Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

posem per cas, que descansi fonamentalment en una economia	agrària	, uns anys de sequedat continuada o de pluges monstruoses poden significar
la passió per la propietat territorial, tan característica del món	agrari	, suposa una voluptuositat també, però projectada sobre les coses —sobre
que correspon, no pas a un proletariat industrial, sinó a un proletariat	agrari	. (Segons Langdon-Davies, l'anarquisme és una teoria de pagesos). I és que
Catalunya des de l'època neolítica, quan s'hi introduïren les activitats	agràries	. A la baixa època romana i encara durant la dominació visigoda, el camp
senyor i pagès, el mas es convertí en centre efectiu de l'estructura	agrària	catalana. Podem situar cap al segle XIII el moment en què la
retornava a la consideració del pagès com a pur instrument de producció	agrària	, fora del cercle del servei social dintre la llibertat personal creat pel
de cap manera. El pairalisme fou un sistema decadent de relacions	agràries	, mitjançant el qual el propietari intentà de substituir les seves
solució de recanvi. Es dissipà amb els primers trontolls de la inquietud	agrària	al Penedès i altres comarques. Malgrat la prevalença del sentit burgès de
pairalia per l'excedent demogràfic i l'encarcarament de les explotacions	agràries	en mans de la noblesa i els monestirs. D'aquesta manera, amb qualque
els monestirs dirigien la repoblació de la terra. Llurs mètodes	agraris	, els havien provats en les valls de la muntanya, el Conflent, la Cerdanya
més propicis s'establiren nous centres d'irradiació cultural i progrés	agrari	. L'artigament, el conreu del blat, els ramats de bens, florien amb el
fogars de cultura i civilització, i ensems masos modèlics de renovació	agrària	. Però també centres on es recollien els delmes, els censos, les
en els capítols catedralicis, des d'on es governa la propietat	agrària	en sentit poc favorable als camperols. Quan la tensió social i política
i, després, al País Basc—, i en els altres una fossilització del règim	agrari	latifundista, a recer de l'extensió al camp de les fórmules capitalistes
llurs dominants psíquiques i d'altres segons llur utilitat alimentària,	agrària	, industrial, productora o consumidora... Res no permet de considerar que
i per altra banda vaig estudiar amb el mateix rigor la producció	agrària	i la industrial. Els resultats eren matemàtics, definitius. Els homes es
terres en "establiments", passant en molts de casos les explotacions	agràries	als camperols i consumant una saludable reforma agrària. No seríem
les explotacions agràries als camperols i consumant una saludable reforma	agrària	. No seríem tanmateix exactes si no ens referíssim, a més de tots aquests
dins aquest ordre de coses és que, a desgrat de l'assaig de reforma	agrària	que suposava l'establiment de les antigues possessions, són molts els
"burgesa" del país. La majoria d'aquests repobladors, urbans i	agraris	, era, ja queda dit, catalana. Els aragonesos que en un principi s'hi
d'una "contribució i jurisdicció" relativament extensa. Era un espai	agrari	, ric, molt poblat. Després, a canvi de préstecs o de donatius, els reis
A les zones rurals la revolta tenia pàbuls més profunds. El malestar	agrari	era tan vell com el regne: ja en 1275 es registren els primers
Era inevitable. A Aragó, i sobretot al País Valencià, l'economia	agrària	descansava sobre la mà d'obra musulmana, i una bona part del petit comerç
en aquest punt: un bon pessic de les seves rendes procedia d'inversions	agràries	, dependents del treball morisc en últim terme. En 1608
de Successió, al País Valencià, té un ocult sediment de desassossec	agrari	. Quan, en 1705, Basset, al front de les tropes de l'arxiduc
més humil, a través de l'Església i d'alguns ràpids enriquiments	agraris	o industrials. Cavallers, comerciants, eclesiàstics, a la ciutat, païen
hidràuliques, menors, ací i allà, d'abast municipal, potencien la força	agrària	de diverses comarques. I el tarongerar comença el seu prodigiós
baix poble urbà. La bandera de don Carles significava, per als sectors	agraris	, una invitació a la revolta. La caiguda dels preus agrícoles que va
medis proletaris industrials, o simplement urbans, té aquesta rèplica	agrària	. Indústria i comerç L'embranzida del XVIII preparava el terreny
—Castella, Andalusia, Extremadura— reposa encara sobre una economia	agrària	de latifundis, semifeudal. La lògica polarització de classes que es
espantoses, filles d'aquest malentès. Pensem, per exemple, que la dreta	agrària	valenciana —propietaris rurals i comerciants que miraven, per inflexible
ho és tot, al País Valencià. La nostra és una economia fonamentalment	agrària	, i això determina en una bona mesura el caràcter i el comportament
països peninsulars. Avui mateix, en tota la regió no hi ha cap explotació	agrària	que excedeixi les 250 hectàrees. De les xifres que Francesc de
propietaris, arrendataris— constitueixen el 99 % de les empreses	agràries	del regadiu. En el secà el panorama canvia bastant. Les 253.950
eventuals. Això ens planta davant l'aspecte "social" de l'economia	agrària	valenciana. Acabo de dir que l'abundància de minifundis insuficients és
falta de treball. Aquesta situació —pensem en les tradicionals revoltes	agràries	valencianes, al·ludides en el curs d'aquest llibre— ha de pesar
les nostres comarques. I potser la qüestió, ací, no és tant de "reforma	agrària	" com de —si puc dir-ho així— "compensació industrial". Hom podria
a emigrar —temporalment o definitivament—, sol fer-ho a d'altres zones	agràries	. L'expertesa laboral del llaurador valencià està ben acreditada a Espanya
va aplicar-se principalment a inversions no industrials: era el fons	agrari	del país que podia proporcionar els diners per a la industrialització. I
mentrestant, no ha avançat com caldria. Seria injust de negar que l'èxit	agrari	no l'ha beneficiada. Últimament han aparegut bastants indústries lligades
d'""accidentalitats"" històriques, com en el cas del ""comunisme	agrari	primitiu"", de la ""promiscuïtat"" sexual, etc., de les quals
justificar llur alçament per tal de combatre el separatisme i la reforma	agrària	. III Deixem-nos, però, d'especular sobre allò que hauria pogut
que tan bé dóna la mongeta com l'afable col, com el gentil bròquil; vila	agrària	, agrícola i agraïda, que té pallers i xiprers per guaites i per minarets
total 1.358 establiments. A més Stinnes era un gran capitalista	agrari	, comptava amb bancs hipotecaris, etc. La "Companyia General
del retard del desenvolupament industrial, del predomini de l'economia	agrària	. Valent-se del mètode del nostre autor es pot demostrar tot. Si el senyor
l'adhesió de la gran burgesia industrial i dels grans propietaris	agraris	partidaris de la democràcia en la mesura en què aquesta no posa en perill
hi té un caràcter diferent que a Anglaterra, on la petita burgesia	agrària	es pot dir que no existeix: a les causes d'ordre econòmic que determinen
del bolxevisme és l'expropiació de la burgesia i dels grans propietaris	agraris	. Si en aquest terreny al bolxevisme no li restés a fer, això voldria dir
és encara feble i es troba en contradicció amb un sistema de propietat	agrària	en el qual ocupa un lloc important el latifundi, en un país en el qual
entre la petita i la gran burgesia, entre els industrials i els	agraris	, s'exterioritzen a l'interior del partit fins a tal punt, que sovint

Pàgina 1 (de 45)

50 següents