Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en anar-se consumint tengués por de no poder reviure, així Aina Cohen s'	agrejava	en veure's obligada a rodolar constantment dins les cendres de la
que era un rebuig. I així l'enuig tos jorns no	agreja	puix que l'enveja sense galant no fibla
la seva poquedat d'ànima no podia impedir que un ferment d'irritació	agregés	la tendresa i l'amor. Aquesta irritació de vegades ha envaït la meva
adulterat per un corrosiu que jo no sabia d'on provenia, però que m'	agrejava	les millors expansions del ginebrí. Més aviat vaig reconèixer la meva
fet tot seguit, y pènsa que ja es prou gran la teva dissort positiva per	agrejàr	tela encara més ab fantasíes d'una imaginació malalta. Asserènat, càlla,
manipula, aqueix vi de Blanes, tan flaquet i delicat, no se'ns escalda ni	agreja	mai, i àdhuc podem passar-lo per any. Ja la vostra reverència el provarà.
i per deixar-la que plorés. Ella, però, anava emmalaltint i el geni se li	agrejava	més cada dia. Anneta va pujar esparverada, amb els sentits extremadament
en anar-se consumint tengués por de no poder reviure, així Aina Cohen s'	agrejava	en veure's obligada a redolar constantement dins les cendres de la
agre (radical /agr\) es deriven agrós, agror,	agrejar	, agrir. El radical del mot primitiu és, doncs, l'element comú a totes
exemples d'aquests verbs: II. {ejar}. Ex.: a) agre,	agrejar	; ample, amplejar; balb, balbejar; quec, quequejar; poc, poquejar; blanc,
fastiguejar; neguit, neguitejar; angúnia, anguniejar; sermó, sermonejar;	agrejar	en el sentit de "fer tornar agre"; blanquejar en el sentit de
grau major o menor la qualitat expressada per l'adjectiu, per exemple	agrejar	("tornar-se agre"), derivat de agre, i, quan són derivats d'un
no l'hi obligà amb una vara de freixe. Hauria tingut un fill	agrejat	pel fracàs, la fermentació tallada a deshora hauria derivat en toxines
Ambdues coses demanen l'absoluta seguretat de que la brisa no s'ha	agrejat	. c) Si les fermentacions s'aturen practiqui's el remuntatge.
ve de l'aire, o de les bótes brutes, o del cup de fermentació si s'ha	agrejat	la brisa. Principalment ataca els vins de feble graduació alcohòlica,
seu gluten, car els aprestos fabricats amb ells es floreixen fàcilment,	agrejant	-se amb rapidesa, podent alterar els colorants i fins les fibres. El midó
el que els agrada i no allò que són capaços de fer. I que es planyen, s'	agregen	, perquè fan malament o fins i tot no arriben gens a fer el que volen
els vells pretenen imposar-se; hom no els en fa cas i molts se n'	agregen	. He conegut molts casos de vells que ocupaven situacions elevades i eren
vistes a un valor definitiu que no fan sinó corrompre's fàcilment o que s'	agregen	d'una manera insospitada. Sense que el que diem sigui desautoritzar el
no's fa veurer, no s'infla, no ambiciona, no treballa per ella, no	agreja	, no pensa mal; no s'alegra de la injusticia, sinó que's complàu en la
nodritius que l'engreixen y no li deixen oxidar bé les toxines que	agrègen	la sanch y li congestionen, acatarren o irriten les mucoses, o bé un
há vins calificats de segona classe qu' éssent de consistencia escassa,	agrejan	y agafan un tint groguench quant las calors. La producció anyal de ví es
ácit carbónich ab l' alcohol rebent lo contacte continuat del ayre, pot	agrejar	la capa formada damunt del most, comunicarli sa descomposició y produhir
Lo trontoll remou las mares y mantenintlas barrejadas en lo ví, pot	agrejar	lo. Tinguis present que ví elaborat d' igual manera ó en lo mateix cup y
per a fer llar... [(Amb espès sarcasme. Alba fa que els mots de Peeter's	agregin	més.)] Alba. Com la vostra? Peeter's. Com la meva? Tens
de pansa, suc de dimoni o lo que't vingui bé. Mentre sigui beguda que no	agregi	, ben colorada i que ens alegri un xich, porta el que vulguis, taverner,
de cabell roig panotxa i molt pigat de cara. El seu caràcter s'havia	agrejat	i enraonava molt poc. Entre pare i fill les relacions eren estranyes,
dia ençà, com per un mal fat, no havia pogut trobar feyna, y'l geni anà	agrejànt	seli a mida que creixia la necessitat; y las ideas torbadoras,
al descoratjament y á la debilitació de la fe en la meva sòrt, se m'havía	agrejat	de més a més el cor ab una mena de desesperació sorda y fonda que sols
de mí! t' hauria perdut. —Una flor t' ha tret la pena, que t'	agrejavau	lo cor? —Sí, fill meu: m' ánima, plena de goig, ha
perquè ja giravoltàvem per la sala amb el Jaume. La cara, però, se li	agrejà	tant, que no gosava girar els ulls cap a la vora, on havia restat
és un xai, senyor Turmeda. Ho sap millor que ningú. —La veu d'en Serra	agrejava	i el to de la discussió també. És un corcó l'Enric, pensava el senyor
Rigau tallà la polèmica perquè endevinava que per aquells topants podia	agrejar	, re d'hòsties, pit i fora, no podem arronsar-nos davant d'amenaces i
desconsoladorament en l'erma pols, un no res. Semblants pensaments m'	agregen	la contemplació d'aquest fill. El cinquè fill és agradós i bo; prometia
bé? —impacient, la Júlia. —Suposo que sí. —Com, que ho suposes?	Agreja	? Fa gust de suro? —No, no... Ja et deia que era millor que ho fessis
bar de la casa de Diana amb el taulell de marbre on servien un vi doble i	agrejant	que calia tractar amb espècies i endolcir amb mel. O el retaule que
n'hi ha del xolís, la panereta de pa llescat i el porró amb un vinet que	agreja	però ajuda a agafar empenta. És així que s'ha arriscat, tot d'una, a
la nequícia, no tenir el sostre envidrat, poc m'	agregen	coratgies. 130 Creditor, no pas deutor, en el nostre port
circumstància, demostrava per mi una amistat lleial i serena, mai no	agrejada	per mals humors ni alterada per enuigs? El cas és que la Helen estava
alimentària, s'atribueix als àcids grassos que conté la llet, que s'	agregen	mantenint l'estabilitat de les bombolles d'aire formades mecànicament
parlar més ni amb la sogra ni amb el marit. El caràcter del Marcel es va	agrejar	com el iogurt i va començar a adquirir el costum de culpar tothom de tot,
forçar una convivència que de cap manera no podia reeixir i acabaven	agrejant	-se la vida i convertint-la en un patiment. Nosaltres evitàvem aquests
estesa al solà. I el vi del celler comença a	agrejar	. Es mira a l'espill dels dies Narcís.
mar endins no podia sinó inspirar-li mals averanys, que ha començat a	agrejar	-se-li l'ànim, a tèrcia ja la tenien sobre els caps, abocant-los càntirs
dissonància. Una nota descarada que et deu destarotar la melodia i t'	agreja	la cara. Nyic. Obres els ulls, esparverat. Et demano què et passa i m'ho
a exiliar-se si haguessin tingut cap altre lloc on anar. Les coses es van	agrejar	tant, que es va fer impossible la reaparició posterior d'un Llogari amb
S'havien de mantenir les formes i evitar discussions que podien	agrejar	les sessions. Feia molt poc que els aliats havien derrotat
de l'advocat amb qui es va presentar a la reunió. Les coses es van	agrejar	una mica i el cònsol que, informat de l'afer, va tenir molt d'interès per
A la mort del pare va estar tiranitzada per la mare. A la viuda se li va	agrejar	encara més el caràcter en perdre l'estatus que el seu home havia
aquell jove poeta amb nom de flor: Jacint. Encara lleis foranes	agregen	, com el vi, i es dessagna el crepuscle, senyera del país.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents