Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
agre A 987 oc.
agre AV 1 oc.
agre M 94 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agre Freqüència total:  1082 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva pírrica,
a la metamorfosi. Al seu començament hi ha una superbiosa i agra disputa, dos dards d'efectes contraris, l'un d'or, de punta molt afilada,
se li va anar desenrotllant, per excés de repressió, un pèssim caràcter, agre i amenaçador de debò quan Cal·listo va parir Arcas, epònim dels arcadis.
que inventaren els vencedors. L'argument acadèmic ha de cedir davant l'agra façana de la tragèdia consumada. La justícia arribà a presentar aparences
i això —la fressa—, que per qualsevol altra persona seria un terrabastall agre i letal, per a elles és només un fons sonor quasi desdenyable. Amplieu la
psicològiques de la guerra. L'odi d'aquell home, traduït més en el to agre, despectiu de les seves frases que en les frases mateixes, era un odi tan
a tallar-lo el tercer orador mentre els altres dos fan una cara agra, amoïnada—. Ara no. Ja és l'hora. —Quina hora? —El cos té
un dels seus versos: del llimoner i la menta del record l'olor agre Sento venir de dins de llum daurada i negra
dubte destinava a les seves Memòries—, si no fos per aquest pesant, agre, dolorós plaer, per què hauria continuat vivint, quan tot ja estava tan
mar. El vell Narro era l'amo de la masia; era un home menut, de caràcter agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia maleint. El vell
deixà unes polseres llargues estil Diego Montes i agafà una cara de pomes agres, de menjar-se les criatures. Així, fent la veu grossa, i mirant sempre de
sense mirar i fins li cedia el pas dissimuladament. Però un somriure agre se li insinuava a la cara, una expressió alhora de burla i de joia, una
quarts de set del matí— m'agrada treure el nas pels llocs del vapor més agres, més de viu en viu. Encara que la navegació del dia, a servei del
de les estrelles. Les nostres orgies nocturnes són esmaltades pel xiscle agre dels petrells que volten els pals. Aquestes aus marines tenen la gorja
tripulació de barques baleneres, personal dur, acostumat a la vida agra i a les abstinències eròtiques. I en arribar aquí trobaven un poble dolç,
i rosegats han omplert pàgines infelices d'aquest gènere que vol ser agre, modern i truculent. A Tahití hi ha uns dos-cents leprosos, perfectament
capità parlamentava amb un del país i que la cara se li tornava de prunes agres, i em vaig maliciar alguna cosa greu. Efectivament, en baixar a terra, el
coure el te i un racó de taula. Tot això dins d'un clima sòrdid d'olors agres i de gats i gossos. Al cap de cinc minuts, les llaunes eren obertes, les
mica disfressats de porc senglar, us miren amb impertinència; tot allò agre que l'ull del polinesi no us pot expressar i que sentiu moltes vegades en
en general no es complica. Aquí al tròpic passa tot d'una manera molt més agra. Les ferides més lleus tenen una malícia que no podeu preveure, i un
intenta tapar unes cames monstruoses. A més a més dels funcionaris agres, sense imaginació, amb criatures tumultuoses i amb una mentalitat
el clos on tots els personatges venen a deslliurar-se per un moment de l'agre de cada dia i de cada hora. La taverna —planta baixa i un pis— és de mà
son: fas cara de coixí, de màrfega, una cara, com t'ho diré, de prunes agres. Que t'han tancat la porta? /Andreu\ Ui, que estàs inspirada,
de Bearn està arruïnada. Les filles de Dona Maria Gradolí, esquelètiques, agres i sense dot, no es casaran. La pèrfida Albió i Nord-Amèrica van
afalagador. Les senyores —enveja al cap i la fi— resultaven més agres: —¿Trobau que topa dur tants de plomatxos? —preguntava Dona Maria
peu. Li deien, de mal nom, "s'escorpí". Tenia la veu estrident i el geni agre. Els ulls, un poc desviats; i quan s'enfadava, que era quasi sempre,
els romanços amb què nodrien llurs germans de llet agra. Ara miren i callen, els poetes. Però els savis,
que ja és hora de pastar, el llevat ja està al punt d'agre que no el deixessis passar; massa anys ha que el forn
eren petits, de llet i de saliva, de llet encara bona i de llet enviada agra. I la senyora Enriqueta m'havia dit que teníem moltes vides, les unes
la perfecció i del classicisme, i equivaldrà per als seus negadors al més agre ascetisme i a la més trista renúncia. Els romàntics retreuran a aquesta
llum que passava per l'escletxa dels finestrons, i que anava tornant-se agre amb l'atmosfera carregada de dins l'habitació. Probablement serien quarts
inhàbil com víctima de la situació, no feia res més que encaixar paraules agres, i el casquet i la bufanda de don Tomàs acabaven d'arrodonir-li el quadro
Maria, la dona de Frederic, era una persona sense iniciativa, gemegaire, agre, displicent, que de mica en mica s'havia anat encomanant el limfatisme
amb un esllenegament de gata aporrinada, amb una cantarella nyeu-nyeu, agra i de resignació aparent— feien de Maria una dona odiosa; si hi hagués
d'ella, un llenguatge bastant cru, que amb el temps se li havia tornat agre, i alguna frase pronunciada per Pilar, era després reportada a mitja
anar amb dones. Pere Ranalies deuria administrar aquell cervell fred i agre que tenen els gats de taverna, als quals com a paga d'haver-los capat,
gos. Amb aquestes brometes innocents, Frederic s'oblidava del ploriqueig agre de la seva dona i del quadre familiar. Moltes nits Frederic les passava
Hortènsia no quedava gens dona d'aquest país, fora de l'enraonar una mica agre i baladrer i d'un regust especial del carrer de la Princesa; qualsevol
compliment; més aviat els guaità amb aquells ulls, entre condescendents i agres, que gasten els cambrers pels clients de poca importància, que molt
ens posa el Destí. Els Lloberola menjaren moltes espines. El moment més agre per a don Tomàs va coincidir amb el moment més brillant de l'Exposició:
de matar dues parelles de paons perquè al matí feien un crit massa agre i no deixaven dormir la tia. Si passejaven per un caminet i veien venir
fins per a ells mateixos. Es dediquen a gastar, a destruir, a tornar agres les coses, a fer els minuts desagradables. Acostumen a ésser d'una
criatures de Frederic ho sentien, atiades encara per la cara de prunes agres de Maria i per tots els sospirs de l'àvia Carreres. D'aquell desafecte
deia res, aterrat, esparverat; amb els ulls immòbils davant del somriure agre de Maria Lluïsa, no era capaç de decidir res. La idea d'un avort
aquell escàndol no podia de cap manera produir-se en una temperatura tan agre, tan de disgregació i de manca de confort com era el pis del carrer de
moltes vegades com un càstig. /Nec polluantur corpora\, diu un agre himne litúrgic, que resen els sacerdots catòlics quan s'acosta la
i la humiliació davant del seu germà, amb les burles i les paraules agres. La màxima fruïció la sentia els matins, quan anava a combregar. Durant
de la seva germana, per comprendre aquell refús instintiu, aquell gest agre davant de la seva franquesa i de la seva efusió. Cinquanta mil vegades
És una nit ardenta. S'escalona l'host d'Israel pels agres d'Odollam. David, desficiós, en la caverna, té a la
acudían sobre l' infamia d' en Lluís, venían estalonantse pensaments d' agre escepticisme contra la societat que la miraría de mal ull, la rebutjaría

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »