DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
agradar V 17812 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agradar Freqüència total:  17812 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tothora els més petits detalls de les seves complexes funcions. Li agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del marit i així
la consolva, la viola boscana, el jacint, el narcís. Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir moltes lleis i molts deures i no m'entretindré,
de veure ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb
si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una noia que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, d'estimar-la tota la vida. Una noia
drac, la del mig es confonia amb el cos d'una jove cabra. Cabrejar no li agradava gens, però amb una impotent còlera havia d'acceptar-ho. En el seu refugi
espai infinit. Cavalls "Encara que ets només un pescador, veig que t'agraden els gossos i els cavalls", va dir Arístocles a Euforió. "Coneixes els
el buirac, la cítara, un cervatell, una cabrella o un petit de daina. Li agrada el corb, ocell profètic. El jacint és la seva flor, el llorer el seu
violència pels Diòscurs. Sigui quina sigui la veritat, a nosaltres ens agraden el corb, la cucala, la gralla i tots els altres còrvids —que són forts i
també en quedaria escarmentada. Si era, però, el que asseguren, m'agradaria, ja que hi sóc força entesa, d'examinar l'arbre que produïa uns exemplars
cel —i els designem, després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens agraden—, voldria pujar a la claror dels prats, a la carícia de l'oreig en els
-nos, doncs, d'estar contents, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de capficar-vos, o tu ne quaesieris quem tibi finem di
i tants d'altres, i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni
regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi jugaven res, et va
sinó això." El to i les paraules de l'inesperat personatge no varen agradar a la senyora Magdalena Blasi. "Endevino que el nou barbut s'esllavissa i
s'esfereïa el pensament del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El germà, força més tou, em basta." "I a
Demà al matí me'n vaig a veure'l, a ell, el menut Tisàmenos, i no m'agrada el nom, què ha de venjar? Per tant, vagin-se'n també, ara, si
desaparèixer els rastres de les convulsions, l'espant de la figura. M'agradaria de presentar-me amb decència, erta però serena, a la seva escrutadora
les amigues de la infantesa i, més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li
les festes, l'alegria dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es
molt avantatjoses. Anà a veure-la sense dilació. Més que la finca li agradà la situació, pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava. Baixà de
Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la vaca mare— l'hagués envestida en aquell
formaven la parella més galana. Encara que creient fervorosa, Mila s'agradava de festes i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions,
, li parlà així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit? Vull que em parlis amb tota franquesa. Mila guardà
dir cap paraula. Ells es miraren desolats. El pare digué: —Això no m'agrada: aquest noi en porta alguna de cap. Déu faci que no ens vingui res de
que et canti una cançó, Mila? És d'un frare i una pastora. Espero que t'agradarà. I cantava: Quan l'arbre és verd, l'ombra n'és bona.
—Padrí, que m'enfado!... —Deixa'm que l'acabi: és molt bonica. T'agradarà... —Padrí...! Tantes li'n fa la fellona, s'arrenca el fus i la
li assemblava en gran manera. Màrius tenia escassa afecció a l'estudi: li agradava, al contrari, sortir al camp, dibuixar, córrer, cantar, contemplar la
ocasió ell li havia expressat el desig de trobar-se sol amb ella. "Com m'agradaria, Mila —li havia dit—, poder parlar amb tu una vegada —una vegada almenys—
sola vegada, estrènyer-te contra el meu pit, lliure d'inquietuds. Com m'agradaria, Mila!" Li ho havia demanat tan naturalment, amb paraula tan exempta de
trampes ni regateigs. Si ho vols, pots endur-te'l al teu pis; sé que t'agrada treballar sol. És una labor delicada i difícil, però en aquest cas sant
una mà per fer una ombra del que tu fas! Ah, si fossis ambiciós i t'agradés més treballar! —Tino Costa guardava silenci. Tal volta el seu rostre
francament; et diré més: a vegades m'infonia temor i tot. —Que m'hauria agradat de conèixer-lo! —exclamà ella. I quedà pensarosa. El vell callà;
amb el seu pensament. "Potser jo també..." I, de sobte, recobrada: "T'agradaria, Anselma?" "Oh, sí! M'agradaria tant! Però, estaria amb vostè?"
I, de sobte, recobrada: "T'agradaria, Anselma?" "Oh, sí! M'agradaria tant! Però, estaria amb vostè?" "Sí, Anselma: estaries amb mi..." Roman
sol, ací en aquesta terra nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus, Sileta? M'agrada: quan em treuen d'ací sembla que em falti l'aire. —És veritat; a mi també
quan em treuen d'ací sembla que em falti l'aire. —És veritat; a mi també m'agrada. Ell la mirà un moment. —No sé pas com hi ha qui perd el son per veure
tan bona amb mi! Si desitja venir a Santa Maria, porta-la-hi, pare. M'agradarà tant que sàpiga que no l'he oblidada! Quant al present, tria d'entre els
ací jau j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria d'escriure una apologia de l'escepticisme. Heus ací uns temes que caldria
és evident— no es "realitza" en aquesta vall de llàgrimes. A l'home, li agrada d'imaginar "una altra vida", ni que només sigui per aquesta raó: una
". I fracassa. El mal, tanmateix, no és que fracassi. El mal és que li agrada de fracassar: hi troba una espècie de satisfacció íntima. Perquè el
del pecat tout court —aquell pecat que personalment tant li agradava. El naturalisme, desproveït de segones intencions teològiques, quan
èpoques—, l'afició de les senyores i les senyoretes a empolainar-se per agradar als homes, el gust dels àpats refinats i de les begudes amables, les
conducta provadament encertat... Jo no hi tinc res a dir. Simplement, m'agradaria que quedés ben clar que una mica d'excés, de tant en tant, tampoc no serà
vèrbola. I, per poc que siguem eloqüents, mirarem de fer discursos. Ens agrada de fer-ne tant com d'escoltar-ne. Un foraster ens recordarà que potser en
es començà a entusiasmar. "És trist de dir-ho: però al poble anglès li agraden els qui guanyen." Es queixà de la premsa conservadora i de la catòlica,
que, aquests darrers temps, he llegit bastant Marx i Lenin. Diu que no li agrada el dogmatisme de certs comunistes, que converteixen aquests dos
veuen i fugen de seguida. Acabo de llegir /Noeud de vipères\; m'agrada més que /Les anges noirs\. 27 octubre. Vaig a
quina acuïtat extraordinària, aquest minyó de 24 anys! M'hauria agradat de poder transcriure literalment les seves reflexions sobre Rilke que,
mirar des de fora... —Perquè després es pugui dir que fem trampa, oi? Us agradaria... —Trampa? Que no se'n fa, ara? L'home li retorça el braç, atansa
i tanqueu l'aigua. —Jo també —diu la veu afemellada—. Sempre m'ha agradat de ser comprensiu. —Jo ho sóc més —fa l'altra veu—. Quatre punts. —

  Pàgina 1 (de 357) 50 següents »