×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agrejar |
Freqüència total: 52 |
CTILC1 |
en anar-se consumint tengués por de no poder reviure, així Aina Cohen s' | agrejava | en veure's obligada a rodolar constantment dins les cendres de la | que era un rebuig. I així l'enuig tos jorns no | agreja | puix que l'enveja sense galant no fibla | la seva poquedat d'ànima no podia impedir que un ferment d'irritació | agregés | la tendresa i l'amor. Aquesta irritació de vegades ha envaït la meva | adulterat per un corrosiu que jo no sabia d'on provenia, però que m' | agrejava | les millors expansions del ginebrí. Més aviat vaig reconèixer la meva | fet tot seguit, y pènsa que ja es prou gran la teva dissort positiva per | agrejàr | tela encara més ab fantasíes d'una imaginació malalta. Asserènat, càlla, | manipula, aqueix vi de Blanes, tan flaquet i delicat, no se'ns escalda ni | agreja | mai, i àdhuc podem passar-lo per any. Ja la vostra reverència el provarà. | i per deixar-la que plorés. Ella, però, anava emmalaltint i el geni se li | agrejava | més cada dia. Anneta va pujar esparverada, amb els sentits extremadament | en anar-se consumint tengués por de no poder reviure, així Aina Cohen s' | agrejava | en veure's obligada a redolar constantement dins les cendres de la | agre (radical /agr\) es deriven agrós, agror, | agrejar | , agrir. El radical del mot primitiu és, doncs, l'element comú a totes | exemples d'aquests verbs: II. {ejar}. Ex.: a) agre, | agrejar | ; ample, amplejar; balb, balbejar; quec, quequejar; poc, poquejar; blanc, | fastiguejar; neguit, neguitejar; angúnia, anguniejar; sermó, sermonejar; | agrejar | en el sentit de "fer tornar agre"; blanquejar en el sentit de | grau major o menor la qualitat expressada per l'adjectiu, per exemple | agrejar | ("tornar-se agre"), derivat de agre, i, quan són derivats d'un | no l'hi obligà amb una vara de freixe. Hauria tingut un fill | agrejat | pel fracàs, la fermentació tallada a deshora hauria derivat en toxines | Ambdues coses demanen l'absoluta seguretat de que la brisa no s'ha | agrejat | . c) Si les fermentacions s'aturen practiqui's el remuntatge. | ve de l'aire, o de les bótes brutes, o del cup de fermentació si s'ha | agrejat | la brisa. Principalment ataca els vins de feble graduació alcohòlica, | seu gluten, car els aprestos fabricats amb ells es floreixen fàcilment, | agrejant | -se amb rapidesa, podent alterar els colorants i fins les fibres. El midó | el que els agrada i no allò que són capaços de fer. I que es planyen, s' | agregen | , perquè fan malament o fins i tot no arriben gens a fer el que volen | els vells pretenen imposar-se; hom no els en fa cas i molts se n' | agregen | . He conegut molts casos de vells que ocupaven situacions elevades i eren | vistes a un valor definitiu que no fan sinó corrompre's fàcilment o que s' | agregen | d'una manera insospitada. Sense que el que diem sigui desautoritzar el | no's fa veurer, no s'infla, no ambiciona, no treballa per ella, no | agreja | , no pensa mal; no s'alegra de la injusticia, sinó que's complàu en la | nodritius que l'engreixen y no li deixen oxidar bé les toxines que | agrègen | la sanch y li congestionen, acatarren o irriten les mucoses, o bé un | há vins calificats de segona classe qu' éssent de consistencia escassa, | agrejan | y agafan un tint groguench quant las calors. La producció anyal de ví es | ácit carbónich ab l' alcohol rebent lo contacte continuat del ayre, pot | agrejar | la capa formada damunt del most, comunicarli sa descomposició y produhir | Lo trontoll remou las mares y mantenintlas barrejadas en lo ví, pot | agrejar | lo. Tinguis present que ví elaborat d' igual manera ó en lo mateix cup y | per a fer llar... [(Amb espès sarcasme. Alba fa que els mots de Peeter's | agregin | més.)] Alba. Com la vostra? Peeter's. Com la meva? Tens | de pansa, suc de dimoni o lo que't vingui bé. Mentre sigui beguda que no | agregi | , ben colorada i que ens alegri un xich, porta el que vulguis, taverner, | de cabell roig panotxa i molt pigat de cara. El seu caràcter s'havia | agrejat | i enraonava molt poc. Entre pare i fill les relacions eren estranyes, | dia ençà, com per un mal fat, no havia pogut trobar feyna, y'l geni anà | agrejànt | seli a mida que creixia la necessitat; y las ideas torbadoras, | al descoratjament y á la debilitació de la fe en la meva sòrt, se m'havía | agrejat | de més a més el cor ab una mena de desesperació sorda y fonda que sols | de mí! t' hauria perdut. —Una flor t' ha tret la pena, que t' | agrejavau | lo cor? —Sí, fill meu: m' ánima, plena de goig, ha | perquè ja giravoltàvem per la sala amb el Jaume. La cara, però, se li | agrejà | tant, que no gosava girar els ulls cap a la vora, on havia restat | és un xai, senyor Turmeda. Ho sap millor que ningú. —La veu d'en Serra | agrejava | i el to de la discussió també. És un corcó l'Enric, pensava el senyor | Rigau tallà la polèmica perquè endevinava que per aquells topants podia | agrejar | , re d'hòsties, pit i fora, no podem arronsar-nos davant d'amenaces i | desconsoladorament en l'erma pols, un no res. Semblants pensaments m' | agregen | la contemplació d'aquest fill. El cinquè fill és agradós i bo; prometia | bé? —impacient, la Júlia. —Suposo que sí. —Com, que ho suposes? | Agreja | ? Fa gust de suro? —No, no... Ja et deia que era millor que ho fessis | bar de la casa de Diana amb el taulell de marbre on servien un vi doble i | agrejant | que calia tractar amb espècies i endolcir amb mel. O el retaule que | n'hi ha del xolís, la panereta de pa llescat i el porró amb un vinet que | agreja | però ajuda a agafar empenta. És així que s'ha arriscat, tot d'una, a | la nequícia, no tenir el sostre envidrat, poc m' | agregen | coratgies. 130 Creditor, no pas deutor, en el nostre port | circumstància, demostrava per mi una amistat lleial i serena, mai no | agrejada | per mals humors ni alterada per enuigs? El cas és que la Helen estava | alimentària, s'atribueix als àcids grassos que conté la llet, que s' | agregen | mantenint l'estabilitat de les bombolles d'aire formades mecànicament | parlar més ni amb la sogra ni amb el marit. El caràcter del Marcel es va | agrejar | com el iogurt i va començar a adquirir el costum de culpar tothom de tot, | forçar una convivència que de cap manera no podia reeixir i acabaven | agrejant | -se la vida i convertint-la en un patiment. Nosaltres evitàvem aquests | estesa al solà. I el vi del celler comença a | agrejar | . Es mira a l'espill dels dies Narcís. | mar endins no podia sinó inspirar-li mals averanys, que ha començat a | agrejar | -se-li l'ànim, a tèrcia ja la tenien sobre els caps, abocant-los càntirs | dissonància. Una nota descarada que et deu destarotar la melodia i t' | agreja | la cara. Nyic. Obres els ulls, esparverat. Et demano què et passa i m'ho | a exiliar-se si haguessin tingut cap altre lloc on anar. Les coses es van | agrejar | tant, que es va fer impossible la reaparició posterior d'un Llogari amb | S'havien de mantenir les formes i evitar discussions que podien | agrejar | les sessions. Feia molt poc que els aliats havien derrotat | de l'advocat amb qui es va presentar a la reunió. Les coses es van | agrejar | una mica i el cònsol que, informat de l'afer, va tenir molt d'interès per | A la mort del pare va estar tiranitzada per la mare. A la viuda se li va | agrejar | encara més el caràcter en perdre l'estatus que el seu home havia | aquell jove poeta amb nom de flor: Jacint. Encara lleis foranes | agregen | , com el vi, i es dessagna el crepuscle, senyera del país. |
|