Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
agulla F 2470 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb agulla Freqüència total:  2470 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llunyanes. Ella, la mongeta, continuava com sempre, fixant amb l'agulla les seves delicades fantasies sobre la tela; no llançava ja tant a volar
instant als Sis Avets. L'aigua brilla als camps inundats i tremola a les agulles dels cedres. 4 octubre. Al matí he anat a Vilarmau a
de pluja: hi ha diamants a les herbes, al plomall del blat de moro, a les agulles dels avets. La boira es desfà, lenta. Sento una mena de tristesa,
camp superior esquerre dins l'àrea dorsal... El cirurgià introdueix una agulla hipodèrmica en el còrtex mentre el seu company, el cardiòleg, dibuixa una
remoure's, i els ajudants, amb gestos atabalats, els han de subjectar amb agulles d'estendre la roba, car les pinces s'han acabat. —La porta! Tanqueu la
més de llibertat; l'especialista en cirurgia cranial ha introduït una agulla hipodèrmica al crani de la dona i l'èmbol es va omplint d'un líquid de
omplint d'un líquid de color allimonat que després, quan ha enretirat l'agulla, deixa que s'escapi cap un cilindre de cristall. El seu company, el
una pronúncia laboriosa com si tingués alguna cosa a la boca, potser una agulla d'estendre. —Tenim notícies que s'ha refugiat a la casa un escàpol de la
torna a asseure a la seva cadira de palla, sense respatller, i enfila l'agulla amb un fil blau. Els altres van acudint, ja només en falta un al qual el
de llit, palanganes escrostonades, portes sense pintar, brotxes pelades, agulles, flors de drap, rellotges sense maquinària, fotografies avials, gerres
en l'espai de terra que queda entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d'estendre la roba, reflexiona: —És veritat que heu dit que heu vingut a
i el pintallavis, unes claus, dos tubs de progesterona, una pinta, fil i agulla i, en un costat, el paquet de tabac i els llumins. —Les heu trobades? —
en un costat de la porta, el podíeu veure cosint cabassos amb la llarga agulla, confeccionant barrets de palma, "fent, com deia el vell Guatxes, la
(2.O69 m), de la Diadema, del Marau i del Mautaa, grandioses agulles de basalt, en alguns llocs tallades en sec, formant precipicis, arestes
d'un fumat d'estampa japonesa, d'un bec esmoladíssim i d'unes ales com agulles, fan un efecte preciós volant ran de l'aigua. El /Thalasseus
tenen una estructura semblant: roques eruptives —laves i basalts— formant agulles o cràters apagats, inaccessibles, voltats de la formació madrepòrica i
mig cremar. El vapor de mazout, al mateix temps que us clava tot d'agulletes als bronquis i us priva la respiració, us ataca l'estómac, us el contrau,
Dos reactors corquen el cel. S'enfilen fins a injectar l'agulla de polsim al cor del vast oblit solar. arran de
bàmbol, però ella estava ben xiflada... I, en una paraula, jo he vist s'agulla de corbata amb un brillant que ella li va regalar. —¿Un brillant de ver?
cada vegada de bell nou damunt la persona mateixa, desfent i travant amb agulles per tal d'empresonar bé totes les adipositats, la tendència de les quals
deessa; mentre la modista, agenollada als seus peus, amb la boca plena d'agulles, rectificava plecs, fent i desfent, en plena febre creadora. Aquella
de tres hores de tensió nerviosa, sofrí un espasme i s'envià totes les agulles. Abans de sortir del tocador, la dama cridava sempre els domèstics perquè
de Palma de Mallorca... Mirau-lo que quasi no passa per sa porta. Afica s'agulla com qui fa una carícia. Mans d'àngel... si és que es àngels tenen aquests
de les branques, l'escorça externa com el seny, i les agulles, últim verd primet, com la meva enyorança d'una vida
tinguda, Merceneta. Merceneta. I et dol quan te clava aquella agulleta al braç, Ernestina? Ernestina. Sí, naturalment; és una punxada
ésser ben hisendat, pren ma lliçó i enfila agulla per la casulla del Sant Patró. Amb sort pel mig
li aixafa les anques a cops de martell i amb llargues agulles forada ses nines. (L'infant clou els llavis, té rostre de
La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de
com un fil del setanta, amb el cap a dalt de tot, petit com el cap d'una agulla de picar o més. El vam deixar damunt d'un armariet i vam passar més d'una
havia posat una cortina de canyetes, amb una japonesa pintada, amb tot d'agulles clavades a la muntanya dels cabells, i en una mà hi tenia un pai-pai amb
vam posar el vestit i el vel i la senyora Enriqueta amb la boca plena d'agulles de picar li anava enganxant vel i corona als cabells. La Rita, un cop
de caminades, llargues de por conscient, com una agulla de pi clavada al cim de la closca! Caminem, blingant l'esquena,
camp rostollat, sec com el canyissat d'un coixinet d'agulles. Els llosats del desembre tenen un moviment
terme, que els matins urpen i tinden i, en les carns, agulles fiblen; ara que al clot de les serres els pobles es fan petits,
Dorotea Palau, quan aquesta noia era una joveneta desconeguda i entre les agulles i l'amor anava tirant. "El Frare" sentia un gust especialíssim veient
vaporoses de colors clars i unes corbates metàl·liques, amb una agulla d'or al nus i una dent —probablement d'una criatura que se li havien
d'una criatura que se li havien begut la sang— encastada al cor de l'agulla. Era un "pinta" brillant i alegre; cantava cançons, bevia vi vermell a
la seva vida de quinze anys enrera. Tot naturalment estava apuntat amb agulles, era epidèrmic, com la majoria de les coses de Frederic, que es muntaven
el vent d'una llegenda obscura que feia tremolar tota la nit. Agulles de la ciutat En la pantalla del cel es dibuixa
vespertines. Sobre el ressò de les campanes s'eleven negres les agulles; s'enfonsen en la flonjor dels núvols. Perennes
hi passa el dit de llarg a llarg: un cap de dit aspre amb punxades de l'agulla de cosir. Surt, volta la clau del llum i se'n torna com una ombra, dins
padrines, tremoloses vora la llar, entestades a bellugar les moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de resignació, i sentenciaven: —Ai,
La tarda s'acaba sense gens de boira; un sol molt clar daura les agulles de la Catedral; unes falzies aparellades comencen a dialogar
moment de posar una flor en un vas; en fer córrer una cortina, en moure l'agulla de cosir. Va semblar-li com la cosa més natural del món que, en comptes
d'esguard directe que s'il·lumina quan la miren: d'uns llavis ferms; de l'agulla que senyala els segons a l'esfera del rellotge de l'advocat i que ell
oliverars de l'oncle. L'aclaparament lleva a Laura fins l'esma de moure l'agulla i d'acostar els peus al braser. —I doncs, mestressa! —fa l'amo Muntanyola
d'infants, que la presència de Pere Gifreda li suggereix. En va. Les agulles del rellotge passen implacables per sobre els quarts i les hores. El
s'exterioritza amb tot de silencis penosos, inaguantables; despunta l'agulla en topar el didal de Laura; fa estremir el líquid quan Pere s'acosta la
obligada, inevitable; els cabells, magnífics encara, aixafats amb agulles, sense poder aventurar-los ni a un intent de fantasia; ni sols poder
propòsit obstinat que Laura i Teresa es repetien mentalment a cada pas d'agulla del rellotge. Però tant a l'una com a l'altra dona, per sota aquell

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »