DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
agremiar V 11 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agremiar Freqüència total:  11 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

plets inacabables que tingué el Gremi amb els escultors abans i després d'agremiar-se i d'ells vaig extreure interessants notícies inèdites que avui
preeminents i si bé és veritat que algunes vegades els escultors s'havien agremiat amb els molers o amb els fusters, fou als sols efectes de ser insaculats
o per convenir així a l'organització de les seves botigues, preferien agremiar-se amb els fusters per a prestigiar aquests i treure importància als
paguen càrrecs personals i reials, cap escultor d'ara endavant, a menys d'agremiar-se i contribuir amb els tallistes, no podrà fer obres peculiars
les armes, en conjunt, eren més; per especialitats, no. Els armers eren agremiats en tres oficis diferents: Canoners, que eren 47;
ab altre nom; y de conseqüent també, que á vegades un ofici quan se agremiava ja tenía un ó mes segles de existencia: com per exemple los
Los texidors de vellut tenien ja algún segle de existencia quan se agremiaren en lo setzen. A causa de la llivertat y llicencia de que gosaven avans de
en lo setzen. A causa de la llivertat y llicencia de que gosaven avans de agremiarse, lo art aquest era aleshores víctima de molts fraus, falsificacions y
'ls estranjers portessen pera vendre. Torners L' ofici dels torners se agremiá en 1556, en que foren publicats los primers estatuts que formá
Ferrers A mitjans del tretzen segle l' ofici aquest ja se havia agremiat: en 1257 quatre ferrers formaven part del Concell de Barcelona.
de forma quasi permanent a Castella) i perquè s'acabaran emparentant i agremiant amb els col·legues castellans. Marc Antoni de Camós i de Requesens, que