Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la vella, a recordar favors, i el record de les bondats seves, ara que	agonitzava	, els posava les llàgrimes als ulls. —I tot per culpa de la filla! I una
seva arribada corria ja a dalt, arribava fins a l'alcova, on la malalta	agonitzava	voltada de les nores i els fills. A les escales ella va aturar-se un
em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací	agonitze	i ací em ric. Ací defense unes collites. Deu veritats i quatre
en aquella paret de voluntats darreres, mentre s'	agonitzava	de l'amor o la pena; en aquella paret de la fosca escaleta,
fos inútil. Anàrem a la platja. La soledat, també.	Agonitzava	el mar com un vell animal. Un animal enorme, encara sense nom.
una guitarra deixava anar les notes, distanciades, però, com si anés	agonitzant	la felicitat. Fa tres dies que una goleta de les grans, la Moana,
i que havien destriat, entre el vent, clara i neta, la veu del germà que	agonitzava	a Colombo. Totes les supersticions tahitianes, tot el realisme i la
fins al blau pàl·lid tèrbol de cendra i d'impotència de les galtes que	agonitzen	. Polinèsia, blau del cel, del mar i de les illes. Beril·le, safir,
tots ells van ser fundats en un cert règim que ara	agonitza	, en el decenni penúltim del segle passat, per
de respecte i de consideració per al vell, Guillem l'hauria pogut veure	agonitzar	fingint les llàgrimes més tèbies i pels dintres s'hauria quedat fred com
d'una cosa negra que semblava cafè. Segurament aquell xinès devia estar	agonitzant	. Els venedors de coses per rosegar, alternaven al mig del carrer amb els
vencía encara á la artificial, tan pobra y defallida, que més semblava	agonitzar	que naixer. Las bombas de gas dels balcons y aparadors que veya en Lluís
dempeus els dissortats, els humiliats; dempeus els morts de fam que van	agonitzar	amb un crit de maledicció. Mireu, els vius són aquí, aquí teniu les
no fos un senyal que, en alguna banda de la terra, aquells dies, Zorbàs	agonitzava	. Perquè jo em sentia l'ànima talment unida a la seva, que em semblava
són els plors de les dones violades, són els gemecs dels homes que	agonitzen	!" Passa temps: dies que duren com anys, anys que pesen com segles. I un
sot escopint gresa i esbarneiat. Era a la fossa de l'àvia Masanella —que	agonitzava	feia tres dies— oberta previsorament segons costum de l'enterramorts en
dels diables. Paulina tenia de lluitar una mica: la seva joventut, que	agonitzava	, volia fer el darrer cant i el dolorós esgarip abans de restar per a
les més peremptories necessitats de la existencia, els condemna a viure	agonitzant	en els mesos de gener i agost, en que la gent, ja proveída de les robes
tusta amb tremoloses estremituds... trap, trap... Adéu, adéu! L'estiu	agonitza	i cada fulla, que cau i voleia davant meu, me sembla una de les seves
de cinocèfals, els quals traginaven a pes de braços el pobre ferit, que	agonitzava	. Tant al damunt li vingueren aquells animals, que va haver de desfer-se'n
en el clot de les màrfegues entre els gruixuts llençols de lli, delirant,	agonitzant	i morint un després de l'altre. Finalment, una tarda eixí de la masia el
amb tot i llur pal·lidesa, fan triomfar magistralment el dibuix, ara	agonitzant	, ara renaixent, al compàs de delicats valors. Res tan humà ni veritable
el seu fúnebre crespó, com si portés pressa per endolar aquella cambra on	agonitza	un nen. Aleshores sentiu que el cor se us nua, que us entra una angoixa,
quadros, l'esperit i les formes, l'ànima i el còs d'aquella societat que	agonitzava	. Els subsegüents períodes de la vida madrilenya tampoc van veure's
i Laia s'acollí al seu refugi. Un ciri gotejava llàgrimes de cera i	agonitzava	, deixant una estela daurada en la plaga de Sant Roc. La imatge és menuda,
anem penetrant en un món silenciós i fantàstic, on l'aire i la claror	agonitzen	ofegats pels gegantins cimals. Ni el vent del Sud, ni els ardents raigs
vellarcarcasos gangrenats, coberts d'eura i de molsa grisa, que	agonitzaven	pels recons d'una clotarada; els malferits pel llamp, escorxats de dalt a
trobarem amb la figura del fundador de la nostra hegemonia quan Castella	agonitza	i Catalunya ressuscita, que és el gran Pau Clarís, del qual ara no direm
consistir a lluitar pel triomf de la religió catòlica, va anar decaient i	agonitzant	fins a morir i apagar-se, amb la pèrdua de les colònies de Cuba i
i quan estava a punt de matar-lo i d'apagar-lo per sempre, mentre el gas	agonitzava	com el llum d'oli i de petroli, morts i apagats com la llum dels ciris de
i dels ciris dels canalobres que hi posen els sacerdots i els fidels, que	agonitzava	al nord d'Europa com la flama del gas en els temps moderns, i que com
inesperada resolució, prometent-se que es canviï el fatal sistema en què	agonitza	l'antiga fama i honra de tot Espanya. No és quan Pau Claris parlava
comença en temps de Felip IV, que és precisament quan Castella decau i	agonitza	i Catalunya reneix i ressuscita, aixecant-se de terra, que és quan els
o llemosina que En Piferrer decretava esborrada per sempre del paper, i	agonitzant	en els llavis dels homes, renaixien i eren restaurades, sinó que potser
de la missió de l'Espanya catalana. I quan el mateix imperi castellà,	agonitzant	i morint en les planes de Castella, com hem vist que el mateix Balmes
en la continuació de la història de l'Espanya castellana decadent que	agonitza	i mor durant el segle XIX, i que no és més que el primer
final de llur potència hegemònica que s'extingia, desmaiant-se i	agonitzant	, perquè la primera florida del renaixement de l'Espanya catalana va
amb mansarda i patinades de la glòria d'aquell barri bohemi, que ara	agonitza	entre les altes cases de pisos per llogar, o els tallers funcionals,
però ningú, àdhuc sa mare, àdhuc la serventa no es recordaven que	agonitzava	una vida. Joan Antoni es sentí ferit d'aquella inconsciència: —I jo,
dormir ni un minut. A la nostra sala moren set homes. Un d'ells, abans d'	agonitzar	, canta una hora sencera himnes religiosos, amb una escanyada veu de
, còrpora, la raó, el seny, deixen l'home tot sol, amb la vergonya sana d'	agonitzar	, viu, davant del propi esperit. —"You... eee... nombrrree?"
de no treure'ns d'aquesta situació! No se us acut res... res sinó fer-nos	agonitzar	sobre la sella... —va gemegar Mlle. Biard amb el seu accent de nena
com un home la seva vida més alta, esguarda Tadzio llunyà mentre ell	agonitza	a la platja... Cosima Wagner La voluntat, diu Novalis, pot arribar a
completen la casta blancor del quadre. La presència dels camps de blat	agonitzant	, poc abans de la sega, comporta pròdigues evocacions eucarístiques:
del foc\, obra pòstuma, publicada quan una edat del país	agonitzava	encesa enmig de la guerra civil. La força executiva de la poesia catalana
el canonge Cardó i Raimon d'Abadal. Em digueren que Gaudí estava	agonitzant	. Vaig entrar a veure'l. Respirava amb la ranera de la mort. Els ulls,
ritme, logaritme, aritmètica, sotmetre, potser, sotsobre, dotze,	agonitzar	, esquitxa, despatxa, viatge, petge, platja, lletjor, espatlla, ametlla,
obstaculitzar; dogma, dogmatitzar; sistema, sistematitzar; agonia,	agonitzar	; harmonia, harmonitzar; èmfasi, emfasitzar; síntesi, sintetitzar;
poble, que escriví la seva darrera pastoral, sobre el dolor, poc abans d'	agonitzar	. La façana principal, o de la Vida, és anomenada així perquè està
com a campions del massoquisme. La imatge de Crist clavat en la creu,	agonitzant	, travessada la seva carn per claus i llances i la de la Verge amb el seu

Pàgina 1 (de 7)

50 següents