Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant devia. Heus aquí l'	agraïment	del senyor de l'Olimp, que és l'habitual dels reis, dels poderosos i
per mi la salvació. En la meva ànima servaré envers vosaltres un etern	agraïment	, car hauré de reconèixer que m'haveu salvat la vida. Mireu el meu Fillet
Impuls noble en veritat; intenció tres vegades santa i digna del nostre	agraïment	, però inútil com tots els desigs de l'home que van per aquest camí.
petita fera la puc manejar tot sol, hi estic avesat. Repetiu el meu	agraïment	al comissari i feu bona feina. —Agafa les claus, obre la portella del
a Carolina, car Jeroni ballà el passepied, acceptà les seves paraules d'	agraïment	i l'oblidà. Inútilment el vell Masramon invità el seu futur gendre, sense
sincera i confessa't que no et faig cap falta. Jo et guardaré un etern	agraïment	. I encara t'agrairé més que parlis amb el vell carcamal d'en Calomardes
cabàs de fruites, amb pèsols, amb patates, i com la mare d'ell plorava d'	agraïment	. Però se sentia tan confosa, tan plena de terrors, davant aquelles
lletja, poc atractiva. Cada vegada que algú insinua el contrari, el meu	agraïment	es manifesta en forma de compromís. Partesc d'una situació afectivament
amor cast i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'	agraïment	perquè t'havia dit que et volia i m'havies contestat
rai! A tu totes et ponen... Eva. [(Al Querub amb simpatia i	agraïment	.)] ¿I què faràs ara sense l'espasa? ¿No et renyaran? Adam.
a les faldilles. I, no et creguis, m'havia proposat estimar-lo per	agraïment	. Però per pietat no s'estima. S'estima perquè sí, encara que et rebentis,
Perquè ara trobo energies en la desesperació; ja no m'endogala l'	agraïment	, ni la paternitat; res. Estic llibert. Els que m'han menyspreat no tenen
aquí en la vostra companyia; però tampoc oblido els dolors. Sento	agraïment	, però també em deveu agraïment. No vull passar comptes; estem en paus.
però tampoc oblido els dolors. Sento agraïment, però també em deveu	agraïment	. No vull passar comptes; estem en paus. Ara el nostre deure és solucionar
malalts fan nosa. Però deixem-ho córrer; ja ho sé que no es pot exigir	agraïment	de ningú, i dels fills menys encara... —Papà, pensi que jo també tinc
passar; estava convençut que Rosa era una dona gens interessada i que l'	agraïment	que sentia per Frederic d'haver-la fet de nou la seva amiga i la
esborra la diplomàcia. Pat estava una punta afeblit per l'emoció i per l'	agraïment	; els mancaven unes quantes braces per arribar a la platja, i Pat nedà una
Pat hi hauria volgut posar una tendresa líquida, com de llàgrimes d'	agraïment	, d'adoració, d'efusió... Al vespre, abans de sopar, Pat i Maria Lluïsa es
per endur-se'l d'aquell espectacle inútil. Bobby va besar-li la mà amb un	agraïment	infinit; només Hortènsia i ell podien comprendre la gràcia i la bellesa
Tomàs, que encara menja, tot reposat. —La Teresa mereix tot el nostre	agraïment	pel que ha fet i fa; és un pecat que la censuris amb tanta incomprensió.
als ulls. Ara sí que ell i tot abraçaria la germana de Tomàs, per	agraïment	. Però ara és Teresa qui el rebutjaria; qui sent repugnància i odi
seu amor, se n'anà distreta d'ella, testimoniant-li vagues expressions d'	agraïment	. I de tornada de l'estació, sola pels carrers suburbials, plora les
tots plegats, al "prestatge" de la llibreria. Em va saludar amb un	agraïment	, per a mi, i per als altres que donem les conferències, que arribava
i per la importància que ens dóna en voler-nos fer jutges, un bon bocí d'	agraïment	i tot. 15 de novembre El que deia l'altre dia dels
potser la vida, y jo... ah, jo, l' honra devant del món." Y l'	agrahiment	se desfeya en llágrimas que la pobra Toneta procurava amagar fregantse
y á midas tot era igual. La Toneta ho aprobava tot ab l' esguart plé d'	agrahiment	y de joya; mes, l' instant suprem de sa ventura fou quan al posar la
se la servía ab la generositat d' aquella dona, la gelosía li privava l'	agrahiment	. Hauría preferit una cabra á una dida, qualsevol sér que no se semblés á
la Madrona, las sevas noyas, que rebían á donya Mercé ab llágrimas d'	agrahiment	, sòls li dispensaren á ell la mirada freda que s' endú 'l lacayo. En la
Mai més no he sabut res d'ell, però no he deixat de recordar-lo amb	agraïment	i afecte. Havia aprovat el quart any de batxillerat a Tarragona, on el
No n'hi havia cap més al poble, de bord! Vaig sentir com una mena d'	agraïment	a la meva mare. En veure'm tot pensatiu em va dir que anés a casa seva
i ell aixecava els ulls fatigats, ens amanyagava amb un esguard d'	agraïment	. El vell revolucionari tenia una tendresa tota paternal pels joves.
la mare m'omplia de besades, se m'agenollava als peus per dir-me el seu	agraïment	... Tot plegat tenia la cruesa irreal d'un malson, però intens, poètic i
em girava a les coses que m'envoltaven, i damunt d'elles vessava el meu	agraïment	. Primer de tot, damunt els homes, que —els pobres— no hi tenien art ni
diners! Potser encara no me n'aniré! La meva mare em llançà un esguard d'	agraïment	i d'esperança. Un d'ells va dir: —Ja ho tenim tot. Els diners que ens
m'entrà un apassionat desig de visitar-lo per tal de dir-li el meu	agraïment	, com abans hauria volgut anar a prostrar-me als peus de Goethe, si aquest
parlant li posava la mà a l'espatlla, i ella aixecava l'esguard amb un	agraïment	dolç, frisós. Els ulls eren el que tenia de més bonic, clars, bons,
companyia, me'n va dur altres de tan meravelloses, que no li dec sinó	agraïment	. Així quan el vaig posar a /La dama enamorada\ amb el nom de
bany era com una pregària matinal, no pas una súplica. Era una oració d'	agraïment	amb acompanyament de música de festa. I no hi havia altres idees que
forta que munta fins a mi i m'emplena de pensaments suaus de benignitat i	agraïment	. Reconec que la benignitat és més forta que les crueltats i que les ires
¡Oh, alegría! Jo sempre t' ho agrahiré. Timb· ¿Me tindrás	agrahiment	? Julia. Inméns. Timb· ¿Y res més? [(Ab deliri)]
mou igual que jo: és una ombra que viu...", es confessa a si mateix amb	agraïment	i orgull. Quan es queda sola, Augusta, decebuda, es deixa caure el vestit
en casar-se va triar no el sacrifici, sinó la comoditat? Les paraules d'	agraïment	de la seva mare, quan acceptà convertir-se en la dona de l'hereu
l'accent de les paraules de la carta. En una incontenible rauxa d'	agraïment	, Cosme es limità a acariciar els seus fills. En redreçar-se va topar amb
que... —Està bé, Mònica, queda't. Ella li va estrènyer la mà en senyal d'	agraïment	. Tornà al costat de la seva mare. —Cosme m'ha demanat que em quedi. —Que
entre els dits tremolosos, com la veu de Mònica, que murmurava paraules d'	agraïment	i s'abandonava commoguda a la seva abraçada. Cosme no podia repetir les
per segona vegada la roba de Cosme. No sabia com expressar-li el seu	agraïment	... —Si vols alguna cosa truca el timbre. —Està bé. Ronsejava, desplaçava
no hagués abandonat encara la seva bulliciosa adolescència; Lluïsa, amb	agraïment	; Augusta, amb un punt d'ironia i de maternal reconvenció; els seus tres
salvador amb pedres, amb forques i amb bastons per demostrar-li el seu	agraïment	. Et trobes sol com un llebrós. Orestes. —Sí. Júpiter.
com si de nou es despertés, a l'últim amb molt d'	agraïment	li va respondre: "¿Com puc donar-te escaientment les gràcies o
del Rei Omnipotent del Cel), digníssims del meu	agraïment	i, a la vegada, d'agraïment de l'infernal Imperi, car

Pàgina 1 (de 37)

50 següents