×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb agror |
Freqüència total: 168 |
CTILC1 |
Els diaris publiquen el discurs de l'Azaña. Tot ell impregnat d' | agror | , juga especialment el sarcasme contra la Societat de Nacions i la ira | Desgraciadament, el "Château Laffitte" era trencat i tenia una | agror | bastant acusada; el tròpic ho destrueix tot, fins el vi de categoria. | .)] No goso preguntar-t'ho... /Andreu\. [(Amb una mica d' | agror | .)] El què? /Amèlia\ El vols matar, el Clavell? | bicarbonat de sosa. I a força d'alcalins i de somriures neutralitzava l' | agror | del seu esperit, conservant —això per damunt de tot— les senyorials | era covarda vivia en una lluita constant amb si mateixa, plena d'una | agror | que ningú no hauria sospitat en llegir els seus versos dolcíssims, tot | home ben plantat. El medi en què vivia l'havia reprimida, deixant-li una | agror | moral i una intransigència ofensiva. Cridava la seva honradesa als quatre | font estroncada en l'amargura. No sé perquè —qui ho sap?— l' | agror | de boca, aquesta deixa mixta de fàstic i derrota. Per | l'interior de la taça, i en veure Frederic, es posà a miolar amb una | agror | rítmica i resignada. Frederic s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell | cristiana, sensibles, però, als efectes de volum i de colorit, i a l' | agror | literària i bizarre de l'ambient. Emili Borràs veia en aquells | fer el que els donés la gana. Els seus fills no el respectaven gens; l' | agror | i la baralla conjugal era l'espectacle de cada dia. No hi ha dubte que | perquè en els seus ulls claríssims no hi endevinava mai ni una punta d' | agror | , ni una punta de sorpresa; Leocàdia era com una criatura sense | perquè la seva sang adquirís unes quantes injeccions d'escèptica | agror | , i perquè es formés un concepte —i en això Maria Lluïsa anava equivocada— | possibles per no veure la vida dels seus fills i per no adonar-se de l' | agror | de la seva dona. Tenia una gran por de morir-se, i els metges amb | amb ell al Cercle del Liceu, li notaren una certa intemperància i una | agror | a les quals no els tenia avesats. Bobby parlava de la joventut d'aquest | va mirar-lo amb un fi utilitari i res més. No s'adonava Bobby que aquella | agror | de pensaments només obeïa al seu temperament d'home viciat, d'home que | meva vitalitat. Ni una ombra de pensaments negres, ni una tristícia, cap | agror | en el cor ni en el cervell, res d'aquells abatiments, pessimismes i | de duresa, el perfil d'aquell home! Si en revelava, de concentrada | agror | i de ressentiment, el seu llenguatge! Va estar a punt de prorrompre amb | o l'atac? T'ho diré, Mònica: un ressentit, una ànima feble saturada d' | agror | , una existència semblant a un eriçó, sempre reclosa en ella mateixa. | Mònica proferí una exclamació de temor. Recelava que no es reproduís l' | agror | de sempre, que no l'acomiadés finalment amb reganys. —No, res, endreçava | tornar a viure aquests trenta anys de matrimoni, has contestat amb | agror | i has dit de tu mateix coses molt dures... Si no et sap greu et faré una | viva. L'àguila. Gran és la teva desventura, tità, i això excusa un punt l' | agror | de les teves paraules. Però vés amb compte: no és pas amb sarcàstics | en el modo d'ésser de la seva esposa i cunyada, congriava un ambient d' | agror | i sequedat que en và, amb tota la seva paciencia i bona voluntat, | María Gloria ho contà així a la Miquela, qui, portada per aquesta general | agror | que les persones pobres senten per les que, estant amb tanta necessitat | fèu rès per mi!... —exclamà amb fermesa la forastera. Malgrat sa natural | agror | , la Carme anà a ajudar a la seva mare en el sobrepuig del sopar, que sols | de lluny sense que ell hi fes cap esforç. Alt i magre, amb una certa | agror | facial que li venia del fetge, era un discutidor tan agressiu com | de mi. —T'hai dit que prou, Temme! —contestà la dona amb | agror | . —Avui tinc es cor ple d'espines. Val més no tocar-lo. Va posar el | camí del Mas Aspriu. Volia anar sol per a saborejar sense destorbs tota l' | agror | que emplenava la seva ànima. Havien firmat l'escriptura al volt del | aquells que el vulguin defensar amb llur criteri; talment com fou sense | agror | la disputa entre P. Africà i Q. Metel. I no s'ha de fer atenció als qui | costums; cosa que sol esdevenir-se quan intencionadament es malparla amb | agror | i amb injúria dels absents, o se'ls ridiculitza amb el propòsit de | per tal de mostrar severitat tot allunyant la injúria; i àdhuc l' | agror | mateixa que contingui la reprensió, cal significar que és en interès de | que farem armes contra cristians, nosaltres! —li digué en Boi, amb certa | agror | . Erbok se'l mirà amb una tristesa en la que hi havia una mena de tendresa | que sorprengué a en Boi mateix. —¿Per què em parles sempre amb aquesta | agror | , Boi? —li demanà humilment Erbok. I mirant a totes bandes, com si temés | aquest paper de toca-son, que no et valdrà de res —li digué, amb gran | agror | , el caporal. I afegí, tot mirant-se fit a fit en Boi Delit: —Respon, | d'una satisfacció pura. Tot i això, una certa melangia posava un punt d' | agror | al goig. Després d'haver retrobat el seu Boi Delit, Marianneta ja no fóra | les mosques i mosquits que volen al voltant del vinagre no encomanessin l' | agror | a les bótes del vi, si n'eren a la vora. A pastar i a enfornar i | llisa i tova, i l'aire us duu una sentor aigualosa que té una mescla d' | agrors | de fanguitx estantís i d'escates de peix. De cap a cap, fins a Sant | en altres la plenitud i en altres —oh, Déu!— la posta, que és quan l' | agror | del sexe es transforma en un ferment saborós com un bàlsam. Però hi ha | et rosega... —On vas, Climent? —A fora. T'ha tornat a la boca l' | agror | d'aquest matí en llevar-te. Obres l'aixeta del safareig, t'acotes; en | sogra, que menjava una taronja: —Aquesta taronja és agra, però tinc una | agror | tan forta a la llengua que la trobo dolça... Davant dels aparadors dels | donat de la vida espanyola, se'n desprèn un sentiment que deprimeix, una | agror | àcida, un pessimisme i una insatisfacció permanent, sovint justificada, | Les cases de pas són d'una sordidesa indescriptible. La gent té una | agror | crispada, una susceptibilitat malaltissa. És literalment depriment veure | retorna i ha vist la faç odiosa aquí davant... la faç abominable, d'una | agror | i una joia demoníaques... Repulsiva... I se sent abrandat d'una ira | bicarbonat de sosa. I a força d'alcalins i de somriures neutralitzava l' | agror | del seu esperit, conservant —això per damunt tot— les senyorils | era covarda, vivia en una lluita constant en sí mateixa, plena d'una | agror | que ningú no hauria sospitat en llegir els seus versos dolcíssims, tot | home ben plantat. El medi en què vivia l'havia reprimida, deixant-li una | agror | moral i una intransigència ofensives. Cridava la seva honradesa als | és dels més difícils de sostenir. Ja coneixeu N'Aina Cohen, la seva | agror | i el seu caràcter dominant, pel fet mateix que ha viscut sempre dominada. | —I bé, què us passa? —preguntà la senyoreta Havisham, amb excessiva | agror | . —No res que valgui la pena d'esmentar —respongué Camil·la.— No desitjo | del Sud, dintre la Commonwealth britànica; com passades les | agrors | i les ferides de la lluita, havien deixat d'existir entre Àustria i | de l'adjectiu agre (radical /agr\) es deriven agrós, | agror | , agrejar, agrir. El radical del mot primitiu és, doncs, l'element | agra, agres) i dels seus derivats (agrós, agrosa, etc. | agror | , agrors, etcètera). Aquest element revesteix sovint formes distintes |
|