Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si ensopega i s'alça el crit golut de la canalla que	aguaitava	una taca de l'albat. Segueixo passejant, i ara sé on vaig. Hi
Perfum d'arbres florits, dolçor matinal, una gran felicitat. Zacarias ens	aguaitava	, vingué corrents, aferrà Zorbàs pel braç. —Germà Canavaro —mormolà
no dirne èxtasi, en que caygué l'home momentàniament, don Santiago, que l'	aguaytava	com un gat al ratolí, abaxant la veu y extenentli els brassos, exclamà:
de Sans que veuríem passant per Barcelona. De tant en tant ens giràvem a	aguaitar	la casa de can Feliu. Què bonica la trobàvem! Aquella façana i aquell
la missa del dia, i les veuetes dels fills contesten. De puntetes, ha	aguaitat	i els ha vists agenollats davant del Betlem que han posat, com cada any.
i les botges i tota malesa creixen ben a gust i on, a tot allargar,	aguaiten	algunes margaridoies o alguna rosella, pobres flors sense olor. I Tu saps
d'aquest. Aleshores ningú no t'esperava, però no copsares la tristor d'	aguaitar	a la finestreta del tren i veure apropar-se l'andana sense parents,
pagès; i mossega un tall de coca. —Vols tot el paquet? —Ara me'ls "	agoitava	". —Ja te'ls pots guaitar, ja! Aigua amb sucre! Camasecs i de bona llei
esplet; aguantar, aguant; contar, conte; costar, cost; esmentar, esment;	aguaitar	, aguait; empaitar, empait; acuitar, acuit; tastar, tast; tustar, tust;
abastar i bastar; assenyalar i senyalar;	aguaitar	i guaitar; allevar i llevar; allistar i
xiques. Micalet en la mimosa convalescència de la malaltia que lo va fer	aguaitar	a les portes de la mort i de la qual —segons sa tia Nela— l'apartà un
apenes ou les gaiatades a la seua porta; llaugera es lleva del llit i	aguaita	esquadrinyadora pel badall del finestró, omplint-se de goig al vore's
ni estos ni els de cent llegües a la redona no els quedaran ganes ni d'	aguaitar	! I mentrimentres Tofolet pensava en lo remei d'aquell desori, mestre
són prou i massa per a despertar a tota la família d'estiuencs batedors.	Aguaita	a la finestra el cap "enfarolat" el sinyô Batiste i exclama: —¡Quina
un braç mort del riu. Per ací, a la tardor, havíem caçat ànecs o havíem	aguaitat	el pas de les becades. De costum, per passar a l'altra riba, s'emprava un
sota bosc sotjant l'ombra dels arbres darrera la fulla d'aigua adormida,	aguaitant	la lluïssor d'un nitidíssim elm. També vaig pensar en aquell acudit del
Apenes aplegá 'l barco al pòrt desijat, saltá en tèrra y es posá a	agüaitar	el moment en que 'l Capitá desembarcaría pera plantárseli davant: aixina
les ferramentes se 'n pujá, pera amagarse, a la tròna: ya allí començá a	aguaitar	y ab gran sorpresa y més sobressalt va vórer entrar a quatre o cinc
competir ab els estrels del cèl, que pareix pretenguen el assomarse per a	aguaitar	el mistèri de la mar i de la tèrra. Tèrra flairosa que, desprès de
s' enlairava cap al cèl, cuals atalladors no teníen mes missió que l'	aguaitar	si per mar apareixíen galeòtes moresques, o Ifach i la torre Bombarda de
els homes, les coses naturals? Surt al carrer. Mira la gent com passa:	aguaita	'ls. Tots tenen una fisonomia semblant, mes tots són diferents, tots.
no és gaire extens. Un home és absent fa molts anys. Posidó l'	aguaita	contínuament i ell és tot sol; per altra banda els afers de casa seva van
a una gasela, a un cèrvol jove. Mireu-lo, està darrera la nostra paret,	aguaitant	per la finestra, espiant per les gelosies. El meu estimat parla i em diu:
a 1,40 m. d'envergadura, i indolent. Planeja a cel obert o	aguaita	posat a un arbre que es posi a l'abast qualque presa, molt sovint rates.
i de nou a blanca, però el procés durarà alguns dies. Aquesta aranya	aguaita	l'arribada dels insectes pol·linitzadors amagada entre les flors i
jo no em limito a la Universitat espanyola, ans aixamplo l'esguard i	aguaito	una mica per tot arreu, a fi d'escatir les causes comunes del desgavell
per a veure si la protesta universitària és planetària o no, seria bo d'	aguaitar	l'Amèrica Llatina per a saber què hi passa. Ja ens adonem que el
una societat verament moderna que en qualsevol altra. Els perills que l'	aguaiten	i els mals que l'afligeixen provenen dels aspectes dissolvents dels
és fonamentalment d'hòmens, essencialment baronívol. Les dones no han	aguaitat	mai un carrer on es jugue a pilota i no entren mai en un trinquet. Als
Tercer: Exemple dels conseqüents. 1) Si pujàvem al Micalet i	aguaitàvem	per qualsevol de les troneres o finestrons per on reb la llum l'escala,
i celebra la nova cançó amb tots els concorrents. I l'endemà, tot lo dia,	aguaita	en Guillem i mira de trobar-lo quan sigui tot sol, i així que el veu
tindrem de flors: en duc una capsa plena. {Lluis} Pro,	agoita	: ja no hi ha boix. {Anton} D'aquí a no gaire estona en
Quiscún duu un bon braçat de boix)] {Josep} Ei, nois!	agoiteu	que boix. Que us sembla? en tindrem de sobres. {Lluis}
a la filosa de la Balenguera. Perquè al costat dels seus versos de bronze	aguaitava	la mort. —Quin temps fa que no veia oberta aquesta casa! —Ara hi estarà
havia acostat a l'aigua. —Que n'hi ha molts? —digué. Ajagut en terra,	aguaità	la corentia. La mar entrava dins la llacuna i tornava a sortir removent
dúiem damunt el seient del carro. Les seves paraules m'ofengueren. Vaig	aguaitar	de bell nou immòbil. No podia evitar els calfreds que m'agitaven tot el
amb aquets millons que ens precediren i amb aquells altres millons que	aguaiten	dins les boires del esdavenidor. Si sentíssim com estàn amb nosaltres
es, usant les paraules de Ramon Lull, la finestra de la Amor, per la qual	aguaytam	los alts y deleytosos secrets; però essent sols medi de comunicació, no
Cinquanta anys arrere, sent yo molt gich (y me enrecorde com un ensomni),	aguaytava	per los ferros de les reixes de ma casa (pues vivía en lo mateix edifici
recorda: no es aquell cercat de verga destrossada, per sota la cual	aguaitaban	herbots y argilagas y per damunt, arbres rostits y aboscallats: es
examen (Octubre de 1899) vaig veure una petita fungositat que	aguaitava	per una finestreta de la membrana de Shrapnell; lo que quedava del
tota la deleitosa inventiva del pòble més romántic, alegre i satíric que	aguaitava	a la imponderable finestra del Mediterrani. Les festes de focs,
es dreçaven entre testeres amenaçadores d'esquelètiques cases, amb el cel	aguaitant	els vostres passos per les òrbites de les finestres. Ara no. Ara el
que sols podia haberlas compostas baix un inflûxo diabolich. Un altre cap	aguaitava	despues de ell, cap de príncep també, lo que mès simbolisa lo amor de
se 'n torna, la fam, filla llegitima de la pobresa, y nèta de la peresa,	aguaita	en las casas pel forat del pany: veu que hi treballan y gira cua, tot
ella com cans fidels sobre 'l sanglá un axam de somatents qu' al enemich	aguaytavan	en la serra de Rocacorva, y dexant molts morts en terra 'ls francesos
artista alcoià.. Molt a migjorn del nostre país rar,	aguaita	nit un solitari far. El bleix del sofriment el va sotjant, ones
la llar. És l'aire llis pertot arreu. Se'l sent, l'	aguaites	: no se'l veu. Mai no destrio, al bat del sol,
de tenir cap de prejudici contra els hel·lènics. Com qualsevol que haja	aguaitat	a llur món intel·lectual, en sóc un gran admirador. Ara que, no totes les
el fullam tremoladiç i en terra va i ve l'ombra més pausada. Si	aguaito	el mar per un esquei del verd en mils de turonets el veig tot

Pàgina 1 (de 6)

50 següents