, se m'apareixia la imatge, no pas del mort, sinó de l'horrorosa | agonia | . Fins llavors havia tingut de la mort una idea més aviat literària. | se vá alsar desesperada ab lo pít de rábia encés. Al veure 's en la | agonía | s' alsá contra 'l vil soldat; que á tot Espanya junyía y al extranger | melodia mentres preparas la fatal cadena que 'm subjecta á una tétrica | agonía | . ¡De tú! rostre enjoyat per la bellesa que al contemplarlo tot lo cor se | sorpresa de tal cambi en aqueix día.) [(ap.)] ¡Pare! Estich en la | agonía | d' un dubte que m' atropella. Me sorprén y maravella vostra determinació, | suáu consol en ma desditxa espero. Si en los moments fatals de la | agonía | blasfémias contra tú brollan dels llabis; ja sabs que may han de causarte | .) Que no vá? Mer· No cal; ell pronte so mencha. Descansa. (Quina | agonía | .) Pilar. S' agraix. (Cuánta calmeta.) Mer· Asentat. | gairebé al peu d'un saule que hauria assistit indiferent a la seva | agonia | . ¿Què havia fet per arribar a suscitar un odi mortal entre aquells que | Moltes vegades m'ha temptat pensar —i no sé si és per error— que, si en l' | agonia | he de sofrir algun deliri, desitjaria veure'ns ballar com aquell dia, | procedeixen del palau.)] Escolteu! Perquè mai no oblidin els crits d' | agonia | del seu rei, cada any, en aquesta data, un bouer escollit per la puixança | he sentit les hores inacabables en la teva absència, | agonia | d'amor no coneguda mai fins avui, i que dos cops no ha | Buda s'havia alliberat i la joia suprema l'inundava, després d'una | agonia | de set anys. Les venes del front, a dreta i a esquerra, s'havien inflat | de marbre blanc, va morir diumenge passat, a les sis de la tarda. A l' | agonia | , em va cridar:" "—Vine aquí, mestre —em digué—; jo tinc a | en la tenebra esser l'imatge de la mort. I t'invoquém á l' | agonia | , oh, tú, l'etern agonitzant, i nostre crit no és | de l'armonía... sabrás per mí lo que no sé. I t'invoquém á l' | agonía | , oh tú, l'etern agonitzant, més nostre crit no és | ta presencia quan l'ombra baixa amb el Dolor. I t'invoquém á l' | agonía | , oh tú, l'etern agonitzant, i nostre crit no és | de Bearn" i les "Obdúlies de Montcada" aconseguiran retardar llur | agonia | fins a un extrem que alguns han comparat al de la Sicília del | de pedres que li haurien servit de mortalla i van ésser el llençol de l' | agonia | , quan vàrem dir que l'un d'aquests mariners es deia Colom, direm que | aviat podem dir, que el positivisme és el símptome mortal que presideix l' | agonia | de la religió catòlica, que encara no és morta del tot com els | a Prússia, com a turista, a l'estudi del 1914, i allà va viure l' | agonia | de la pau, entre l'atemptat de Sarajevo i l'envaïment de Bèlgica. | del 1919, que a les vuit del vespre, després d'una feixuga | agonia | de vint hores, ens deixava per a sempre mossèn Frederic Clascar. Fou la |
|