×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agrair |
Freqüència total: 3510 |
CTILC1 |
amb tanta satisfeta i còmoda consciència moral en el teatre i són tan | agraïdes | per les actrius i els actors que es volen lluir, amb una tenaç vocació | , com despertant-se, i allargà la mà a la germana. —Adéu, germana; li | agraeixo | molt les seves bondats. —He fet tot el que he pogut. Eren parents? —No, | altra cosa que fer d'ella una desgraciada. A fi de comptes, havien d' | agrair | -li-ho. Fou un error del padrí. Ell havia cregut que les seves paraules | Només un d'ells, el que parlava descriptivament, alça el cap i, sense | agrair | -li les seves paraules, pregunta: —On és, l'ordenança? —L'han retirat — | sense vas, perquè no deu entrar en el cerimonial de donar-li'n, els ho | agraeix | amb unes paraules mastegades que ningú no entén però a les quals tots | el que sí és evident és que com a bons barcelonins admiraven, aprovaven i | agraïen | la política del bon rei Carles III. Seria del tot improcedent suposar que | ell pot recollir-ne els fruits. El seu fill no sabrà admirar mai, ni | agrair | -li mai, ni li pagarà més que amb menyspreu aquest inacabable desig de | a les aules de Cervera ben entrenat per a la batalla, i tot això podia | agrair | al desaprensiu Mossèn Basili, que en aquests temps devia haver abandonat | que no et faig cap falta. Jo et guardaré un etern agraïment. I encara t' | agrairé | més que parlis amb el vell carcamal d'en Calomardes que amb la seva | Ocorria molt sovint, com ara, que li agafessin els rems. Ell ho | agraïa | ; s'asseia al costat del rem, calava foc a la pipa, quasi sempre apagada, | i tot ses morques se n'anaven a força de puny i sabó fluix. I sa roba ho | agraeix | , segons com la renten, perquè no és igual rentar un llençol de fil que un | més estretes, més brutes i més tristes de la Kasba. De totes maneres, cal | agrair | la gentilesa del Govern francès, fent viure, en aquest lloc del seu | que fa un ús tan poc assenyat de la seva moneda. Abandonant Uturoa, he d' | agrair | al capità de la "Potii" l'inoblidable passeig de tarda al voltant de | estigui content i satisfet i perquè no li manqui res; però ell, en lloc d' | agrair | -ho, se'n torna a Papeete, i ara mateix fa set mesos que no l'hem vist | modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, però | agraint | -lo i premiant-lo. Prou. Acabades les vacances, sí, vaig veure | tocaven a trobar prestigiosa. Si no s'hagués | agraït | aquests versos, hauria volgut fer tan bons els altres? | i rumiar. [(Pausa breu.)] No vols pas res? /Amèlia\ Li ho | agraeixo | . /Maurici\ Aquí, saps, no gastem compliments. [(Entra a la | la teva vida i obligar-te a suportar tanta misèria. /Amèlia\ Li | agraeixo | , tia, però no puc ni dec. /Roser\ És clar, et té lligada de peus | com he patit aquests dies en saber que viviu... /Amèlia\ I li ho | agraeixo | de debò. /Oscar\ I jo també. /Roser\ No us vull | quedat, per si l'Amèlia necessita alguna cosa. /Amèlia\ Us ho | agraeixo | de debò, però no necessito res. /Antònia\ Només que m'ho demanis | et faig nosa? /Amèlia\ A mi no me'n fas gens, al contrari, t' | agraeixo | que hagis vingut. /Andreu\ Has vingut a veure l'Amèlia, no és | Em ve a buscar: és la tia Roser. /Roser\ Jo els | agraeixo | tot el que han fet per ella; però fóra no tenir cor deixar-la sola aquí, | [(Va fins a Andreu.)] Andreu, voldria dir-te ben bé de cor com | agraeixo | tot el que has fet per mi. I a tu [(A Xela.)] que em | volada, però contestà amb accent lleuger: —Déu me'n lliber, senyora. Jo | agraesc | que facin cas de sa tia Obdúlia. —Dona Maria Antonieta, no em faci riure | adorable. /Un peu plus de champagne, mon cousin?\ L'Habsburg | agraí | l'atenció amb un compliment: —El xampany és una feliç creació del teu | esper que m'ajudarà. Sa tia Obdúlia, des de l'altre món, ens ho hauria d' | agrair | ... Seria com una manera d'honrar sa seva memòria. Però lo que importa | els vells patis senyorials o la conservació de l'Arc de l'Almudaina han | agraït | potser la instal·lació d'un saló de te. També els interessa el clima suau | o fer vida contemplativa. Totes les hores d'un matí | agraïria | els dons d'un pi: l'implant de la soca que es llança | la mà lleu damunt una galta, li perdones la seva por, li | agraeixes | que, junt amb tu, s'hagi deixat endur fins al remolí | volta a la cuina. Ernestina interromp el parlament.)] Jo t'hauria | agraït | que sabessis quelcom més! Jo bé me'n refiava. Víctor. També jo | i mirant-lo.)] Si fossin certes aqueixes coses, jo | agrairia | a la seva senyora mare el bon concepte que té de mi. Rosa. | És a dir que jo era el destinat a vetllar els festeigs de... Oh, li | agraeixo | la confiança, senyora Rosa! Rosa. Algú té d'ésser, veuràs. Jo | les meves mans! Ernestina. I jo ho endevinava i t'ho | agraïa | ! Víctor. Et conservava immaculada per un malvat. | de millor... Podia haver fet un cop de cap i no va fer-lo. I hem d' | agrair | -l'hi. Com hauríem quedat nosaltres? Júlia. El que em fa tristesa | no fos una noia sense dot. En Vicenç va dir que tant li feia, tot i que ho | agraïa | , perquè ell es casava amb la Rita amb dot o sense dot, i la Rita va dir | al negoci de casa. El teu germà, per uns serveis especialíssims, que mai | agrairé | prou, s'havia fet creditor del meu reconeixement i d'un deute | Després de la signatura, el Baró de Falset deia aquestes paraules: "T' | agrairé | amb tota l'ànima que estripis i cremis aquesta carta". "Què vol dir | —Home, ja veus el que em recomana: llegeix, aquí, al final... —"T' | agrairé | amb tota l'ànima que estripis i cremis aquesta carta." Està bé; i què? | el meu deure és cremar la carta... —És molt discutible. Diu que "t'ho | agrairà | amb tota l'ànima", res més. T'ho agrairà, però no t'ho exigeix... — | molt discutible. Diu que "t'ho agrairà amb tota l'ànima", res més. T'ho | agrairà | , però no t'ho exigeix... —Home, em sembla que s'entén... a més a més | , i no en parlem més; el pitjor que ens pot passar és que ell "no t'ho | agraeixi | amb tota l'ànima". Guillem es va quedar la carta, Frederic no insistí | especial a ésser amable amb Leocàdia i a visitar-la més sovint. Don Tomàs | agraïa | l'actitud de la vídua Xuclà, perquè era filla dels Comtes de Sallent, | Bobby: —Et vinc a trobar per dir-te que no cal que et molestis, que t' | agraeixo | el desinterès, però no li diguis res a la teva mare; afortunadament no | de l'engrescament, són les que no es resolen així com així, i les que | agraeixen | més —perquè són les que més la necessiten— una col·laboració | que demanà a la seva amant. Guillem no intentà ni refusar, ni tan sols | agrair | ; es quedà els diners, exactament igual que se'ls hauria quedat un llop. | digna que jo he fet ha estat comprendre aquella mirada de perdó i fins | agrair | -la; agrair-la molt més que totes les abraçades d'un seductor | jo he fet ha estat comprendre aquella mirada de perdó i fins agrair-la; | agrair | -la molt més que totes les abraçades d'un seductor irresistible. Jo | malícia." "De tots els favors que he fet, estic segura que no me n'han | agraït | cap; les dones amb les quals he tingut més confiança i més afecte, les | m'has dit, em veig més obligada que mai a complaure't... —Hortènsia, jo t' | agrairia | ... —Vols dir que d'aquesta conversa, res? Mira Conxa, patiré molt, perquè | al seu amic. Agustí va aconsellar que tirés al dret, i que ningú li | agrairia | els escrúpols; que si la gent criticava seria per allò que "si l'enveja |
|