×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agranar |
Freqüència total: 107 |
CTILC1 |
del Corpus el poble té una cara nova. Què us diré? Els carrers han estat | agranats | i arruixats, i les façanes, emblanquinades. Vist el poble des de l'Ombria | burgesia quasi se'n alegra. Per tal de recuperar el temps perdut voldrà | agranar | tots els obstacles que s'oposen al seu credo materialista. Serà aquesta | torres formoses, s'oïa alguna música matinera; els jardiners anaven | agranant | els passeigs de cucs i fulles marcides. El primer sol daurà els | de les parets. La llauradora manté aquest paviment sempre molt net. L' | agrana | sovint amb una granera o escombra de palma margallonera. Mereix de | se va tornar Maria!... ¡i quina gravetat més postissa la del pare! Joan, | agranant | l'era, se baquejava de risa i satisfacció i quasi palpava lo del | , Batiste el Ros, al sinyor faràs cap d'ell per a d'ell. I en el ramàs | agranava | per les vores, reduint cada eixida al cercol, sense amollar la vista | guillaumes, planes, martells, perol de la cola, i demés gatifells, ben | agranada | de borumballes i disposta per cabre tota la gent de la barriada. Altres, | bé ho fera que arribara a entusiasmar. Lo forn era grandot i estava ben | agranat | ; un arc apuntat sostenia uns cabirons que caïen a una vertent alçant lo | barata calderes. Ullets de perdíu. El ú per l' atre, la casa sense | agranar | . Un nás com una trompa. El ventre més gran que una barqueta esteponera, | pissi, pissi, ganya; òli de la ganya; gica mandroixera, | agrana | m eixa casa. No puc agranar, que tinc la ma ancordada. | la ganya; gica mandroixera, agranam eixa casa. No puc | agranar | , que tinc la ma ancordada. Qui te l' ancordada? El fill del | ganya; òli de la ganya; gica pablanquera, | agrana | m eixa era. Mare, yo no puc, que tinc la ma sangrada. | es punta de diamant. El llevant se 'n va a dormir en sa mare. El maestral | agrana | el cèl, o es la granera del cèl. El mal del tort, la cara flaca i el | I els del carrer de la Beata, publicaren /El Fem\ destinat a | agranar | totes les immoralitats espanyoles. Un succés còmic ocurrí en una falla. | rompre per a plantar-hi vinyes. A la Vall dels Alcalans el Magre ha | agranat | la coberta i determinat un ampli aflorament del Triàsic subjacent, les | que fastigoses— com anar per les pilotes que se n'ixen del local o la d' | agranar | el trinquet. Si per causa d'una lesió es veu un jugador en la necessitat | el referit. Les filles de l'amo, cara somnolenta i moixell esbarriat, | agranaven | , una mica forçades, les peladures i els gargalls. L'airet era fred i els | que era l'hora de la missa. Era l'hora de la neteja general: criats que | agranaven | i arruixaven el carrer i les voreres, dones que passaven amb poals, draps | arreplegant la terra dels carrers i els munts que feien les dones a l' | agranar | . Però aquesta replega tenia les seues fallides ja que el femater | engegar en Manuel de mala manera perquè, a més, feia pudor, i continuava | agranant | la carrera i després la regava per tal que la pols no s'aixecàs i no | les cases lluents i adesades, sense un bri de pols, i els carrers ben | agranats | i regats. Els jardins eren un goig de flors, no hi havia cap fulla seca, | y una granereta; aquéll pera aventar el fòch y ésta pera | agranar | la cèndra; aixina com el sitiet pera deixar la cassòla al | Fora d'açò, només em fastigueja d'Homer que el patriotisme el faça | agranar | per a casa. Molt sovint —malgrat vullga aparentar el contrari— és | supletories. 4o· A que al arribar els coches al punt de pará els | agranen | y espolsen. 5o· Prohibint qu' els cobraors y conductors se | Fantàstic-esperit. Quan sa bona hora li endevines, | agrana | , lleva teranyines, et dobla els ous de les gallines, | ratxa de vent els fer sobtada! un cop de vent mestral | agrana | tot allò!... Dels afamats qui renegaven el jorn de | Mes, com una aura forta i sana qui tot quant troba al punt | agrana | , sentim l'Esperit Sant qui ens mena. I heus-aquí, | dia convertit en una Albufera, grasies á alguns vehins, no tots, que no | agranen | y tiren mes aigua de la que correspon. O es que no pasen alguasils per | a l'oriental mirall i el mateix trobem amb granera i | agranar | davant d'escombra i escombrar. Cal advertir, però, que el | semàntica més restringida: hi signifiquen l'instrument que serveix per a | agranar | el forn o bé l'acció d'agranar-lo. En tota una altra sèrie de mots la | signifiquen l'instrument que serveix per a agranar el forn o bé l'acció d' | agranar | -lo. En tota una altra sèrie de mots la nostra parla va d'acord amb la | fortes tempestes de trons i aigua i a voltes de granís i pedra, solien | agranar | definitivament l'estiu cap a les terres de la Baixura. Tots quatre | la dona que neteja el servei del cafè i la dona que | agrana | les habitacions del vell hotel per hores i parelles febrils; | i diu: tornaré alla d'ont me treguéren, (a cá méua), la tróba ben | agranáda | i bén paráda, i per entrár-i, cerca sét mâls esperíts, pitjòs qu'éll, i | es gentils. Tornávan an es judios, i los trobávan com una cása bén | agranáda | per sa contriciò, i bén paráda pé sa penitência, i bónas óbras. | tu, el més inútil i roín de tots els déus, que no aprofites més que per | agranar | i per a fer de missatger dels altres...! I, damunt, no sols em | fer de missatger dels altres...! I, damunt, no sols em desobedeixes i no | agranes | , sinó que t'emborratxes, i amb vi del pitjor dels homes, el vinater | La penitència que t'impose és la següent: aniràs al mar Negre i l' | agranaràs | i el netejaràs bé, i, mentre no el deixes tot blanc, quedaràs desposseït | deixar-se guanyar per cap boira, per cap núvol. Calia deixar que el vent | agranara | els vapors tristos. I com volent donar realitat física als seus delers | emportant-me pel boscatge com vil fems que el vent | agrana | pel llot del camí reial? —Tot ho sé, tot, Margarida: la meva | foganya i fa foc. August s'aixeca, fa un estirament i agafa una granera. | Agrana | la brutor, trossets d'olivera que ha fet.] Clau [(Canta)]. El | com l'artista que contempla la seva obra. Queda satisfet i se'n va a | agranar | vora la talla on treballa N'August. Clau agrana i canta...] El | satisfet i se'n va a agranar vora la talla on treballa N'August. Clau | agrana | i canta...] El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. August. | Escolta, jove, ets endreçat en les feines de la casa? Reu: He | agranat | cada dia la cel·la. Caporal: Em demanava la granera. | estic considerat com el fill del dueño, hu estaré com a criat del amo, y | agranaré | la tenda, y netecharé els cristáls, y despacharé com cada fill de veí; y | fent carassotes darrera de les crestes de les montanyes veínes, i uns | agranaven | l'era i omplien els darrers sacs de blat, i altres ajudaven a Sentet a | qu'en son de roins!... Tot ixqué: la llavada de la roba, y'l piso per | agranar | , y la compra, y'l novio soldat, y la beguda, y les sisses, y la | la brusa, —/la honrada toga del trabajo\, com deia l mestre,— | agranava | la carrera y la banyava tirant-hi un parell de regadores d'aigua. | l'ull. Els xops s'ufanen de llur plomall mentres | agranen | amunt i avall. I la taona remulla el bec | impúdica. El jove sentí desitjos inconscients de llanderetjar, d' | agranar | tot' aquella materialitat profanadora de sos sentiments purissims, |
|