×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aguaitar |
Freqüència total: 288 |
CTILC1 |
si ensopega i s'alça el crit golut de la canalla que | aguaitava | una taca de l'albat. Segueixo passejant, i ara sé on vaig. Hi | Perfum d'arbres florits, dolçor matinal, una gran felicitat. Zacarias ens | aguaitava | , vingué corrents, aferrà Zorbàs pel braç. —Germà Canavaro —mormolà | no dirne èxtasi, en que caygué l'home momentàniament, don Santiago, que l' | aguaytava | com un gat al ratolí, abaxant la veu y extenentli els brassos, exclamà: | de Sans que veuríem passant per Barcelona. De tant en tant ens giràvem a | aguaitar | la casa de can Feliu. Què bonica la trobàvem! Aquella façana i aquell | la missa del dia, i les veuetes dels fills contesten. De puntetes, ha | aguaitat | i els ha vists agenollats davant del Betlem que han posat, com cada any. | i les botges i tota malesa creixen ben a gust i on, a tot allargar, | aguaiten | algunes margaridoies o alguna rosella, pobres flors sense olor. I Tu saps | d'aquest. Aleshores ningú no t'esperava, però no copsares la tristor d' | aguaitar | a la finestreta del tren i veure apropar-se l'andana sense parents, | pagès; i mossega un tall de coca. —Vols tot el paquet? —Ara me'ls " | agoitava | ". —Ja te'ls pots guaitar, ja! Aigua amb sucre! Camasecs i de bona llei | esplet; aguantar, aguant; contar, conte; costar, cost; esmentar, esment; | aguaitar | , aguait; empaitar, empait; acuitar, acuit; tastar, tast; tustar, tust; | abastar i bastar; assenyalar i senyalar; | aguaitar | i guaitar; allevar i llevar; allistar i | xiques. Micalet en la mimosa convalescència de la malaltia que lo va fer | aguaitar | a les portes de la mort i de la qual —segons sa tia Nela— l'apartà un | apenes ou les gaiatades a la seua porta; llaugera es lleva del llit i | aguaita | esquadrinyadora pel badall del finestró, omplint-se de goig al vore's | ni estos ni els de cent llegües a la redona no els quedaran ganes ni d' | aguaitar | ! I mentrimentres Tofolet pensava en lo remei d'aquell desori, mestre | són prou i massa per a despertar a tota la família d'estiuencs batedors. | Aguaita | a la finestra el cap "enfarolat" el sinyô Batiste i exclama: —¡Quina | un braç mort del riu. Per ací, a la tardor, havíem caçat ànecs o havíem | aguaitat | el pas de les becades. De costum, per passar a l'altra riba, s'emprava un | sota bosc sotjant l'ombra dels arbres darrera la fulla d'aigua adormida, | aguaitant | la lluïssor d'un nitidíssim elm. També vaig pensar en aquell acudit del | Apenes aplegá 'l barco al pòrt desijat, saltá en tèrra y es posá a | agüaitar | el moment en que 'l Capitá desembarcaría pera plantárseli davant: aixina | les ferramentes se 'n pujá, pera amagarse, a la tròna: ya allí començá a | aguaitar | y ab gran sorpresa y més sobressalt va vórer entrar a quatre o cinc | competir ab els estrels del cèl, que pareix pretenguen el assomarse per a | aguaitar | el mistèri de la mar i de la tèrra. Tèrra flairosa que, desprès de | s' enlairava cap al cèl, cuals atalladors no teníen mes missió que l' | aguaitar | si per mar apareixíen galeòtes moresques, o Ifach i la torre Bombarda de | els homes, les coses naturals? Surt al carrer. Mira la gent com passa: | aguaita | 'ls. Tots tenen una fisonomia semblant, mes tots són diferents, tots. | no és gaire extens. Un home és absent fa molts anys. Posidó l' | aguaita | contínuament i ell és tot sol; per altra banda els afers de casa seva van | a una gasela, a un cèrvol jove. Mireu-lo, està darrera la nostra paret, | aguaitant | per la finestra, espiant per les gelosies. El meu estimat parla i em diu: | a 1,40 m. d'envergadura, i indolent. Planeja a cel obert o | aguaita | posat a un arbre que es posi a l'abast qualque presa, molt sovint rates. | i de nou a blanca, però el procés durarà alguns dies. Aquesta aranya | aguaita | l'arribada dels insectes pol·linitzadors amagada entre les flors i | jo no em limito a la Universitat espanyola, ans aixamplo l'esguard i | aguaito | una mica per tot arreu, a fi d'escatir les causes comunes del desgavell | per a veure si la protesta universitària és planetària o no, seria bo d' | aguaitar | l'Amèrica Llatina per a saber què hi passa. Ja ens adonem que el | una societat verament moderna que en qualsevol altra. Els perills que l' | aguaiten | i els mals que l'afligeixen provenen dels aspectes dissolvents dels | és fonamentalment d'hòmens, essencialment baronívol. Les dones no han | aguaitat | mai un carrer on es jugue a pilota i no entren mai en un trinquet. Als | Tercer: Exemple dels conseqüents. 1) Si pujàvem al Micalet i | aguaitàvem | per qualsevol de les troneres o finestrons per on reb la llum l'escala, | i celebra la nova cançó amb tots els concorrents. I l'endemà, tot lo dia, | aguaita | en Guillem i mira de trobar-lo quan sigui tot sol, i així que el veu | tindrem de flors: en duc una capsa plena. {Lluis} Pro, | agoita | : ja no hi ha boix. {Anton} D'aquí a no gaire estona en | Quiscún duu un bon braçat de boix)] {Josep} Ei, nois! | agoiteu | que boix. Que us sembla? en tindrem de sobres. {Lluis} | a la filosa de la Balenguera. Perquè al costat dels seus versos de bronze | aguaitava | la mort. —Quin temps fa que no veia oberta aquesta casa! —Ara hi estarà | havia acostat a l'aigua. —Que n'hi ha molts? —digué. Ajagut en terra, | aguaità | la corentia. La mar entrava dins la llacuna i tornava a sortir removent | dúiem damunt el seient del carro. Les seves paraules m'ofengueren. Vaig | aguaitar | de bell nou immòbil. No podia evitar els calfreds que m'agitaven tot el | amb aquets millons que ens precediren i amb aquells altres millons que | aguaiten | dins les boires del esdavenidor. Si sentíssim com estàn amb nosaltres | es, usant les paraules de Ramon Lull, la finestra de la Amor, per la qual | aguaytam | los alts y deleytosos secrets; però essent sols medi de comunicació, no | Cinquanta anys arrere, sent yo molt gich (y me enrecorde com un ensomni), | aguaytava | per los ferros de les reixes de ma casa (pues vivía en lo mateix edifici | recorda: no es aquell cercat de verga destrossada, per sota la cual | aguaitaban | herbots y argilagas y per damunt, arbres rostits y aboscallats: es | examen (Octubre de 1899) vaig veure una petita fungositat que | aguaitava | per una finestreta de la membrana de Shrapnell; lo que quedava del | tota la deleitosa inventiva del pòble més romántic, alegre i satíric que | aguaitava | a la imponderable finestra del Mediterrani. Les festes de focs, | es dreçaven entre testeres amenaçadores d'esquelètiques cases, amb el cel | aguaitant | els vostres passos per les òrbites de les finestres. Ara no. Ara el | que sols podia haberlas compostas baix un inflûxo diabolich. Un altre cap | aguaitava | despues de ell, cap de príncep també, lo que mès simbolisa lo amor de | se 'n torna, la fam, filla llegitima de la pobresa, y nèta de la peresa, | aguaita | en las casas pel forat del pany: veu que hi treballan y gira cua, tot | ella com cans fidels sobre 'l sanglá un axam de somatents qu' al enemich | aguaytavan | en la serra de Rocacorva, y dexant molts morts en terra 'ls francesos | artista alcoià.. Molt a migjorn del nostre país rar, | aguaita | nit un solitari far. El bleix del sofriment el va sotjant, ones | la llar. És l'aire llis pertot arreu. Se'l sent, l' | aguaites | : no se'l veu. Mai no destrio, al bat del sol, | de tenir cap de prejudici contra els hel·lènics. Com qualsevol que haja | aguaitat | a llur món intel·lectual, en sóc un gran admirador. Ara que, no totes les | el fullam tremoladiç i en terra va i ve l'ombra més pausada. Si | aguaito | el mar per un esquei del verd en mils de turonets el veig tot |
|