×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb agostar |
Freqüència total: 19 |
CTILC1 |
| abans? Una dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort no | agostarà | o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes proposicions et | | països. Frederic II nomenà la seva moneda d'or de Sicília (els " | agostars | " dels documents catalans) "grossos"; ho diu així Du Cange: | | les mortes esperances. Treballo durament en àrides paraules. S' | agosta | la cançó, quan provo d'entonar-la. Aprofundia el pou | | més tristes hores. Furguem cercant la sang del cor del pou ben | agostat | dels somnis, amb llargs pals punxeguts de vells captaires. | | de l'alta quietud. Si les arrels asseques, també t' | agostes | tu. No deixis pas de veure el camp on has nascut. A | | de l'alta quietud. Si les arrels asseques, també t' | agostes | tu. No deixis pas de veure el camp on has nascut. A | | atmósfera sigui seca, ab qual motiu los ayres que d' ella ens venen | agostan | nostres cultius, segons havem dit en altre lloch, es de pensar que alguna | | O'Hara: Vós, Barbra, sou més digna de llàstima: les pastures s' | agosten | , s'aflaqueix el bestiar... Barbra: I vós, dissortat? El vostre | | al qual tres embarassos —el Jordi, el Robert i la Carlota— acabaren d' | agostar | , al contrari del que ell esperava (sense massa convicció, certament), en | | vaig tornar-me'n a la finestra del vagó. El paratge, ondulant, groguenc, | agostat | , amb restes esparses d'una agricultura socarrada pels llargs mesos sense | | damunt el migdia del teu ésser immortal. Perquè l'amor incondicional no s' | agosta | mai. I de les seves aigües, sempiternes, hi surarà la Ciutat submergida, | | es va fer erma, que les aigües s'assecaren, que el jardí dels desitjos s' | agostà | ... Dis-me quin final tingueren aquells homes en els quals triomfava la | | dubte molt bonic, però aleshores érem a finals de gener, i tot estava | agostat | pel fred i tenia un trist color terrós. Mentre donava una ullada al meu | | amb això el simple plaer sensual, despietat, que esmussa l'intel·lecte i | agosta | els sentiments. Amb el cor cansat i l'ànima pansida, torneu a casa al cap | | en el seu pit. Oh, mai més no podria recórrer a ell, perquè la fe estava | agostada | , i la confiança, destruïda! El senyor Rochester ja no tornaria a ser per | | desfermat. El meu cor, que durant tant de temps havia estat ressec i | agostat | , va tornar a expandir-se i a rebre sang vivificada: tot el meu ésser | | la teva paciència, que ha deshonrat el teu nom, ultratjat el teu honor, | agostat | la teva joventut, ja no és la teva muller, ni tu ets el seu marit. | | d'una paraula. Sota les ombres, els pensaments s' | agosten | en un desig perenne, que res no apaivaga. Es sommouen | | però la vida, un cop perduda, ja no es pot recobrar. El sol que | agosta | el blat nodreix les herbes, i el rei que et vol corrompre et |
|
