×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aguantar |
Freqüència total: 6711 |
CTILC1 |
Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No l' | aguantaré | . Tots els remeis em fallen", es lamentava a crits Zeus. I es pegava amb | que no pot tenir-se dret del reuma! I em volia pegar! Pobre! Si no m' | aguanten | el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit gros. En una altra | seu padrí: n'hi havia, en veritat, per a riure, perquè si Candaina no s' | aguantava | , el padrí no s'aguantava pas més; si aquell tenia reuma, aquest | en veritat, per a riure, perquè si Candaina no s'aguantava, el padrí no s' | aguantava | pas més; si aquell tenia reuma, aquest ranquejava de dolor. Però avui | i tornava al record de la baralla—. Mira que voler-me pegar! I no es pot | aguantar | , Mila! Callà com si encara no ho pogués creure. En la insistència amb què | padrí tornà a la idea que l'obsessionava: —Mira que voler-me pegar! I no s' | aguanta | , Mila! Tu ja ho saps: va voler ballar amb tu, i hagué de ficar-se | i hagué de ficar-se al llit, i ja pensaven que se'ls moria. Si no m' | aguanten | , et juro que... Escolta'm, Mila estimada... No en parlem més, d'allò; no | del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a | aguantar | al capçal del llit, el braç se li esllavissà enmig de les fustes, amb tan | Mila va provar àdhuc a aixecar-se; donà alguns passos per l'estança, | aguantant | -se a la paret, agafada després a una cadira, però així que l'amollà, | que institucionalment l'exerceix com en les forces reals que | aguanten | aquesta institució i la persona que la tripula. Ni Cleopatra era solament | por pot ser superada: diuen que el valent no és sinó un que té por i se l' | aguanta | . Potser sí. El que sí que sé és que no hi ha manera humana de fixar un | durant les soles hores del jornal, ¿què no s'esdevindrà amb els qui l' | aguanten | durant les vint-i-quatre del dia al llarg d'anys i anys? Sigui com sigui, | la facin admetre com a natural. Ha de ser així, si vol sobreviure, si vol | aguantar | -se amb un mínim de coherència interna. Els sectaris de la virtut ho | radicals: de sants— quedaria encallada en un primarisme miserable, | aguantat | per l'ascesi i les renúncies. La societat no prohibeix la santedat, com | el 19 de juliol, representa un típic militant de la FAI, que | aguanta | el fusell enlaire, amb gest de victòria, i estira el braç de l'enemic | No creu que la guerra pugui durar gaire (sort de l'optimisme que ens ha | aguantat | sempre). A la tarda plovisqueja. Cap al tard, però, sortim una mica pel | als militars de la zona rebelde dient que cal resistir i | aguantar | perquè així ens ho mana el Crucifijo que aún tenemos junto al | cirurgia cranial ha provat el bisturí en uns fulls de paper de diari que | aguanta | una altra infermera, alta i d'aspecte ferotge, i tot seguit s'inclina | l'élite no li és permès de... —La firma —li recorda l'infermer que | aguanta | la safata amb el paper, un home prudent que ha preferit no forçar les | fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i vacil·lant. — | Aguanta | . Lliga un cap de corda al travesser que després disposa sobre el forat. | la faldilla que s'inunda de vapors ferumosos. Ell la inclina una mica, li | aguanta | el front, i el moviment tragitós es repeteix, ara sobre el terra on | mans, com diu la gràfica frase popular: no creu ni amb l'ànima que l' | aguanta | . Mentre s'està pendent d'un vaixell que arriba, o d'uns telers que | a les barroques columnes. Al més petit moviment de Jeroni, Carolina s' | aguantava | el respir, mirava de reüll, avançava un peu amb expressió de llebre | Jeroni. Erasme llegí amb veu cridaire, estirant el braç amb què | aguantava | el llibre, com si temés el contagi. —"Eusebia", novela | . Era menut i flac i estava ja —ho era— molt vell, i, encara que s' | aguantava | fort, vogava a poc a poc, amb un lleu tremolor als braços. La barca anava | del cel, i més de les que hi ha, i els focs de l'infern, però vaig | aguantar | ; si m'apretava molt, pensava en Cuba, i em passava tot. De tant en tant, | que em sostovava el cervell, i que me n'anava a can Pistraus, però vaig | aguantar | . "Arrenca!", li deia, fins que va acabar; s'eixugà la suor i es | has dit: sobretot això, perquè, si no hi ha honra, res val res. Alguns s' | aguantaven | el riure; altres el compadien; pensaven: "Pobre tio Jaume!" Però ell no | Narro l'observava estranyat. Anà posant-se neguitós, i a la fi no pogué | aguantar | -se i li preguntà: —Què c... mires en este arbre? ¿Que esperes | en falten, ni preocupacions", "No sé on anirem a parar", "Això no pot | aguantar | -se", etc., etc.—, el Boni no el deixava acabar i tornava a la seva | se els "quartos". Què s'ha cregut ta mare? Què pretén? Però jo ja no | aguanto | més. Ja us ho fareu. Des d'avui, poso la ratlla... Què s'ha cregut? | sa guerra i sa victòria de s'enemic. Quaranta anys de menjar morena i | aguantar | , quaranta anys però que, de tan buits, de tan bords, m'han passat com un | desfetes, malmenades, amb els rostres mossegats per la por, aferrant-se, | aguantant | -se les unes amb les altres a les bodegues, a la coberta, a les cabines | la policia: la seva presència vora els col·legis es feia massa sospitosa. | Aguantava | allà, esperant la sortida dels infants, dreta, una estona ben llarga, i | i tu te n'anares, gairebé no ha passat res d'important. Vaig haver d' | aguantar | al principi sermons dels meus pares, i tota la família. Consideracions | i rossa. Pareixia un xerafí, me cregui, un xerafí del cel, d'aquells qui | aguanten | es vel de la Puríssima. Tres mesos després, perquè una desgràcia no ve | deia bona nit i me n'anava a jeure. A mi de sa televisió s'única cosa que | aguantava | eren els anuncis perquè com que eren variats m'entretenien. I n'hi ha un | . Això sí, vostè fa molta planta... Però, me cregui, un homo s'ha de sebre | aguantar | ... Vaig anar a dormir a ca sa veïnada i en tota sa nit no em fou possible | és —deu tenir bastant més de setanta anys—, s'està sempre dalt del pont | aguantant | el vent i la serena. M'he pogut informar que va a Nova-Caledònia, i no | nord-americanes poden anar en shorts i un tènue mocador que els | aguanta | el pit i els deixa l'estómac a l'aire, a comprar peix al mercat i a | alarmistes, que l'amenaça que tenim contínuament penjada sobre el cap i | aguantada | per un fil, com la famosa espasa de Damocles, és l'elefantiasi. Us | que beguts, també hi col·laboren, i, tot rient rient, la nostra goleta | aguanta | el pes d'una tona i mitja de metall. Però què hi feien aquests rails a | havia deformat novament la pobra Mary, tan menuda, tan lletja, tan feble, | aguantant | un ventre de nou mesos amb unes cuixes inexistents, amb unes cames | i uns elements de franca emoció. Mentre el Pare Josep actuava i nosaltres | aguantàvem | la criatura, la concurrència no podia contenir el plor, i entre la calma | sense respatller i només que amb unes potes que amb prou feines els | aguanten | . A la porta del cinema, els xinesos venen caramels, cervesa i aquests | podia evadir-se eren guardades per les dones, que amb l'aigua fins al pit | aguantaven | unes barreres fetes amb fulles de cocoter trenada impedint la fugida de | i cruel, com si no tingués ànima, arrapada al meu vestit, no podia | aguantar | -se els sanglots. Aquestes persones han tingut, al moment d'acomiadar-nos, | tan sols l'inextricable encavallament dels prohoms permeté que el país s' | aguantés | durant els segles XVI i XVII, quan gairebé no érem | savis francesos. La majoria no són eclesiàstics; els que ho són no podran | aguantar | l'hàbit amb motiu de les properes commocions revolucionàries o hauran de | de la nostra responsabilitat en tant que poble que porta un missatge. No | aguantem | , com seria la nostra obligació; amollem. D'ací que la nostra vida |
|