Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els hauré jo. I així sense parar, una estona precisa cada una. L'ull, en	aguait	, mira, observa, escruta, penetra, abasta. I la dent, llarga i fortíssima,
de la teva perversa acció. Perdràs el descans, perquè Ate, a l'	aguait	, no reposa mai ni permet que s'abalteixi el transgressor del bé. Algú
en les seves caceres. El perillós Orthros, que enmig de la fosca està a l'	aguait	de la primera llum crepuscular del matí. I l'espant de Cèrber o Cerber,
Iove", va decidir la dida. I es va asseure en una cadira baixa, a l'	aguait	d'un altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb
prou segurs, la legitimitat i la puresa del metall rebut i es posaven a l'	aguait	de la vinguda d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que
l'exactitud d'una apuntació, excepte per als erudits, amatents, a l'	aguait	, amb salivera, de qualsevol minúscula errada—, que el seu cos mort
de moment escassos però astuts i que armen un gros rebombori, a l'	aguait	de muntar al carro triomfal dels nous conservadors, exigeixen modèstia en
i, a més, senyora i majora. Tanmateix, una casa sense home, i a l'	aguait	un gendre, fa de mal governar. La gent assegura que les viudes manem, que
amb la vella serventa. Quan aquesta s'adormí, el capità, que estava a l'	aguait	, s'introduí per una finestra i no en sortí fins molt després. Era ja molt
de poder decisori excepcional, sempre hi ha un "nas de Cleopatra" a l'	aguait	. Fullejant els periòdics del dia encara ho podem comprovar. L'actual
pensar-hi. Erasme sentia els sectarismes al seu entorn, aferrissats i a l'	aguait	: d'una banda, impacients davant el neguit de perfecció que és essencial
tímidament les seves primeres paraules. Vent, tot el dia. M'estic a l'	aguait	de les grives amb un tiragomes inofensiu, vora una pomera coberta d'una
alegre nevada a ple sol. Al matí he anat al poble. Uns carrabiners, a l'	aguait	al camí del Pujolar, han detingut dos desertors. Sembla, també, que ha
Darrera els trets ha quedat un silenci estrany, espectant, de gent a l'	aguait	, de vent suspès entre fulles immòbils, i ells hi avancen amb recel,
la mà. Quan va per entrar a casa seva, Andreu, que haurà estat a l'	aguait	, surt i la crida.)] /Andreu\ Escolta, Amèlia. Vina.
però et vas girar furtiu, ulls beguts. Un instant d'	aguait	i, brusc-excitades com nervis, les branques
invisible:)] Corvetó, llamp de llamps, ferma les bèsties i posa't a l'	aguait	. [(Transició)]. No em deixa estar aquest reumàtic a la cuixa. A
Per això cal ara recompondre-la, desfer l'equívoc, sempre a l'	aguait	, d'una irreparable diversitat. Les descripcions de la continuïtat, del
i treient-los de casa; i si no eren ells, no faltava mai una aranyeta a l'	aguait	de vel·leïtats aristocràtiques, que amb l'ajut de l'usura es feia seva
meus vint-i-cinc anys tenia prou motius d'ésser desconfiada i d'estar a l'	aguait	sobre la meva innocència. Com que ja em començava a conèixer una mica,
sense poder obrir un llibre, esperant no sabia què, com si estigués a l'	aguait	davant del perill d'uns lladres invisibles. L'escepticisme i l'amargor de
unes portes barrades amb forrellats, rera les quals hi ha el Maligne a l'	aguait	sempre, amb un carregament saborós de pecats rutilants. Els dos
fils de conducció elèctrica, que aguanten un vol d'orenetes, aturades a l'	aguait	de les altres que se'ls han d'ajuntar per al gran viatge de la tardor.
-se. No hi ha escàndol, ni per a ell ni per a l'estudiant posat a l'	aguait	rera l'escletxa de dues portes, ni per a Pere, el fill petit, que fingeix
dir, doncs, que el savi i el bricoleur estan, l'un i l'altre, a l'	aguait	de missatges, però per al bricoleur es tracta de missatges en
que jo em creia tenir que ella em desitjava, ja que sempre estava a l'	aguait	, a la finestra i a l'hora de passar jo em cridava en veu baixeta: "Puja!
vella i la criada es disputessin la meva amistat. Estaven sens dubte a l'	aguait	que l'apotecari sortís de casa per venir corrents a trobar-me, i era
valer d'altres. Les nits, de parella amb l'ajudant infeliç, sortia a l'	aguait	. Anàvem als cafès-concerts, pels carrers poblats de deambuladores, als
Tota la cara, el gest, les paraules inspiren confiança. Els ulls, a l'	aguait	, es mantenen en la reserva. Qui em recorden aquests ulls? Un propietari
el que em donava una confiança absoluta. Caminàvem de pressa a l'	aguait	d'una masia o amb l'esperança d'arribar a una vileta abans no fos negra
aquell no saber què et passaria l'endemà, aquell estar sempre a l'	aguait	, que és el veritable gust del vagabundeig, i d'aquest gust, ara que
les borcatxes plenes de farina. Els fadrins s'amaguen però estan a l'	aguait	; elles els busquen. Algun, pinturer, enamorat o pretenciós, ix per fi al
pànic. Jo també feia els meus càlculs miserables. Em vaig posar a l'	aguait	." Afortunadament plovia. Es podia protegir amb el paraigua i, des de
parlar-ne fos sospitós? Havia estat sagaç de posar-se immediatament a l'	aguait	. Les visites del cosí sovintejaven feia més de deu dies, però les hi
I l'endemà, l'endemà passat, i l'altre, i l'altre, vaig tornar a l'	aguait	. Si quan en descobrir la casa on et vaig veure finalment entrar i on
la sirena de la fàbrica va assenyalar el migdia, Mònica es va posar a l'	aguait	darrera la persiana. Veié sortir els obrers: uns es quedaven a dinar i es
del portal d'una casa en un tombant d'aquell carrer, gelosament a l'	aguait	... Què pretenien? ¿Que dòcil i desmemoriat entrés a desitjar el
Però, mentrestant, els que han caigut... Mala cosa el terror. Estan a l'	aguait	i saben esperar; l'odi és pacient, no porta pressa; ho saps per
trobaria a casa el dia que tinguessin una criada jove. Humbert estava a l'	aguait	: explorava Helena com si fos un paisatge; admirava la rotunda frescor
sota passos mesurats i ferms. Josep apagà el llum i es va posar a l'	aguait	darrera l'escletxa de la porta. Es reproduïen exactament els mateixos
d'algú altre que baixava la mateixa escala. Tornà al seu lloc d'	aguait	, rera l'escletxa de la porta. Al cap de poc i amb mímica semblant, veié
temps: o tu o el Nasi!" A cada cantonada Josep descobria el rival a l'	aguait	. Si anava al cinema amb ella l'ensumava parapetat a la fila del darrera;
—Això està comprovat? Hertwig. —Una i mil vegades. A l'	aguait	, professor Haeckel, perquè aquestes incongruències són molt freqüents i
se'ls apropa i s'ajup; llavors s'aixeca, de punt d'	aguait	moltes vegades muda, com cercant el terreny des d'on,
i de tots els teus fills, en tu és posada: doncs, a l'	aguait	! M'alegraré, i, alhora, amb mi tots els Beats, si perseveres;
italians de la Regència i el govern de Roma. La Itàlia feixista és a l'	aguait	: els més intransigents parlen de Tunis com abans de Trento i Trieste; els
és un instintiu, està doblat, però, d'un recercador. Escolta amatent, a l'	aguait	sempre de copsar una paraula o una dita que enriqueixi el seu lèxic; ha
aparença prodigiosa i escatosa, amb una llengua de foc, que seia a l'	aguait	davant d'un palau d'or, amb trespol d'argent; i sobre'l mur penjava un
que devia passar. Sols recordo que amb l'altre ull que'm quedava, fent de	aguait	, devia mirar-me'l d'un modo tan expressiu, que ell s'aixeca, que jo li
i il·lícits de les tiples, de preus pujats, perquè ell pogués estar a l'	aguait	de les entrades i sortides que hi hagués a l'establiment. A la nit

Pàgina 1 (de 17)

50 següents