DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
agror F 168 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agror Freqüència total:  168 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Els diaris publiquen el discurs de l'Azaña. Tot ell impregnat d'agror, juga especialment el sarcasme contra la Societat de Nacions i la ira
Desgraciadament, el "Château Laffitte" era trencat i tenia una agror bastant acusada; el tròpic ho destrueix tot, fins el vi de categoria.
.)] No goso preguntar-t'ho... /Andreu\. [(Amb una mica d'agror.)] El què? /Amèlia\ El vols matar, el Clavell?
bicarbonat de sosa. I a força d'alcalins i de somriures neutralitzava l'agror del seu esperit, conservant —això per damunt de tot— les senyorials
era covarda vivia en una lluita constant amb si mateixa, plena d'una agror que ningú no hauria sospitat en llegir els seus versos dolcíssims, tot
home ben plantat. El medi en què vivia l'havia reprimida, deixant-li una agror moral i una intransigència ofensiva. Cridava la seva honradesa als quatre
font estroncada en l'amargura. No sé perquè —qui ho sap?— l'agror de boca, aquesta deixa mixta de fàstic i derrota. Per
l'interior de la taça, i en veure Frederic, es posà a miolar amb una agror rítmica i resignada. Frederic s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell
cristiana, sensibles, però, als efectes de volum i de colorit, i a l'agror literària i bizarre de l'ambient. Emili Borràs veia en aquells
fer el que els donés la gana. Els seus fills no el respectaven gens; l'agror i la baralla conjugal era l'espectacle de cada dia. No hi ha dubte que
perquè en els seus ulls claríssims no hi endevinava mai ni una punta d'agror, ni una punta de sorpresa; Leocàdia era com una criatura sense
perquè la seva sang adquirís unes quantes injeccions d'escèptica agror, i perquè es formés un concepte —i en això Maria Lluïsa anava equivocada—
possibles per no veure la vida dels seus fills i per no adonar-se de l'agror de la seva dona. Tenia una gran por de morir-se, i els metges amb
amb ell al Cercle del Liceu, li notaren una certa intemperància i una agror a les quals no els tenia avesats. Bobby parlava de la joventut d'aquest
va mirar-lo amb un fi utilitari i res més. No s'adonava Bobby que aquella agror de pensaments només obeïa al seu temperament d'home viciat, d'home que
meva vitalitat. Ni una ombra de pensaments negres, ni una tristícia, cap agror en el cor ni en el cervell, res d'aquells abatiments, pessimismes i
de duresa, el perfil d'aquell home! Si en revelava, de concentrada agror i de ressentiment, el seu llenguatge! Va estar a punt de prorrompre amb
o l'atac? T'ho diré, Mònica: un ressentit, una ànima feble saturada d'agror, una existència semblant a un eriçó, sempre reclosa en ella mateixa.
Mònica proferí una exclamació de temor. Recelava que no es reproduís l'agror de sempre, que no l'acomiadés finalment amb reganys. —No, res, endreçava
tornar a viure aquests trenta anys de matrimoni, has contestat amb agror i has dit de tu mateix coses molt dures... Si no et sap greu et faré una
viva. L'àguila. Gran és la teva desventura, tità, i això excusa un punt l'agror de les teves paraules. Però vés amb compte: no és pas amb sarcàstics
en el modo d'ésser de la seva esposa i cunyada, congriava un ambient d'agror i sequedat que en và, amb tota la seva paciencia i bona voluntat,
María Gloria ho contà així a la Miquela, qui, portada per aquesta general agror que les persones pobres senten per les que, estant amb tanta necessitat
fèu rès per mi!... —exclamà amb fermesa la forastera. Malgrat sa natural agror, la Carme anà a ajudar a la seva mare en el sobrepuig del sopar, que sols
de lluny sense que ell hi fes cap esforç. Alt i magre, amb una certa agror facial que li venia del fetge, era un discutidor tan agressiu com
de mi. —T'hai dit que prou, Temme! —contestà la dona amb agror. —Avui tinc es cor ple d'espines. Val més no tocar-lo. Va posar el
camí del Mas Aspriu. Volia anar sol per a saborejar sense destorbs tota l'agror que emplenava la seva ànima. Havien firmat l'escriptura al volt del
aquells que el vulguin defensar amb llur criteri; talment com fou sense agror la disputa entre P. Africà i Q. Metel. I no s'ha de fer atenció als qui
costums; cosa que sol esdevenir-se quan intencionadament es malparla amb agror i amb injúria dels absents, o se'ls ridiculitza amb el propòsit de
per tal de mostrar severitat tot allunyant la injúria; i àdhuc l'agror mateixa que contingui la reprensió, cal significar que és en interès de
que farem armes contra cristians, nosaltres! —li digué en Boi, amb certa agror. Erbok se'l mirà amb una tristesa en la que hi havia una mena de tendresa
que sorprengué a en Boi mateix. —¿Per què em parles sempre amb aquesta agror, Boi? —li demanà humilment Erbok. I mirant a totes bandes, com si temés
aquest paper de toca-son, que no et valdrà de res —li digué, amb gran agror, el caporal. I afegí, tot mirant-se fit a fit en Boi Delit: —Respon,
d'una satisfacció pura. Tot i això, una certa melangia posava un punt d'agror al goig. Després d'haver retrobat el seu Boi Delit, Marianneta ja no fóra
les mosques i mosquits que volen al voltant del vinagre no encomanessin l'agror a les bótes del vi, si n'eren a la vora. A pastar i a enfornar i
llisa i tova, i l'aire us duu una sentor aigualosa que té una mescla d'agrors de fanguitx estantís i d'escates de peix. De cap a cap, fins a Sant
en altres la plenitud i en altres —oh, Déu!— la posta, que és quan l'agror del sexe es transforma en un ferment saborós com un bàlsam. Però hi ha
et rosega... —On vas, Climent? —A fora. T'ha tornat a la boca l'agror d'aquest matí en llevar-te. Obres l'aixeta del safareig, t'acotes; en
sogra, que menjava una taronja: —Aquesta taronja és agra, però tinc una agror tan forta a la llengua que la trobo dolça... Davant dels aparadors dels
donat de la vida espanyola, se'n desprèn un sentiment que deprimeix, una agror àcida, un pessimisme i una insatisfacció permanent, sovint justificada,
Les cases de pas són d'una sordidesa indescriptible. La gent té una agror crispada, una susceptibilitat malaltissa. És literalment depriment veure
retorna i ha vist la faç odiosa aquí davant... la faç abominable, d'una agror i una joia demoníaques... Repulsiva... I se sent abrandat d'una ira
bicarbonat de sosa. I a força d'alcalins i de somriures neutralitzava l'agror del seu esperit, conservant —això per damunt tot— les senyorils
era covarda, vivia en una lluita constant en sí mateixa, plena d'una agror que ningú no hauria sospitat en llegir els seus versos dolcíssims, tot
home ben plantat. El medi en què vivia l'havia reprimida, deixant-li una agror moral i una intransigència ofensives. Cridava la seva honradesa als
és dels més difícils de sostenir. Ja coneixeu N'Aina Cohen, la seva agror i el seu caràcter dominant, pel fet mateix que ha viscut sempre dominada.
—I bé, què us passa? —preguntà la senyoreta Havisham, amb excessiva agror. —No res que valgui la pena d'esmentar —respongué Camil·la.— No desitjo
del Sud, dintre la Commonwealth britànica; com passades les agrors i les ferides de la lluita, havien deixat d'existir entre Àustria i
de l'adjectiu agre (radical /agr\) es deriven agrós, agror, agrejar, agrir. El radical del mot primitiu és, doncs, l'element
agra, agres) i dels seus derivats (agrós, agrosa, etc. agror, agrors, etcètera). Aquest element revesteix sovint formes distintes

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »