Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb tanta satisfeta i còmoda consciència moral en el teatre i són tan	agraïdes	per les actrius i els actors que es volen lluir, amb una tenaç vocació
, com despertant-se, i allargà la mà a la germana. —Adéu, germana; li	agraeixo	molt les seves bondats. —He fet tot el que he pogut. Eren parents? —No,
altra cosa que fer d'ella una desgraciada. A fi de comptes, havien d'	agrair	-li-ho. Fou un error del padrí. Ell havia cregut que les seves paraules
Només un d'ells, el que parlava descriptivament, alça el cap i, sense	agrair	-li les seves paraules, pregunta: —On és, l'ordenança? —L'han retirat —
sense vas, perquè no deu entrar en el cerimonial de donar-li'n, els ho	agraeix	amb unes paraules mastegades que ningú no entén però a les quals tots
el que sí és evident és que com a bons barcelonins admiraven, aprovaven i	agraïen	la política del bon rei Carles III. Seria del tot improcedent suposar que
ell pot recollir-ne els fruits. El seu fill no sabrà admirar mai, ni	agrair	-li mai, ni li pagarà més que amb menyspreu aquest inacabable desig de
a les aules de Cervera ben entrenat per a la batalla, i tot això podia	agrair	al desaprensiu Mossèn Basili, que en aquests temps devia haver abandonat
que no et faig cap falta. Jo et guardaré un etern agraïment. I encara t'	agrairé	més que parlis amb el vell carcamal d'en Calomardes que amb la seva
Ocorria molt sovint, com ara, que li agafessin els rems. Ell ho	agraïa	; s'asseia al costat del rem, calava foc a la pipa, quasi sempre apagada,
i tot ses morques se n'anaven a força de puny i sabó fluix. I sa roba ho	agraeix	, segons com la renten, perquè no és igual rentar un llençol de fil que un
més estretes, més brutes i més tristes de la Kasba. De totes maneres, cal	agrair	la gentilesa del Govern francès, fent viure, en aquest lloc del seu
que fa un ús tan poc assenyat de la seva moneda. Abandonant Uturoa, he d'	agrair	al capità de la "Potii" l'inoblidable passeig de tarda al voltant de
estigui content i satisfet i perquè no li manqui res; però ell, en lloc d'	agrair	-ho, se'n torna a Papeete, i ara mateix fa set mesos que no l'hem vist
modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, però	agraint	-lo i premiant-lo. Prou. Acabades les vacances, sí, vaig veure
tocaven a trobar prestigiosa. Si no s'hagués	agraït	aquests versos, hauria volgut fer tan bons els altres?
i rumiar. [(Pausa breu.)] No vols pas res? /Amèlia\ Li ho	agraeixo	. /Maurici\ Aquí, saps, no gastem compliments. [(Entra a la
la teva vida i obligar-te a suportar tanta misèria. /Amèlia\ Li	agraeixo	, tia, però no puc ni dec. /Roser\ És clar, et té lligada de peus
com he patit aquests dies en saber que viviu... /Amèlia\ I li ho	agraeixo	de debò. /Oscar\ I jo també. /Roser\ No us vull
quedat, per si l'Amèlia necessita alguna cosa. /Amèlia\ Us ho	agraeixo	de debò, però no necessito res. /Antònia\ Només que m'ho demanis
et faig nosa? /Amèlia\ A mi no me'n fas gens, al contrari, t'	agraeixo	que hagis vingut. /Andreu\ Has vingut a veure l'Amèlia, no és
Em ve a buscar: és la tia Roser. /Roser\ Jo els	agraeixo	tot el que han fet per ella; però fóra no tenir cor deixar-la sola aquí,
[(Va fins a Andreu.)] Andreu, voldria dir-te ben bé de cor com	agraeixo	tot el que has fet per mi. I a tu [(A Xela.)] que em
volada, però contestà amb accent lleuger: —Déu me'n lliber, senyora. Jo	agraesc	que facin cas de sa tia Obdúlia. —Dona Maria Antonieta, no em faci riure
adorable. /Un peu plus de champagne, mon cousin?\ L'Habsburg	agraí	l'atenció amb un compliment: —El xampany és una feliç creació del teu
esper que m'ajudarà. Sa tia Obdúlia, des de l'altre món, ens ho hauria d'	agrair	... Seria com una manera d'honrar sa seva memòria. Però lo que importa
els vells patis senyorials o la conservació de l'Arc de l'Almudaina han	agraït	potser la instal·lació d'un saló de te. També els interessa el clima suau
o fer vida contemplativa. Totes les hores d'un matí	agraïria	els dons d'un pi: l'implant de la soca que es llança
la mà lleu damunt una galta, li perdones la seva por, li	agraeixes	que, junt amb tu, s'hagi deixat endur fins al remolí
volta a la cuina. Ernestina interromp el parlament.)] Jo t'hauria	agraït	que sabessis quelcom més! Jo bé me'n refiava. Víctor. També jo
i mirant-lo.)] Si fossin certes aqueixes coses, jo	agrairia	a la seva senyora mare el bon concepte que té de mi. Rosa.
És a dir que jo era el destinat a vetllar els festeigs de... Oh, li	agraeixo	la confiança, senyora Rosa! Rosa. Algú té d'ésser, veuràs. Jo
les meves mans! Ernestina. I jo ho endevinava i t'ho	agraïa	! Víctor. Et conservava immaculada per un malvat.
de millor... Podia haver fet un cop de cap i no va fer-lo. I hem d'	agrair	-l'hi. Com hauríem quedat nosaltres? Júlia. El que em fa tristesa
no fos una noia sense dot. En Vicenç va dir que tant li feia, tot i que ho	agraïa	, perquè ell es casava amb la Rita amb dot o sense dot, i la Rita va dir
al negoci de casa. El teu germà, per uns serveis especialíssims, que mai	agrairé	prou, s'havia fet creditor del meu reconeixement i d'un deute
Després de la signatura, el Baró de Falset deia aquestes paraules: "T'	agrairé	amb tota l'ànima que estripis i cremis aquesta carta". "Què vol dir
—Home, ja veus el que em recomana: llegeix, aquí, al final... —"T'	agrairé	amb tota l'ànima que estripis i cremis aquesta carta." Està bé; i què?
el meu deure és cremar la carta... —És molt discutible. Diu que "t'ho	agrairà	amb tota l'ànima", res més. T'ho agrairà, però no t'ho exigeix... —
molt discutible. Diu que "t'ho agrairà amb tota l'ànima", res més. T'ho	agrairà	, però no t'ho exigeix... —Home, em sembla que s'entén... a més a més
, i no en parlem més; el pitjor que ens pot passar és que ell "no t'ho	agraeixi	amb tota l'ànima". Guillem es va quedar la carta, Frederic no insistí
especial a ésser amable amb Leocàdia i a visitar-la més sovint. Don Tomàs	agraïa	l'actitud de la vídua Xuclà, perquè era filla dels Comtes de Sallent,
Bobby: —Et vinc a trobar per dir-te que no cal que et molestis, que t'	agraeixo	el desinterès, però no li diguis res a la teva mare; afortunadament no
de l'engrescament, són les que no es resolen així com així, i les que	agraeixen	més —perquè són les que més la necessiten— una col·laboració
que demanà a la seva amant. Guillem no intentà ni refusar, ni tan sols	agrair	; es quedà els diners, exactament igual que se'ls hauria quedat un llop.
digna que jo he fet ha estat comprendre aquella mirada de perdó i fins	agrair	-la; agrair-la molt més que totes les abraçades d'un seductor
jo he fet ha estat comprendre aquella mirada de perdó i fins agrair-la;	agrair	-la molt més que totes les abraçades d'un seductor irresistible. Jo
malícia." "De tots els favors que he fet, estic segura que no me n'han	agraït	cap; les dones amb les quals he tingut més confiança i més afecte, les
m'has dit, em veig més obligada que mai a complaure't... —Hortènsia, jo t'	agrairia	... —Vols dir que d'aquesta conversa, res? Mira Conxa, patiré molt, perquè
al seu amic. Agustí va aconsellar que tirés al dret, i que ningú li	agrairia	els escrúpols; que si la gent criticava seria per allò que "si l'enveja

Pàgina 1 (de 71)

50 següents